El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta als símptomes motors i no-motors de tot aquell que la pateix. Per millorar la qualitat de vida del malalt, els productes que s’han d’utilitzar han de complir amb la rehabilitació d’aquests dos factors. La Constructeràpia, una teràpia ocupacional, és una activitat que es realitza gràcies a peces de construccions arquitectòniques pensades per a malalts de Parkinson i adaptades als 5 estadis existents. Les construccions es basen en una combinació de geometries i colors. Amb elles es treballa les extremitats superiors, frenant l’evolució dels símptomes de tremolor i rigidesa gràcies als moviments de detall, precisió, coordinació i a enfortir la musculatura. També es millora la motivació i l’autonomia del pacient gràcies a la llibertat de crear i prendre decisions per un mateix, per ser una activitat creativa, on intervé la imaginació, i perquè gràcies a la memòria podran fer construccions que evolucionen positivament, tenint cada vegada reptes majors. Els dos tipus de complexitats es manifesten amb la mida de les peces i amb la tonalitat de color i es divideixen en el 1r i 2n estadi i en el 3r, 4t i 5è estadi. Amb la Constructeràpia s’aconsegueix una satisfacció personal ja que tot l’esforç es podrà veure transformat en un producte final i propi. Perquè la teràpia sigui eficaç, hi ha diferents peces geomètriques, quatre bases i connectors per unir cada bloc i fer que les arquitectures no es desplomin a causa dels símptomes motors. Tot el conjunt està emmagatzemat en un packaging, cadascun amb les peces de la mateixa complexitat. Per augmentar la motivació dels pacients i / o ajudar a aquells que no tenen tanta imaginació, hi ha un llibre de tipus de construccions, ordenades de menor a major dificultat i adaptades a les dues complexitats. L’activitat es desenvolupa en centres especialitzats en malalties neurodegeneratives, en associacions de Parkinson i en residències ja que són exercicis grupals per poder augmentar la seva funció didàctica. Ocasionalment hauran de crear construccions de manera individual perquè el neuròleg o fisioterapeuta pugui veure l’evolució de cada persona. Gràcies a ser un producte especialitzat, s’obté una normalització de la malaltia.Parkinson’s is a neurodegenerative disease that affects the motor and non-motor symptoms of those who suffer the disease. To improve the quality of life of patients, the products to be used must meet the rehabilitation of those two factors. The Constructherapy, occupational therapy, is an activity that is performed by pieces of architectural constructions designed for Parkinson’s patients and adapted in 5 existing stages. The constructions are based on a combination of geometry and colour. With these, the upper extremities are in movement, slowing down the process of trembling and rigidity as the detail, precision, coordinated movements, strengthen the muscles. The freedom to create and make decisions for yourself, motivates the patient and give him autonomy, thanks to his creative activity, involving imagination, which is also improved. The memory intervenes in this activity in a positive way, and the patient can reach each time greater challenges. The two types of complexities have to do with the size of the pieces and their colour and are divided into the 1st and 2nd stage and the 3rd, 4th and 5th stage. With Constructherapy the patient gets a personal satisfaction as every effort he does, will be transformed into a final self-created product. There are different geometric pieces, four bases and connectors, these elements make the therapy effective as the blocks and buildings do not collapse due to the motor symptoms. Each entire set is packed together, with all the parts of the same complexity. To increase motivation of patients and / or to help those who do not have much imagination, there is a book with constructions, ordered from easiest to hardest building and adapted to the two complexities. The activity takes place in specialized centres for neurodegenerative diseases, Parkinson associations and residences, because the exercises are done in groups to enhance their didactic function. Occasionally buildings could be created individually so that the neurologist or physiotherapist can see the progress of each person. As this is a specialized product, a normalization of the disease is obtained
