Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és la valoració de l’efectivitat dels protocols d’adaptació de tres dissenys de lents de contacte multifocals d’Hidrogel Silicona. En segon lloc, obrir la possibilitat d’afegir més variables tant en l’elecció de les lents com en els protocols d’adaptació.
Metodologia: Per realitzar l'estudi s'han seleccionat cinc pacients amb els mateixos paràmetres de refracció de lluny, addició i dominància -els paràmetres que requereixen els laboratoris- i se'ls han adaptat a cadascun tres lents de contacte multifocals: Air Optix Aqua Multifocal, Biofinity multifocal i Acuvue Oasys for Presbyopia.
Resultats: Hi ha evidències sobre la manca de paràmetres per la determinació de la lent de contacte ideal per a cada pacient. Tot i així, no s’ha pogut determinar amb claredat quins serien els factors imprescindibles a tenir en compte tant en la creació dels protocols d’adaptació com en l’elecció de la lent de contacte definitiva. Tanmateix, hi ha indicis de que paràmetres com el tamany pupil·lar, els perfils de potència, la prioritat de visió del pacient segons les seves activitats personals i el centrat de la lent poden ser determinants.
Conclusions: La situació ideal es donaria si cada laboratori donés més dades del producte que serveix, requerís més paràmetres dels pacients i s’ampliés la gama de lents de contacte oferint dissenys de lents multifocals diferents. D’aquesta manera, els protocols podrien ser més concrets quant a disseny i per tant podrien adaptar-se a un perfil de pacient més específic, convertint així la experiència en quelcom personalitzat i sense englobar diferents tipus de pacient en el mateix grup.
Paraules clau: Protocols d’adaptació, lents de contacte multifocals toves, dissenys i perfils de potència
