En aquest treball, comuniquem la presència de 23 espècies de briòfits saprobiolignícoles sobre les soques en descomposició dels avets i dels faigs de la vall d'Aran, i comparem la seva riquesa en relació a altres zones de Catalunya23 species of saprolignicolous bryophytes on rotten stumps of European silver firs and beeches have been identified from the Aran valley. We give some comments on the species richness of this valley, compared with other Catalan similar area

Barrón Barrio, Ana Belén

Casas, Creu

Diposit Digital de Documents de la UAB

167ELS BRIÒFITS SAPROBIOLIGNÍCOLESDE LA VALL D’ARANC. CASAS1  & A. BARRÓN1ABSTRACTSaprolignicole bryophytes from Val d’Aran (Central Pyrenees)23 species of saprolignicolous bryophytes on rotten stumps of European silverfirs and beeches have been identified from the Aran valley. We give some commentson the species richness of this valley, compared with other Catalan similar areas.Key words: Beech, Fir, Liverworts, Mosses, PyreneesRESUMEn aquest treball, comuniquem la presència de 23 espècies de briòfits saprobioligní-coles sobre les soques en descomposició dels avets i dels faigs de la vall d’Aran, icomparem la seva riquesa en relació a altres zones de Catalunya.Mots clau: Avet, Faig, Hepàtiques, Molses, PirineusIntroduccióEl ritidoma dels troncs dels avets i dels faigs és poc adient per a un normaldesenvolupament de les espècies epífites. Excepcionalment als Pirineus, en els arbresmolt vells, es pot trobar un cobriment dens constituït per espècies tan comunes comLeucodon sciuroides, Pterigynandrum filiforme, Porella platyphylla, Hypnumcupressiforme, Frullania dilatata, Leptodon smithii, Pterogonium gracile, Neckeracomplanata, N. crispa i poques més. Generalment Pterigynandrum filiforme ialguna altra d’aquestes espècies es troben formant petites trames de contorn més omenys circular, aplicades al ritidoma i separades unes de les altres, sense formar uncobriment continu. Com es comprèn, els epífits tenen poca importància en les fage-des i les avetoses.Per altra banda, dins d’aquests boscos sovint veiem els troncs i les soques delsarbres abatuts, per causes naturals, que resten sobre el sòl fins a la total destrucció.Quan aquestes soques es troben a les depressions més humides del bosc es transfor-1 Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193 BellaterraActa Bot. Barc., 49: 167-172 Barcelona, 2003168men, per l’acció de fongs, bacteris o microfauna, en una massa flonja i esponjosa,de reacció àcida, que capta i reté la humitat. Aquest estat de descomposició pro-porciona el medi adient per al desenvolupament de nombroses espècies de molsesi hepàtiques, algunes de les quals en són exclusives, i junt amb líquens i fongsconstitueixen comunitats saprobiolignícoles característiques.La limitació de les comunitats saprobiolignícoles ben conformades als boscosde faig i avet als Pirineus fa que les espècies que les componen siguin rares a Cata-lunya i, fins i tot, a la resta del territori espanyol. La conservació d’aquestes comu-nitats dependrà del tractament que es faci d’aquest boscos. La progressiva i ràpidapromoció del turisme en tots els seus àmbits, els diferents esports de muntanya isobretot l’extensió cada dia més gran de les pistes d’esquí i els serveis que comporten,fan preveure, sinó l’extinció total de la comunitat, un empobriment en el nombredels tàxons, especialment dels més rars. Per aquest motiu creiem que és precís do-nar constància de l’existència d’una comunitat tan especialitzada, alhora de donarl’alerta, per tal de tenir en compte, vigilar i controlar aquest medi i no destruir-loper desconeixement de la seva importància biològica.Les molses i les hepàtiques de les soques en descomposicióDes de l’any 1966 hem fet successives exploracions als boscos de la vall d’Aran,especialment a l’avetosa de Güells del Joeu (1.400 m), la fageda del pla de l’Artiga(1.800 m) i l’avetosa del Portilló de Bossost (1.300 m), recol·lectant una bonaquantitat de mostres de briòfits que creixen sobre les escorces dels troncs endescomposició. Ara, en estudiar i revisar aquestes mostres, hem comprovat la nota-ble diversitat d’espècies desenvolupades exclusivament en aquest medi i que enriqueixla nostra brioflora. A continuació esmentem els tàxons saprobiolignícoles recone-guts a la vall d’Aran, alguns representats gràficament per tal de facilitar el seu reco-neixement.MolsesAmblystegium subtile (Hedw.) Schimp.Buxbaumia viridis (DC) Moug. & Nestl. (fig. 1, d)Herzogiella seligeri (Brid.) Z. Iwats.Tetraphis pellucida Hedw. (fig. 1, a-c)HepàtiquesBlepharostoma trichophyllum (L.) Dumort. (fig. 1, o-q)Calypogeia suecica (H. Arn. & J. Perss.) Müll. (fig. 1, e)Cephalozia bicuspidata (L.) Dumort. (fig. 2, r-u)Cephalozia loitlesbergeri Schiffn.Cephalozia lunulifolia (Dumort.) Dumort. (fig. 2, n-q)Cephalozia pleniceps (Austin) Lindb.C. CASAS & A. BARRÓN169Figura 1. a-c, Tetraphis pellucida: a, hàbit amb esporòfit; b, càpsula; c, hàbit amb gemmes. d,Buxbaumia viridis: hàbit. e, Calypogeia suecica: hàbit. f-g, Riccardia palmata: f, hàbit; g, secciódel tal·lus. h, Scapania umbrosa: hàbit. i-j, Nowellia curvifolia: i, hàbit; j, periant. k, Lepidoziareptans: hàbit. l-n, Tritomaria exsecta: l, hàbit; m, fil·lidi; n, gemmes. o-q, Blepharostomatrichophyllum: o, hàbit; p, periant; q, fil·lidi. Escala = 5 mm per figs. a, c, d; escala = 2 mm perfigs. b, e, f, h, i, j, k, l, m, p; escala = 0,8 mm per figs. o, q; escala = 180 µm per figs. g, n.Briòfits saprobiolignícoles de la Vall d’Aran170Lepidozia reptans (L.) Dumort. (fig. 1, k)Lophocolea heterophylla (Schrad.) Dumort.Lophocolea minor NeesLophozia ascendens (Warnst.) R.M. Schust. (fig. 2, a-d)Lophozia incisa subsp. incisa (Schrad.) Dumort. (fig. 2, i-m)Lophozia longidens (Lindb.) MacounLophozia longiflora (Nees) Schiffn. (fig. 2, e-h)Nowellia curvifolia (Dicks.) Mitt. (fig. 1, i-j)Riccardia latifrons (Lindb.) Lindb.Riccardia palmata (Hedw.) Carruth. (fig. 1, f-g)Scapania umbrosa (Schrad.) Dumort. (fig. 1, h)Tritomaria exsecta (Schmidel) Schiffn. ex Loeske (fig. 1, l-n)Tritomaria exsectiformis (Breidl.) LoeskeL’abundància de petites espècies d’hepàtiques respon a les condicions d’humi-tat constant i acidesa del substrat.Totes les espècies saprobiolignícoles de la vall d’Aran tenen una distribució geo-gràfica que s’estén per l’estatge montà i el subalpí de les muntanyes del centred’Europa. La comunitat es troba dispersa i ben representada per tots els PirineusCentrals, i sobretot a les valls del nord de Navarra i País Basc. El nord de la Penín-sula Ibèrica assenyala el límit sudoccidental d’aquestes espècies a Europa.Les comunitats saprobiolignícoles estan compreses en la classe Cladonio-Lepidozietea reptantis Jez. & Vondr. em. Marst. 1992 de l’ordre Lophocoleetaliaheterophyllae Barkm. 1958 i a l’aliança Nowellion curvifoliae Philippi 1965.L’associació de la vall d’Aran sembla correspondre al Riccardio-Scapanietumumbrosae Philippi 1965 (DIERSSEN 2001).Generalment, junt amb aquestes espècies estrictament saprobiolignícoles esdesenvolupa un bon nombre de tàxons comuns en els sòls humífers del bosc i queen les soques descompostes troben el medi àcid i humit adient per al seu creixe-ment. A continuació, n’anomenem algunes de les més abundants: les molses Di-cranodontium denudatum, Leucobryum juniperoideum, Eurhynchium angustirete,Hypnum cupressiforme var. filiforme, Isopterygium elegans, Rhytidiadelphus loreus,Thuidium tamariscinum, Rhizomnium punctatum i les hepàtiques Calypogeiamuelleriana, Cephalozia bicuspidata, Porella cordaeana, Tritomaria quinquedentata,Lophozia ventricosa, Diplophyllum taxifolium.Fora de la vall d’Aran, es troben a les avetoses i fagedes de tot el Pirineu catalàcomunitats semblants més o menys ben representades. A l’alta vall del Ter, als Piri-neus orientals, LLORET (1989) fa esment d’un conjunt de poques espècies saprobio-lignícoles, del que cal remarcar l’abundància de Buxbaumia viridis. Prop de SantaFe del Montseny, a la font de Passavets, CASAS (1986) cita una comunitat semblant,però molt empobrida, sobre les restes d’un avet, constituïda per Herzogiella seligeri,Tetraphis pellucida i Buxbaumia viridis. Així mateix, CROS (1985) troba Tetraphispellucida al Montnegre sobre una soca de Quercus petraea, juntament amb Lepidoziareptans, a 740 m d’altitud. Aquesta és la citació més pròxima al mar i la de mésbaixa altitud que coneixem a Catalunya.C. CASAS & A. BARRÓN171Figura 2. a-d, Lophozia ascendens: a, hàbit amb periant; b, detall de la boca del periant; c,fil·lidis; d, gemmes. e-h, L. longiflora: e, hàbit; f, periant; g, fil·lidis; h, cèl·lules del fil·lidi.i-m, L. incisa: i, secció del caulidi; j, fil·lidi superior; k, fil·lidis; l, detall de la boca del pe-riant; m, gemma. n-q, Cephalozia lunulifolia: n, hàbit; o, periant; p, secció del caulidi; q,fil·lidis. r-u, C. bicuspidata: r, secció del caulidi; s, fil·lidis; t, fil·lidis periquecials; u, detallde la boca del periant. Escala = 2 mm per figs. a, c, e, f, g, i, j, k, n, o, q, s, t; escala = 180 µmper figs. b, d, h, l, m, p, r, u.Briòfits saprobiolignícoles de la Vall d’Aran172AgraïmentsA E. Ruiz que ha col·laborat en la transcripció del manuscrit. Aquest treball formapart del projecte «Flora i Cartografia de les plantes, els fongs i la vegetació» del’Institut d’Estudis Catalans.BibliografiaCASAS, C. 1986 - Briòfits del Montseny. In: J. TERRADAS & J. MIRALLES (eds.) El patrimonibiològic del Montseny: 31-39. Catàlegs de flora i fauna 1. Servei de Parcs Naturals.Diputació de Barcelona. Barcelona.CROS I MATAS, R.M. 1985 - Flora briològica del Montnegre. Arxius de la Secció de Ciències78: 1-287. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.DIERSSEN, K. 2001 - Distribution, ecological amplitude and phytosociological characte-rization of European bryophytes. Bryophytorum Bibliotheca 56. Cramer. Berlin.LLORET, F. 1989 - Briófitos del alto valle del Ter. Orsis 4: 11-45.C. CASAS & A. BARRÓN

Els briòfits saprobiolignícoles de la Vall d'Aran

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB