Index de les obres ressenyades: Jordi CASTELLANOS (ed.), «En Patufet», cent anys. La revista i el seu impact

Ginesta Portet, Xavier

Diposit Digital de Documents de la UAB

Cultura y comunicación organizacio-nal. Modelos para profundizar su estudio,de Alejandro Covarrubias Valdenebro,destaca la importancia de la relación entrelos estudios organizacionales y la comu-nicación y aborda este vínculo mediantela investigación de las orientaciones labo-rales y políticas de los trabajadores.Contextualiza los estudios desarrolladosen Latinoamérica (en menor cuantía queen los países desarrollados) caracterizadospor su contenido ideológico, pero siem-pre en función de la constante de que elobjeto de estudio (los trabajadores) cons-tituyen un grupo heterogéneo y por lotanto complejo de asir. En este escenarioel estudio desarrollado considera la deter-minación de valoraciones, como anteriora la determinación de modelos analíticos,para finalmente establecer categorías devaloración en los ámbitos laborales y polí-ticos.En Modelo de intervención social: unapropuesta de innovación educativa, MaríaEngracia Carrazco describe un programade intervención social gestado en laUniversidad de Sonora a partir del repo-sicionamiento de determinados camposde estudio en las modificaciones curricu-lares y, por otro lado, ante la necesidadde reenfocar las formas de intervenciónen comunidades marginales con un nuevoconocimiento de la realidad social delgrupo (que permitan cautelar y controlarel impacto de la intervención). Al res-pecto, el autor se realiza preguntas comolas siguientes: «¿hasta dónde las prácticasescolares académicas sólo se han circuns-crito al ámbito de las instituciones? ¿Porqué el espacio indígena tradicionalmen-te no ha figurado en las prácticas escola-res académicas? ¿Qué posibilidades ofreceun nuevo plan de estudios para incorpo-rar a un espacio olvidado?» (p. 262). Eneste caso este nuevo conocimiento se reva-loriza con el concepto de identidad deforma dinámica y la metodología cuali-tativa para el estudio de grupos más cercade lo empírico ya a distancia de las aulas.Evaluación de un programa formativode valores, en estudiantes universitarios, deJosé Ángel Vera Noriega, Jesús FrancoLaborín Álvarez, Mateo Sosas Pérez, es elartículo que cierra esta publicación. Enél, Envida Ochoa Dávila, mediante la tra-yectoria de la educación superior enMéjico, destaca la importancia y la nece-sidad de la asunción de un rol educadorpor parte de las instituciones de educa-ción superior que supere lo intrínseca-mente lectivo y también profundice enlos aspectos calóricos. El estudio descritocorresponde a una evaluación practicadadurante un período de dos meses a ungrupo de estudiantes a partir de las basesde un programa del Instituto Tecnológicode Sonora, basado en el autoconcepto yel bienestar subjetivo.Daniel JiménezRessenyes Anàlisi 35, 2007 289La publicació infantil d’En Patufet (1904-1938) ha estat el setmanari en llengua cata-lana amb més tirada de la història (65.000exemplars i 325.000 lectors setmanals),però no per aquest motiu escapa de polè-mica a l’entorn del seu contingut. Semblaque pel que fa a les il·lustracions (JordiLlaveries, Joan Junceda o Gaietà Cornet)tothom reconeix la vàlua d’aquesta publi-cació, però no es pot dir el mateix sobreel seu contingut literari. El seu principalimpulsor i col·laborador, qui en va serdirector a partir de 1918, Josep MariaFolch i Torres (1880-1950), ha estat cons-CASTELLANOS, Jordi (ed.)«En Patufet», cent anys. La revista i el seu impacteBarcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004tantment víctima d’un debat en el si de laseva qualitat literària. Un home que hadeixat empremtes fermes en la literaturacatalana com ser el creador de Les extraor-dinàries aventures d’en Massagran —recent-ment convertides en una sèrie d’animaciótelevisiva— i ha estat instigador de voca-cions literàries. Però, al marge dels eruditsi ideòlegs, Folch i Torres ha estat per algran públic una gran escola de llengua.Tot i que la producció del barceloníés admirable (50 novel·les d’aventures enla Biblioteca Patufet, 48 novel·les roses enla Biblioteca Gentil, 51 obres de teatre i1.200 articles a la secció «Pàgines viscu-des» d’En Patufet) la seva qualitat literà-ria ha estat objecte d’un gran debat. Laprosa folquitorriana té dues característi-ques clares, segons Jordi Castellanos: elseu caràcter comercial i la seva influènciamoral. I és que no ho oblidem, l’apariciódel personatge Massagran va significarl’inici de les novel·les per entregues dinsles revistes infantils, novel·les que tin-gueren un èxit aclaparador en la societatcatalana del moment i ajudaren a consoli-dar el que en els successius paràgrafs analit-zarem com a «nova literatura infantil».A l’entorn de Folch i Torres, s’estruc-turaren dues grans visions de la situacióliterària catalana. Per una banda, destacala ponència d’Adriana Sala, hi ha aquellscercles més literaris que creuen que s’ha depotenciar el mercat literari català i s’hade potenciar una renovació editorial entermes comercials combatent a la pro-ducció folquitorriana, dominadora delmoment, titllant-la de sentimentalista i,fins i tot, carrinclona. Per altra banda,també hi ha qui malgrat trobar-se entre laintel·lectualitat del moment, considera quela producció de Folch i Torres és necessà-ria i omple el buit d’una literatura popu-lar i de consum catalana que havia de ferde les nostres lletres una literatura moder-na i normal. En aquest sentit, la petita bur-gesia serà un estament entregat a l’obrafolquitorriana, com a paladí del catala-nisme, tradicionalisme i catolicisme.I és que el naixement del mercat lite-rari català i la consolidació d’una «novaliteratura infantil» són dos dels eixos ver-tebradors del col·loqui organitzat pelsdepartaments de Periodisme i de FilologiaCatalana de la UAB —ara recollit enl’obra editada per Jordi Castellanos EnPatufet, cent anys. La revista i el seu impac-te (Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat, 2004)— que el professor d’Històriadel Periodisme, Josep Maria Figueres(UAB), va impulsar per commemorarel centenari del naixement de la revistainfantil En Patufet. Tot i que aquest set-manari va tenir els seus competidors—La Mainada (1921-1923) i Jordi (1928),acuradament detallats en la ponència deTeresa Mañà Tarré— En Patufet ha esde-vingut amb el temps, tal com apuntaEulàlia Pérez Vallverdú en una de les deuponències del col·loqui, «una de les pecesfonamentals per explicar la consolidaciód’un mercat literari en català a Catalunyai de la normalitat cultural que es va poderviure, encara que limitada en el temps, enel nostre país». Davant d’aquesta impor-tància de la publicació, el Departamentde Periodisme i Ciències de la Comuni-cació de la UAB va impulsar aquestcol·loqui amb dues voluntats explícites:aproximar-se a un fenomen literàrio-periodístic, En Patufet, del qual no hi hacap estudi fet i, per tant, projectar públi-cament el que ha estat la revista en llenguacatalana de més impacte.El setmanari va néixer l’any 1904 dela mà de Josep Aladern i Aureli Capmany,poc temps abans que el periodisme catalàpatís un dels cops més forts amb els assaltsal Cu-cut! i La Veu de Catalunya el 1905.L’objectiu, tal com apunta Figueres, era«difondre un ideari adreçat específicamenta la infància i la joventut». Al final del pri-mer any, Capmany en traspassarà els dretsi l’editor serà Josep Baguñà, que tambého era de la revista satírica el Cu-cut! JosepMataró i Grau en serà el director i elshomes implicats a les revistes del catala-nisme polític del moment, com el mateix290 Anàlisi 35, 2007 RessenyesCu-cut! o Cuca Fera, també hi seran al set-manari infantil: Gaietà Cornet o PrudenciBertrana en poden ser alguns exemples.Tot i que els fets del 25 de novembrede l’any 1905 no afectaran En Patufet, síque en marcaran el seu catalanisme. EnPatufet publicarà constantment al·lusionsa Montserrat o a aspectes gloriosos de lahistòria de Catalunya. A més a més, talcom s’explica a les aportacions al col·loquide Montserrat Castillo, amb el temps esvan implicant dibuixants a la publicació:Apa, Opisso —qui desenvoluparà unagran part de la seva producció a les pàgi-nes del també conegut TBO, que neix a1917—, Llaverias o Junceda. Aquestsesdevindran precisament els quatre pri-mers il·lustradors, el 1907, de la BibliotecaPatufet. És en aquesta col·lecció on Folchi Torres excel·lirà, al costat de la seva sec-ció de «Pàgines viscudes» i les sevesnovel·les roses a la Biblioteca Gentil. Talcom apunta Figueres, la revista «voldràesdevenir, i des de 1915 hi reeixirà, unapublicació familiar, més enllà de la dimen-sió infantil, per entrar en l’adulta». EulàliaPérez Vallverdú, qui fa poc temps ha lle-git la seva tesi doctoral sobre la figura deJosep Maria Folch i Torres, apunta que larevista va establir aquesta esmentada «novaliteratura». Segons aquesta investigadora,«en primer lloc, la novetat té a veure ambles formes de comercialització i, per tant,de consum. En segon lloc, als models lite-raris i als registres emprats, amb elbenentès que el primer no implicanecessàriament el segon». Dins de la revis-ta, poden destacar, per exemple, contin-guts de literatura infantil tradicionalservits en formes noves, i a l’inrevés. Aixídoncs, l’obra de Folch i Torres respon aaquest nou model. «Calia que l’obra agra-dés als lectors, els infants, deixant en segonterme la intenció didàctica o moralitza-dora que els compradors, els adults, cer-caven en la literatura per a infants»,apunta Pérez Vallverdú. Destaquem acontinuació els objectius que, segons l’his-toriador, tenia el setmanari: finalitat mora-litzadora; presència majoritària de l’atem-poralitat; compromís amb els valorsdemocràtics; respecte a la vida, la naturai l’equilibri espacial; valors de socialitza-ció en la transformació d’una societatagrària a industrial i de rural a urbana;qualitat en el dibuix amb dibuixants d’in-cidència social i cultural destacada; unavisió tècnica de modificar constantment elproducte; predomini d’una dimensió con-servadora en la visió crítica de la societat;catalanitat; estabilitat d’empresa, contin-gut i col·laboradors i escola de llengua.Al costat de les aproximacions histò-riques a la revista i el seu mercat (JordiCastellanos, Eulàlia Pérez Vallverdú iJosep Maria Figueres), tampoc no podiafaltar a la cita una referència sobre l’editorque va confiar en Folch i Torres i li vaobrir les portes d’En Patufet: Josep Baguñài Martra (1870-1942). Un personatge deperfil catòlic i simpatitzant de la LligaRegionalista, que veié amb bons ulls l’en-trada de les tropes rebels el 1939, peròqui se’n desencantà mesos després quanli denegaren el permís per reemprendreEn Patufet i les activitats de l’editorial. Toti ser editor de Cu-cut! (1902-1912) i direc-tor de Garba (1905-1906), Manuel Llanasi Ramon Pinyol (Universitat de Vic)assenyalen que «la projecció pública deles edicions de Baguñà es vincula al set-manari En Patufet i a les altres revistes que,més o menys, en deriven. Un lloc capda-vanter ocupa la Biblioteca Gentil, quepassa per dues etapes: de 1924 a 1928 ensurten 48 títols, tot obres de Josep MariaFolch i Torres; i de 1931 a 1933, se’npubliquen 29, de diferents autors». Nocal oblidar tampoc les col·leccions queeditor i escriptor planifiquen conjunta-ment. És el cas de la Biblioteca Patufet,amb 72 títols que apareixen per capítolsen el setmanari. Com a cloenda d’aquestpunt dedicat a la figura de l’editor de lapublicació, hem de fer esment de l’ambi-ció intrínseca a l’home, qui va compraruna rotativa l’any 1923 a partir d’on s’im-primiria també En Patufet.Ressenyes Anàlisi 35, 2007 291Tot i les aportacions històriques delcol·loqui, és interessant observar la inter-disciplinarietat de l’esdeveniment a tra-vés dels treballs presentats per Santi Barjau(En Patufet: un estil al marge de lesmodes), Josep Faulí («Pàgines viscudes»:pedagogia i literatura) i Anna Bartra (Lallengua de Folch i Torres: alguns tasts).L’estil gràfic i la llengua emprada al set-manari, que rajaven de la ploma folqui-torriana, no han deixat indiferents. Barjauja ens assenyala des del primer momentla poca sofisticació del producte, amb unaqualitat de la impressió que «no arribamolts cops a un estàndard mínimamentacceptable». Aquest fet és a causa del seubaix cost, la seva periodicitat setmanal iels seus alts tiratges. Una qualitat en lacomposició que encara va ser més defi-cient durant la confrontació bèl·lica(1936-1939).Faulí, per la seva banda, ens aproximaa una de les seccions estrella de la publi-cació: «Pàgines viscudes». Aquestacol·laboració de Folch i Torres a la revis-ta de Baguñà va començar el 1915 i vaacabar el mateix moment que la revistava desaparèixer, el 1938. Folch va usarels dibuixos de Junceda per il·lustraraquesta secció. «Pàgines viscudes», comapunta Faulí, «s’han caracteritzat perhaver rebut elogis sense mida i crítiquessense consideració». Per a aquest autor,l’aportació de Folch en aquesta secció dela revista infantil s’ha de considerar lite-ratura de gènere, i només des d’aquestpunt de vista poden ser enteses amb jus-tícia i encert.Però, si haig de destacar un capítolper sobre dels altres, aquest seria el queAnna Bartra (UAB) dedica a analitzar l’es-til literari de Josep Maria Folch i Torres.A través d’un anàlisi lèxic, sintàctic i mor-fològic molt acurat, Bartra incideix aremarcar el domini de la llengua que teniael creador de Massagran, Tupinet o Bolavà.La investigadora de l’Autònoma remarcal’estil planer i fàcil de l’autor, amb lavoluntat d’aconseguir arribar a tots elspúblics i defugir les elaboracions quesuposessin un cost extra de comprensió.En la prosa folquitorriana no hi ha capparaula col·locada a l’atzar i, a través del’estudi d’Anna Bartra, es pot corroborarla singularitat i la cura en l’obra del bar-celoní. És una llengua clarament al serveidels objectius de l’obra que planteja l’au-tor. Per aquest motiu, és clarament exem-plificadora la publicació d’extractes del’obra folquitorriana sota els epígrafscorresponents.La cultura popular catalana ha apun-tat sempre que generacions de catalano-parlants van créixer amb les pàgines d’EnPatufet com a referent. No hem d’oblidarque després de desaparèixer el 1938, afinals dels anys seixanta En Patufet vacomençar una segona etapa sota la deno-minació Patufet (1968) fins a 1973, araperò amb periodicitat quinzenal. En elsseus dos primers números s’hi van publi-car les últimes «Pàgines viscudes» folqui-torrianes, ja que posteriorment van sersubstituïdes per les «Històries possibles»de Ramon Folch i Camarassa. La influèn-cia patufetista ha estat tant gran, però,que molts dels catalans que no van viureel període d’esplendor de la revista tambéhan estat objecte de la influència de Folchi Torres i els seus personatges, comMassagran. Així doncs, el recull de ponèn-cies que figuren en el llibre editat per JordiCastellanos són un bon punt de partidaper començar a endinsar-nos a fons dinsel fenomen folquitorrià i patufetista, que,indubtablement, van agafats de les mans.Xavier Ginesta Portet292 Anàlisi 35, 2007 Ressenyes

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n35/02112175n35p289.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB