Cortadella, Jordi

Cortadella Morral, Jordi

Secretaría de Estado de Cultura

L'aventura humana de Pierre Lévêque

Diposit Digital de Documents de la UAB

Faventia 26/1, 2004 121-123Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 121L’insigne historiador de l’antiguitat Pierre Lévêque va morir a París el divendres5 de març d’enguany, a l’edat de 82 anys. Havia nascut a Chambéry (Savoia), l’11d’agost de 1921, però va passar bona part de la seva joventut a Bordeus, on es des-pertà la seva passió pel món grec gràcies a la lectura de La Cité grecque, de G. Glotz.Decidida la seva vocació, ingressà a l’École Normale Supérieure (1940) i obtin-gué l’agrégation (1944), que exercí en el Lycée d’Evreux fins que s’incorporà al’École Française d’Athènes (1947), on, durant quatre anys, estudià l’estatuàriaarcaica de Delos i s’inicià en l’arqueologia al jaciment traci de Tassos.De tornada a França, comença la promoció acadèmica com a assistant a laUniversitat de Lió (1951), després a la Facultat de Lletres de Montpeller (1955-57)com a maître de conférences, i finalment com a professeur d’Història Antiga a laUniversitat de Besançon, on romangué fins a la seva jubilació (1957-90). Allí ocupàels càrrecs de degà (1964-71), període en què era anomenat «el degà roig» pel seucompromís d’esquerres, que el va portar a militar en el partit comunista francès;de rector (1975-80), i de nou degà (1986-90). Tot i que mai no va ésser admès al’olimp acadèmic de la Sorbona, va saber donar a la petita Universitat de Besançonun gran prestigi internacional mitjançant la formació d’un equip de col·laboradorsen el marc del Centre d’Histoire Ancienne (1967), esdevingut Analyses desFormations Sociales de l’Antiquité (CNRS) i, posteriorment, Institut des Scienceset Techniques de l’Antiquité, sota la direcció de la seva companya de vida i estu-dis, Monique Clavel-Lévêque. Des d’aquest centre aconseguí desenvolupar temesd’interès múltiple, com l’esclavisme i les formes de dependència, l’estudi de lesreligions, els paisatges i cadastres a l’antiguitat o les àmfores romanes, com quedàpalès en les planes de la revista Dialogues d’Histoire Ancienne, fundada per ell el1974. Entre les iniciatives desenvolupades en la llarga estada a Besançon, cal des-tacar l’ús de la informàtica com a eina útil no només per emmagatzemar informa-ció sinó sobretot per la possibilitat de realitzar anàlisis factorials de correspondències(per exemple, sobre l’esclavisme i les formes de dependència en les obres d’Arrià,Tucídides, Cató, Ciceró, Juvenal, Marcial, Plini el Jove, Tàcit, Tertulià i Varró).També cal esmentar l’organització, el 1970, del primer col·loqui del grup interna-cional de recerques sobre l’esclavisme antic (GIREA), una invenció francoitalianaL’aventura humana de Pierre LévêqueJordi CortadellaUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana08193 Bellaterra (Barcelona). Spain122 Faventia 26/1, 2004 Jordi CortadellaFaventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 122en què van col·laborar M. Atilio-Levi des de Milà i R. Lepore a Nàpols, la 29a reu-nió del qual tindrà lloc, el proper novembre, a Rethymnon (Creta). L’any 1964 va ser crucial en la producció de Pierre Lévêque; aquell any es vanpublicar dos dels seus treballs més innovadors, Clisthène l’Athénien (en col·labo-ració amb P. Vidal-Naquet), i L’Aventure grecque. Fins aquell moment s’havia ocu-pat de les seves tesis. En primer lloc, la tesi doctoral que tractà sobre el poeta trà-gic Agatón (publicada el 1955), sota la direcció de L. Séchan, amb el qual vacol·laborar en la correcció del diccionari grec-francès d’E. Bailly (1963, 26a ed.)i amb qui, anys més tard, publicà Les grandes divinités de la Grece (1966). Ensegon lloc, i més important, la Thèse d’État, dedicada a Pirros, rei de l’Epir (publi-cada el 1957), dirigida per A. Aymard. Els llargs anys dedicats a aquest últim temavan centrar bona part de la seva recerca a l’entorn de les relacions entre Grècia,les colònies gregues de la Magna Grècia i Sicília, Itàlia i Roma. Quan Fernand Braudel li encarregà un volum sobre Grècia per a la seva col·lec-ció, Destins du Monde, va néixer el projecte d’una de les seves obres més cone-gudes: L’Aventure grecque (1964, ed. castellana 1968), llibre emblemàtic per adiverses generacions d’estudiants (en la introducció ja sobtava llegir que l’aven-tura grega va ser filla de la gana) i important per l’equilibri reeixit entre arqueolo-gia, historiografia i literatura. Amb la preparació d’aquesta obra començà una sego-na etapa en la producció científica de Pierre Lévêque marcada per la publicacióde treballs de síntesi sobre les societats antigues, adreçades als estudiants univer-sitaris, professors de secundaria i públic culte en general. Formen part d’aquestanova etapa dues petites, però curoses, guies de viatge: Nous partons pour la Grèce(1961) i Nous partons pour la Sicile (1966) i, especialment, Empires et barbaries,III s. av. JC - I s. ap. JC (1968), un intent d’anar més enllà de L’Aventure grecqueper tractar de tot allò que quedava fora del Pròxim Orient, Grècia o Roma, és a dir,Àsia, Oceania i Àfrica. A partir d’aquí, hi hagué una llarga pausa en la seva activitatdivulgadora fins a l’aparició de La naissance de la Grèce (1990), llibre escrit nomésen 10 dies —segons confessió de l’autor— i magníficament il·lustrat.No obstant això, amb els anys, l’interès de Pierre Lévêque anà derivant des del’època hel·lenística, Roma i l’Occident mediterrani així com dels llibres de grandifusió, fins a la història comparada de les religions. De fet, des de sempre s’ha-via sentit molt atret pels problemes religiosos i en la mateixa tesi sobre Pirros, jun-tament amb la base socio-econòmica dels fenòmens polítics de l’Epir, també tractàels contactes culturals i els sincretismes. Així començà el tercer gran apartat de laseva activitat científica: la història genètica de les religions, la manera en què les reli-gions evolucionen a causa tant de les grans invasions com a causa de les petitesmodificacions internes. El primer resultat fou Bêtes, dieux et hommes. L’imaginairedes premiers religions (1985), fruit del seminari impartit a Besançon durant vintanys. En aquest llibre intentà escatir la causa dels problemes religiosos de la huma-nitat des de les primeres societats fins a la Grècia de la polis. Cal assenyalar que,en aquest aspecte, Lévêque no era contrari a l’estructuralisme, simplement a elll’interessà més l’evolució de les estructures religioses. Així, l’estudi dels fona-ments religiosos de les societats antigues, tant grega com brasilera, hindú, africa-na o japonesa el portà a un viatge intel·lectual —i físic— pel Japó, el Canadà, elL’aventura humana de Pierre Lévêque Faventia 26/1, 2004 123Faventia 26/1 001-136  10/1/05  17:28  Página 123Brasil i Madagascar. D’aquí en sortiren obres com Colèrer, sexe et rire. Le Japondes mythes anciens (1988), Grenouilles dans l’Antiquité. De la Grèce à l’Asie, àl’Afrique et aux Amériques (1999), La Colère et le Sacré. Recherches franco-bré-siliennes (2000, editat en col·laboració amb S. de Carvalho i L.M.S. Trindade), iDans les pas des dieux grecs (2003). En definitiva, l’univers dels déus li va servirper mostrar la complexitat de la realitat dels homes.Els vuit volums dels Mélanges Pierre Lévêque (1988-1994, amb un índex gene-ral 1995) són una mostra excel·lent de l’afecte que la seva persona va despertarentre els seus alumnes i amics. Pierre Lévêque traspuava passió per l’antiguitat,que no vol dir necessàriament admiració, sinó més aviat interès per reconstruir totauna civilització a través de les fonts literàries, les restes arqueològiques, les mone-des i inscripcions, etc. Per a aquells qui el vam conèixer a principi dels anys noran-ta, rere el prestigi de ser cavaller de la Légion d’Honneur, recordarem per semprela seva mirada espurnejant i aquell particular caminar encorbat que amagava una granagilitat d’esperit.

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v26n1/02107570v26n1p121.pdf

L'aventura humana de Pierre Lévêque

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

Diposit Digital de Documents de la UAB