La ponència tracta d’una temàtica central a la carta als Romans: la salvació de Déu, que s’expressaenmig de paradoxes i tensions argumentals. Presenta les diverses orientacions de la recerca bibliogràficacontemporània sobre la salvació, els models que s’han imposat majoritàriament i els èxits ques’hi ha produït. A continuació se centra en els diversos llenguatges implicats a les dinàmiques de lasalvació, el seu rerefons i la manera com descriuen la salvació, limitant-se al llenguatge soteriològicen sentit estricte. Finalment focalitza l’atenció sobre les motivacions per les quals evangeli i salvaciósón més interdependents a Romans, que a les altres cartes
