March Noguera, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Margalida Comas Camps (1892-1972)
Joan March Noguera,
del Grup d’Investigació d’Història de la Salut (GIHS-UIB) 
Pissarra 135 abril-maig-juny  2010
58
L
a doctora en ciències i pedagoga menorquina
Margalida Comas Camps és la científica
espanyola més important del primer terç del segle
XX i una de les pedagogues més importants de la
història de la pedagogia catalana i espanyola. Filla
major del també pedagog mallorquí Gabriel Comas
(1862-1942) lligat a la “Institución Libre de
Enseñanza” i germana  de tres mestres, Anna, Maria
i Concepció  i de l’antropòleg i pedagog  Joan Comas
(1900-1979) forma part d’un conjunt familiar que va
contribuir de forma especialment positiva a la
pedagogia dels Països Catalans. La seva carrera
acadèmica esta plena de
matrícules d’honor i de números
u  en els seus exàmens de les
distintes revalides i ingressos.
Batxiller a l’Institut Balear i
mestre per la Normal de Palma,
revalidà el títol amb el de la
“Escuela de Estudios  Superiores
de Magisterio de Madrid”,
lligada a la I.L.E.  
Alumna del catedràtic de
Ciències de la Universitat de
Barcelona, el valencià i evolu-
cionista Josep Fuset (1871-
1952) a l’Institut Balear va
rebre les  seves ensenyances al
Laboratori  de Porto Pi, l’estiu de
1914, junt a Bartomeu Darder
(1894-1944) i Emili Darder
(1895-1937) i posteriorment a la Universitat de
Barcelona. El seu primer treball professional fou a
l’Escola Normal de Santander com a professora de
Física,Química i Història Natural. Essent professora a
Santander va obtenir una beca de la JAE per estudiar
durant un curs a Londres als Bedford College for
Women, Kings College i  John Cass Technical Institute,
on va estudiar ciències i pedagogia de les ciències. 
Paral·lelament havia iniciat a la “Universidad
Complutense” els estudis per a llicenciar-se en ciències.
De Santander va passar a la Normal de Tarragona.
Des de Tarragona va simultaniejar el seu treball profes-
sional amb l’acadèmic per llicenciar-se amb ciències
l’any 1925, la qual cosa li permeté investigar al
laboratori de la càtedra de Josep Fuset a la Universitat
de Barcelona. Un cop llicenciada va aconseguir,
mitjançant la JAE, anar a París per fer les investiga-
cions necessàries per a culminar la seva tesis doctoral.
A París va treballar al “Laboratoire de l’Evolution des
Êtres Organisés” que dirigia en Maurice Caullery
(1868-1958) ) qui li va dirigir la seva tesi doctoral. i la
va introduir en el món de la ciència francesa. Tant és
així que els articles publicats per Margalida a Paris
tota sola o amb Caullery els podem trobar citats al
“Citation Index Expanded ” a l’actualitat.
És doctorà l’any 1928 a Madrid
amb una tesi  titulada
Contribución al conocimiento de
la bilogía del Chironomus humani
y de su parásito Paramermis
contorta; el tribunal estava
presidit per Odón de Buen, amb
Cándido Bolívar com a secretari.
L’any 1929 va assistir a Ginebra
al congrés de la World Federation
of Education Associations i va
conèixer de la mà del seu germà
Joan, que estudiava pedagogia a
l’Institut Jean-Jacques Rousseau i
antropologia amb Eugène Pittard,
tota la intel·lectualitat pedagògica
de l’època.
En el mes de març de 1931 es va casar amb l’eminent
fotògraf i pintor pollencí Guillem Bestard (1882-
1969), lligat amb la família Comas des de molts anys
enrere, mitjançant la seva vinculació a l’Institució
Lliure d’Ensenyança de Pollença.
L’esdeveniment de la II República en el mes d’abril de
1931 i la seva amistat amb Bartomeu Darder li varen
suposar un gran impuls a la seva carrera professional.
Així va esser nomenada en el mes de juny directora
de la Normal de Tarragona, en el mes de novembre
professora de la Normal de la Generalitat de
Catalunya a Barcelona i l’any 1932, vicedirectora.
abril-maig-juny  2010 Pissarra 135
59
La carrera de Margalida va culminar amb el
nomenament en el mes d’octubre de  l’any 1933 de
professora de biologia infantil de la Secció de
Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
L’any 1932 va participar a proposta del Govern de
la Generalitat al congrés pedagògic de Niça  i l’any
1933 a un d’igual matèria a Dublín, també a
proposta de la Generalitat. 
L’any 1933 va coordinar  i impartir un curs en el mes
d’agost, en el si de la “Universidad Menéndez
Pelayo” a Santander, titulat “Evolución y Herencia”
En iniciar-se la Guerra Civil va acostar-se a l’organit-
zació dels “Quakers” (Premi Nobel de la Pau, l’any
1947) a Catalunya  per ajudar els infants desplaçats
i en el mateix temps la Universitat de Barcelona la
va enviar a Anglaterra per impartir conferències
sobre les realitzacions en el camp de l’educació de
la Generalitat i del Govern de la República, espe-
cialment de les “Misiones Pedagógicas”. Això ho va
fer al llarg del primer semestre de 1937.
En el mes de juny de 1937 va tornar a Barcelona i
el mes de juliol va esser nomenada representant de
la República al “Basque Children Committee” per
cuidar de la salut i l’educació dels nins bascs
desplaçats a Anglaterra com a resultat de la invasió
del País Basc per les tropes franquistes i el
bombardeig de Guernica. Obtingut el nomenament
va tornar a Anglaterra en el mes de gener de 1938,
amb llicència de la Universitat de Barcelona.
Va romandre a Anglaterra complint  la seva missió
amb els nins bascs fins al mes de setembre en què
va tornar a Barcelona, per aclarir de nou la seva
relació amb la Universitat de Barcelona i per
participar en el tribunal d’una tesi doctoral. Al
mateix temps va mantenir la seva col·laboració amb
els  “Quakers” en l’organització de l’evacuació
d’infants republicans en direcció a França.
Després d’haver col·laborat amb la instal·lació dels
refugiats republicans a França es va incorporar en el
mes de març en el seu lloc al “Basque Children
Committee”, a Anglaterra.
Vençuda la República en el mes d’abril va romandre
en el “Basque Children Committee” en nom  dels
“Quakers” fins al mes de març de 1942 en què va
trobar un lloc de feina de professora de biologia de
secundària en el “Dartington Hall School” a Totnes
(una de les més famoses escoles experimentals
d’Anglaterra) en el comtat de Devon.
Al llarg dels anys 40 la trobam com a republicana
independent a totes les executives de les organitza-
cions republicanes a Anglaterra, participant molt
activament mentre aquestes estigueren en actiu.
L’any 1947 va aconseguir que el seu home Guillem
Bestard es reunís amb ella a Anglaterra després de
més de deu anys de separació.
En el moment de començar la Guerra Civil
(vacances d’estiu), Margalida es trobava a Madrid i
Guillem, a Pollença, on es va refugiar la resta de la
família Comas Camps (pare, mare, les tres
germanes i els fills d’aquestes). L’any 1957 va
viatjar a Mèxic per veure el seu germà Joan,
professor d’antropologia a la “Universidad
Nacional de México” i va impartir una conferencia
en el més prestigiós institut d’investigació de la
Universitat, el “Seminario de problemas científicos y
pedagógicos” que posteriorment es va publicar en
el bolletí del seminari.
L’any 1959 es va jubilar i va romandre a Totnes fins
a la fi dels seus dies en el mes d’agost de 1972. 
Margalida Comas va publicar una dotzena de
llibres pedagògics, profusament reeditats i
reimpresos fins l’any 1968 per l’Editorial Losada  i
més de 40 articles científics i pedagògics.
Aquest petit resum de la biografia humana,
científica i pedagògica de Margalida Comas  posa
de relleu l’excepcionalitat d’aquesta dona i justifica
que la difusió de la seva biografia de republicana
solidària i el reconeixement de la seva vàlua com a
científica i pedagoga rebi el major dels suports per
part de les autoritats acadèmiques i polítiques, així
com per part de les organitzacions feministes i
sindicals. q


Margalida Comas Camps (1892-1972)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2010_n0/135_p058.dir/Pissarra_2010_n0135_p058.pdf

Margalida Comas Camps (1892-1972)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears