Eulàlia Duran i Grau

Duran i Grau, Eulàlia

Hemeroteca Cientifica Catalana

[INTERVENCIÓ D’EULÀLIA DURAN]Darrerament el breu text de Les regles ha estat objecte de diversos estudis: els seus autors,avui reunits en aquesta taula rodona, A. Badia Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando MaAngela Vilallonga i Agustí Alcoberro s’han esforçat en valorar el text però persisteixen enca-ra les divergències. Sobre l’autoria, tres autors en són els candidats: Bernat Fenollar, JeroniPau i Pere Miquel Carbonell, que en fou almenys el compilador. Sobre el text no hi ha acorden considerar-lo adscrit a un gènere lexicogràfic humanístic amb models italians prou cone-guts, o unes simples notes de treball de Carbonell. Pel que fa els destinataris s’ha parlat de laCancelleria pontifícia dels Borja, dels “trobadors” dels certàmens literaris, dels impressors.La meva posició s’inclina per una formulació eclèctica: no crec en P.M. Carbonell com aúnic autor per raons de la seva idiosincràcia sinó que considero més versemblant que ell fos elcompilador d’un treball d’equip que necesssitava fixar un lèxic català estàndard. L’equip po-dria ser la cancelleria pontifícia dels Borja, la cancelleria reial, els jutges de certàmens litera-ris, els impressors —i podria afegir els notaris— o potser tots ells alhora. Crec que era mésaviat una eina de treball elaborada per diversos autors entre els quals sobresortirien per presti-gi alguns com Fenollar o Pau. M’inclino per un text col.lectiu, emmarcat en un ambient can-celleresc humanístic: tots els candidats hi estan vinculats i utilitzat per altres sectors burgesosvalencians i barcelonins. Queda pendent l’estudi de la difusió i acceptació de les Regles en lacorrespondència cancelleresca i en els escrits de P.M. Carbonell. Però tenint en compte que noes tractava d’una normativa vinculant i que per tant els autors podíen seguir, només en part,segons el propi criteri. Aquest podria ser el cas de la carta de P.M. Carbonell a Bartomeu deVerí del 1492 precisament que en algun cas insisteix en una solució no ortodoxa com amb elmot “devallar” que calia esquivar i que ell escriu tres vegades en un sol paragraf, en referir-seal rei. També està pendent estudiar a fons, en la seva totalitat, el manuscrit gironí on Carbonellcopià les Regles. Vol dir que no crec que el cas estigui tancat i resolt i que cal buscar novesvies d’estudi i d’interpretació.ROMANICS XXVII-2  31/5/05  12:42  Página 239

Intervenció d'Eulàlia Duran

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39546/39448

Intervenció d'Eulàlia Duran

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana