Una de les fonts b&agrave;siques d'energia, abans de la m&agrave;quina de vapo

Feliu Busa i Ferrer

Busa i Ferrer, Feliu

Hemeroteca Cientifica Catalana

ELS MOLINS PRIMITIUS Feliu Busa i Ferrer La recerca de fonts d 'energia és una constant en la història de la tècnica. Els molins primitius van ser aparells indispensables en moltes activitats productives fins que no es va descobrir la màquina de vapor. L'home de la Mediterrània va haver de disciplinar les aigües, des de temps molt reculats, per acon­seguir un millor rendiment de la producció agrícola. A l 'Àsia ante­rior, des de l'antigor, les grans sínies elevaven l'aigua dels rius per traslladar-la, per mitjà d'un sistema de canalitzacions -gene­ralment de fusta i elevades sobre suports que feien desnivell- basat en l'acoblament de peces per on corria l'aigua. D'aquesta manera, el preuat líquid arribava a les ter­res de conreu allunyades, o bé fins a una població pròxima. S'ha de suposar que les rodes mogudes per aigües, els molins de mà o de tracció animal no van aparèixer en un lloc particular i determinat, sinó que es van desco­brir i aplicar on les circumstàncies específiques i les necessitats econòmiques havien determinat la recerca de les solucions més es-Vol. VII juliol-setembre 19901183 caients. No podem oblidar que la intel.ligència és una forma d'adap­tar-se a les condicions ambientals. EL MOLí EN EL MÓN CLÀSSIC Des de temps immemorials, a la Mediterrània, es va fer servir el molí de mà. La forma més desenvo­lupada d'aquest molí es troba en certes peces gregues i romanes, en què el gra s'esmicolava gràcies a l'acció d'una pedra moguda mit-f� :;:.' �[], �¡" " " " " " " " 'M,* Baix-relleu d 'un sarcòfag romà on es representen els molins de tracció animal instal. lats a l 'interior d 'una fleca. jançant un element per agafar amb la mà, que actuava sobre una altra pedra immòbil de dimensions més grans. Aquest aparell apareix en l'època neolítica i encara s'utilitza avui dia en determinades regions d'Àsia i d'Àfrica. Els molins moguts per animals van aparèixer cap al segle V abans de la nostra era a diferents llocs de Grècia i Àsia anterior i no seria ar­riscat parlar d'una "aparició" gen­eral, en aquella època, al llarg de totes les costes mediterrànies. Marc Vitruvi,  arquitecte , enginyer i tractadista romà del primer segle, en l'obra De Architec­tum (10,5,2), ens dóna la descripció més antiga d'aquesta mena d'aparells. En aquest cas, l'eix de la roda horitzontal acciona un arbre vertical del molí per mitjà d'un engranatge multiplicador. Les moles, en els molins romans, feien unes cinc voltes per cada una Els molins primitius 59 ;� :-=- ==-§, ! . � de les que efectuava la roda hidràulica. Aviat, la roda accionada per l'aigua que passava per sota va ser substituïda per la que rebia l'aigua des de dalt. El pes de l'aigua sobre els catúfols accionava la roda motriu. Algunes pintures de Pompeia ens ofereixen la representació de molins de tracció animal. Tal és el cas de la pintura anomenada Els genis moliners. Generalment, els molins estaven associats amb una fleca. ELS MOLINS DE VENT DELS ÀRABS Sembla que els molins de vent es van estendre per Occident, en l'edat mitjana, gràcies a les inva­sions dels àrabs. La descripció més antiga d'un molí de vent es troba en l'obra d'al Mas'udi de Bagdad (c. 957), que es coneix a Occident amb el nom de Prodes d'or, títol de la traducció francesa que apareix juntament amb el text àrab, pre­sentada en nou volums, feta per Barbier de Meyard i Pavet de Courbeille. L'obra, originàriament, portava un títol que es podria traduir per Camps de mines i pedres precioses. És una mena d'enciclopèdia històrico-geogràfica amb moltes descripcions de les tècniques i ginys que es feien servir en els diferents llocs . El persa Abu Ishaq Ibrahlm ben­Muhammad al-Farisi, més conegut 60 Els molins primitius per al-Isthari, del segle X, sembla que va seguir les informacions d'autors precedents sobre els mo­lins de vent en la seva obra Llibre dels camins i dels països. Abu al­Qaim Muhammad Ibn Hawqal (943-977) va escriure una obra de geografia amb el mateix títol que al-Isthari en què, com els autors anteriors, parla dels molins de Sakastan, la regió de les planes ventoses, on bufen els vents de Salomó, és a dir, els que semblen haver inspirat ginys savis. L'escriptor persa al-Quazvwini (c. 1203- 1 282), que no s'ha de con­fondre amb els autors precedents o coetanis del mateix nom, va parlar en la seva obra Meravelles dels països dels molins de vent, sobretot dels de Sigistan. Potser aquestes referencies a les terres ventoses de Sakastan, Si­gistan o Sistan (a l 'Afganistan) ens permeten de descobrir la tècnica que els àrabs van modifi-r, ILJ tIHii"'"",,:,:,,, Molí manual format per dues moles i un agafador. Típic de la tecnologia arcaica mediterrània. Sota aquestes línies, dibuix que reprodueix una pintura de Pompeia anomenada Els genis moliners, en què es pot observar el molí romà de tracci6 animal. car i difondre i l'indret d'on pro­cedia. Generalment, el molí persa, antecessor del molí àrab, presenta un eix primari de rotació vertical mogut per una roda dotada d'una mena de petites veles de cuiro o bé de teixit. Així ens ho descriu al­Dimaschqui, un escriptor del segle XIV que ens refereix, com d'altres autors ho havien fet abans d'ell, que la gent de Sakastan havien sabut treure bon rendiment dels forts vents que bufen per les sor­renques planes d'aquelles terres. Segons diu, els molins s'instal.laven en les torres de for­taleses encimbellades a dalt d'un turó: "A la part de dalt, hi ha el molí que gira i tritura, i, a la part de baix, es mou la roda que el vent fa girar. Si aquesta roda gira, també gira l'aparell de moldre que hi ha al dessobre. Tant se val el vent que bufi, els molins sempre giren [ . . . ] Quan aquelles gents volen cons-Vol. VII juliol-setembre 1 990/184 truir un molí, edifiquen les con­truccions de què he parlat i, a la part inferior d'aquestes, hi fan quatre espiralls, iguals que els de les fortificacions i muralles, si bé disposats en sentit contrari, car tenen la part més ampla a la part de fora i la més estreta a la part de dins. En alguns casos, també es poden veure una mena de canals perquè l 'aire entri amb força en la part interior com si sortís de les manxes de ferrer [ . . .  ] Quan l'aire ha penetrat a través de les ober­tures practicades a l'edifici del molí, troba un dispositiu amb dotze ele­ments, que, de vegades, pot quedar reduït a sis, sobre els quals es fixa un teixit com el que es fa servir per cobrir les llànties [ . . .  ] formant una mena de bosses o plegaments que l'aire omple i empeny. L'aire, en omplir un d'aquests plecs o bosses, el desplaça, i llavors omple de la mateixa manera el que segueix. Així, l'aparell gira que gira i, amb la seva rotació, mou la pedra de dalt que tritura el gra." Els molins de vent van penetrar a la Península amb les invasions dels àrabs, d'on es van escampar per la resta d'Occident com tantes i tantes aportacions de la ciència, la tècnica i la cultura. Sembla que en 1 180 ja havien arribat a Nor­mandia, des d'on van passar a Anglaterra i als Països Baixos. El Vol. VII juliol-setembre 1990/185 Molí àrab segons un dibuix de l 'obra d 'al-Damaschqui que sembla representar l 'estructura dels ginys utilitzats a les terres ventoses de Sigistan, a l 'Afganistan. perfil de les aspes en moviment destacava a l'horitzó de les planes on bufaven amb força els vents del nord i de les costes atlàntiques. EL MOLí D'AIGUA AL LLARG DELS SEGLES Al llarg de l'edat mitjana, el molí es va anar estenent cap a les terres del centre i del nord d'Europa, on va adquirir una gran i profitosa aplicació. Els corrents d'aigua del nord són més constants, no s'asse­quen a l'estiu, com generalment passa a les regions mediterrànies. Les rodes dels catúfols podien gi­rar sense interrupció. D'aquesta manera el molí d'aigua es va con­vertir en una font d'energia típica de determinades regions. S'utilit­zava per moldre el blat, per moure serres i per manxar en les fargues. En aquest darrer cas, va permetre que les indústries del ferro es de­senvolupessin notablement. S'ha de tenir en compte que els nous mecanismes, les noves apli­cacions, agiliten els processos de millorament que es van com­pletant en sèries progressives . . .  Malgrat tot, els engranatges de fusta van adquirir un nivell d'uti­lització escaient, de manera que es van fer ·servir, sense gaires canvis, fins a l'aparició de la màquina de vapor. Totes aquestes màquines tradi­cionals estan en ús fins a les dar­reries del segle XVIII, de manera que la història de la tècnica ens revela que els seus períodes no encaixen, necessàriament, amb les divisions convencionals dels histo­riadors, i que es podrien delimitar uns períodes caracteritz ats, específicament, per la vigència de determinats recursos tècnics; per exemple, els molins de vent o les màquines hidràuliques. L'anome­nat molí nòrdic, que apareix com una mena de precursor de la turbina hidràulica es va caracterit­zar per un eix de rotació vertical que accionava directament la mola emplaçada a la part alta, mentre que una roda petita, horitzontal, amb catúfols, a la part de baix, rebia l'acció del corrent d'aigua. Era un giny de poc rendiment, però estalviava engranatges.  S'utilitza­va per a satisfer petites necessi­tats, com ara moldre blat per una família. Aquests molins van estar en ús fins a les darreries de l'edat mitjana. En alguns llocs de No­ruega, Romania i el Líban encara funcionaven fins no fa gaire. LA RODA DENTADA, MITJÀ DE TRANSMISSIÓ Tant el molí de vent com el molí d'aigua requerien la roda dentada com a mitjà de transmissió. Era fe­ta de fusta, cosa que si no permetia atènyer una excepcional solidesa, oferia la possibilitat de fer repara­cions amb relativa rapidesa i amb economia de mitjans. De tota man­era, les dents de fusta no podien donar un rendiment gaire alt. Els molins van ser els mitjans d'acon­seguir energia d'una mane- ra re­lativament constant fins a la difu­sió de les màquines de vapor. Les rodes hidràuliques donaven una potència mitjana diària equivalent a uns 24 equins, amb l'estalvi de tot el que suposa haver d'alimentar­los, protegir-los de les inclemències del temps, substituir-los quan es­taven massa cansats, etc. Els molins primitius 61 EL MOLINS D'HoLANDA AVUI SÓN MUSEUS Fins al segle XV els holandesos havien fet servir els molins de mà o bé de tracció animal, però a partir d'aquell període van lluitar contra les aigües envaïdores amb l'ajuda dels molins de vent. Les aspes mo­gudes pel vent van aconseguir una transformació del paisatge. Els noms de Cornelis Cornelisz, de van Uitgeest, de Jan Adriaansz i de Simon Stevin queden associats als molins per treure l'aigua que esvan construir per ser fàcilment trans­portats i instal·lats en sèrie. Cons­ti tuïen una arma per lluitar contra el mar. Amb aquests ginys, desse­car pantans i es van recuperar terres. El molíflamenc de base octogonal que avui dia encara es manté com a símbol de la voluntat dels holandesos per vèncer i dominar les aigües. Alguns d 'aquests molins s 'han restaurat i posat en funcionament amb una vocació admirable de recuperar el sentit de l 'acció d 'un poble. A la dreta, secció d 'un molíflamenc on es pot veure l 'articuklció d 'eixos i rodes dentades que eleven l 'aigua de nivell mitjançant un braç elevador helicoïdal. 62 Els molins primitius Malgrat les guerres i altres ca­lamitats, els molins, amb el cons­tant moviment dels seus braços, saludaven la prosperitat que ar­ribava per a aquelles terres. En el segle XVII, els molins asseguraven els cabals d'aigua per als canals, ben controlats per mitj à de sistemes de rescloses. Els pòlders fèrtils van oferir als agricultors noves possibilitats. El conreu dels camps va anar substituint la pesca. La instal .lació de bombes aspi­rants de vapor va convertir el molí de vent en un vestigi cultural, en el símbol de la voluntat persistent d'una gent que va aprendre a llui­tar contra la força incontenible del mar. Ara bé, entre 1875 i 1890, a Beemster, van ser demolits uns ci quanta molins de vent. El Pur­mer va perdre disset molins i en el Wormer, Starnmeer i altres pòlders dels entorns de Saerdam van desa­parèixer una trentena de molins. Solament Schermerland, el gran pòlder, a l'est d'Alkmaar, va saber mantenir la fidelitat als molins de vent. Cinquanta-dos mol ins flamencs, construïts d'acord amb els plans de Jan Adriaansz, es van poder mantenir fins al 1928, any en què es va intal.lar el bombament elèctric. De tota manera, es van poder salvar tots aquells molins que eren habitats, és a dir, aquells en què els moliners tenien la seva residència. Aquests molins habi­tacles s'han convertit en museus "vius". Avui dia, sortosament, en-Vol. VII juliol-setembre 1990/186 cara es poden admirar els molins flamencs, construccions venerables de planta octogonal. El cos princi­pal consta de vuit muntants de fusta que serveixen de suport a altres peces encreuades, que formen en conjunt l'estructura troncal. Els muntants encaixen, a la part de dalt, amb un casquet de base circular i giratòria, a fi d'ap­rofitar al màxim la direcció del vent. El desplaçament s'opera de dintre estant, per mitjà d'un sis­tema de cordes. Tant el cos com el casquet supe­rior són recoberts, exteriorment, de canyís que resguarda unes co­bertes formant planxes de fusta enquitranades. El molí descansa sobre una base d'obra on hi ha una canalització. El moviment de les aspes, a través d'engranatges i eixos, actua sobre un elevador helicoïdal, que des­plaça l'aigua de nivell. Aquesta no pot anar endarrere, perquè un sis­tema de rescloses ho impedeix. Un vent moderat pot fer que el molí elevi 60 m3 per minut. Un element important d'aquest conjunt és el fre, format per una mena de balancí o palanca que actua sobre la roda superior per reduir la velocitat o bé per frenar. El sistema de fre es pot activar des de l'exterior amb la corda de fre­nada que penja de la part posterior Vol. VII juliol-setembre 1990/187 del molí. Tot el conjunt recolza sobre pala­fits de fusta. Feliu Busa i Ferrer és redactor especialitzat en història de la tècnica BIBLIOGRAFIA • Casler, E. F.: Dictionary ot inven­tions and discoveries. Philosophical Library, Nova York, 1967. Forbes, R. J.: Historia de la técnica. mm¡¡rn¡;m-' Els típics molins manxecs del Campo de Criptana, a Ciudad Real, símbols d 'una terra, són testimonis del llegat àrab, que també és l 'origen dels molinsflamencs. Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1958. Klem, F.: Historia de la técnica. Luis de Caralt, Barcelona,I962 . Mieli, A.: El mundo iskim ico y el occidente medieval cristiano. Espasa­Calpe, Buenos Aïres, 1952. Diversos autors: The Oxford Classi­cal Dictionary. The art. mill. Clarendon Press, Nova York, 1 976. Wiedermann E . :  Beitrèige zur Mechanik und Technik bei der Araben. Leipzig, 1906. Mumford, L :  Técnica y civilización. Emecé Editores S.A., Buenos Aires, 1945. Diversos autors: Histoire Générak des Techniques vol. 2. Les premières étapes chJ, machinisme. Presses UniversitaÏres de France, París, 1964. Els molins primitius 63 

Els molins primitius

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/129321/128048

Els molins primitius

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana