Maria Josep Cuenca Ordinyana

Cuenca Ordinyana, Maria Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 647dits. El gran repte de la catalanística hongaresa actual és doncs trobar el seu lloc entre els títols depostgrau, si més no en una de les dues universitats hongareses en què s’imparteix.En la seva ponència de clausura K. Faluba es va referir també a la literatura catalana traduïdaa l’hongarès, subratllant que a partir dels anys 70 comencen a aparèixer traduccions directes, elnombre de les quals ha sigut considerablement alt al primer decenni del segle xxi. (Com a il-lustració del tema, a la sala on se celebrava el simposi hi havia una petita mostra de literatura cata-lana en hongarès). Pel que fa a les traduccions de l’hongarès al català, a causa del desconeixementgairebé generalitzat del magiar entre el catalanoparlants, sovintegen les traduccions fetes «a quatremans», o sigui, en col·laboració entre un hongarès i un parlant natiu del català. Els traductors dis-posen de diccionaris d’ambdues direccions, editats per Enciclopèdia Catalana: el català-hongarèsveié la llum el 1990, l’hongarès-català el 1996.Els actes commemoratius dels quaranta anys del català a Hongria comptaren amb la generosacol·laboració del ministeri dels recursos humans del país i de l’Institut Ramon Llull.Carles BartualKálmán FalubaIldikó Szijj50 números de Caplletra (13 d’abril de 2011).—En el marc de la 42a Fira del llibre de Va-lència, el dia 13 d’abril de 2011 es va celebrar l’acte de presentació del número 50 de Caplletra.Revista Internacional de Filologia, és a dir, els 25 anys de la revista, ja que és bianual.Hi van intervenir: Antoni Ferrando, director fundador de la revista, Vicent Simbor, primerdirector de la segona etapa, que inclou el número 50, Maria Josep Cuenca, directora actual, JosepMassot i Muntaner, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i Josep Miquel Manzana-ro, editor de la revista a la Universitat d’Alacant. Ferrando va parlar dels inicis de la revista; Sim-bor va exposar l’etapa de consolidació i adaptació a les noves exigències quant a criteris de qualitatdins de l’àmbit de l’avaluació investigadora; Cuenca va parlar dels reptes a què s’enfronta en elmoment actual i en el futur més immediat; Massot va referir-se a la col·laboració de la PAM en lapublicació i la distribució de la revista, i Manzanaro va parlar d’aspectes tècnics que tenen a veureamb la maquetació de cada volum.En conjunt, l’acte va aconseguir de donar una visió global del passat, el present i el futur d’unade les revistes més destacades dins de l’àmbit de la Filologia Catalana, com intentarem resumir acontinuació a partir de les informacions que es van donar en l’acte.Què és Caplletra.Caplletra és una revista de Filologia, amb vocació internacional, dedicada adifondre els resultats de les darreres investigacions en aspectes filològics, lingüístics i literaris detota mena (gramàtica històrica, literatura medieval, fonètica, literatura contemporània, fraseologia,anàlisi del discurs, sociolingüística i educació, etc). Es publica dues vegades l’any (a la primaverai a la tardor).Els inicis. La revista Caplletra va nàixer l’any 1986 al si de l’Institut de Filologia Valenciana(IFV) de la Universitat de València amb la intenció de ser una plataforma científica de difusió dela recerca filològica, en especial, però no exclusivament, la feta des del País Valencià, i servir coma motor de l’Institut, fundat el 1978 per Manuel Sanchis Guarner. Aquest objectiu inicial aviat vaprendre volada i va fer-se més ampli en incorporar temes i persones que depassen l’àmbit del cata-là al País Valencià.L’any 1996, en transformar-se l’IFV en Interuniversitari, amb la incorporació de la Universitatd’Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló, la revista es vincula a les tres esmentades universi-tats valencianes, que són ara com ara les úniques del País Valencià amb estudis filològics curricu-021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 647 06/05/13 15:54648 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689lars. La revista inicialment va ser dirigida pel director de l’Institut. Així n’han estat directors Anto-ni Ferrando (1986-2001), Rafael Alemany (2002-2003), Joan Ponsoda (2004-2005). A partirde 2006, la direcció de la revista es desvincula de la direcció de l’Institut. En aquesta segona etapa,han estat directors Vicent Simbor (2006-2010) i Maria Josep Cuenca, directora de la revista desde 2010 (formalment a partir del número 52, que veurà la llum el 2012). En l’actualitat l’organigra-ma consta de direcció, un consell de redacció, que incorpora també tres professors de FilologiaCatalana de fora del País Valencià, i un consell assessor, format per investigadors de reconegutprestigi en l’àmbit filològic d’arreu del món. Els 2 primers números foren editats pel Consorcid’Editors Valencians, S. A. (Gregal Llibres), però des del número 3 (tardor 1988) fins a l’actualitatl’edició passà a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, sota la direcció i guiatge del pare Massot,que vetlla per la qualitat final dels manuscrits.Organigrama. La revista té un comitè científic i un comitè de redacció. En el comitè de redac-ció, s’hi inclouen els representants de cadascuna de les grans àrees de coneixement: LiteraturaMedieval i Moderna, Literatura Contemporània, Lingüística Sincrònica, Lingüística Diacrònica iLingüística Aplicada. Són les persones encarregades de cada àrea les que coordinen la recepciódels articles i ressenyes de la temàtica respectiva i les passen a la direcció per a dur a terme el pro-cés d’avaluació externa previ a l’acceptació i la publicació dels treballs. Coordinen les tasquesd’edició Francesc Pérez Moragon i Josep Miquel Manzanaro.Estructura de la revista. Inicialment, la revista estava integrada per articles de diferents temà-tiques i per ressenyes. A partir del número 7, comencen a publicar-se números monogràfics de di-ferent temàtica, com ara Anàlisi del discurs (7), Gramàtica generativa (8), Literatura de postguerraal País Valencià (10), sociolingüística i educació (21), Tirant lo Blanc: temes i problemes de recep-ció i de traducció literàries (23), Dialectologia catalana (26), El català i l’aragonés: història d’uncontacte multisecular (32). A partir del número 38 (primavera 2005), va adoptar l’estructura actual:una part miscel·lània i una de monogràfica; a més, s’ha augmentat el nombre de ressenyes d’obrescientífiques filològiques, fins a constituir-ne una secció important. La part miscel·lània inclou unarticle de cada àrea (Literatura Medieval i Moderna, Literatura Contemporània, Lingüística Sin-crònica, Lingüística Diacrònica i Lingüística Aplicada) excepte d’aquella a la qual es dedica eltemamonogràfic del número. El monogràfic inclou cinc articles sobre un aspecte concret de cadas-cuna de les àrees, per torn.Procés de recepció i acceptació d’originals. Els originals són enviats per autors i autores di-rectament a la revista o encarregats pels directors d’àrea, especialment en el cas dels monogràfics.Una vegada rebuts, passen a avaluació externa per part de dos avaluadors o avaluadores, entre elsquals n’hi ha que són fixos de la Revista i n’hi ha que no ho són però que se seleccionen per l’ade-quació del seu perfil al tema de l’article que s’ha d’avaluar. El procés d’avaluació pot determinarque l’article s’accepta sense canvis o, molt més freqüentment, amb canvis més omenys importants.Si els avaluadors consideren que hi ha problemes de fons o que el treball no s’ajusta al perfil de larevista, se’n fa una avaluació negativa i, doncs, no és acceptat per a la publicació. En el cas delsmonogràfics, es procedeix a una avaluació conjunta de tots els articles que en formen part.Valoració i impacte. La revista ha aconseguit d’assolir una valoració òptima entre els criteris dequalitat editorial de Latindex, on en té reconegut 32 dels 33 possibles, així com en altres llistes, comCARHUS+ de la Generalitat de Catalunya. També estem en contacte amb bancs de dades internacio-nals, com araMLA International Bibliography, European Reference Index for Humanities, Interna-tional Bibliography of Periodical Literature on the Humanities and Social Sciences i InternationalBibliography of Book Reviews of Scholarly Literature on the Humanities and Social Science, peraconseguir que tinga el major ressò possible en l’àmbit internacional.Tiratge i distribució. El tiratge de la revista és de 500 exemplars i comptem amb prop d’unaseixantena de subscripcions més intercanvis amb unes altres revistes. A més a més, gràcies a l’edi-021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 648 06/05/13 15:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 649torial Publicacions de l’Abadia deMontserrat, la revista disposa d’una xarxa normal de distribució.També es poden consultar en línia tots els números, llevat dels corresponents als tres últims anys al’adreça: http://www.lluisvives.com/hemeroteca/caplletra/cataleg.shtml.El futur. La presentació del número 50 ha marcat una fita en aquesta publicació amb 25 anys al’esquena i un nombre importantíssim d’aportacions a tots els camps de l’estudi de la llengua i laliteratura, catalana, en primer lloc, però també en general. Aquesta celebració no seria possiblesense la col·laboració intensa i dedicada de les persones que hi participen més directament: direc-tors i directores, membres dels comitès científic i de redacció, avaluadors i avaluadores, tècnics iencarregats de l’edició i la distribució. Un esforç que, sens dubte, ha valgut la pena.Per molts números!Maria Josep CuencaUniversitat de ValènciaI Congrés Internacional Joan Maragall 28, 29 i 30 de setembre de 2011, Universitat deBarcelona.—El I Congrés Internacional Joan Maragall fou plantejat com l’acte central de l’AnyMaragall. Hi van confluir la majoria de les altres realitzacions d’aquesta efemèride. Del conjuntd’activitats dedicades al poeta modernista entre 2010 i 2011 calia esperar-ne, ultra la sempre neces-sària difusió de la seva figura entre una societat cada cop més allunyada de la cultura literària, tantuna aportació de nous coneixements com una relectura de la seva obra que desempolsés definitiva-ment Maragall del tòpic que tendeix a presentar-lo com a romàntic ressagat. Tot al contrari, Mara-gall és un pioner de la cultura del segle xx. És a la base de la poesia catalana contemporània i, enuna perspectiva més general, als orígens d’allò que som com a nació, país i cultura.L’aportació de nous coneixements sobre Maragall fou sobradament assolida tant pel congrésque es ressenya aquí com per la publicació de diversos llibres que hi foren presentats en una de lesúltimes sessions, el dia 30. Es parlà breument del recull d’estudis Joan Maragall, paraula i pensa-ment (2011), amb col·laboracions molt destacables, algunes de les quals caldrà posar en relació,precisament, amb les contribucions fetes en el mateix congrés. És el cas de «L’iberisme de JoanMaragall», de Jesús Revelles, tema tractat de manera molt ben fonamentada en una comunicacióde Víctor Martínez-Gil, «La geopolítica peninsular de Joan Maragall», que plantejà una lecturad’aquesta qüestió en funció del sentit històric concret que l’iberisme, i els mots «Ibèria» i «Espa-nya», tenien per a Maragall —denunciava i evitava, així, l’habitual projecció sobre aquests demotius polítics que són posteriors o aliens a Maragall. En la mateixa sessió del dia 30, es presentàmés àmpliament l’estudi d’Ignasi Moreta No et facis posar cendra. Pensament i religió en JoanMaragall (2010), un llibre ple d’informació però que, malauradament, subordina l’anàlisi històricai literària a la religió. Fins al punt de considerar queMaragall no fou pas un poeta, sinó un pensadorcristià que emprà els «vels de la poesia» (p. 18) per expressar el seu catolicisme antidogmàtic. Esperd així l’autonomia que tota investigació requereix i la de la poesia maragalliana —malgrat quela «puresa» fou justament una de les seves principals conquestes per a la poesia catalana contem-porània, tal com remarcaren immediatament els noucentistes. Així mateix, es donà a conèixer elrecull de Cartes del festeig (2011) de Maragall i Clara Noble, una nova aportació a la revisió de labiografia del poeta que ha dut a terme en els darrers anys Glòria Casals amb publicacions coml’article que inclou en l’esmentat Joan Maragall, paraula i pensament o l’edició de Com si entrésen una pàtria (2007), recull de les cartes a Josep M. Lloret i de les Notes autobiogràfiques. Justa-ment d’aquests textos treu immens profit Jordi Castellanos en la seva aportació a Joan Maragall,paraula i pensament, on analitza els inicis intel·lectuals de Maragall. La prehistòria d’aquests, elpas del poeta per la Universitat de Barcelona, és el que documenta un altre dels llibres presentats al021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 649 06/05/13 15:54

50 Números de Caplletra (13 d'abril de 2011)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/72795/72560

50 Números de Caplletra (13 d'abril de 2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert