Sellars introduí la distinció entre les imatges manifesta i científica de l'home
en el món. Encara que a primera vista siguin incompatibles, ambdues són indefugibles,
de manera que la tasca del filòsof ha de ser intentar fusionar-les. Sellars també creu que
el «mite d'allò donat» és un dels principals errors comunament acceptats en la filosofia
moderna. Paradoxalment, emperò, usa el seu propi mite, el «mite de Jones», per matar
el «mite d'allò donat». Aquestes dues temàtiques sellarsianes han estat molt influents i
àmpliament discutides, però no s'ha prestat gaire atenció a la seua mútua relació. En
aquest article intento elaborar una mena de meta-mite que incorpori les intuïcions que
trobem en cadascuna d'elles.Sellars introduced his distinction between the manifest and scientific images of
man in the world. Though at first sight they seem incompatible, both of them are inescapable,
so the philosopher's task must be to try to fuse them together. At the same time,
he considers the «myth of the given» to be one of the main errors commonly accepted
in modern philosophy. Paradoxically, he uses a myth of his own, the so called «myth
of Jones», to kill the «myth of the given». These two sellarsian subjects have been very
influential and widely discussed, but the question of their mutual relationship has gone
largely unnoticed. In this paper I try to elaborate a sort of meta-myth incorporating the
insights we find in both of them
