Flores, Xavier

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Sans lendemain (Sin futuro) 
Ophuls 1939 
Xavier Flores 
Els vint-i-quatre anys que separen el primer llarg-metratge (Die verliebte firma, 1931) de la conegu-
da Lola Montes (1955), amaguen una trajectória 
singular i fecunda que obliguen Max Ophuls, sovint a 
pesar seu, a conèixer de primera mà diferents siste-
mes de producció, que abracen des de TUFA al Holly-
wood deis grans monopolis, fet que el converteix en 
un testimoni privilégiât del progressiu deteriorament 
deis estudis en el negoci de fer i vendre pel-lícules. 
La figura d'Ophuls, tan relacionada amb el cine-
ma com amb el teatre i amb la música, va tardar en 
transcendir Tetiqueta de "director d'elegant frivoli-
tat" i "astut esteta" que se l¡ va encolomar fins a 
principis deis setanta. La reivindicado com a "autor 
imprescindible" passa necessàriament per despla-
çar-lo de la seva notoria i no discutida adscripció al 
melodrama per resituar-lo i valorar-lo dins d'un ci-
nema mes proper al de personatges i, mes en con-
cret, dins d'un cinema sobre les dones. Les dones 
d'Ophuls, com les de Sternberg, Hichtcock, Mizo-
gouchi o Naruse, acaben sempre erigint-se en el 
nucli principal de la filmografies. 
Sense llevar importancia al talent visual, a l'habi-
litât per transformar material literari en cinemato-
grafíe, els virtuosos llargs i mesurais plans —tan 
élégants com precisos— o la influèneia del décorât 
i la mùsica —dins del seu domini del melodrama— 
Ophuls mante sense dissimular l'interès i l'admira-
c ió— per descriure la trajectdria i les peripècies vi-
tals de les sèves héroïnes i filma les millors obres 
quan no se sent obligat a derivar cap a altres direc-
cions. El melodrama li serveix de limit per situar i ar-
ticular l'accio dramàtica i evitar que es desbordin 
en excès els avatars dels personatges femenins. 
Hi ha una calculada inhibició del director quan la 
tragèdia acosta les actrius a Tabisme, fet que es con-
fon, a vegades, amb una lleugeresa inexistent. 
Ophuls no emfasitza ni se sent còmode en un terreny 
que no és el seu i s'obliga a transitar d'una forma que 
fuig de l'exhibició gratuita de la desgràcia, acceptant 
aixî, amb resignació existencial, que l'agror i la mala 
fortuna formen part indissociable del joc de la vida. 
El présent de les dones d'Ophuls sol convertir-se 
en una mera aparença quan el passât de l'heroïna 
amenaça presentar-se per casualitat, en un moment 
en que aquesta havia aconseguit una nova estabili-
tat que li permet recobrar la lògica de la vida fami-
liar i quotidiana. 
L'artifici que es desvela davant de l'espectador 
—però que solen ignorar els pretendents de l'he-
Lola Montes. 
secembre 2006 papers de cinema 27 
Lola Montes. 
Max Ophüls. 
roïna, o un amant anterior reaparegut— i la mane-
ra en que elles tracten d'evitar que aquesta contin-
gencia —que esbucaria el seu cartell de cartes 
imprescindible— sigui aclarida, ens descobreix el 
valor, la intel-ligéncia, la sensibilitat i els recursos in-
acabables de les dones d'Ophuls i posa en eviden-
cia l'admiració que la tipología femenina i l'univers 
que l'envolta exercia sobre el director. 
La necessària complicitat de l'espectador, que 
descobreix, contrastant-les, les situacions desfavo-
rables amb qué han d'enfrontar-se les héroïnes, 
comparant- les amb la ignorancia alegre deis 
amants, l'ajuda a caracteritzar els personatges mas-
culins com a necessaris instruments que desvelen, 
per omissió, la valúa de les dones amb qué tracten. 
Una enganyosa fragilitat que tenyia l'aparent fé-
licitât del présent queda, de manera progressiva, 
en evidencia quan la vida passada apareix, de for-
ma a vegades casual, fataiment casual. La máscara 
quotidiana que oculta el record del que no pot tor-
nar adquireix el valor i la importancia de Tesforç 
que l'heroïna ha posât en l'anhel de traslladar el 
seu oblit a un lloc segur del seu record. 
L'espectacle de veure conviure en la pantalla el 
présent i el passât d'unes dones, davant d'un món 
que roman absent i neutral respecte deis seus ne-
guits, sensé ensopegar amb esclats fatalistes, es 
converteix en un autèntic homenatge a la feminitat. 
La peripecia en la corda fluixa mante l'interès de 
l'espectador envers el costat mes noble dels senti-
ments humans; tanmateix el director no deixa que 
s'hi involucri ni que davalli l'espectacle al pati de 
butaques, situant la barrera que separa i delimita 
l'espectador del que s'ofereix en un lloc proper, pe-
ro apropiat per no perdre'n Topció crítica. 
Des de Carta a una desconocida, rodada a Holly-
wood , juntament amb dues delicades i élégants 
mostres de cinema negre, Caught i The reckless 
moment, Ophuls no fa mes que construir peces 
mestres, fins arribar al seu testament, Lo/a Montes, 
que, a la Marga, en tancaria la filmografia, d'una for-
ma que, que a ell mateix i a tots nosaltres, pareix 
molt ingrata, si es teñen en compte els problèmes 
que va tenir per mantenir-la fidel a la ¡dea original, 
pero els estudis, com tots sabem, sempre han estât 
severs amb els metratges. 
El 1939, després d'atrevir-se amb Werther, va 
rodar, amb Edwig Feuillere, una pel-lícula de 80 
mínuts titulada Sans Lendemain, una auténtica joia 
que s'anticipa a molts discursos que avuí es pre-
senten com a troballes, defineix molt encertada-
ment la situado en qué queda l'heroïna després 
d'aconseguir salvar el passât —la seva relació amb 
un antic i retrobat amant—, i també caracteriza 
amb encert la situado en qué queden moites de 
les héroïnes d'Ophuls quan la paraula fí apareix a 
la pantalla. • 
28 temps modems núm. 125 


Sans lendemain (Sin futuro)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2006_/n0125_p0/27.dir/tm_2006_n0125_p027.pdf

Sans lendemain (Sin futuro)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears