Publicat el 24 de maig de 2016 al diari Ar

Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Per avançar, millor amb claror És difícil saber l’abast precís de l’esmena aprovada dissabte per la CUP de “des-lliurar-se” de l’acord d’estabilitat parla-mentària, vistes les posteriors declaraci-ons. No sóc cupòleg, però, si més no so-bre el paper, sigui quin sigui el valor que hi donen, es considera l’acord d’estabilitat “una presó”; no es re-coneix “cap voluntat real de ruptura” al Govern; no-més s’aprovaran uns pressupostos que plantegin “la desobediència clara i formal”, i es proposa “deslliu-rar-se” de l’acord –un eufemisme per evitar el ter-me trencar– per poder ser “alternativa a les políti-ques de l’autonomisme, el neoliberalisme i el pa-triarcat”. Tot plegat, em sembla que el document ajuda a clarificar el confús escenari polític actual.  EN L’ORIGEN DE TOT PLEGAT hi ha el que per a mi és un fet poc discutible: el fracàs del caràc-ter plebiscitari de les eleccions del 27-S. Un plebis-cit torpedinat no pas per l’unionisme del PP, C’s i PSC –que, al contrari, van contribuir a donar-li aquest sentit–, sinó sobretot per les ambigüitats sobiranistes de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i de la CUP. Junts pel Sí i l’unionisme van ser clars en el vot a favor o en contra de la independència. En canvi, per l’esquerra més nova i radical es va pro-duir una fuga d’indeterminació de fins a un 17 per cent del vot i 21 diputats. En el cas de CSQP, l’am-bigüitat era explícita: ni sí, ni no. En el cas de la CUP, per bé que donava suport a la via independen-tista, aquesta quedava supeditada a dues condici-ons: liquidar Mas i posar-la al servei d’una lògica anticapitalista i anti Unió Europea i d’una estra-tègia de desobediència immediata.  JUNTS PEL SÍ va fer curt en les seves aspiracions i va creure que, a canvi de donar-li el cap de Mas en safata, la CUP s’avindria a renunciar al que són els elements substancials dels seus objectius polítics. En el seu moment ja vaig escriure que hauria prefe-rit unes noves eleccions malgrat el risc de no po-der repetir la coalició de JxSí, ni de poder donar-hi una dimensió plebiscitària o, fins i tot, d’empitjorar els resultats. Si més no, hauria permès la rectifica-ció del vot d’aquells que volent empènyer i accele-rar la independència –des del meu punt de vista, es-clar– l’havien acabat encallant.  D’ENÇÀ D’AQUELL pacte forçat, convençut que li calia ampliar la “majoria social”, l’independentis-me ha avançat fent tentines. D’una banda, hi ha qui CÈLIA ATSETCANTUS FIRMUS En l’origen  del confús escenari polític actual hi ha  el fracàs del caràcter plebiscitari  del 27-Sha volgut seduir CSQP amb la il·lusió que al final també tombarien cap a la independència. Un es-forç inútil, si parlem de la formació política. Una altra cosa seria pispar-li votants, però la seducció sembla que de moment ha funcionat en el sentit contrari. De l’altra, hi ha qui ha confiat en un can-vi radical en la cultura política de la CUP. Però s’ha confirmat el que alguns ja vam dir llavors: u, que lliurar el cap d’en Mas seria un sacrifici inútil, i dos, que el que pitjor tolerava la CUP era que se la trac-tés amb condescendència. No ha de sorprendre gens que ara la CUP retregui a JxSí la declaració del 9-N, el text més gratuïtament cupaire que mai haurà pogut escriure.  COM QUE LA LÒGICA POLÍTICA de la CUP no és la previsible en el context institucional par-lamentari, no és possible predir res sobre el futur dels pressupostos ni sobre la mateixa estabilitat parlamentària –si és que n’hi ha hagut fins ara– del Govern. Però sí que la decisió de la CUP desfà al-gunes confusions respecte de les prioritats reals de cada força política, sobre l’abast del sentit demo-cràtic que es dóna al procés –és a dir, si se l’avala per damunt o no de la diversitat ideològica del pa-ís–, i sobre on ha d’anar a trobar l’independentis-me la seva veritable força. Per avançar, val més fer-ho sense benes als ulls.Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Per avançar, millor amb claror

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/181676/ara_a2016n1987p48.pdf

Per avançar, millor amb claror

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB