Tresserras, Joan Manuel,

Diposit Digital de Documents de la UAB

02 DIUMENGE, 7 DE SETEMBRE DEL 2014 ara  La creixent tensió entre el sobira-nisme català i l’estat espanyol ens situa davant de tres possibles esce-naris: la independència, el mante-niment de la situació actual i una sortida negociada dins d’un ventall delimi-tat per les altres dues opcions (tercera via). L’objectiu immediat del sobiranisme és demostrar el 9-N, de manera democràtica, que hi ha una nova majoria social i políti-ca a Catalunya disposada a assumir, sense por, la plena responsabilitat del seu futur. Una votació favorable a la construcció de l’estat català –vinculant o no– comportaria, de facto, l’assumpció política del mandat popular de negociar la independència i obrir un procés constituent. El caràcter fundacional del procés proporcionaria, lla-vors –i en funció de la correlació de forces–, la millor oportunitat per replantejar qües-tions com el model social, l’arquitectura institucional, els mecanismes de participa-ció democràtica, el paper de l’administra-ció pública o el model de ciutadania. La in-dependència és l’opció dels sectors socials més dinàmics, més transformadors,  amb més confiança en les pròpies for-ces i en les de la so-cietat catalana. L’opció per man-tenir la situació ac-tual la defensen sectors espanyolis-tes acomodats a la vella subordinació cultural i identità-ria de la catalanitat, i els sectors més conservadors, ate-morits davant de qualsevol perspec-tiva de canvi, pendents de protegir privile-gis que creuen en perill. De fet, a molts, la situació actual tampoc no els plau perquè enyoren un estat més fort, una jerarquia més clara entre l’única nació que reconei-xen –i les seves expressions– i el “localisme arrauxat”. L’Estat és el seu bastió. Si gua-nyessin, demanarien mà dura.  L’opció per la tercera via és esgrimida per un ventall de sectors que va des dels partidaris d’una simple descentralització administrativa fins als d’un federalisme atorgat que, a canvi de mantenir la unitat de l’Estat, garantís competències efectives plenes en àrees fonamentals. Hi caben, doncs, negociadors i filibusters sense fi, i membres sincers del club de les bones in-tencions. De fet, posats a negociar, ¿no és millor fer-ho sense les mans emmanilla-des? ¿Voleu dir que no és més intel·ligent comparèixer a la reunió amb la so-birania reconeguda i la plena lli-bertat de marxar-ne? Pels independentistes, la independència és el camí cap a les llibertats i el canvi soci-al. Pels autèntics partidaris de la tercera via, seria la manera de poder negociar en igual-tat de condici-ons. Els altres són carn i mús-cul de l’Estat que no ens vol deixar votar. Lliures i responsablesCOMUNICÒLEG, UABJOAN M. TRESSERRAS

Lliures i responsables

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/129384/ara_a2014n1368p2.pdf

Lliures i responsables

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB