Barrientos, N. (Natalia)

Deudero, S. (Salud)

Vaquer-Sunyer, R. (Raquel)

Vázquez-Luis, M. (Maite)

Álvarez, E. (Elvira)

English

Barrientos, Natalia

Vaquer-Sunyer, Raquel

Vázquez-Luis, Maite

Álvarez, Elvira

Deudero, Salud

Digital.CSIC

Nacra de roca (Pinna rudis)

Repositorio Institucional Digital del IEO

Informe Mar BalearNacra de roca (Pinna rudis)1. Densitat d’individus (ind./100 m2)2. Distribució de talles3. Edat i creixement4. Demografia de poblacióÉs fàcil de confondre amb la nacra (P. nobilis), espe-cialment en edat juvenil, quan ambdues mostren es-cames. Però hi ha certs matisos que les diferencien:5, 6  → La preferència d’hàbitat de P. rudis sobre subs-trats rocosos.   → La closca més rugosa de P. rudis, amb espines més separades, més grans i en quantitat més petita; a més a més, té la vora de la closca més ondulada.   → La mida de longitud de closca més petita de P. rudis (35 cm de mitjana) en comparació amb P. nobilis.  → El color del mantell de P. rudis és rogenc i té una coloració motejada amb taques blanques a la vora superior, mentre que el de P. nobilis és uniforme.  → A diferència de la nacra (Pinna nobilis), aques-ta espècie no s’ha vist afectada per l’episodi de mortalitat massiva de la Mediterrània ini-ciat l’any 2016.7 Però la seva població es troba afectada per factors antropogènics com l’alte-ració del seu hàbitat i la pesca i caça furtives.8 Per tant, està protegida en l’àmbit nacional i internacional.  La nacra de roca —Pinna rudis (Linnaeus, 1758)— és un mol·lusc bivalve que es distribueix tant a la mar Mediterrània com a l’oceà Atlàntic (figura 1). Aquesta espècie arriba a fer entre 40-50 cm de longitud.1 La seva presència indueix un augment de la biodiversitat a causa dels organismes que s’associen a la seva closca (per exemple: briozous, ascidis i algues).2 Comunament habita els fons durs a 20-70 m de profunditat (arenes, roques, detrits costaners i graves), tot i que també s’ha trobat en praderies de posidònia.3, 4En l’elaboració d’aquest capítol han participat: Natalia Barrientos, Raquel Vaquer-Sunyer, Maite Vázquez-Luis, Elvira Álvarez i Salud Deudero.Figura 1. Exemplars de nacra de roca (Pinna rudis). Font: (A) Maite Vázquez-Luis; (B) Xavier Mas.A BQUÈ ÉS?La nacra de roca o Pinna rudis és un mol·lusc bivalve de mida gran (fins a 40-50 cm de longitud) de distri-bució mediterrània i atlàntica. És important no con-fondre-la amb la nacra o Pinna nobilis, endèmica de la Mediterrània, la població de la qual es troba afectada des de l'any 2016 per un episodi de mortalitat massi-va. Els indicadors de P. rudis serveixen per evidenciar l’evolució de les seves poblacions, ja que es necessita més informació sobre la seva biologia i ecologia.PER QUÈ?És una espècie catalogada com a vulnerable (Llista vermella d’invertebrats marins del mar Balear) i en perill crític (Llista vermella de la IUCN). La seva grandària proporciona beneficis ecosistèmics a causa de la seva capacitat filtradora d’aigua i al fet que genera un augment de biodiversitat i riquesa d’espècies associat a la seva closca.METODOLOGIAEls indicadors de població de P. rudis es varen ex-treure de dos treballs: Vázquez-Luis et al.1 i Ne-bot-Colomer et al.2 En aquests estudis es van fer mostratges de camp, amb censos submarins visu-als de P. rudis, en aigües del Parc Nacional Mariti-mo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.RESULTATSPinna rudis es distribueix dels 4 als 36 m de profun-ditat en les zones de mostratge de Cabrera. En general, la densitat d’individus és baixa, amb una mitja-na de 0,08 ind./100m2. L’hàbitat de coves submarines és el preferent per a les P. rudis censades en termes de densitat. La densitat màxima de 6,89 ind./100 m2 s’obté en una cova tubular (Sifó de s’Illot de na Foradada), essent aquesta la densitat més gran de P. rudis reportada en tot el món.La talla predominant és de 15-20 cm d’amplada màxima de valva.L’edat màxima reportada és de 28 ± 3 anys (i.e. una edat adulta i reproductora).Estudis de la demografia de població de Cabrera mos-tren una supervivència elevada, una taxa de creixement net positiu, un nombre alt d’exemplars i taxes de recluta-ment elevades. Tot això implica que hi ha una renovació de la població del 40 % de les P. rudis estudiades.REFERÈNCIES1 Vázquez-Luis, M.; áLVarez, e.; DeuDero, s. (2020). «Històries d’èxit després de 25 anys de protecció: el cas de Pinna nobilis i Pinna rudis». A: Grau, A. et al. Arxipèlag de Cabrera: Història natu-ral. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 30. ISBN: 978-84-09-23487-5.2 Nebot-CoLoMer, e. et al. (2016). «Population Structure and Growth of the Threatened Pen Shell, Pinna rudis (Linnaeus, 1758) in a Western Mediter-ranean Marine Protected Area». Mediterranean Ma-rine Science, 17. DOI: 10.12681/mms.1597. Nacra de roca (Pinna rudis)LOCALITZACIÓ20152011 2020Exemplar de nacra de roca (Pinna rudis). Font: Xavier Salvador.Informe Mar Balear NORMATIVA  → Annex II del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa (Conveni de Berna).  → Annex IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silves-tres (Directiva Hàbitats).  → Annex II del Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació (Conveni de Barcelona) (SPA/BD Protocol 1995).  → Annex II del Catàleg espanyol d’espècies ame-naçades (Categoria: vulnerable). Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupa-ment de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.  → Decret 26/2015, de 24 d’abril, pel qual es regula el marisqueig professional i recreatiu a les Illes Balears (on queda prohibida la seva captura a les Balears).  → Llista vermella de la IUCN: perill crític.9  → Llista vermella d’invertebrats marins del mar Balear: vulnerable.10METODOLOGIALa informació dels indicadors s’extreu de Váz-quez-Luis et al.11 i Nebot-Colomer et al.12 Entre els anys 2011 i 2018 es fan els mostratges de P. rudis en diverses zones del Parc Nacional Mariti-mo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, excepte per als indicadors de demografia de població, que es van iniciar l’any 2013.1. Densitat d’individus (ind./100 m2)Mesurada d’acord amb el nombre d’individus tro-bats mitjançant censos visuals amb escafandre autònom en transsectes lineals i estandarditzada a individus per 100 m2.2. Distribució de tallesLa talla fa referència a la mesura en cm de l’ampla-da màxima de valva. 3. Edat Es va treballar amb 19 closques d’individus morts trobats durant els mostratges de camp. L’edat s’es-tableix a través del recompte de registres interns de la closca. L’error del comptatge pot ser de tres anys.4. Demografia de poblacióEls anys 2013, 2014, 2017 i 2018 es fa seguiment de 72 nacres de roca localitzades en cinc coves o cavitats (profunditat 22-36 m).RESULTATS1. Densitat d’individusA Cabrera, aquesta espècie es distribueix dels 4 als 36 m de profunditat.13En termes generals, mostra una baixa densitat d’in-dividus en tot el Parc Nacional, tot i que també es detecten zones d’alta densitat, descrites en anglès com hotspots (figura 2). La densitat mitjana global és de 0,08 ± 0,24 ind./100 m2, tot i que varia en-tre els diversos hàbitats.12 Per exemple, en coves submarines —que representen únicament l’1,91 % de la superfície total estudiada— la densitat aug-menta a 1,69 ind./100 m2, la qual cosa suposa que més de la meitat (> 65 %) de les P. rudis censades es troben en aquests hàbitats. La densitat màxima de 6,89 ind./100 m2 s’obté entre els 26-34,5 m de profunditat en una cova tubular en forma d’embut a la zona del Sifó de s’Illot de na Foradada. En altres hàbitats, la densitat mitjana també va ser més petita que en les coves submarines: 0,03 ind./100 m2 en fons rocosos, 0,02 ind./100 m2 en fons costaners i detrítics, i 0,01 ind./100 m2 en fons arenosos.D’altra banda, en els hàbitats amb praderies de Posidonia oceanica, que comparteix amb la nacra (P. nobilis), se’n varen detectar densitats baixes (0,06 ind./100 m2). Malgrat això, a es Freus, a 10 m de profunditat, hi ha una praderia de posidò-nia que creix sobre substrat rocós que arriba als 5,33 ind./100 m2. Estudis de densitat de P. rudis en hàbitats de posidònia de la resta de les illes en mostra una presència ocasional i rara.142. Distribució de tallesLa mesura d’amplada màxima de la valva varia entre 6,2-25 cm, predominant la talla de 15-20 cm. 3. Edat i creixementL’edat màxima trobada és de 28 anys, mentre que els exemplars més joves tenen entre 1-3 anys. La majoria d’individus estudiats presenten entre 10-20 anys d’edat, la qual cosa suposa una edat adulta madura (reproductora). 4. Demografia de poblacióDe les cinc coves visitades, quatre mostren una supervivència elevada (superior al 70 %) dels exem-plars de P. rudis marcats inicialment.En tres coves s’han realitzat estimacions de la de-mografia de població. Totes mostren poblacions dinàmiques, amb una taxa de creixement net po-sitiva, un augment del nombre total d’exemplars i taxes de reclutament elevades que s’interpreten com una renovació de la població del 40 % de P. rudis censades.CONCLUSIONSLa nacra de roca (P. rudis), a diferència de la nacra (P. nobilis), no s’ha vist afectada per l’episodi de mortalitat massiva iniciat l’any 2016 al Mediterrani occidental. En les zones mostrejades dins el Parc Nacional Maritimo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera les densitats són baixes, tot i que aquests valors són comparables amb altres estudis en àrees marines protegides de la Mediterrània.15 L’hàbitat de coves submarines és preferent per als exemplars de P. rudis censats en termes de densitat, mostrant una densitat màxima de 6,89 ind./100 m2, la més gran reportada en tot el món.11 En conse-qüència, les coves podrien convertir-se en zones òptimes per a l’assentament de larves de P. rudis.La població de P. rudis en aigües de Cabrera està establerta, ja que es mostren individus de diferents edats i mides, la majoria d’entre 10-20 anys i 15-20 cm d’amplada de valva.Els seguiments de població s’han de continuar efectuant per tal d’augmentar el coneixement de la biologia i ecologia d’aquesta espècie vulnera-ble. Ara com ara, es reporten únicament indica-dors de demografia de població en cinc coves de Cabrera, que mostren una supervivència i taxes de creixement i reclutament elevades.Figura 2. Mapa de Cabrera mostrant la densitat d’individus (ind./100 m2) de Pinna rudis. Font: Vázquez-Luis et al.1100,80,40,2 1,2 1,6km12-34-67-10Informe Mar Balear REFERÈNCIES1 barea-azCón, J. M.; baLLesteros-Duperón, e.; Moreno, D. (CoorDs.) (2008). Libro Rojo de los Invertebrados de Andalucía (4 tomos). Sevilla: Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía. 2 Cosentino, a.; GiaCobbe, s. (2008). «Aspects of epizoobiontic mollusc assemblages on Pinna shells. II. Does the Mediterranean P. nobilis represent an isle of biodiversity?». Cahiers de Biologie Marine, 49, 161-73. 3 GiaCobbe, s.; LeonarDi, M. (1987). «Les fonds à Pinna du Détroit de Messine». Doc Trav IGAL, 11, 253-254. 4 GarCía-MarCh, J. r.; KerstinG, D. K. (2006). «Preliminary Data on the Distribution and Density of Pinna nobilis and Pinna rudis in the Columbretes Islands Marine Reserve (Western Mediterranean, Spain)». A: Inter-nacional Congress on Bivalvia, 22-27 July 2006. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autónoma de Barcelona. 5 Centre oCeanoGràfiC De baLears-institut espanyoL D'oCeanoGrafia. «Indicaciones para diferenciar Pinna rudis y Pinna nobilis» [en línia]. https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/f/290911.6 Vázquez-Luis, M.  et al. (2021). «Natural hybridization between pen shell species: Pinna rudis and the critically endangered Pinna nobilis may explain parasite resistance in P. nobilis». Molecular Biology Reports. https://doi.org/10.1007/s11033-020-06063-5.7 Vázquez-Luis, M.  et al. (2017). «S.O.S. Pinna nobilis: A mass mortality event in western Mediterranean Sea». Frontiers in Marine Science, 4, 1-6. https://doi.org/10.3389/fmars.2017.00220.8 GóMez MoLiner, b.  et al. (2001). «Protección de moluscos en el Catálogo Nacional de Especies Amenaza-das». Reseñas Malacológicas, XI, 1-286. 9 KerstinG, D.  et al. (2019). «Pinna nobilis. The IUCN Red List of Threatened Species 2019».  DOI: 10.2305/IUCN.UK.2019-3.RLTS.T160075998A160081499.en.10 áLVarez, e. (2016). Llista vermella dels invertebrats marins del mar Balear. Palma: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Servei de Protecció d'Espècies.11 Vázquez-Luis, M.; áLVarez, e.; DeuDero, s. (2020). «Històries d’èxit després de 25 anys de protecció: el cas de Pinna nobilis i Pinna rudis». A: Grau, A. et al. Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 30. ISBN: 978-84-09-23487-5.12 nebot-CoLoMer, e.  et al. (2016). «Population Structure and Growth of the Threatened Pen Shell, Pinna rudis (Linnaeus, 1758) in a Western Mediterranean Marine Protected Area». Mediterranean Marine Science, 17. DOI: 10.12681/mms.1597.13 Vázquez-Luis, M.; DeuDero, s. (2014). «Informe final proyecto PINNA 024/2010. Informe técnico». Instituto Español de Oceanografía; Organismo Autónomo de Parques Nacionales. 14 DeuDero, s.; Vázquez-Luis, M.; áLVarez, e. (2015). «Human stressors are driving coastal benthic long-lived sessile fan mussel Pinna nobilis population structure more than environmental stressors». PLoS One, 10(7), 1-14. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0134530.15 triGos, s.  et al. (2013). «Presence of Pinna nobilis and Pinna rudis in the Marine Protected Areas of the North Western Mediterranean». Francia: 3rd International Marine Protected Areas Congress, at Marseille and Corse. CITAR COMbarrientos, n.; Vaquer-sunyer. r.; Vázquez-Luis, M.; áLVarez, e.; DeuDero, s. (2021) «Nacra de roca (Pinna rudis)». A: Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N. (ed.). Informe Mar Balear 2021 <https://informemarbalear.org/ca/especies-emblematiques/imb-especies-emblematiques-pinna-rudis-cat.pdf>

http://www.repositorio.ieo.es/e-ieo/bitstream/10508/12118/1/Nacra%20de%20roca%20%28Pinna%20rudis%29.pdf

Nacra de roca (Pinna rudis)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Digital.CSIC

Repositorio Institucional Digital del IEO