Catà, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

278
IN MEMORIAM MISCEL·LÀNIA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS
LA UNIÓ DELS COMTATS VA SER LA CLAU DE VOLTA ON ES 
FORJÀ LA NACIÓ CATALANA. Juli Balasch i Miquel
UN ALTRE DISSENY D’ESTUDI DE LA HISTÒRIA: INVENTARIAR CAS-
TELLS DE FRONTERA I RECERCAR ELS LÍMITS DEL COMTAT DE BE-
SALÚ DES DEL PRIMER COMTE INDEPENDENT, BERNAT TALLAFER-
RO, FINS A L’EXTINCIÓ DEL COMTAT L’ANY 1111.
 
Sóc un amant de l’època feudal de la història de Catalunya. El meu desfi ci 
per conèixer més profundament els orígens de la nació catalana m’ha portat a lle-
gir una extensa bibliografi a de manuals d’història, cròniques i monografi es que 
m’han empès a recercar i fer inventari dels castells termenats que van constituir 
la circumscripció territorial on s’exercien les jurisdiccions dels comtats catalans 
dins la Marca Hispànica i la Marca de Tolosa. 
 
Hi ha una ubèrrima bibliografi a publicada per historiadors i editors, algun 
poc conegut, ignorat pels mitjans de comunicació i les grans editorials però que 
mereix el reconeixement i agraïment popular pels seus treballs d’investigació 
i divulgació de les nostres arrels històriques. Són tots ells la font d’informació 
i d’inspiració amb què he treballat amb ulls escrutadors i m’han esperonat a 
escriure l’exhaustiu inventari. L’obra al complet està treballada i plasmada amb 
erudició i rigor en deu epítoms. És el resultat del neguit per conèixer com es 
forma la nació catalana per la unió dels comtats en el decurs de la infestació ca-
rolíngia i governats de bell antuvi per benefi ciaris, que sorgiren de:
Marca Hispànica:
Urgell-Cerdanya-Ripoll-Confl ent-Vallespir
Barcelona-Osona-Girona-Besalú
Empúries-Rosselló
Marca de Tolosa:
Pallars-Ribagorça
Després, a mesura que guanyen territori a l’Al-Àndalus, eixamplant fronte-
res, els comtats es consoliden governats per comtes hereditaris i, posteriorment, 
independents. El Principat pateix variacions territorials. D’una part, l’annexió 
dels comtats, a l’extinció de llurs comtes privatius i, per l’altra, les mutilacions 
territorials (1248 Matarranya; 1258 pel Tractat de Corbeil: Fenollet-Perapertusa-
279
 NOVETATS 2012
Donasà; 1276 Sabartès; 1305 Ribagorça-Llitera-Baix Cinca i, fi nalment, el 1659, 
pel Tractat dels Pirineus: Rosselló-Alta Cerdanya-Confl ent-Vallespir), conhorta-
ren el país.
L’obra abraça els següents comtats legítims i irrefutables:
Urgell
Cerdanya-Berguedà-(i territoris adjacents: Confl ent-Donasà-Sabartès)
Barcelona-(i Baix Cinca- Llitera-Matarranya)
Osona-(i Manresa, comtat nominal)
Girona
Besalú-Ripoll-(i Vallespir-Fenollet-Perapertusa)
Empúries
Rosselló
Pallars Jussà-Ribagorça
Pallars Sobirà-(i Vall d’Aran)  
Hi ha moltes maneres d’escriure la història de Catalunya i el seu estudi es pot 
enfocar des de diferents perspectives. La meva ambiciosa proposta ha estat defi -
nir-la en comtats independents comportant la conciliació dels castells termenats 
amb les línies divisòries de frontera, treball que resulta complex i en molts casos 
impossible de reproduir per raons òbvies, com la divisió dels termes inicials i 
proliferació de nous, per interessos econòmics i episcopals, per concessions mi-
litars i polítiques, per cessions i donacions testamentàries, donant lloc a dubtes 
raonables de confi guració territorial que resulten difícils de constatar. També, les 
variacions dels termes municipals per annexió o separació d’aquests al llarg del 
temps, per desaparició o fundació d’altres o dels fronterers en litigi, creen dubtes 
de la realitat històrica i fan enrevessada la recerca dels perímetres.
Tanmateix, en època del rei Martí l’Humà, el territori del Principat de Cata-
lunya, des del riu La Sènia a l’estany de Saldes i des de Fraga a Maó, estava ben 
consolidat i envoltat pels regnes d’Aragó i València constituïnt la Confederació 
de la Corona d’Aragó amb reconeixement internacional de fronteres pels Trac-
tats d’Almirra el 1244 (modifi cades el 1305 en la part meridional d’Alacant) i de 
Corbeil 1258 (renúncia als vescomtats de Fenollet i Perapertusa).
La realitat històrica es recolza en testimonis fefaents, entre d’altres, les foto-
grafi es de castells, cases fortes o domus, fortifi cacions, burgs, viles, torres, murs, 
etc., que s’esmenten en les fundacions eclesiàstiques (Seu d’Urgell el 839, Tremp 
el 888, Vic el 887 i Besalú el 1017), actes testamentaris, diplomataris, etc. Aques-
tes fortaleses, aplegant una o més parròquies, foren de jurisdicció reial, comtal, 
vescomtal, baronial, bisbal, templera o monàstica, i, en molts casos, n’exercien 
280
IN MEMORIAM MISCEL·LÀNIA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS
més d’una (ex.: mer i mixt imperi, baronial i reial, eclesiàstica i reial, etc.). La 
munió de circumscripcions castelleres confi gurava el comtat.
El Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú, en el seu origen com a pagus, era unit al de Girona i 
separat d’aquest poc abans de la mort de Guifré el Pilós el 897 i probablement 
seguint el disseny polític del Concili de Troies de 878. Consta governat pel ger-
mà petit Radulf el 887 en usdefruit del rei carolingi Carles II el Gros. A la mort 
de Radulf, el Comtat passà a mans del fi ll de Gufré, Miró el Jove, que aleshores 
governava Cerdanya, Confl ent i Berguedà. A la mort de Miró el Jove, el 927, el 
conglomerat de comtats passà a la vídua Ava i a llurs fi lls, que regiren els terri-
toris esmentats i, a més, el Vallespir i el Rosselló. Després d’uns períodes con-
vulsos de guerres i particions, el comtat passà a mans del comte Oliva Cabreta, 
que l’incrementà amb les conquestes del Donasà, la Fenolleda i el Perapertusès 
sostrets del Comtat de Rasès (Occitània).
Finalment, amb l’abjuració d’Oliva Cabreta el 988, el seu fi ll, Bernat Talla-
ferro, governà com a comte independent i privatiu, succeït pels seus descendents 
281
 NOVETATS 2012
fi ns a l’extinció del comtat l’any 1111 per eixorcament, en què passà a mans de 
Ramon Berenguer III de Barcelona. 
Els límits del Comtat de Besalú amb els territoris integrats dels vescomtats i 
terres ultra-pirinenques de la frontera actual entre França i Espanya com el Va-
llespir, Fenollet i Perapertusès, aproximadament són:
Nord: Amb el Comtat de Rasès-Carcassona: coll de Sant Lluís, Cubera, riu Verdoble, Les  
 Corberes (Tuixà).
Oest: Amb el Comtat de Rasès, El Donasà, Vescomtat de Confl ent, Comtats de Cerdanya  
 i Berga: Congost de Pèira-Les, riu Aude, congost de Sant Jordi, pics: Esclots,  
 Bernat Salvatge, termes dels castells de Corbera, Bellpuig, La Bastida i Avetera, els  
 pics de Tretzevents (Canigó), Guillem, Collada Verda, Roca Colom, Bastiments,  
 Nou Creus, Nou Fonts, Balandrau i Taga (Serra Cavallera), serra de Montgrony, riu  
 Arija, coll de Merolla, riu Merlès.
Sud: Termes de castells de la Guàrdia de Ripoll, Milany, Besora, Bellmunt, Curull (coll  
 de Bracons), Castelló d’en Bas, Hostoles, Finestres, Rocacorba, Pujarnol, Sant  
 Patllerí i Mata (Monestir de Banyoles).
Est: Termes de castells de Vilademuls, Pontós, Creixell, Figueres, Llers, Mont-roig,  
 Biure, Cabrera (coll d’Agullana), Riunoguers, Sant Joan de Pladecorts, Vivers,  
 Llauró, Monturiol, Llupià, Tuïr, Millars, Força Reial, Cases de Pena, Talteüll i  
 Vingrau.
Perfi lar la divisió dels comtats en circumscripcions de castells termenats és 
un treball compromès. La recerca i confi guració dels perímetres territorials, en 
molts casos, és de difícil localització per disputes i litigis entre els comtats veï-
nals. També les conquestes i renúncies territorials en modifi caven les extensions. 
La localització de fortaleses ve determinada pels sistemes orogràfi cs i les vies 
fl uvials que prefi guraven fronteres temporals.
Una tasca complementària i indispensable ha estat l’estudi de la societat feu-
dal: els seus estrats socials, la seva identitat (blasons als tractats d’heràldica), 
domini territorial (alous i feus als Liber Feudorum Maior i Cartulari de Carle-
many) i descendència (genealogies, registres sumptuaris, parròquies, cenobis i 
arxius). Es detalla cadascun dels arbres genealògics de les famílies nobiliàries 
més importants. Un recull de dibuixos de més de 500 blasons avala l’heràldica 
del conjunt de comtats i les poderoses famílies feudals, magnats i bisbes, que 
n’aplegaven en possessió de feus, furs, regalies i privilegis.
282
IN MEMORIAM MISCEL·LÀNIA PREMI SALVADOR REIXACH NOVETATS
L’excursionisme pel territori català és la meva altra gran passió i m’ha brindat 
l’oportunitat d’aconseguir un fons fotogràfi c de més de 800 castells i 200 mo-
nestirs (dels més de 2800 que hi havia a tot el territori de la Catalunya feudal) i 
que complementa la informació del bibliogràfi c. El Comtat de Besalú juntament 
amb els vescomtats de Vallespir, Fenollet i Perapertusès integraven més de 200 
castells termenats, una gran part desapareguts o enrunats, però gairebé tots resse-
nyats (vegeu alguns exemples a l’annex). Són imatges de castells: conservats, 
restaurats, transformats en explotacions ramaderes o agràries i dependències mu-
nicipals o estructurals, enderrocats; i també, vestigis: fonaments, peanyes, solars, 
ermites, capelles, cases i parròquies; situats en coordenades geogràfi ques i d’ac-
cés indicat, en el benentès que representa un inventari patrimonial actualitzat a 
dia d’avui, i tanmateix, un memoràndum a constatar pels amants de la història i 
excursionistes.
Els 10 anys de dedicació no han estat cap sacrifi ci, tot al contrari, en tot mo-
ment fruïnt de l’estudi i viatges, sempre encoratjat i acompanyat de la família en 
aquest llarg periple. Però ara no voldria que aquesta feina quedés només com a 
gaudi personal sinó que m’agradaria que aquest recull de dades fos d’utilitat per 
a d’altres estudiosos que compartim tots plegats la il·lusió d’avançar en el profi t 
dels diferents coneixements, inquietuds i valors que tots tenim en benefi ci d’allò 
que més estimem: la nostra terra, la nostra història. 
J. Catà


La unió dels comtats va ser la clau de volta on es forjà la nació catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert