Carreras, E.

Gay, P.

Pallí, L.

Roqué, C.

Tarrús, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

A PROPÒSIT DE LES SUPOSADES PINTURES I 
GRAVATS PREHISTÒRICS DE LA COVA D'EN DAYNA 
(ROMANYÀ DE LA SELVA, BAIX EMPORDÀ)
CARRERAS, E. (*); GAY, P. (*); PALLÍ, L. (**); ROQUÉ, C. (**); TARRÚS, J, (*)
(*) GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l 'Arquitectura Rural i Tradicional) 
(**) Unitat de Geologia. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona.
1. JUSTIFICACIÓ
La Cova cTen Dayna és un dels dòlmens -tipus galeria gran catalana- 
més coneguts de l'Em pordà. Fou donat a conèixer per Agustí Casas a 
finals del segle XIX (CASAS, 1894) i des d 'aleshores ha estat objecte de 
diversos estudis (CAZURRO, 1912; BOSC-GIMPERA/PERICOT, 1915- 
20; PERICOT, 1950) fins als que féu Lluís Esteva i Cruanas a partir de 
l'any  1956, que són els més complets de tots (ESTEVA, 1964). Recent­
ment també ha estat citat en una obra de síntesi sobre el megalitisme del 
Baix Empordà (TARRÚS et al., 1990). (Fig. 1).
Mai ningú no havia assenyalat la presència de gravats ni molt menys 
de pintures prehistòriques en aquest monument, un dels més visitats de 
Catalunya, a excepció de les dues cassoletes que hi ha en un dels monòlits 
-caigut fa molt temps- que formaven el peristàlit del túmul.
Per això, quan va sorgir la notícia de l'existència de gravats prehistò­
rics associats a motius pintats a la galeria catalana de la Cova d 'en  Dayna 
(R om anyà de la Selva, Baix Em pordà), en un article de la revista 
L ’Anthropologie, signat per dos reconeguts especialistes en aquests te­
mes (BUENO/B ALB IN, 1992, pàg. 527), vàrem pensar que finalment 
teníem ja  signes pintats en un dolmen empordanès.
91
2 E. CARRERAS - P. GAY - L. PALLÍ - C. ROQUÉ - J. TARRÚS
Fig. 1. - Vista general de la galeria catalana de la Cova d 'en Dayna (Romanyà de la Selva).
Concretament, el text original en francès parlava, sense gaire concre­
ció, d 'un  motiu heli orno r f  a la zona superior dels pilars d'entrada de la 
cambra i de restes de pintura associades a un gravat sobre una de les 
lloses laterals de la dreta. Tot i l'esm entada manca de concreció, sembla 
prou segur que els autors es referien a la presència d 'un  motiu pintat 
heliom orf i de restes de pintura associades a un signe gravat, situats a la 
cara interna dels pilars de la cambra funerària del dolmen.
Les dades de l'a rtic le  original varen ser esbom bolades per M arc 
Devignes en un article a la revista francesa Archéologia (DEVIGNES, 
1994) sobre les descobertes recents a la península Ibèrica de monuments 
megalítics amb motius pintats. A tota pàgina hi apareix una fotografia de 
la Cova d 'en  Dayna, al costat d 'un  mapa de la península Ibèrica amb la 
situació d 'aquest dolmen, com a mostra de l'expansió fins al M editerrani 
d 'aquest art megalític pintat originari de l'occident de la Península. Dins 
el text s'insisteix què P. Bueno i R. Balbín han assenyalat la presència 
d 'un  muntant pintat i gravat sobre aquest conegut dolmen català. Igual­
ment, assenyala la importància que pot tenir aquest fet pel que fa als 
dòlmens propers, tipus galeria, de l'A ude, alguns dels quals també podri­
en tenir pintures.
A partir de l'aparició d 'aquest article divulgador de Marc Devignes, la 
possible presència d 'aquests signes prehistòrics pintats a la Cova d 'en
92
A PROPÒSIT DE LES SUPOSADES PINTURES... DE LA COVA D'EN DAYNA 3
Dayna s'ha estès arreu amb molta rapidesa, tant entre els arqueòlegs o 
estudiosos com entre els habituals esotèrics, com més endavant com enta­
rem. Des del mes d 'octubre de 1994 han sovintejat les trucades al Centre 
d 'Investigacions Arqueològiques de Girona i al Museu Arqueològic Co­
marcal de Banyoles, on treballa un de nosaltres (J. Tarrús), preguntant 
sobre el tema, que ha despertat un gran interès entre els arqueòlegs fran­
cesos i catalans.
Interessats pel tema, i amb l'esperança de conèixer els primers signes 
pintats prehistòrics del megalitisme empordanès, vàrem visitar (Enric 
Carreras, Josep Tarrús i Pere Gay, del GESEART) de nou el dolmen el dia 
26 de novembre de 1994. Una vegada revisat l'in terior de la cambra amb 
tota minuciositat, només vàrem poder observar la presència d 'una casso­
leta irregular, d 'origen natural, a la part superior de la llosa lateral dreta 
N, ja  assenyalada per L. Esteva (1964), acompanyada d 'una taca verme- 
llosa, que a prim era vista semblava també d 'origen natural. (Fig. 2) Igual­
ment, vàrem observar una altra taca similar a la part superior del muntant 
G de L. Esteva (1964), el primer de la part interna esquerra de la cambra, 
possiblement d 'un  origen similar.
Per tal de comprovar aquesta opinió, vàrem demanar ajuda als com ­
panys Lluís Pallí i Carles Roqué, els quals visitaren la Cova d 'en  Dayna
Fig. 2.- Detall del muntant N de la cambra, on es veu una cassoleta natural (1) i la taca 
vermellosa (2) poc abans de la seva destrucció. Foto del 26/11/94.
93
4 E. CARRERAS - P. GAY - L. PALLÍ - C. ROQUÉ - J. TARRÚS
el dia 2 de febrer de 1995 i confirmaren que les taques vermelles, que 
encara es conservaven, eren naturals. La seva gènesi calia relacionar-la 
amb la precipitació d 'òxids de ferro derivats de l'oxidació dels minerals, 
sobretot de la biotita, continguts en la roca del mateix suport, una grano­
diorita biotítica, en aquest cas. Igualment, foren del parer de considerar 
de formació natural la cassoleta irregular del muntant N. De totes m ane­
res, varen prendre una petita mostra d 'aquesta taca vermellosa del suport 
N, per tal de fer-la analitzar a la Universitat de Girona i poder comparar- 
ne la composició amb la d 'altres taques similars que es troben amb molta 
freqüència en afloraments naturals propers i així determinar si hi aparei­
xien realment restes de pintura.
Dies després, per tal de no deixar cap mena de dubte sobre el caràcter 
natural d'aquestes taques vermelles, que s'havien considerat restes de pin­
tura, vàrem tornar a acudir (Enric Carreras, Lluís Pallí, Carles Roqué i 
Josep Tarrús) al dolmen de la Cova d 'en  Dayna, el dia 15 de febrer de 
1995. Aquesta vegada ja  no vàrem poder observar de nou la taca del su­
port N perquè entre les dues dates (2 i 15 de febrer de 1995) havia estat 
rascada amb una eina metàl·lica fins a fer-la desaparèixer, que va afectar 
fins i tot la roca granítica del suport. No sabem qui pot ser el culpable 
d 'aq u esta  acció, però no sem bla obra d 'a rqueò legs sinó més aviat 
d 'esotèrics, amb motius que escapen de la nostra comprensió.
Per tal de completar l'estudi, vàrem visitar el dia 22 de febrer de 1995, 
tots quatre un altre cop, la Pedra de les Orenetes de Céllecs (la Roca del 
Vallès), on sí que són conegudes diverses pintures vermelles (signe ondu­
lat, dues figures femenines, signe en trident, cruciforme, etc.) d 'època 
neolítica sobre un suport granític (ESTRADA, 1949; VINAS et al., 1983). 
Vist el que quedava d 'aquestes pintures, molt malmeses per cert per pin­
tades vandàliques recents, no ens va quedar cap dubte de l 'origen natural 
de les suposades restes de pintura vermella de la Cova d 'en  Dayna.
2. ANÀLISI DE LES TAQUES VERMELLES
Per tal de comprovar si les taques vermelloses de la llosa lateral dreta 
N del dolmen de la Cova d 'en  Dayna són restes de pintura, s 'ha  cregut 
oportú fer-ne una microanàlisi per determinar-ne la composició exacta. 
Atesa la manca de dades publicades referides a la composició de les pin­
tures prehistòriques associades als monuments megalítics, s 'ha  conside­
rat convenient contrastar els resultats composicionals d 'aquestes taques 
amb els d 'altres de similars que indubtablement són naturals. Per això, 
s 'han mostrejat dos afloraments més amb taques vermelloses sobre gra-
94
A PROPÒSIT DE LES SUPOSADES PINTURES... DE LA COVA D’EN DAYNA 5
nodiorites biotítiques, un de situat a la superfície d 'una bola granítica de 
la rodalia de Romanyà de la Selva, i l'altre en un bloc provinent de la 
pedrera de Mont-ras.
Totes les mostres recollides han estat analitzades mitjançant el m icro­
scopi electrònic de rastreig M ER Jeol JSM-840, que disposa d 'un  sistema 
de microanàlisi de raig X per separació d 'energies (EDX) de tipus LINK 
AN 10000. A més, s 'ha  cregut oportú contrastar aquestes dades amb una 
microsonda electrònica Cameca CAM EBAX SX50 amb microanàlisi de 
raig X per separació de longituds d 'ona (WDX). Els resultats han estat els 
següents (Fig. 3):
95
6 E. CARRERAS - P. GAY - L. PALLÍ - C. ROQUÉ - J. TARRÚS
Fig. 3. - Gràfiques comparatives de la composició química de la taca vermellosa de la Cova 
d 'en Dayna, en relació amb dues roques a l'aire lliure de la rodalia.
En aquests resultats no s'observa cap diferència significativa entre la 
composició de les tres mostres analitzades. D 'altra banda, tots els ele­
ments detectats són propis dels minerals que constitueixen les granodio- 
rites. Els percentatges composicionals testimonien que les mostres cor­
responen a granodiorites alterades, ja  que el percentatge de FeO és molt 
alt en comparació amb el 3% que solen tenir les mostres inalterades. Al 
mateix temps, el S i0 2 és molt més baix, ja  que el normal és que en roques 
fresques se situï al voltant del 70%. L 'a lt percentatge en òxids de ferro de 
les tres mostres explica la coloració vermellosa de les taques.
3. CONCLUSIONS
Una vegada estudiats els resultats de l'anàlisi composicional de la taca 
vermellosa del suport N de la Cova d 'en  Dayna, cal dir que no han apare­
gut elements exògens que es pugin relacionar amb cap pigment natural, 
sinó que tots poden derivar perfectament de la mateixa oxidació dels m i­
nerals de la granodiorita del muntant.
D ’altra banda, cal assenyalar que la seva composició no difereix de la 
que presenten altres taques vermelloses similars d 'origen natural indub­
table. Aquesta mena d 'oxidacions són ben conegudes pels geòlegs locals 
i se 'n  troben sobre multitud d'afloram ents granítics a l'a ire  lliure a la 
zona de les Gavarres.
Per tot això, hem de concloure que no és certa la notícia de l'existència 
de gravats i de signes prehistòrics pintats a la galeria catalana de la Cova 
d 'en  Dayna (Romanyà de la Selva, Baix Empordà), tal com havien apun-
96
A PROPÒSIT DE LES SUPOSADES PINTURES... DE LA COVA D'EN DAYNA 7
tat Primitiva Bueno i Rodrigo Balbín (1992) i que va esbombolar Marc 
Devignes (1994). Sens dubte, el motiu d 'aquest error ha estat la manca de 
coneixement previ que aquests autors tenien de les particularitats geolò­
giques dels granits de les Gavarres.
No cal dir que, per a tots nosaltres, aquest fet ha estat una forta decep­
ció -hauríem preferit verificar i no desmentir aquesta notícia-, però, ara 
per ara, cal deixar de banda la idea que hi hagi signes pintats prehistòrics 
sobre els sepulcres megalítics empordanesos, al costat nord-oriental de la 
península Ibèrica.
En tot cas, ens hem de felicitar que, en aquest cas, no fossin realment 
restes de pintures prehistòriques, perquè si no el trist final d 'aquesta taca 
vermellosa del suport N de la Cova d 'en  Dayna -rascada per desconeguts 
fins a la seva gairebé total desaparició- ara ens hauria de doldre enorme­
ment.
Potser val la pena demanar públicament que una altra vegada, no es 
divulgui en revistes de llarg abast popular la presència de possibles pintu­
res rupestres prehistòriques, i menys si són sobre un monument arxi-co- 
negut i de fàcil accés com era el del cas present, perquè les conseqüències 
poden ser irreparables.
4. BIBLIOGRAFIA CITADA
BOSC-GIMPERA, P.; PERICOT, L. (1915-20) “Consideracions generals sobre els megàlits 
catalans”, Anuari de lTnstitut d'Estudis Catalans, vol. VI, Barcelona.
BUENO, P.; BALBÍN, R. (1992) “L 'art mégalithique dans la Péninsule Ibérique. Une vue 
d'ensem ble”, L'Anthropologie, tome 96, núm. 2-3, pàg. 499-572,
CASAS, A. (1894) “Un monument megalítich”, setmanari La Lealtad de St. Feliu de Guíxols, 
16 juny de 1894.
CAZURRO, M. (1912) “Los monumentos megalíticos de la provincià de Gerona”, Junta 
para la Ampliación de Estudiós e Investigaciones Científicas, Centro de Estudiós Históricos, 
Madrid.
DEVIGNES, M. (1994) “L 'art mégalithique peint. Récentes découvertes”, Archéologia, 
núm. 304, pàg.44-49, Dijon.
ESTEVA, L. (1964) “Sepulcros megalíticos de las Gabarras”, vol. I (Gerona), Corpus de 
Sepulcros Megalíticos, 3, Girona.
ESTRADA, J. (1949) “Les pintures rupestres de la pedra de les Orenetes a Céllecs”, Museu 
II, pàg. 70-73, Mataró.
PERICOT, L. (1950) “Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica”, Barcelona.
TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E.; PINERO, M-D. (GESEART) 
(1990) “Dòlmens i menhirs. 48 monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva”, 
Guies del Patrimoni Comarcal, 8, Carles Vallès, editor. Figueres.
VINAS, R.; SARRIA, E.; ALONSO, A. (1983) “La pintura rupestre en Catalunya”, Librería 
Altair, Barcelona.
97


A propòsit de les suposades pintures i gravats prehistòrics de la cova d'en Dayna (Romanyà de la Selva. Baix Empordà)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert