La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, estableix el nou marc dels serveis socials a Catalunya i tendeix a una universalització del sistema amb la pretensió de superar una visió merament assistencialista. S’ha aprovat dintre dels nous paràmetres estatutaris, els quals determinen clarament l’existència dels drets relatius als serveis socials i s’acompanyen d’una sèrie de principis rectors. Si bé la naturalesa i l’abast d’aquests drets estatutaris han estat desdibuixats per la jurisprudència constitucional, l’Estatut vincula en aspectes com el mandat de gratuïtat dels serveis que el legislador declara com a bàsics, la qual cosa qüestiona la fórmula del copagament. En aquest article s’analitzen, a més a més, els principis i el contingut del nou sistema de serveis socials, els drets prestacionals dels ciutadans dintre d’aquest i, finalment, els nivells que estructuren els serveis socials. Pel que fa a l’àmbit subjectiu, s’analitza l’articulació dels requisits amb la legislació estatal de dependència i amb la jurisprudència del TJCEE sobre la lliure circulació de persones. Sobre el contingut i l’efectivitat dels drets, es tracta d’una progressiva configuració en què hi ha tres nivells diferents de concreció que cal articular: l’estatutari, el legislatiu i el reglamentari.La Ley 12/2007, de 11 de octubre, establece el nuevo marco de los servicios sociales en Cataluña y tiende a una universalización del sistema con la pretensión de superar una visión meramente asistencialista. Se ha aprobado dentro de los nuevos parámetros estatutarios, que determinan claramente la existencia de los derechos relativos a los servicios sociales y se acompañan de una serie de principios rectores. Si bien la naturaleza y el alcance de estos derechos estatutarios han sido desdibujados por la jurisprudencia constitucional, el Estatuto vincula en aspectos como el mandato de gratuidad de los servicios que el legislador declara como básicos, cuestionando la fórmula del copago. En este artículo se analizan, además, los principios y el contenido del nuevo sistema de servicios sociales, los derechos prestacionales de los ciudadanos dentro de este y, finalmente, los niveles que estructuran los servicios sociales. Con respecto al ámbito subjetivo, se analiza la articulación de los requisitos con la legislación estatal de dependencia y con la jurisprudencia del TJCEE sobre la libre circulación de personas. Sobre el contenido y la efectividad de los derechos, se trata de una progresiva configuración en la que hay tres niveles diferentes de concreción que hay que articular: el estatutario, el legislativo y el reglamentario.Law 12/2007, of 11 October, establishes the new framework for social services in Catalonia and tends towards universalization of the system with the intention of moving beyond a vision based merely on assistance. It was passed as part of the new statutory parameters, which clearly determine the existence of rights relating to social services and are accompanied by a series of governing principles. Although the nature and scope of these statutory rights have been diluted by constitutional case law, the Statute is binding on aspects –such as free access to services– that the legislation declares to be fundamental, calling the co-payment formula into question. Furthermore, in this article the principles and contents of the new social services system, the rights of citizens to benefits under that system, and finally the bands established by the social services are analyzed. Concerning the subject of people, the coordination of requirements, along with Central Government dependency legislation and CJEC case law regarding the free movement of persons are analyzed. Regarding the content and effectiveness of the rights it is structured progressively, going into detail on three different areas: statute, legislation and regulation
