Monner, Anton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA GANDESA 
La Carta de Poblament de Gandesa 
Anton Monner 
En la historia dels pobles existeixen alguns 
momentsque marquen clarament I'esdevenidor 
delavidadellurs habitants. Unscopssóncanvis 
socials produ'its per grans migracions, mortal- 
dats generals per guerres o malalties, períodes 
de grans pluges o sequeres, o metamorfosis 
economiques per causes varies. Unes altres 
vegades són guerres que produeixen fam i de- 
solació, generalment per als dos bandols, pero 
sobretot per al perdedor. I un altre fenomen que 
ha estat el més impactant en el nostre país és el 
dels grans canvis produ'its per les invasions. 
A mitjans del segle XII, després de quatre 
segles de dominació, els arabs perden els ter- 
ritoris catalans de la dreta de I'Ebre. En la me- 
moria de les persones és un període Ilarguíssim 
i son diverses les generacions de gent arribada 
del nord d'Africa que neixen i moren a la seva 
patria que és la nostra. Pero la memoria de la 
historia es diferent perque sabem que abans 
de la romanització existiren els ilercavons i 
després els visigots i després d'aquests els 
arabs. Tot plegat sembla que es tracti d'un curt 
període, pero entre uns i altres transcorren mil 
cinc-cents anys. Cadascun d'aquests períodes 
acull esdeveniments hictorics degran magnitud. 
Canvien els costums, la Ilengua, la religió, els 
vestits i la moneda. Són formes de veure i viure 
el món totalment diferents, en alguns aspectes 
paral4eles i en altres contradictories. I aixi hom 
topa amb el passat i entra en un nou període 
que als historiadors ens obliga a canviar de 
capítol, com als habitants d'aquells dies trencar 
amb llur present per integrar-se en una nova 
civilització. 
I de manera més o menys traumatica la 
perdua dels arabs de la terra de que van ser 
propietaris durant més de quatre segles i I'en- 
trada d'uns nous senyors obliga a uns canvis 
que marquen una fita imporiant pera la historia 
de Gandesa. Creiem que representa el moment 
més important de la nostra historia. Fins aquells 
dies vivim uns períodes que els expliquem per 
analogia historica en no existir cap document 
Aiiton Monner 
escrit. A partir de la cristianització comenca la 
historia real del nostre poble perque existeixen 
documents que parlen de Gandesa: la Carta de 
Donació de Miravet i les cartes de poblament del 
nostre poble i dels ve'ins on hom pot delimitar 
els termes, i els costums dels nous senyors i la 
convivencia pacífica existent entre la població 
autoctona i la repobladora. 
Aquest any, 1992, és el vuit-cents aniver- 
sari d'aquest moment tan trascendental per a 
Gandesa. Els cristians es converteixen en nous 
propietaris, permeten de quedar-se als moros 
per les dificultats a repoblar pero atorguen pri- 
vilegis a les famílies que viuen al Pirineu i volen 
desplacar-se als nous territoris conquerits. 
Atrets per aquests beneplacits, baixen des de 
la Noguera i des del Pallars alguns repobladors 
interessats per les donacions territorials que 
reben de I'Orde del Temple, i pel canvi favo- 
rable de la seva vida ja futura. Fins ara eren 
serfs de gleva i al nou país seran propietaris 
i homes Iliures. I comenca per ells i els seus 
descendents, que som nosaltres, una historia 
que encara avui vivim. 
1 O BUTLLET~ NÚM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1 186) 
EL CETA VISITA GANDESA 
Texttraduit del Ilatíde Cartasde Población 
y Franquicia de J. Ma Font i Rius, doc. 191 
Tot volent deixar constancia a I'eternitat, 
encomanem a la memoria de les Iletres i sera 
donació sempiternaque ésentregadaen aquest 
document corroborat. Així doncs, jo, Pone de 
Rigalt, perla gracia de Déu, Mestre de les parts 
de Provencai dlEspanyade lacasadela Milícia 
del Temple, i jo, Bernat de Claret, Preceptor de 
la Casade Gardeny arnb tot el convent defrares 
del mateixlloc, usdonem iconcedimavosaltres, 
Miróde Crocia i Bonet dd'Artesa ¡/o? (sive) Bernat 
Rafard i Joan Llong i Miró Torbau i als vostres, 
totaaquella propietat, ermai poblada, que tenim 
o hem de tenir per alguna raó a Gandesa i en 
tot el seu terme, exceptuada aquella la nostra 
propietat dominical que alli tenim i que allí rete- 
nim. Chonor esmentat (la propietat esmentada) 
esta dins el terme de Miravet, el qual us donem 
i concedim de manera que el pobleu arnb be- 
nignitat envers la nostra fidelitat i la vostra i per 
tal que hi envieu i hi establiu pobladors conce- 
dint-los una parellada fins a XXllll cafissades. 
Tot aquest honor el donem a vosaltres i als 
vostres arnb les entrades i sortides i arnb totes 
les seves pertinences i milloraments, a saber, 
ambels tossals, les garrigues i els boscos, i amb 
les aigües corrents i discorrents i les zones de 
roca, arnb els drets de caca i de descobriments 
i arnb totes les coses que pertanyen al costum 
de I'home de la manera que millor pot dir-se o 
entendre's, per fer totes les vostres voluntats a 
perpetuitat i tambéamb les pastures de manera 
que les tingueu a través de tot el terme abans 
esmentat, o en el futur. Entes que us donem i 
concedim tot I'honor esmentat de manera que 
el pobleu bé vosaltres i els vostres successors, 
i cadascun dels pobladors que allí hi hagi, per 
cada parellada de terra, cada any ens doneu a 
nosaltres i als nostres successors un cafís de 
blat, mig d'ordi i mig de blat meitadenc com 
a cens anyal per la festa de Sant Miquel en el 
mes de setembre. I retenim allí els molins, els 
forns, i els seus contractes i els nostres drets 
existents i I'exercit sobre la gent sarraina i els 
seus delmes o primícies. I que, una vegada fet 
aquest cens i usatge, després no sigueu obli- 
dats ni gravats per cap altre usatge o servei. 
I que tingueu i posseiu i dugueu a terme amb 
seguretat i arnb eficacia tot I'honor esmentat 
arnb totes les seves pertinences i millorament 
de la manera que millor pot dir-se i entendre's, 
de manera que cadascun dels pobladors que 
alli hi hagi facin el cens esmentat i I'usatge com 
ha quedat dit més amunt, en propera ocasió. I 
que cada parellada de terra pugui produir XXllll 
cafissosdegradetota mena. Encaraafegim que 
ens siaueu fidels i rectes a nosaltres i als nostres 
succ&sors i rectes en I'esmentada població i 
en el nostre dret perpetuament, allunyada tota 
malicia. Per aquesta raó no elegireu cap altre 
senyor ni patró sinó a nosaltres i als nostres 
successors; i acceptat el nostre dret perpetu- 
ament, després sigueu vosaltres i els vostres 
successors immunes i lliures de tot altre sewei 
i usatge. I nosaltres garants i defensors contra 
tota mena d'homes i dones, excepció feta de 
la nostra perpetua sobirania i la nostra senyoria 
que retenim allí. Ara bé, tots els pobladors que 
estiguin allí, queresponguin semprealacasade 
Gardeny i a la casa de Corbins i als frares que 
allí seweixin Déu en el futur. I també retenim allí 
les fires i les quintes i les cavalcades i les lleudes 
i peatges, mercats i altres drets senyorials nos- 
tres com ens correspon mantenir; i que tingueu 
tota I'esmentada propietat segons el costum 
que tenen els pobladors d'Horta i compleixen 
sense cap interdicció. 
S'ha fet el III dia dels idus de marq, any del 
Senyor 1192. 
Signede Poncde Rigalt Mestre, per lagracia 
de Déu, de les parts de Provenca i Espanya. 
Signe de Bernat de Claret, preceptor de la casa 
de Gardenv aue fem escriure aquest document 
i signar elstestimonis conjuntament. 
Signe de Giralt de Caercino. Signe d'Arnau 
de Cerdana, preceptor de Corbins. Signe d'Ar- 
nau Oliquido Monte, preceptor de la casa de 
Montsó. Signe de Bezo, preceptor de Tortosa; 
testimonis d'aquest document. 
Pere Escriva, que ha escrit i ha fet aquest 
document el dia i I'any amunt indicats. 
Rectificacions de la segona Carta de data 
de I'abril 1994 
La primeracarta I'atorga Poncde Rigalt com 
a Mestre del Temple i Bernat de Claret com a 
preceptor de la casa de Gardeny. La segona és 
atorgada pel mateix Ponc de Rigalt, pero arnb 
Guillem de Sant Pau, preceptor de Tortosa i 
Miravet. Els destinataris són els mateixos tant 
d'una com de I'altra. El text de la carta és el 
mateix, a excepció de: 
a) anonaseminatura (grade totamena)de la 
DE LA TERRA ALTA 1 1187) BUTLLET~ NÚM. 43 DEL CENTRE D'ESTUDIS 



La Carta de Poblament de Gandesa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert