Els personatges femenins de Max du Veuzit (pseudònim d’Alphonsine
Zéphirine Vavasseur) –sobretot si els comparem amb els d’algunes escriptores de la novel·la sentimental de la seva època, com Delly– presenten alguns trets de modernitat qui li valgueren la crítica de la Maison de la Bonne Presse. Amb tot, els seves heroïnes tendeixen a representar –de grat o per força- el paper que la concepció tradicional atribueix a la dona: el d’esposa i mare. Aquest article se centra en la figura de Suzanne, protagonista de La Jeannete, que sofrirà amb estoïcisme les conseqüències de la seva obediència filial: un matrimoni forçat i desgraciat. L’anàlisi de la novel·la permet posar de manifest una crítica social destinada a les mares que contradiuen la voluntat de les seves filles a l’hora d’escollir marit. L’estudi també posa de relleu la voluntat de l’autora de reivindicar determinats postulats jutjats massa moderns o immorals per a la
societat del seu temps
