Selfa i Sastre, Moisès

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TOPONÍMIA 1 RAMADERIA A LA RIBAGORCA: 
LA VALL MITJANA DE L~ÉSSERA (OSCA) 
Plantejament Moi&s Selfa i Sastre 
Departamento de Filología 
La ramaderia és una de les activitats econbmiques més característiques de la vida de l'ho- Clásica, Francesa e 
me pirinenc. La vida pastoral i el regim de transhumincia a la Val1 Mitjana de l'Éssera Hispá"ca. Universitat de 
(Osca) ha fet que punts de descans del bestia quedin fixats com a topbnims característics Lleida. 
de les parts altes del Cotiella i del Turbó. Com a exemple podem dir que a partir dels anys 
cinquanta, cada 24 de juny les vaques d'Aguascaldas, Santa Muera i Biescras pujaven a 
Sant Adrik les de Llert i Estinin, si la primavera era bona, ho feien abans. Sobre l'ermita 
de Sant Adrii es va construir una paret, avui encara dreta, per evitar que les vaques puges- 
*sin al Turbó i baixessin per passos perillosos des del cim fins a la Plana. El dia 20 de julio1 
passaven a la Plana del Turbó junt amb les vaques d'Exea i Sarrat, que pujaven per primer 
cop aquest dia. El dia 29 de setemhre baixaven ja als pobles. En I'actualitat una cabana de 
seixanta vaques que provenen de Llert i Estirtín i d'Exea, Sarrat i Padarnín pugen cada 
estiu a la Plana del Turbó. Abans ja ho han fet les de Llert i Estinín a Sant Adrii. 
El nostre objectiu és recollir els noms de lloc per on passa el bestia de la val1 mitjana de 
l'Éssera, estudiar el seu significat i delimitar el seu origen etimolbgic. 
1. L'anhlisi toponírnica' 
L'estructura de I'analisi de cada topbnim és I'babitual en els trcballs de topouímia diacrb- 
nica: 
a) Presentació del topbnim tal com ha estat recollit a les enquestes. S'indica a més a més 
el nom del nucli de població al qual pertany; 
b) Context documental on registrem aquest. La majona de topbnims analitzats procedei- 
xen dels Protocolos Notariales de Pedro de Guart, notan natural de Murillo de Liena 
(Osca), que daten del segle XVII. Aquests Protocolos es conserven al Archivo Capitular 
de Lérida. 
ANNALS 2000-01 
c) Analisi diacrbnica del topbnim: si es tracta d'un apellatiu s'indica el seu significat 
actual, si roman opac semhnticament s'intenta restablir el seu significat a partir de l'estu- 
di de l'etim. Com 6s lbgic, el DCECH, el DECat i I'OnCat de Joan Coromines han estat 
els instruments de consulta habitual. 
2. La zona geografica d'estudi 
La zona on es realitza l'estudi és I'kea més nord-occidental de la comarca de la 
Ribagorca, la que constitueix el límit amb la veina comarca del Sobrarb; aixb no obstant, 
en cap cas pot pensar-se que es tracta d'un espai geografic clarament definit amb relació 
al seu entorn. Tant geograficament com histbricament, la nostra &ea d'estudi sols pot ser 
delimitada si tenim present un gmp més ampli de nuclis de població dels que en aquestes 
Iínies s'estudien. 
Geograficament, la val1 mitjana de ~'Éssera esta formada per dues grans cadenes mun- 
tanyenques de característiques orogrhfiques similars: per un costat, al nord se situa el mas- 
sís del Cotiella i, per un altre, al sud el massís del Turbó. El massís de Cotiella, unitat 
geolbgica formada per les serres de Chía, Ferrera i Cotiella, constitueix la separació, junt 
amb la Sierra Ferrera, entre el Sobrarb i la Ribagorca, estructurant al seu voltant un con- 
junt de valls (Gistaín, Bielsa, Puértolas, La Fueva Alta, Bardaxín i Benasc) entre les altes 
valls pirinenques i les serres exteriors prepirenenques. Es tracta d'un territori muntanyenc 
localitzat al sector oriental del prepirineu d'Osca, compres entre els rius Cinca, Cinqueta 
i Éssera. Al nord d'aquest territori resten Bielsa, Posets i Benasc; al sud, Aínsa, Peña 
Montañesa i Campo. 
El massís del Turbo és al Prepirineu oriental. El seu punt culminant és el Castillo de 
Turbón, a 2492 metres d'altura. Aquesta amplia zona geografica presenta uns límits oest 
i est molt clars: els rius Éssera i Ishbena respectivament. 
3. Corpus toponímic 
3.1 Camí 
Camino antiguo a Francia (Belveder), Camino Castillón (Abi), Camino de Argoné 
(Seira), Camino de Espluga (Exea), Camino de Foradada (Senz), Camino de la Sierra 
(Exea), Camino dels Brainans (Piniello), Camino de Monroy (Sarrat), Camino de 
ANNALS 2000-01 
Pugañons (Sala), Camino de Riu (Sala), Camino del Santo Cristo (Navarri), Camino 
del lkrmo (Sarrat), Camino dels Benegaz (Sarrat), Camino dels Mollars (Piniello), 
Camino de la Cabañeta (Seira), Camino de la Corniereta (Belveder), Camino de las 
Lleras (Estirún), Camino las Vilas (Sarrat), Camino real (Murillo de Liena), Camino 
Rolespe (Navarri). 
a. 1627. "Die vigessimo septimo mensis septembris anno domini 1627 en el termino del 
lugar de Morillo en la partida llamada a la llera en el camino real ..." (ACL, Protocolos 
notariales, vol. 15, f: 54v) 
L'apel,latiu camino 6s una veu d'ús general a tota la nostra zona d'estudi. Procedeix del 
Ilatí vulgar CAMMINUS 'cam", d'origen celtic (DCECH, sv. camino). 
3.2 Sobrecarrera (Ladcorz), Carrerons del Río (Campo) 
El topbnim Carrera 'cam' ample' i el seu derivat Carrerón són en l'actualitat dues parau- 
les prhcticament en desús, ja que únicarnent les recorden algunes persones grans. En altres 
punts de la província d'Osca carrera equival a 'carrer' i el seu derivat carrerón té l'ac- 
cepció de 'camí en generai'. Procedeix del llatí vulgar *CARRARIA, que ha deixat des- 
cendencia a tots els romances. Es va extraure de I'adjectiu CARRARIA, per abreviació de 
VIA CARRARIA ' c m '  per a carros' (DCECH, sv. carro). 
3.3 Cruces, Tozal de las (Foradada de Tascar), Cruceta, la (Biescras, Foradada de 
Toscar, Viu), Cruceta la Madalena (Bacamarta), Cruceta, Terreras la (Foradada de 
Tascar), Cruz (de la Cruzellada de Juan Ferer) (Exea), Cruz (del Baile), Campo la 
(Aguascaldas), Cruz (de lo Plano) (Campo), Cruz (del Puente Biejo) (Navarri), 
Cruzeta (de Rubas) (Biescras), Cruz, la (Seira), Cruz, la Fuente de la (Murillo de 
Liena), Cruz, Sarran de la (Belveder, Murillo de Liena). 
a. 1622. "...et assi ajuntado y congregado dicho consejo a la cruz de la cruzellada de Juan 
Ferer ..." (ACL, Protocolos notariales, vol. 12,f:l r)  
a. 1624. "Die decimo tercio mensis setembris anno 1624 en el termino de Campo a la cruz 
de lo plano en el camino real ..." (ACL, Protocolos notariales, vol. 14, f: 110v) 
a. 1625. "Die decimo nonno mensis majii anno 1625 en el termino del lugar de Navarri a 
la cruz del puente biejo ..." (ACL, Protocolos notariales, vol. 15, f: 33r) 
a. 1625. "en el termino de Biascas de campo en la partida llamada a la cruzeta de Rubas ..." 
(ACL, Protocolos notariales, vol. 15,f: 91v) 
Tant cruz com el seu diminutiu cruceta 'creu petita' tenen plena vitalitat a la parla viva de 
ANNALS 2000-01 
la Vall Mitjana de l'Éssera. Pera Coromines, el vocalisme de creu presenta un tractament 
semiculte, a diferencia de la gran majona de Ilengües romhiques on es donen denvats 
populars. 
El seu etirn és el Ilatí CRUCE 'creu', 'forca'. Per a la seva possible motivació semhtica 
cal tenir present que antigament era practica tradicional senyalar camins i terrens amb 
senyais en forma de creu marcades a les roques o amb pedres en forma de creu. Més 
estranya seria la motivació semhtica en el sentit de 'encreuament de camins'. 
3.4 Crucellada, la (Navarri), Cruqellada, la (Navarri), Cruzellada, la (Navarri), 
Cruzellada (de Juan Ferer), Cruz de la (Navarri) 
a. 1609. "...un guerto mio sitiado en el lugar de Nabarri en la partida llamada a la cruze- 
llada" (ACL, Protocolos notariales, vol. 1, J: 102v) 
a. 1617. "...que tenemos sitia en dicho lugar de Nabarri a do dizen la cmcellada ..." (ACL, 
Protocolos notariales, vol. 8, f: 32r) 
a. 1624. "...en el termino del lugar de Nabarri do dicen la cruccellada ..." (ACL, Protocolos 
notariales, vol. 14, $ 158r) 
a. 1622 " ... et assi ajuntado y congregado dicho consejo a la cruz de la crucellada de Juan 
Ferer. .." (ACL, Protocolos notariales, vol. I2,$ I r )  
Topbnirn derivat de CRUCE 'creu' mitjancant I'interfix -1CUL- i el sufix locatiu -ATA 
(>-ada). Es tracta d'nna veu que actualment ha desaparegut de la parla de la nostra zona 
d'estudi, si bé en I'antiguitat tenia el significat de 'encreuament de camins', tal com hem 
registrat en d'altres punts de la Ribagorca com són els nuclis de població de la Vail 
d'Isabena. 
3.5 Estrada (Campo), Estrada, Barranco de la (Exea), Estrada, Partida (Campo), 
Estradas, las (Murillo de Liena) 
Capel,latin estrada és una veu que resulta actualrnent opaca per als nostres informants. 
Ara bé, apareix recollida al Ilatí tradh amb el significat de 'camí', 'carretera pavimentada'. 
Com indica Coromines, es tracta d'una veu d'escassa presencia en I'epoca mitjaval de la 
que sols es disposa d'un exemple. Procedeix del Ilatí STRATA o STARATA VIA 'camí de 
pedres', de STRATUS, -A. -UM, participi del verb STERNERE 'estendre per terra' 
(DECat 11, sv. estrada). 
ANNALS 2000-01 
3.6 Marrada, la (Belveder, Exea), Marrada, Turmo la (Belveder), Marradas, las 
(Barbamens), Marradetas, las (Senz) 
L'apel4atiu marrada l'hem registrat amb el significat de ' cm '  que dóna voltes'. Com 
indica Coromines, es tracta d'un mot molt antic queja va adquirir el significat de 'movi- 
ment tortuós' i que deriva del verb marrir 'afligir', del germinic MARRJAN (DECat E: 
sv. marrir). Marradeta és un derivat diminutiu de marrada. 
3.7 Marros, Coma (Navarri), Marros, es (Estirún) 
La veu marro actualment ja no té cap significat. Aixb no obstant, i com marrada, podria 
tractar-se d'un derivat postverbal de marrir (OnCat 1! S.V. Marrada, Marrades) amb el 
significat de 'cam' que dóna voltes', accepció que registra Coromines a la veina val1 de 
Benasc. 
3.8 Palanca, la (Campo) 
Actualment s'utilitza la veu palanca a Campo amb el significat de 'passarel,la de fusta per 
travessar un riu o barranc'. Derivari del Ilatí vulgar *PALANCA, variant del clissic 
PALANGA ( o PHALANGA) 'palanca' (DCECH, sv. palanca). 
3.9 Paset (de las Alcantarillas), el (Navarri), Paset (de las Copas), el (Navarri), Paset 
(del Carnal), el (Navarri), Pasez (Cabo I'Obago), es (Estirún), Pasez, es (Estirún, 
Navarri), Paso (de las Alcantarillas) (Campo), Paso (de los Cabreros), el (Murillo de 
Liena), Paso (de Peñaroya), el (Mnrillo de Liena), Paso, el (Llert), Paso (els Bous) 
(Llert), Paso (Fiero), el (Llert). 
S'utilitza paso amb el mateix significat que el registrat en castellh 'Iloc per passar d'un 
lloc a un altre'. Procedeix del Ilatí PASSU 'pas', de PANDERE 'estendre' (DCECH, sv. 
paso). Quant a Paset 'pas petit' 6s un derivat de paso mitjancant el sufix -et, el qual gene- 
ra un morfema de plural -z al quedar en contacte els sons finals t i S: pasetszpasez 'els 
passos petits'. 
3.10 Senda (de Nadal) (Sala), Senda (de Reperós) (Reperós) 
L'apel4atiu senda 'camí generalment estret perb de f k i l  trinsit' procedeix del Ilati SEMI- 
TA 'senda', d'ús general a totes les epoques i totes les ilengües rominiques (DCECH, sv. 
senda). 
ANNALS 2000-01 
3.11 'kamosvias 
a. 1618. " ... en dicho lugar de Senz en la partida llamada a tramasvias ..." (ACL, 
Protocolos Notariales, vol. 1, f: I67r) 
La paraula via 'camí' ha caigut pricticament en desús a la parla de la nostra zona d'estu- 
di. Procedeix del Ilatí VIA 'cm", 'carretera' comú a tots els rornacos, si bé camíi els seus 
equivalents semintics han limitat el seu ús i la seva extensió sernhtica. 
Bibliografia 
Alcover, A,; i Moll, EB. Diccionari catala-valencia-balear: Palma de Mallorca. 1983. 10 
volums. 
Corominas, J.; y Pascual, J.A. Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico, 
(DCECH). Gredas. Madrid. 1980 y siguientes. 
Coromines, J. Diccionari Critic Etimoldgic i Complementari de la llengua catalana, 
(DECat). Curia1 Edicions. Barcelona. 1980 i següents. 
Coromines, J. Onomasticon Catalonia (Els noms de lloc i de persona de totes le terres d , ~  
llengua catalana), (OnCat). Curia1 Edicions. Barcelona. 1989 i següents. / S . ,  7 
Notes 
1. Aquest treball s'inclou dins del projecte d'invcstigaciá Toponimio de Ribngorza, coordinat pel Dr Javier Terrado Pablo 
i finhngat pel Ministena de Educación y Cultura (PS-94-0208). la Generalitat de Catalunya i i'Ajuntament de Lleida. 
ANNALS 2000-01 


Toponímia i ramaderia a la Ribagorça: la Vall Mitjana de l'Éssera (Osca)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert