Royes Riera, Adrià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES LLANES 1 LA FUNDACIÓ DEL BANC 
DE SABADELL 
El Banc de Sabadell, immediatament després 
de ser fundar, va crear una agencia de compraven- 
da de llanes per tal &importar-ne des dels mercats 
del sud de Fransa. 1 ho va fer amb un kmfasi sorpre- 
rieiir, ja que cl negoci de llanes va rebre moltes més 
atencions que el de banca, almenys en els primers 
deu o quinzc anys de funcionament, fins al punt de 
fer pensar que I'agencia de llanes fou una de les cau- 
ses fonamentals de la fundació del Banc de Sabadell. 
l'er que? Lbgicament, la raó I'hem de buscar en les 
nccessitats del seu accionariat fundador: un impor- 
tant conjunt d'industrials textils Ilaners de la ciutat. 
Ara bé, fins aquel1 any, el 188 1, la major part de les 
llanes consumides eren de procedencia peninsular i 
els comerciants sabadellencs, com per exemple Pau 
Turull, acornplien la funció de subrninisrrar llanes 
per ais industrials. Així doncs, per que van aglutinar 
tants esfor~os per facilitar el subministrament de lla- 
nes? És que els comerciants vigents no ho feien sa- 
tisfacrbriament, és a dir, prou barat? És que calien 
llanes no espanyoles? 
Al principi, el Banc de Sabadell es concentra 
en les importacions de llanes, de manera que aixb 
podria indicar que no hi havia problemes pel que 
fa al subministrament de llanes espanyoles per part 
dels comerciants ilaners de la ciutat. En qualsevol 
cas indica que, o bé no tenien prou recursos per 
sortir a I'estranger a comprar-ne en grans quanti- 
tats, o bé no ho podien fer a preus prou raonables. 
En aquest cas, sembla que el principal comerciant 
sabadeilenc, en Pau Turull, sí que tenia recursos 
per comprar-ne a I'estranger pero que efectivament 
no ho feia a preus atractius per als industrials. Perb 
també corivé recordar que, a finals dels anys 70 i 
primers dels 80, la casa Turull estava arraconant el 
seu tradicional negoci del comer< de llanes a favor 
d'altres de més alta volada, com ara inversions en 
importants companyies ferroviiries i bancaries de 
Barcelona. És a dir, el seu interes ja no es trobava 
en uns petits marges i grans esfor~os per importar 
llanes de I'estranger. 1, de fet, cap el 1886 aban- 
dona completamenr el negoci del comer< de llanes. 
pel que fa als altres comerciants, no n'hi havia cap 
que importés llanes, almenys de manera sistemiti- 
ca, per cobrir aquesta demanda dels industrials sa- 
badellencs. 
Ara bé, per qu? aquesta demanda? Si fins lla- 
vors la major part del consum era amb llanes es- 
panyoles, per que es canvii? A priori, la producció 
llanera no es redui. Un argument podria ser la nai- 
xent indústria estamera, que requeria llanes de pel 
llarg; llanes d'origen australii o sud-america que 
Tarifa A* Tarifa H*" % rcducció 
Llana comuna bruta 28,5 ptes. 24,3 pres. 14,7 Y0 
Llana comuna renrada 56,O ptcs. 48,6 ptes. 13,2 % 
Llana bruta de les alrres classes i la de p&l llarg per a I'estarn 12,s pres. 7,6 ptes. 39,2 % 
ídem renrades 25,O ores. 15,2 tires. 39.2 % 
ídem penrinades o cardades i els residus cardars 33,25 ptes. 33,25 ptes. O % 
k t a m  filat i torqat en brur 135 ptes. 1,10 ptcs. 40,5 % 
Estam ner o blanquejar 2,60 pies. l,65 ptes. 36,5 % 
ídem renyir 3,O ores. 1 ,Y5 pta.  35.0 % 
'Tarihpri di paysos arnb e l i  quds no hi ha conveni. 
"Tarih per ai, plisoi arnh elr qiidi Iii ha corivcni, cu de Fran~a a parrir del Tracrii de 18RI 
Polir: M. MoriinezAlcubi1&. Diccianaria de la Adrniniriiacibn española, 1887. (Ehbora~zdprdpin) 
arribaven a Espanya mitjancant els importants 
mercats del sud de Franca. Aquest argument, perb, 
no és prou importanr per explicar el naixement del 
Banc de Sabadell i la seva agencia, ja que a primers 
deis 80 l'agencia era molt perita i les seves impor- 
tacions, massa reduides, a part que no devia moore 
tants industrials a I'entorn del banc. Per tant, fos 
d'on fos la llana, es continuava cardant. 
que comportaren una gran obertura de les fronte- 
res espanyoles al comer5 internacional. Al rnateix 
temps Franca tenia aranzels més baixos a la irnpor- 
tació de llanes australianes i argentines, els seus 
rnercats de llanes eren rnés importants que els 
d'Espanya i estaven connectats amb els mercats in- 
ternacional~ i, finalmcnt, el cost del transport sor- 
tia rnés barat ~erauL' cls vaixells retornaven a I'Ar- 
A A 
gentina o Australia amb productes francesas i així Una altra hipbtesi que podria servir per expli- 
es podia rendibilitzar un viatge d'anada i un de 
car la importancia de les importacions de llanes tornada. De fet, els mercats de llanes del sud dels aiiys 80 i la participació del Banc de Sabadell de Franca eren els rnés importants pel que fa a les és el clima de lliurecanvisme que es respirava, en- 
exportacions de llanes argentines i, Ibgicarncnt, hi 
cara que només fos relatiu.' Quan els aranzels es havia una important xarxa d'agents i cases eipecia- 
van reduir, els fabricants de Sabadell van optar per litzades a comprar-tie directament als productors i importar llana en condicions avantatjoses, perb no financar-ne les vendes. D'aquesta manera, comprar per fer-ne estam -almenys fins a finals dels 80-. la llana argentina i australiana a Franca era una Aixb sembla coincidir amb el fet que el 1881 es va gran oporrunitat per als industrials sabadellencs 
signar el tractat de comerc entre Espanya i Franca quan es va instaurar el lliure canvi entre ambdós 
amb el qual es creava, practicament, un lliure canvi paisos. 
entre ambdós paisos. S'ha de tenir en compte que 
Franca era la principal referencia comercial &Es- Quan el 1891 Espanya torna al proteccionis- 
panya i, per tant, un tractat d'aquestes característi- me, amb la no renovació del tractat arnb Franca, 
quei atnb el país veí era d'especial rellevincia, a fet que s'aniria repetint al llarg dels 90 arnb els al- 
part que va ser la referencia per signar tot un re- tres paisos, aquestes compres a Franca perderen 
guitzell de tractats i convenis al llarg dels anys 80 avantatges. Perb durant els anys 90 el sector de 
: S'ha de dir que no  és que fos realmenr un període liiu- la hisrhria d'Espanya duiant el segle XIX i bona part del XX. 
recanvisra, pero si si ho comparem amb els altres períodes de El fei és que els aranzels van ser molt baixos. 
102 
LES LLANES 1 LA FUNDACIO DEL RANC DE SABADELL 
F I G U R A  1 .  Arrentament referenr al Banr de Snbadell en el Ilibrr-r~~ishp defactures emeses de la societat Corominas, Salas i Cía., 15 
dkbrilde 1885. (AHS. Fons Corominas. SA. Llibre de factures de compra). 
I'estam ja era molt important i necessitava les Ila- només representava el 4,57 % del total de fusos), 
nes de pel llarg. Per tant, malgrat el gir proreccio- resulten inaudites aquestes importacions. Aixb 
nista dels anys 90, les importacions no es reduiren només es por explicar interpretant que aquesta 
gaire i aixb sí que es podria explicar per les obliga- classificació incloia les llanes de més qualitat (en 
des importacions de llanes de pkl llarg per fer-ne comparació amb les comunes, que eren d'origen 
estam i estam directament. espanyol bisicament), incloses les de pel Ilarg, in- 
Si observem la taula 1, podem veure la reduc- 
ció aranzeliria oficial, és a dir, pessetes per 100 
quilograms importats, del Tracrat de Franca. La ta- 
rifa de la segona columna és la que s 'a~l ic i  a 
Franp gricies al Tractat del 188 1. 
Aixo, pero, encara que pugui indicar per si sol 
la importancia de la reducció aranzeliria de cara 
als tipus de llanes que no es produien a Espanya, 
cal veure corn repercutia en el preu. Per tant, cal 
tornar a utilitzar les estadístiques de comerg exte- 
rior en que es fa una valoració de les importacions 
i dels aranzels pagats (vegeu la taula 2 amb el detall 
del 1882). Com es pot veure, resulta que a primers 
dels 80 les <<altres llanes i les de $1 llarg per a I'es- 
tamn brutes o rentades ja eren les importacions 
més importants que feia Espanya. Tenint en 
compte la petitesa de la indústria de filats d'estam 
a Barcelona i a Sabadell (en aquesta ciutat el 1882 
d&endentment de si eren usades per fer-ne estam 
o si eren cardades. Llavors, podem interpretar que 
si bé a primers dels 80 la majoria acabaria essent 
cardada, a finals d'aquesta decada i sobretot durant 
els anys 90, ja comengi a predominar I'ús d'aques- 
tes llanes per fer-ne estam. 1 la creixent prepon- 
derancia del sector estamer dels anys 90 pot expli- 
car el fet que les importacions no es reduissin en 
aquesta decada malgrat I'augment d'aranzels, corn 
Sha dit abans. 
Les fileres que mostren el detall de les impor- 
tacions procedents de Franga ens il.lustren la mag- 
nitud d'aquest mercat i que representaven els aran- 
zels que es pagaven per les llanes d'aquesta 
procedencia, és a dir, la protecció real' (sobre el 
valor de les rnercaderies). Com que sovint Franga 
acaparava percentatges del total d'importacions de 
més del 90 %, cal separar-la dels altres pai'sos per 
Potser convé diferenciar la protecció real (% sobre els que el que es pretPn 6s establir si a un comerciant de llanes li 
preus) de la nominal (tarifes aranzelhries) i de I'efectiva (en- pot inreressar o no importar-les. No es tracta d'analitzar com 
carimenr dels costos dels inputs sobre el valor dels outputs). afecten els aranzels sobre els costos d'una fabrica tkxtil. 
Aquesta darrera no resulta tan adequada en aquesta anhlisi ja 

LES LLANES 1 L4 FUNDACl6 DF.1. RANC DE SABAUELL 
?ÁL'LA 3. i-voInciÓ dek preus internucionals de la liana 
Preus d'expoltació del rncrcat del Regne Unrr Prcus de Pran~a  
A ~ Y  Xílrngslll~ura Ptes 1 Pres correnrsl Ptes corrcnrs Francs lkg (4) 
de pes k?, (1) kg (2) foblkg (3) 
1870 1531 3,516 3,423 3,702 2,15 
1871 16,64 3,821 3,664 3,956 2,8 
1872 19,86 4,561 4,464 4,806 3 
1873 21,18 4,864 4,774 5,149 2,7 
1874 21,92 5,034 4,949 5,343 2,65 
1875 21,14 4,855 4,845 5,206 235 
1876 18,53 4,255 4,254 4,575 2,25 
1877 17,73 4,072 4,114 4,429 235 
1878 1937 4,563 4,594 4,951 2,32 
1879 14,39 3,305 3,343 3,619 2,15 
1880 16,57 3,805 3,793 4,097 2,45 
1881 1526 3,504 3514 3,786 2,2 
1882 15,2 3,491 3,581 3,851 2,15 
1883 12,71 2,919 2,987 3,215 2,l 
1884 1034 2,512 2,560 2,756 2 
1885 9,55 2,193 2,255 2,419 1,65 
1886 10,07 2,113 2,377 2,564 2 
1887 11,25 2,584 2,630 2,844 1 3  
1888 10,34 2,375 2,433 2,636 1,95 
1889 10,7 2,457 2,555 2,769 2 
1890 9.91 2,276 2,395 2.588 2 
(1) Convcirió dcls ~ i i i ~ ~ g s  u pc scres i lcr lliuies a quilogranir: X*251(0.45359*12f201 
(2) Conviiiió a persctes or (les urilirrade en di canvis inieiz>acioiiak). 
(3) lnclusid dels rosroi drlr noliri i les comissions. 
(4) El. francr manringueren la pnriiat d ' l  a 1 amb les perrerei or 
~ O N T  I~~maciÓproporclon~dep~~D~~~iii firddo 
en els anys 70 en generalirzar-se I'ús dels vaixells de 
vapors i els ferrocarrils que connectaven les zones 
productores amb els ports d'exportació i aquests 
amb els ports d'importació. A més, la reducció dels 
costos de transport no solament permetia augmen- 
tar la producció, és a dir I'oferta, sinó que també 
comportava una reducció directa en el preu final al 
qual es venien les llanes als industrials textils, és a 
dir, els costos de subministrament. 
aquesta reducció és del 23 %, i aixb sí que és signi- 
ficatiu per motivar un augment de les importacions 
de llana del mercat iriternacional. 1 es pot observar 
clarament la tendencia a la baixa des del mkim de 
1874. Aixi doncs, la reducció del preu mundial 
de la llana, juntament amb la major qualitat que 
manifestament tenien les llanes sud-americanes o 
australiaries, motivaren l'augment de les importa- 
cions en un coiitext de liberalisme comercial. 
Agafant la quarta columna (preus fob en pesse- Com a conclusió, es podria dir que els indus- 
tes corrents), podem calcular el cost mitji del lustre trial~ de Sabadell, observant les tendencies del mercat 
de 1870 a 1874 i ens dóna 4,591 pessetes per qui- mundial de llanes durant els anys 70, devien estar 
logram de llana portada a Espanya, meritre que du- molt interessats a posar-se en relació directa amb 
rant el primer lustre de la decada dels 80 només aquests i aprofitar tant I'abaratiment generaliuat de 
costava una mitjana de 3,540. En percentatge, les llanes com la millor qualitat de les de procedencia 
sud-americana o australiana. A més, el regim comer- 
cial d'Espanya, de caire Iliiirecanvista, afavoria la im- 
portació de mareries primeres, especialment les que 
no rivalitzaven de manera directa amb les que es pro- 
duien al país, és a dir, les llanes d'altres classes i les de 
pel Ilarg. Per aquest motiii, el Banc de Sabadell va 
iiéixer també ainb la missió' de crear una agencia de 
compravenda de llanes amb represenració als mercats 
internacionals del sud de Franca. 
ARXIV RANC SARADEII (ARS). Artes de la 
Junta Directizia ( 1  882- 1920): Artes de la Junta de 
Gotiern (1882-1 920): Memdries (1 882-1920). 
Josep M. BENAUL.  especialización y adapta- 
ción al mercado en la industria textil lanera, 1750- 
1913., dins Jordi NADAL, Jordi CXIAI.ÁN (eds.). La 
rara oculta de la industrialimrión española. Madrid: 
Alianza Universidad, 1994, p. 199-224. 
Josep M. BENALIL. <<La llana)), dins Historia 
economira de la (;;Etaluiryn rontemporitnia. Vol. 3: 
Indústria, transports i finanres. Barcelona: Enci- 
clopedia Catalana, 1991. p. 87-1 58. 
Josep M. BENAUI.. L a  indústria llanera catala- 
na, 1814-1914,,. [Treball inedir]. 1996. 122 f. 
(AHS). 
Miqiiel CARREIIAS. Elernents d%istdria de Saba- 
dell. Sabadell: Caixa d'Estalvis de Sabadell, 1967. 
Andreu CASI'EI.I.S. abadell, infirnre de Ibposi- 
rió. Vol. 11 : Repzí blica i acriú directa, 1868- 1904. 
Sabadell: Edicions Riutort, 1977-1 978. 
' El Ranc de  Sahadcll va néixer amb ducs missions o cs. i algrines hipotesis de  comporramcnr csrrarkgic (1881- 
rrartgies claii: la comprmenda de  llanes i la banca comercial. 1920)n, Arrnontr (Sabadell), núni. 24 (Primavera 2001 ), p. 
Adri:i R o i ~  RIERA. El Banc de Sabadell. el Banc de  Terrassa 21-25. 
Esteve DEU. <<Els beneficis industrials durant 
la Primera Guerra Mundial: el cas de la indústria 
llanera de Sabadelln. Recerques (Barcelona). Núm. 
20 (1998), p. 45-60. 
Esteve DEU. <<La comercialització de teixits de 
llana catalans. Informes de la Unión Lanera Espa- 
fiola, 188 1-1 9 2 4 ~ .  Awaona (Sabadell). Núm. 16 
(Primavera 1995), p. 61-71. 
Esteve DEU. «I.a indústria llanera a Sabadell 
en el primer quart del segle XX». Tesi doctoral. 
Universitat Autbnoma de Barcelona. Bellaterra, 
1986. 4 v. (AHS). 
Esteve DEU. ccEls origens de la indústria esta- 
mera a Sabadell: La SA Cuadras i Primn. Arraona 
(Sabadell). Núm. 13 (Tardor 1993), p. 27-39. 
Pedro ESTASEN. La cuestión /unera. Sabadell: 
Gremi de Fabricants de Sabadell, 1881. 
Jesús FARRÉS. Banc de Sabadell. Ceut anys 
d'histdria. Sabadell: Banc de Sabadell, 1982. 
Esteve M. FAUS. El Banc de Sabadell i el seu 
entorn. Sabadell: Banc de Sabadell, 1990. 
Induswia i ciutat. Sabadell, 1800-1980. Barce- 
lona: Publicacions de I'Abadia de Montserrat, 
1994 (Biblioteca Abat Oliba; 145). 
LES I.I.ANES 1 L& FUNDACIO VE1 BANC DE SABADELL 
M. MARTINEZ ALCUBILI.A. Diccionario de la 
Adminiswación española, 1887. 
MINISTERIO D ~ L  COMERCIO. Estadíslica~ de co- 
mercio exterior de España, 1882 i 1886. 
Antonio PAREJO. La industria lanera española en 
la segunáa mitad del siglo X I X .  Málaga: Universidad 
de Málaga: Área de Historia Contemporánea, 1989. 
Gabriele RANZL~O. La aventura de una ciudad 
industrial: Sabadell entre el antiguo régimen y la mo- 
dernidad. Barcelona: Península, 1986. 
Adrii Rovts RIERA. El Banc de Terrassa, en el 
marc de la decadencia banchria catalana. Barcelona: 
Proa, 1999. 
Xavier ~ A F U N E L L .  «Banca i mercat de capitals, 
1866-1914n, dins Historia economica de la Cata- 
lunya contemporhuia. Vol. 3: Indústria, transport i 
jnances. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 199 1, 
p. 379-42 1.  
Daniel TIRADO. <<La política arancelaria en la 
Restauración: impactos de corto y largo plazo. Es- 
pafia 1870-1913,). Tesi doctoral, microfitxa. Uni- 
versitat de Barcelona, 1996. 


Les llanes i la fundació del Banc de Sabadell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert