Corbella i Alonso, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COM ESTÁN ORDENÁIS ELS MOL.LUSCS DE VILASSAR? 
Com els de tot arreu. De l'ordenació científica deis éssers vius en diem 
sistemática. Cari von Linné (1707-1778) fou un naturalista suecque va Influir 
decisívament en el desenvolupament de la sistemática. Per tant si no t'agrada 
dona-li les culpes a ell. 
Veus-t'fio ací: 
TIPUS MOL.LUSCS 
CLASSE ESCAFÓPODES 
Dentalium vulgare (Da Costa, 1778) 
CLASSE GASTERÓPODES 
Ordre Arqueogasteropódes 
Fissurella nubécula (L., 1758) 
Patella caerulea (L., 1758) 
Patella ulyssiponensis (Gmelin, 1791) 
Monodonta turbinata (Born, 1778) 
Jujubinus striatus (L., 1758) 
Gibbula magus (L, 1758) 
Gibbula varia (L , 1758) 
Gibbula philberti (Récluz, 1843) 
Gibbula richardi (Payr, 1826) 
Clanculus cruciatus (L, 1758) 
Tricolia pullus (L., 1758) 
Tricolia tenuis (Micfi, 1829) 
Ordre Mesogasterópodes 
Littorina neritoides (L., 1758) 
Alvania cimex (L., 1758) 
Rissoa ssp. 
Turritela communis (Risso, 1826) 
Turritelaturtíona (Monten, 1877) 
Ceritfiium vulgatum (Bruguiére, 1792) 
Bittum reticulatum (Da Costa, 1778) 
Monophorus perversus (L., 1758) 
Epitonium commune (Lamarck, 1822) 
Calyptraea chinensis (L., 1758) 
Aporrfiais pespelecani (L., 1758) 
Trivia pulex (Solander, 1828) 
Trivia árctica (Pult., 1789) 
Trivia monacha (Da Costa, 1778) 
Natica hebraea (Martyn, 1784) 
Euspira nitida (Donovan, 1804) 
Pomatias elegans (Müller, 1774) (x) 
Ordre Neogasterópodes 
Hexaplex trunculus (L., 1758) 
Bulinus brandaris (L., 1758) 
Ocenebra ericaneus (L., 1758) 
Ocinebrina edwardsii (Payr, 1826) 
Thais lacera (Bom, 1778) 
Columbella rustica (L., 1758) 
NassarJus mutabilis (L., 1758) 
Nassarius granum (Lammarck, 1822) 
Nassarius reticulatus (L., 1758) 
Nassarius incrassatus (Stroem, 1768) 
Ciclope pellucida (Risso, 1826) 
Vexillum ebenus (Lamarck, 1811) 
Gibberula miliaria (L., 1758) 
Conus mediterraneus (Hwass, 1792) 
Ordre Estilomatófors 
Rumina decollata (L., 1758) (x) 
Theba pisaría (Müller, 1774) (x) 
Eobania vermiculata (Müller, 1774) (x) 
Ótala punctata (Müller, 1774) (x) 
Cepaea nemoralis (L., 1758) (x) 
Helix aspersa (Müller, 1774) (x) 
CLASSE BIVALVES 
Ordre Arcoides 
Arcanoae(L., 1758) 
Glycymeris bimaculata (Poli, 1795) 
Glycymeris insubrica (Brocchi, 1814) 
Ordre Mytiloides 
Mytilus galloprovincialis (Lamarch, 1819) 
Mytilaster minimus (Poli, 1795) 
Gregariella petagnae (Scacchi, 1832) 
Modiolus barbatus (L., 1758) 
Ordre Pterloides 
Chlamys varia (L., 1758) 
Aequipecten opercularis (L., 1758) 
Pectén jaccobaeus (L., 1758) 
Lima exilis (Wood, 1839) 
Anomia ephippium (L., 1758) 
Ostraeaedulis(L., 1758) 
Ordre Veneroides 
Loripes lacteus (L., 1758) 
Acanthocardia tuberculata (L., 1758) 
AcanthocardJa aculeata (L., 1758) 
Cerastoderma glaucum (Poiret, 1789) 
Laevicardium crassum (Gmelin, 1791) 
Mactra stultorum (L, 1758) 
Spisula subtruncata (Da Costa, 1778) 
Donacilla cxírnea (Poli, 1795) 
Ensis ensis (L 1758) 
Ensis minor (Chenu, 1843) 
Tollina nitida (Poli, 1791) 
Tollina tenuis (Da Costa, 1778) 
Donax variegatus (Gmelin, 1791) 
Donax trunculus (L., 1758) 
Donax semistriatus (Poli, 1795) 
Venus Verrucosa (L., 1758) 
Venus casina (L., 1758) 
Callista chione (L, 1758) 
Dosina lupinus (L, 1758) 
Dosinia exoleta (L., 1758) 
Tapes decussatus (L., 1758) 
Paphia áurea (Gmelin, 1791) 
Chamaelea gallina (L., 1758) 
Irus irus (Wood, 1839) 
ABANS D'UTILITZAR LES CLAUS CAL TEÑIR EN COMPTE QUE 
Les claus están pensados per treballar les closques que arriben mes 
habitualment a la sorra de les platges de Vilassar. Aixo vol dir dues coses: 
d'una banda, no cobreixen la totalitat deis mol.luscs de poca fondária 
d'aquestes costes, només els que son mes freqüents i, d'altra banda, no 
permeten identificar mol.luscs de profunditat (com ara alguns que poden 
aparéixer al voltant de les barques i estris deis pescadors). Per abastar-los 
tots calen treballs científics especialitzats. 
La nomenclatura específica emprada correspon al treball de Sabelli, 
Giannuzzi-Savelli i Bedulli (1990). Com que la major part deis Ilibres 
divulgatius son anteriors a aquest treball, és inevitable que utilitzin d'altres 
criterís nomenclaturals, aixó pot dificultar el trobar algunos de les especies 
classificades amb aqüestes claus (per tal de veure dibuixos o fotografíes, per 
exemple). Per aixó hem indos un llistat amb les sinonímies mes freqüents, que 
has de consultar abans d'anar ais Ilibres. 
Per anar bé, convé que disposis de closques completes i el mes 
fresques i menys erosionades possible. Es pot produir algún col.lapse 
classificatori forga empipador per manca de carácters conquológics 
significatíus. 
I ARA PASSEM A UTILITZAR LES CLAUS 
Sempre tens dues opcíons que has de lleair i entendre per complet. 
Comenga per la primera ciau, tria l'opció i ves allá on t'envii per continuar. 
Quan arribis a un nom científic, comprova que sigui el bo amb l'ajut 
d'il.lustracions (I si cal descrípcions) d'altres Ilibres. Ah!, i no facis trampes. 
CLAU GENERAL 
A.-Closca formada d'una pega en forma d'ullal d'elefant: Dentallum vulgare (ullal) 
-Closca diferent: veure B 
B. -Closca formada per dues valves (petxines) : BIVALVES (opció 51 i 
següents) 
-Closca formada per una sola pega helicoidal (cargols) o cónico-aplanada (pegellides): GASTERÓPODES (opció 1 i següents) 
CLAU DE GASTERÓPODES 
1. Obertura amb canal sifonal, encara que sigui molt curt 2 
- Obertura sense canal sifonal 23 
2. Espira sense relleu destacat 3 
- Espira amb relleu evident 10 
3. Darrera volta molt gran i cónica 4 
- Darrera volta no cónica 6 
4. Mes d'un cm. de llargária 5 
- Closca molt petita, d'uns pocs mm. de llargária: Gibberula miliaria 
5. Llavi extern denticulat: Columbeiia rustica (baiiaruga) 
- Llavi extern no denticulat: Conus mediterraneus (baiiaruga cónica) 
6. Columel.la amb plecs 7 
- Columel.la sense plecs 8 
7. Closca de tons clars i menys de 5 mm: Gibberuia miiiaria 
- Closca de tons foscos, mes gran: Vexiiium ebenus 
8. Closca mes ampia que alta: Cyciope peiiucida (uli de cíciop) 
- Closca mes alta que ampia 9 
9. Sutura molt pronunciada, voltes forga globoses:Nassarius mutabiiis (cargoiet, margarida ilisa) 
- Sutura poc pronunciada, voltes poc globoses: Nassarius granum 
10. Espira munida de tubercles, de vegades espinosos 11 
- Espira amb relleu costulat o reticulat, pero no tuberculat 17 
11. Llavi extern emetent 4 grans expansions de manera palmada: Aporrhais 
pespeiecani (peu de peiicá) 
- Llavi extern sense aquesta característica 12 
12. Canal sifonal perilongant-se molt a la darrera volta 14 
- Canal sifonal destacant-se poc a la darrera volta 13 
13. Closca mes de dues vegades mes llarga que ampia: Cerithium vuigare (pada) 
- Closca mes de dues vegades mes llarga que ampia: Tiíais iacera (porpra, cornet, cargoi) 
14. Canal sifonal obert 15 
- Canal sifonal tancat, tubular, almenys en part 16 
15. Canal sifonal tant o mes llarg que la resta de l'espira: Bulinus brandaris (cargol punxenc, canyadilla) 
- Canal sifonal mes curt que la resta de l'espira: Hexaplex trunculus (cornet, cargol) 
16. Closca amb abundants costelles longitudinals grans: Ocenebra 
erinaceus (cornet eri9onat) 
- Closca amb peques o cap costella longitudinal: Ocinebrlna edwardsii 
17. Obertura molt allargada i prima, ocupant tota la base de la closca 18 
- Obertura mes ampia, almenys ovalada 20 
18. Costelles envoltant totalment la closca 19 
- Costelles atenuant-se i desapareixent cap el dors de la closca: Trivia pulex (porcel.laneta, gra de café) 
19. Tres taques fosques al dors: Trivia monacha (porcel.laneta, gra de 
café) 
- Sense taques dorsals: Trivia árctica (porcel.laneta, gra de café) 
20. Espira constituida per 8 o mes voltes 21 
- Espira constituida per menys de 8 voltes 22 
21. Closca dextrógira: Bittium retlculatum 
- Closca sinistrógira: Monophorus perversus 
22. Closca de mes de 10 mm d'altura: Nassarlus retlcuiatus (margarida) 
- Closca mes petita: Nassarlus Incrassatus (margarideta) 
23. Closca cónico-aplanada, no cargolada (pellegides) 24 
- Closca cargolada 27 
24. Closca amb un foradet a l'ápex: FIssurella nubécula 
- Closca sense l'ápex foradat 25 
25. Closca no costulada: Calyptraea chinensis (barret xinés) 
- Closca costulada 2 
26. Closca amb poques (6 o 7) costelles radiáis fortes, interior amb tonalitats 
blavoses: Patella caerulea (pegellida, barretet) 
- Closca amb moltes costelles radiáis fortes, interior de tonalitats blanc-
grogoses: Patella ulyssiponensis (pegellida, barretet) 
27. Espira formada per 8 o mes voltes 28 
- Espira formada per menys de 8 voltes 30 
28. Voltes costulades longitudinalment: Epitonium commune (barrina) 
- Voltes no costulades longitudinalment 29 
29. Voltes de contorn arrodonit: Turritella communis (barrina) 
- Voltes de contorn aplanat: Turritela turbona (barrina) 
30. Closca mes alta que ampia 31 
- Closca mes ampia que alta 40 
31. Periferia de la darrera volta arrodonida 32 
- Periferia de la darrera volta angulosa: Jujubinus striatus 
32. Relleu fortament reticulat: Alvania cimex 
- Relleu no fortament reticulat 33 
33. Closca amb melic: Euspira nítida 
- Closca sense melic 34 
34. Obertura naaada interiorment: Monodonta turbinata (ballaruga, 
baldufa) 
- Obertura no nacrada interiorment 35 
35. Ampiada superior a 6 mm 36 
- Ampiada inferior o igual a 6 mm 37 
36. Espira truncada: Rumina decollata (x) 
- Espira no truncada : Pomatias elegans (x) 
37. Coloracions vermelioses 38 
- Coloracions fosques o blanquinoses 39 
38. Voltes molt globosos i sutura enfonsada. Colors vius: Tricolia pullus 
- Voltes poc globoses i sutura poc enfonsada. Colors tenues: Tricolia tenuis 
39. Color marró i negre. Espira poc elevada: Littorlna neritoides 
- Color blanquinós. Espira elevada: Rissoa ssp. 
40. Melic obert i vistos 
41 - Sense melic, o molt petit i parcialment cobert per un replec del 
peristoma 46 
41. Closca Misa o quasi 42 
- Closca amb relleu evident 44 
42. Melic amb una forta costulacíó interior: Natica hebraea (cargol de 
lluna) 
- Melic sense costulació interior. , 43 
43. Voltes anguloses, donant a l'espira un aspeóte graonat: Gibbula varia 
- Voltes arrodonides, espira sense aspecto graonat: Gibbuia richardi 
44. La zona superior de les voltes mes grans presenta un relleu ondulat: 
Gibbuia magus 
- Sense aquesta característica 45 
45. Base arrodonida: Ciancuius cruclatus 
- Base aplanada, de contorn ángulos: Gibbuia phiiberti 
46. Obertura nacrada interiorment: iMonodonta turbinata (baiiaruga) 
- Obertura sense nacre 47 
47. Quasi tot el peristoma contacta amb un pía horitzontal al deixar-hi reposar 
la closca: Helix asperea (bover, sapenc) (x) 
- Només una petita part del peristoma contacta amb un pía horitzontal al 
deixar-hi reposar la closca 48 
48. Obertura de color marró molt fose interiorment: Otaia punctata (vinyai, jueu)(X) 
- Obertura de tonalitats clares interiorment 49 
49. Closca amb el melic petit i cobert en part per un plec del peristoma: Theba 
pisana (cargoiQ (x) 
- Closca sense melic 50 
50. Peristoma fose: Cepaea nemoraiis (gitana, cargol de camp) (x) 
- Peristoma ciar: Eobania vermlculata (monja, cristiá) (x) 
(x) Les especies assenyalades son en reairtat terrestres. La seva presencia 
al detrític costaner és deguda a que han estat portados fins a la mar per les 
rierades. 
8 
CLAU DE BIVALVES 
51. Xamera rectilínia, amb mes de 20 dents: Arca noae (capseta, peu de 
cabrit) 
- Xarnera mes o menys corbada i amb menys dents 52 
52. Valves amb costelles longitudinals molt marcadas 53 
- Valves sense costelles longitudinals evidents 5 
53. Vértex amb orelletes 54 
- Vértex sense orelletes 57 
54. Les dues valves blanques: Lima exilia (pinta bianca) 
- Almenys una valva de color diferent al blanc 55 
55. Valva superior convexa I inferior plano-cóncava. Menys de 18 costelles 
per valva: Pectén jaccobaeus (petxina de Peiegrí, vano) 
- Les dues valves convexos. 18 o más costelles per valva 56 
56. Les dues valves de coloració Igual, entre lila fose i vermellós: Clilamys 
varia (pinta) 
- Les dues valves de coloració diferent, la superior heterogénia (sovint a 
bandas) i la inferior blanquinosa: Aequipecten opercuiaris (xei, xeiet) 
57. Costelles amb tubercles o espines 58 
- Costelles sense relleu evident: Cerastoderma giaucum (escopinya de 
gallet) 
58. Costelles amb espines:Acanthocardia acuieata(escopinya punxenca) 
- Costelles amb tubercles: Acanthocardia tuberculata (raiiot) 
59. Closca clarament más llarga que ampia 60 
- Closca igual o mes ampia que llarga 64 
60. Valves de color beige-rosat: Laevicardium crassum 
- Valves de color fose 61 
61. Valves negre-lilácies, vértex agut: iy/lytiius gaiioprovinciaiis (musciode 
roca) 
- Valves marronoses, vértex arrodonit 62 
62. Valves no peludes: IMytiiaster minimus 
- Valves parcialment peludes 63 
63. Closca d'amplada i gruix similars, de llargária inferior a 15 mm.: Gregarieila 
petagnae 
- Closca mes ampia que gruixuda, de llargária superior a 15 mm: IModioius 
barbatus (muscio barbut) 
64. Valves forga Iluents, gairebé sense relleu extern 65 
- Valves mats, sovint amb relleu extern evident 74 
65. Lligament en posició lateral al vértex i visible des de l'exterior: 66 
- Lligament interior central: iMactra stultorum (ou) 
66. Valves amb tot el contorn quasi circular: Dosinia iupinus 
- Valves de contorn no circular. 67 
67. Valves mes de 3 vegadas más ampies que Margues 68 
- Valves menys de 3 vegadas más ampies que llargues 69 
68. Valves rectilínies: Ensis minor (navaiia) 
- Valves curvillnies: Ensis ensis (navaiia) 
69. Valves fines i translúcidas 70 
- Valves gruixudes i opaques 71 
70. Contorn de les valves ovalat, poc ángulos. Tamany sovint inferior a 2 cm. 
Color blanc, aroc o rosat-vermellós: 
Tellina tenuFs 
- Contorn de les valves allargat, amb un marge forga angulós.Tamany 
superior a 2 cm. Color sempre groguenc: Tellina nítida 
71. Closca ovalada, de color marro rosat, bandos longitudinals fosques: 
Callista chlone (Iluenta, petxlnot de sang) 
- Sense aqüestes característiques 72 
72. Marges anterior i posterior arrodonits: Donacílla cornea 
- Marge anterior ángulos i el posterior arrodonit 73 
73. Valves amb una banda longitudinal creixent ampia i clara: Donax 
variegatus (tellerina) 
- Valves sense una banda clara: Donax truncuius (tellerina) 
74. Valves de contorn irregular i variable, mes o menys escamosos 75 
- Valves de contorn ben definit, no gens escamoses 77 
75. Interior de les valves Iluent nacrat: Anomia ephippium (fulla de rosa, 
patata freglda) 
- Interior de les valves blanc 76 
76. Closca de menys de 2 cm., blanca o blanca grogosa: Irus irus 
- Closca gran de color grisenc variable: Ostraea eduiis (ostra) 
77. Xarnera de cada valva formada per 10 o mes dents simiars 78 
- Xarnera de cada valva formada per menys dents, asimétriques 79 
78. Tot el contorn de les valves rTX>lt arrodonit: Glycymeris bimaculata (petxlnot, ametila, ronyosa) 
- Contorn arrodonit-trapezoídal: Glycymeris insubrica (petxlnot, ametila, 
ronyosa) 
79. Marges, excepte el dorsal, tten arrodonits 80 
- Marges mes o menys angulosos 84 
80. Línies creixement engruixides, amb tubercles o expansions laminars 
81 
-Línies de creixement engruixides o no i sense tubercles ni expansions 
82 
81. Tubercles damunt les línies de creixement a les zones margináis anterior i 
posterior: Venus verrucosa (escopinya gravada) 
- Expansió laminar al llarg de cadascuna de les línies de creixement: Venus 
casina (escopinya) 
82. Línies de creixement débils. Color blanquinós homogeni: Loripes lacteus 
- Línies de creixement gruixudes. Color heterogeni i variable 83 
83. Unes 10 línies de creixement per cada centímetro de longitud en la zona 
central de les valves: Chamaelea gallina (xirla, rossellona) 
- Unes 20 línies de creixement per cada cm. longitud en la zona central de les 
valves: Doslnia exoleta 
84. Lligament interior i central amb el vértex. Color blanquinós homogeni: 
Spisula subtruncata 
- Lligament lateral, visible des de l'exterior. Color variable 85 
85. Valves quasi tan llargues com ampies: Chamaelea gallina (xirla, 
rossellona) 
- Valves clarament mes ampies que llargues 86 
10 
86. Un deis marges laterals clarament ángulos 87 
- Els dos marges laterals mes o menys arrodonits 88 
87. Valves translúcides grogues. Marge ventral no denticulat interiorment: 
Teilina nítida 
- Valves opaques de color diferent. Marge ventral denticulat interiorment: 
Donax semistriatus (tallerina) 
88. Marges dorsal i ventral mes o menys paral.lels. Interior de les valves 
blanquinós: Tapes decussatus (cloTssa, grumol) 
- Marges dorsal i ventral no gens paral.lels. Interior de les valves grogós: 
Paphia áurea (cloissa groga) 
11 


Com estan ordenats els mol·luscs de Vilassar?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert