Ferrer i Bastida, David

Llano, Manuel del

Revistes Catalanes amb Accés Obert

160 arxiu | 161
arxiu 
 secció a càrrec de David Ferrer i Manuel del Llano
Josep Vilaseca, dibuixant
1 2
3
160 arxiu | 161
“Partimos de Barcelona el día 9 de Junio de 1870 a las 6 de 
la mañana y, tomando el tren que parte en dicha hora, nos 
condujo a Gerona, donde llegamos sin la menor novedad a 
las 11 de la mañana del mismo día...” Així comença el diari 
del viatge a Roma de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casa-
novas (1848-1910),1 en un dels seus dos petits carnets —de 
grandària in 12o (18 x 12 cm), amb 50 pàgines de paper 
Canson i de cobertes de tela— conservats a l’Arxiu His-
tòric del COAC. Les seves còmodes dimensions de but-
xaca obligaven, però, a escriure amb lletra molt petita, a 
fi d’estalviar espai, i els dibuixos constitueixen autèntiques 
miniatures.
El viatge a Roma de Josep Vilaseca, quan encara és un 
estudiant (acabarà la carrera el 1872), constituiria el pri-
mer dels nombrosos recorreguts que va realitzar. Més 
tard, l’any 1873, iniciaria una llarga volta per Europa, visi-
tant França, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Itàlia 
i arribant fins a Grècia. La voluntat d’estar sempre al dia 
de tots els corrents arquitectònics d’Europa, que l’eclecti-
cisme de la seva arquitectura farà tan palesa,2 el faria tor-
nar de nou, durant el 1879, a Alemanya i Àustria, aquesta 
vegada en companyia de Lluís Domènech i Montaner. 
L’estiu de 1884, el seu interès per les novetats musicals i es-
cèniques el portarien també fins a Bayreuth, per a assistir 
a una de les primeres representacions de Parsifal, un any 
després de la seva estrena.
Al món del 1870, la informació gràfica en general en-
cara estava basada en el gravat i les imatges de l’arquitec-
tura contemporània eren quasi inexistents. L’arquitecte 
exigent que volgués conèixer la realitat arquitectònica 
d’altres llocs geogràfics forçosament havia de viatjar, i no 
cal dir que, aquells anys, això demanava temps, voluntat, 
una capacitat econòmica important i suportar tota mena 
d’incomoditats; pocs, per tant, podien o volien viatjar.
En efecte, si seguim el fil de la narració començada, veu-
rem com el nostre viatger, després de les cinc hores de tren 
esmerçades a arribar a Girona, explica que ha de prendre 
una diligència per a anar a Perpinyà, on arriba de nit, ha-
vent fet parada a Figueres per a substituir el tronc de ca-
valls. Un cop a França, les coses milloren, ja que la xarxa de 
ferrocarrils és més extensa, però encara ha de canviar tres 
vegades de tren abans d’arribar a Marsella. Des d’aques-
ta ciutat surt amb vaixell, fent escala a Gènova i a Liorna, 
desembarca el dia 15 al port de Civitavecchia i el mateix 
matí, set dies després de deixar Barcelona, un tren el porta, 
finalment, a Roma (“Al fin llegamos! A. D. G.”).
Quins comentaris fa Vilaseca del que va veient? Marsella 
l’omple d’admiració, sobretot comparant-la amb Barcelona: 
“...las tiendas son mejores que [en] Barcelona (...). Vis-
ta Marsella, Barcelona queda a un lado.” També és lloada 
la cascada de Longchamp, que servirà de model per a la 
construïda al Parc la Ciutadella, amb motiu de l’Exposició 
del 1888. Gènova pateix igualment, en la comparació amb 
Marsella, i de Liorna comenta llargament la seva sinagoga, 
una autèntica sorpresa per a un viatjant neòfit, que ve d’un 
país d’imposat culte catòlic. De Roma, estranyament, no en 
Josep Vilaseca, dibujante
“Partimos de Barcelona el día 9 de Junio 
de 1870 a las 6 de la mañana y, tomando el 
tren que parte en dicha hora, nos condujo 
a Gerona, donde llegamos sin la menor no-
vedad a las 11 de la mañana del mismo día...” 
Así empieza el diario del viaje a Roma del 
arquitecto Josep Vilaseca i Casanovas (1848-
1910),1 en uno de los dos pequeños carnés 
—de dimensiones in 12o (18 x 12 cm), con 50 
páginas de papel Canson y de cubiertas de 
tela— conservados en el Archivo Histórico 
del COAC. Sus cómodas medidas de bolsillo 
obligaban, sin embargo, a escribir con letra 
muy pequeña, a fin de ahorrar espacio, y los 
dibujos son auténticas miniaturas.
El viaje a Roma de Josep Vilaseca, cuando 
aún es un estudiante (acabará la carrera en 
1872), constituiría el primero de los nume-
rosos recorridos que realizó. Mas tarde, en 
1873, iniciaría una larga vuelta por Europa, 
visitando Francia, Inglaterra, Bélgica, Alema-
nia, Austria e Italia y llegando hasta Grecia. 
La voluntad de estar siempre al día de todas 
las corrientes arquitectónicas de Europa, 
que el eclecticismo de su arquitectura hará 
tan evidente,2 le llevará a volver de nuevo, 
durante 1879, a Alemania y a Austria, esta vez 
en compañía de Lluís Domènech i Montaner, 
y, durante el verano de 1884, su interés por 
las novedades musicales y escénicas le con-
ducirá también hasta Bayreuth, para asistir 
a una de las primeras representaciones de 
Parsifal, un año después de su estreno.
En el mundo de 1870, la información gráfica 
en general estaba todavía basada en el 
grabado y las imágenes de la arquitectura 
contemporánea eran casi inexistentes. El 
arquitecto exigente que quisiera conocer la 
realidad arquitectónica de otros sitios tenía 
que viajar forzosamente, y no hace falta 
decir que, en aquellos años, viajar precisaba 
tiempo, voluntad, una capacidad económica 
importante y toda suerte de incomodidades; 
pocos, por lo tanto, podían o querían viajar.
En efecto, siguiendo el hilo de la narra-
ción empezada, veremos cómo nuestro 
viajero, después de las cinco horas de tren 
empleadas para llegar a Girona, explica que 
debe tomar una diligencia para ir a Perpiñán, 
donde llega de noche, parando en Figueres 
durante el camino para cambiar el tiro de 
caballos. Ya en Francia, las cosas mejoran, 
ya que la red de ferrocarriles es más amplia, 
pero aún tiene que cambiar tres veces de 
tren antes de llegar a Marsella. Desde esta 
ciudad sale en barco y, haciendo escala en 
Génova y Livorno, desembarca el día 15 en el 
puerto de Civitavecchia y la misma mañana, 
siete días después de dejar Barcelona, un 
tren le lleva, finalmente a Roma (“¡Al fin 
llegamos! A. D. G.”).
¿Qué comentarios hace Vilaseca de lo que 
va viendo? Marsella le llena de admiración, 
sobre todo comparándola con Barcelona: “...
las tiendas son mejores que [en] Barcelona 
(...). Vista Marsella, Barcelona queda a un 
lado”. También es admirada la cascada de 
Longchamp, que servirá de modelo para 
la construida en el Parque de la Ciudadela, 
para la Exposición de 1888. Génova padece 
Josep Vilaseca, draughtsman
“We left Barcelona on 9 June 1870 at 6 in the 
morning and, taking the train that leaves 
at that hour, set off for Girona, where we 
arrived without the slightest incident at 11 in 
the morning that same day...” Thus begins 
the travel diary of the journey to Rome 
of architect Josep Vilaseca i Casanovas 
(1848-1910),1 contained in one of two small 
notebooks – in 12º (18 x 12 cm), with 50 
pages of Canson paper and fabric covers 
– preserved at the COAC’s Historical Archive. 
Their pocket-sized measurements, albeit 
convenient, forced him to write in tiny let-
ters to save space and his drawings are true 
miniatures. 
Josep Vilaseca’s Rome trip, while still a stu-
dent (he finished his degree in 1872), would 
be the first of numerous journeys for him. 
Later, in 1873, he took a long European tour, 
visiting France, England, Belgium, Germany, 
Austria and Italy and reaching Greece. 
His desire to be well-informed about all 
architectural currents in Europe, later quite 
evident in the eclectic nature of his archi-
tecture,2 would lead to his return, in 1879, to 
Germany and Austria, this time accompa-
nied by Lluís Domènech i Montaner. In the 
summer of 1884 his interest in new music 
and stage trends also took him to Bayreuth, 
to attend one of the early performances of 
Parsifal, a year after its premiere.
In the world of 1870, graphic information in 
general was based on prints while images 
of contemporary architecture were almost 
non-existent. Any demanding architect 
who wanted to acquaint himself with the 
architectural reality of other climes was 
forced to travel. Needless to say, in those 
days travelling required significant time, 
willpower and financial capacity and 
involved all kinds of discomforts. Thus, few 
people were able or wanted to travel.
In fact, following the thread of the narrative 
commenced above, we see how our travel-
ler, after a 5-hour train journey to reach 
Girona, explains that he has to take a stage-
coach to get to Perpignan, where he arrives 
at night, after a stop en route at Figueres 
to change the carthorses. Once in France, 
things improve due to its more extensive 
railway network. Even so, he has to change 
trains three times to reach Marseilles. From 
there, he boards a boat and, stopping off 
at Genoa and Livorno, disembarks on 15 
June at the port of Civitavecchia and that 
same morning, seven days after leaving 
Barcelona, a train takes him, finally, to Rome 
(“We made it! P.B.T.G.”).
What comments does Vilaseca make on 
what he sees? Marseilles fills him with 
admiration, especially when compared with 
Barcelona. “...the shops are better than [in] 
Barcelona (...). Having seen Marseilles, Bar-
celona takes second place”. He also admires 
the Longchamp waterfall, which would later 
serve him as a model for the one he built in 
the Parc de la Ciutadela for the 1888 Exposi-
tion. Genoa suffers equally in comparison 
with Marseilles. As for Livorno, he writes 
a long commentary about its synagogue, 
1
Un dels 2 carnets 
obert: la porta de Sta. 
Eulàlia i el cor de la 
Catedral de Barcelona.
2
Galeria de retrats 
de Presidents 
de la Associació 
d’Arquitectes: Josep 
Vilaseca.
3
Cavall del frontó del 
Partenon. (viatge a 
Anglaterra de 1873)
1 Josep Vilaseca i 
Casanovas és l’arquitecte 
de les obres següents 
a Barcelona, entre 
d’altres: l’Arc de Triomf 
de l’Exposició del 1888, la 
casa Pia Batlló (1896), a la 
Gran Via, cantonada amb 
la rambla de Catalunya; 
les cases Enric i Àngel 
Batlló (1896), al carrer 
de Mallorca, cantonada 
amb el passeig de 
Gràcia, i de la casa Bruno 
Cuadros (1895), al Pla de 
la Boqueria. 
1 Josep Vilaseca i 
Casanovas is architect 
of the following works 
in Barcelona, among 
others: the Arc de 
Triomf, for the Universal 
Exposition of 1888; Pia 
Batlló house (1896) on 
the corner of Gran Via/ 
Rambla de Catalunya; 
Enric and Àngel Batlló 
houses (1896), on the 
corner of Mallorca/ 
Passeig de Gràcia, and 
Bruno Cuadros house 
(1895), in the Pla de la 
Boqueria. 
1 Josep Vilaseca i 
Casanovas es el 
arquitecto de las 
siguientes obras en 
Barcelona, entre otras: 
el Arco de Triunfo de la 
Exposición Universal 
de 1888; casa Pia Batlló 
(1896), en la esquina de 
la Gran Vía con la Rambla 
de Catalunya; casas Enric 
y Àngel Batlló (1896), 
en la calle de Mallorca, 
esquina con el paseo 
de Gràcia, y casa Bruno 
Cuadros (1895), en el Pla 
de la Boqueria. 
2 Rosemarie Bletter: El 
arquitecto Josep Vilaseca 
i Casanovas. Sus obras 
y dibujos. Barcelona: 
COACB, 1977.
162 arxiu | 163
4
5
162 arxiu | 163
comenta res, i la visita a Florència, feta a continuació, posa 
en evidència l’astoradora manca de coneixements i de crite-
ri de Vilaseca davant les obres d’art. No ens ha de sorpren-
dre gaire, perquè la història de l’art que nosaltres coneixem 
encara no existia, ja que és precisament en aquell moment 
històric quan s’estava escrivint.
Més interessant que aquest text són els diversos dibuixos, 
molts fets al llarg d’altres viatges, que trobem a tots dos qua-
derns. Hi apareixen reflectides les preferències de l’arquitec-
te enfront de tot el que anava trobant: detalls arquitectònics 
i motius ornamentals, escollits de manera molt selectiva, 
omplen les pàgines i deixen constància desordenada dels 
llocs visitats: Munic, Berlín, Colònia, Brussel·les, Londres, 
Amiens, Bolonya... Els dibuixos, mai esbossos, són molt 
petits, com ja hem dit, però d’un preciosisme i una netedat 
tan admirables que permeten ampliar-los sense perdre el 
rigor de la línia o els valors del clarobscur.
A l’estiu del 1872, Vilaseca es dedica a realitzar uns aixe-
caments de la catedral de Barcelona (entre ells, les portes 
més importants i els setials del cor) i el carnet esdevindrà, 
un cop més, el testimoni de la seva alta destresa i del seu 
virtuosisme com a dibuixant. 
Hem de dir que aquests quaderns que ara presentem 
són, desgraciadament, els dos únics documents de Vilase-
ca existents a l’Arxiu Històric del COAC. El gruix de la 
seva documentació es troba en l’actualitat als Ryerson and 
Burham Archives, de l’Art Institute de Chicago, i proce-
deix del dipòsit temporal fet als voltants del 1970 per la 
Sra. Escobedo, familiar de l’arquitecte, a George R. Co-
llins. La importància del contingut d’aquest arxiu fa im-
prescindible la seva recuperació física —en el cas que le-
galment fos possible— o com a mínim digital, per part 
del COAC. s
David Ferrer y Manuel del Llano
igualmente, en su comparación con Marsella, 
y de Livorno comenta largamente su sina-
goga, una auténtica sorpresa para un viajero 
neófito, que procede de un país de impuesto 
culto católico. De Roma, extrañamente, no 
comenta nada, y la visita a Florencia, que 
realiza a continuación, pone en evidencia la 
sorprendente falta de conocimientos y de 
criterio de Vilaseca ante las obras de arte. No 
debe extrañarnos demasiado, porque la his-
toria del arte que nosotros conocemos aún 
no existía, ya que precisamente se estaba 
escribiendo en aquel momento histórico. 
Más interesante que el texto son los diversos 
dibujos, muchos de ellos realizados a lo largo 
de otros viajes, que encontramos en los dos 
cuadernos. En ellos aparecen reflejadas las 
preferencias del arquitecto frente a todo lo 
que va encontrando: detalles arquitectóni-
cos y motivos ornamentales, escogidos de 
manera muy selectiva, llenan las páginas y 
dejan constancia desordenada de los sitios 
visitados: Munich, Berlín, Colonia, Bruselas, 
Londres, Amiens, Bolonia... Los dibujos, 
nunca esbozos, son muy pequeños, como 
ya hemos dicho, pero de un preciosismo y 
limpieza tan admirables que permiten ser 
ampliados sin perder el rigor de la línea o los 
valores del claroscuro.
Durante el verano de 1872, Vilaseca se dedica 
a realizar unos levantamientos de la catedral 
de Barcelona (las puertas más importantes y 
la sillería del coro, entre ellos) y el cuaderno se 
convertirá, una vez más, en el testimonio de su 
alta destreza y su virtuosismo como dibujante. 
Hay que decir que estos cuadernos que ahora 
presentamos son, desgraciadamente, los dos 
únicos documentos de Vilaseca existentes en 
el Archivo Histórico del COAC. El grueso de 
su documentación se encuentra actualmente 
en los Ryerson and Burham Archives, del Art 
Institute de Chicago, y procede del depósito 
temporal realizado alrededor de 1970 por 
la Sra. Escobedo, familiar del arquitecto, a 
George R. Collins. La importancia del conte-
nido de este archivo hace imprescindible su 
recuperación física —en el caso de que ello 
fuese legalmente posible— o como mínimo 
digital, por parte del COAC. s
David Ferrer y Manuel del Llano
a true surprise for a neophyte traveller 
coming from a country of imposed Catholic 
worship. Strangely, he writes no comments 
about Rome itself. His visit to Florence, 
which follows, reveals Vilaseca’s surprising 
lack of knowledge and criteria regarding 
works of art. This should not strike us as too 
odd, since the history of art as we know it 
today did not exist then; it was being writ-
ten at that moment in time. 
More interesting than the text itself are the 
different drawings, many produced during 
other journeys, to be found in the two note-
books. They reflect the architect’s prefer-
ences in the light of everything he encoun-
ters: architectural details and ornamental 
motifs, chosen in a very selective way, fill 
the pages leaving a disordered record of 
the places visited: Munich, Berlin, Cologne, 
Brussels, London, Amiens, Bologna, etc. The 
drawings, never sketches, are very small, 
as mentioned, but with such admirable 
preciosity and cleanliness that they can be 
enlarged without losing the precision of the 
lines or the values of the chiaroscuro.
During the summer of 1872, Vilaseca 
devoted his time to producing elevations 
of Barcelona’s cathedral (including the 
most important doors and the choir stalls) 
and his notebook became, once more, a 
testament to his great skill and virtuosity as 
a draughtsman. 
It should be said that the notebooks 
presented here are, unfortunately, the only 
two Vilaseca documents held in the COAC’s 
Historical Archive. Most of his documenta-
tion currently resides in the Ryerson and 
Burnham Archives, at the Chicago Art Insti-
tute, due to one of the architect’s relatives, 
Mrs. Escobedo, depositing them temporar-
ily with George R. Collins in around 1970. 
The importance of this archive’s contents 
means that its physical recovery by the 
COAC, if legally possible – and if not, at least 
its recovery in digital format – is  essential. s
David Ferrer & Manuel del Llano 
Translated by Debbie Smirthwaite
6 7 8
4 i 5
Págines del carnet 
corresponents al 
viatge del 1879 a 
Alemanya (Colonia i 
Berlin). 
6, 7 i 8
Fanals de gas del 
viatge del 1879 a 
Alemanya (Berlin i 
Munich).


Josep Vilaseca, dibuixant

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert