Borrell, Ferran

Estrada, Alícia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

En aquest capítol s’estudia el conjunt ornamental realitzat
a partir de diferents tipus de matèries dures animals, con-
cretament, amb ullal de suid , i amb petxina. A banda dels
materials que es presenten a continuació, també s’ha re-
cuperat un collaret de corall vermell a la mina 83, que, atesa
la seva singularitat, es presenta en un capítol a part (vegeu
el capítol 14). D’altra banda, no es descarta la possibilitat
que els punxons o espàtules perforades fetes amb os puguin
haver tingut una funció ornamental, potser com a passa-
dors de cabell, tal com han sugerit reiteradament alguns au-
tors (Serra Ràfols, 1947; Pascual Benito, 1998). De la
mateixa manera, la presència de certes restes de malaco-
fauna, concretament de Glycymeris sp, a l’interior de les mi-
nes també podria tenir a veure amb la fabricació d’elements
ornamentals o amb altres funcions, tal com s’ha assenya-
lat al capítol corresponent (vegeu l’estudi malacològic d’A.
Estrada), i no pas amb restes vinculades a activitats estric-
tament subsistencials.
175número 4 RUBRICATUM  
13. ELEMENTS ORNAMENTALS NEOLÍTICS EN MATÈRIES 
DURES ANIMALS (PETXINA I DENT) RECUPERATS 
A LES MINES 84 I 85 DE GAVÀ
Ferran BORRELL
SCHOOL OF ARTS, HISTORIES AND CULTURES. THE UNIVERSITY OF MANCHESTER
SAPPO. DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Alícia ESTRADA (†)
SERP. UNIVERSITAT DE BARCELONA. DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA,
HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA
Anàlisi dels materials
Es va recuperar un conjunt de quatre ullals de suid que
formaven part de l’aixovar funerari trobat a l’interior de
l’espai sepulcral de la mina 84. La seva relació amb els dos
individus que hi van ser enterrats és difícil d’establir. No
obstant això, per la seva proximitat, sembla que podrien
tenir més relació amb l’individu 1 que amb el 2. Les res-
tes recuperades són les següents.
M84-65
Ullal inferior esquerre de suid mascle. Presenta una per-
foració de secció cònica a la part proximal (diàmetre:
2,3).
M84-80
Ullal inferior dret de suid mascle. 
M84- 92
Ullal inferior  esquerre de suid mascle.
M84-106
Ullal inferior dret de suid mascle. Bastant meteoritzat.
Interpretació del conjunt
El fet que un dels ullals presenti una perforació cònica a
l’extrem proximal, juntament amb la mala preservació
dels extrems proximals de la resta d’ullals, fa suposar que
Mina 84
1. Introducció
tots podrien haver estat perforats. Els ullals de suid, que
correspondrien als tipus 1.4. de Camps-Fabrer (1991) o
C.1.2. de Pascual Benito (1998), semblen aparèixer en
grups de dos (dret i esquerre) i possiblement pertanyen al
mateix animal. Aquest fet permet plantejar la possibilitat
que el penjoll estigués format com a mínim per dos
ullals, que podrien haver-se exhibit a la zona pectoral de
l’individu.
176 RUBRICATUM número 4 
LÀMINA 1. ULLALS DE SUID PROCEDENTS DE LES MINES 84 I 85.
Es va trobar un nombre elevat de fragments de Dentalium
sp. i un ullal de suid que formaven part del ric dipòsit de
materials trobat a l’extrem final de la galeria 1. A conti-
nuació s’analitzen els materials.
Anàlisi dels materials
En aquest cas, i a diferència de l’aixovar de la mina 84, no-
més s’ha recuperat un únic exemplar d’ullal de suid.
M85-102
Ullal inferior de suid mascle. Seccionat longitudinalment.
La mala preservació de la peça, especialment del terç pro-
ximal, no permet determinar si estava perforat o no.
Pel que fa a les restes de Dentalium sp., cal dir que són
nombroses i que es trobaven agrupades en una zona.
M85-29 i 96
Es tracta de diverses agrupacions de fragments de Den-
talium sp. Se n’ha comptabilitzat un total de 79. En ge-
neral, estan molt alterats i, en alguns casos, també estan
rodats. Les mides dels fragments varien entre els 8 i els 20
mm de llargada i els 1,5 mm i els 4 mm d’amplada. En
alguns casos, els fragments estan encaixats els uns dins dels
altres, tot aprofitant la seva forma cònica, fet que permet
conèixer com estaven enfilats. 
Interpretació del conjunt
La revisió de la bibliografia existent permet evidenciar que
la presència d’un únic ullal de suid en contextos no alte-
rats és un fet força excepcional. En gairebé tots els casos
en què apareixen en contexts tancats (normalment se-
pulcrals), n’apareixen dos o un múltiple de dos, tal com
s’ha pogut documentar a la mateixa mina 84. El fet que
a la mina 85 només se n’hagi trobat un podria explicar-
se perquè no es tracta d’una part d’un aixovar funerari,
sinó d’un dipòsit excepcional de materials, la significació
del qual és difícil d’establir.  
La presència de restes de Dentalium sp., sembla estar vin-
culada amb la seva utilització com a element ornamental
i la confecció d’un o més collarets/braçalets. La captació
d’aquestes conquilles s’hauria pogut dur a terme directa-
ment a les platges properes a Gavà. El seu ús com a ele-
ment ornamental amb prou feines hauria requerit que se’n
manipulés la closca. La seva forma tubular/cònica carac-
terística permet, en la major part dels casos, l’enfilall di-
recte. En el cas que la curvatura sigui molt pronunciada,
només cal seccionar un dels extrems per permetre’l. En al-
gun jaciment, però, s’ha pogut constatar l’ús de frag-
ments de Dentalium sp. per a l’elaboració de denes dis-
coïdals, com ara a la cova de la Ventana o a la cova del
Hoyo de la Mina (Málaga) (Teruel, 1986).
177número 4 RUBRICATUM  
Mina 85
FIGURA 1. RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL COLLARET FET AMB DENTALIUM SP. (ESQUERRA) I UN DETALL DE DIVERSOS FRAGMENTS TAL
COM ES VAN TROBAR FICATS ELS UNS DINS DELS ALTRES (DRETA).
El conjunt d’elements ornamentals recuperat durant l’ex-
cavació de les mines 84 i 85 del sector de la serra de les
Ferreres és destacable pel seu context d’aparició (contexts
tancats: sepulcral i dipòsit votiu) i perquè es tracta del ja-
ciment de les Mines Prehistòriques de Gavà, on un con-
junt com aquest i en tan bon estat de conservació és del
tot inèdit. És per això que cal fer-ne una acurada con-
textualització, a més de diverses consideracions.
La presència d’ullals de suid, independentment de si es-
tan perforats o no, és freqüent als aixovars funeraris dels
sepulcres de fossa durant el neolític mitjà, tal com es cons-
tata amb la consulta d’obres recopilatòries del nord-est pe-
ninsular (Ripoll i Llongueras, 1963; Muñoz, 1965), mal-
grat que la seva presència no es limita a aquest període
cronològic.
Al sud de França, també són recurrents des del neolític an-
tic fins al bronze antic (Barge, 1982). Concretament, a la
zona del Llanguedoc Oriental, la presència d’ullals de suid
és habitual al neolític antic i perduren durant el chasséen
al Lodévois, la vall baixa de l’Hérault, Grands Causses, Vi-
lleneuve-Tolosanne i a la Provença (Barge, 1988).
A la resta del llevant mediterrani peninsular també són re-
currents (Martí, 1980; Teruel, 1986; Pascual-Benito,
1998). Així, doncs, s’han documentat ullals de suid i sec-
cions/facetes d’ullals a la cova de la Sarsa i a la cova de l’Or,
amb doble perforació al mateix extrem en aquest últim ja-
ciment (Martí, 1980); també se n’han trobat de perforats
i decorats a la cova de Murciélagos (Teruel, 1986), a més
de les facetes sense perforar a l’Alqueria de Sant Andreu
(Gandia) (Pascual Beneyto et al., 2008).
Pel que fa a Catalunya, la presència d’ullals de suid durant
el neolític mitjà és, com ja s’ha dit, força recurrent. Sense
ànim d’ésser exhaustius, volem destacar els ullals trobats
a la Bòbila Madurell (Pou et al., 1995), Camí de Can
Grau (Pou i Martí, 1999), Pla del Riu de Marcetes (Gui-
tart, 1986-87) i un llarg etc. Com a curiositat, ens agra-
daria destacar que, en la majoria dels casos, el nombre d’u-
llals recuperats ha estat de dos o múltiple de dos. Alguns
exemples no citats fins ara d’aquest fenomen són els tro-
bats a Can Vallés (El Bruc), Palà de Coma (Bergús), Ne-
cròpolis del Llord (Castellar de la Ribera), El Soler (Ri-
ner), Vinya del Picó (Solsona) i molts d’altres (Ripoll i
Llongueras, 1963).
La presència de fragments de Dentalium sp. és molt ha-
bitual en una amplia àrea geogràfica de l’occident eu-
ropeu i ha estat documentada a la Península Ibèrica des
del magdalenià, a la cova d’Erralla (Altuna, 1985), fins
al període ibèric, a la Penya del Moro (Miró et al.,
1982). Aquestes restes són abundants tant al llevant me-
diterrani, com a l’arc cantàbric i sovint també a les ter-
res de l’interior.
Sense ànim de ser exhaustius, citem alguns exemples a
prop del litoral cantàbric, com ara les restes trobades que
formen part del nivell sepulcral calcolític de Pico Ramos
(Muskiz, Bizkaia) (Moreno i Zapata, 1995), al dolmen
d’Aizibita (Ciraqui, Navarra) (Amor i Vélaz, 1998) o en
zones d’interior, com ara la cova del Moro de Olvena
(Huesca) (Alday, 1995).
Al llevant Mediterrani també són molt abundants. A la
zona del Llanguedoc Oriental, hi són presents durant
bona part de la prehistòria, especialment durant el pe-
ríode cardial i durant tot el neolític mitjà (Barge, 1987,
1988). Al llevant valencià, també estan força ben re-
presentats durant el període neolític a la cova de l’Or, a
la de Cendres (Martí, 1980; Pascual-Benito, 1996), a
l’Alqueria de Sant Andreu (Pascual Beneyto, 2008), al
Barranquet de Oliva (Valencia) (Esquembre et al.,
2008), a la cova del Lagrimal, a la de las Lechuzas, a la
del Puntal de los Carniceros i al jaciment de casa de Lara,
així com en períodes posteriors, com ara al poblat del
tercer mil·leni del Niuet (Alqueria d’Asnar) (Bernabeu
et al., 1994).
A la zona de Catalunya, durant el neolític, els fragments
de Dentalium sp. són força habituals en diversos jaciments
del litoral i de l’interior. Així, doncs, se’n troben algunes
restes a la Draga (Banyoles) (Bosch et al., 2000), a Arceda
(Llobera) (Muñoz, 1965) i a Savassona (Tavèrnoles) (Gui-
tart, 1986), com a exemples de zones d’interior. Tanma-
teix són força més abundants als jaciments propers a la
costa, com ara a la cova de les Madrigueres (Bigues-
Riells) (Ten, 1980), el Barranc d’en Fabra (Amposta)
(Esteve, 2000) o l’espectacular collaret trobat al Cau d’en
Serra (Picamoixons, Valls) (Vilaseca, 1940).
En conclusió, el material estudiat ens acosta a la riquesa,
varietat i importància dels objectes d’ornament durant el
neolític mitjà, amb una sèrie d’elements de llarga perdu-
ració cronològica i una gran distribució geogràfica. Aquest
fet constata el rol dels ornaments com a instruments d’i-
dentitat intergrupal i/o intragrupal, així com a elements
d’intercanvi, evidenciant l’existència d’importants xarxes
de relacions entre comunitats probablement força allu-
nyades, tal com testimonia també la circulació de deter-
minades matèries primeres.
178 RUBRICATUM número 4 
Contextualització del conjunt i conclusions
179número 4 RUBRICATUM  
AMOR, M. I VÉLAZ, D. (1998): “Objetos de adorno personal en el
dolmen de Aizibita (Cirauqui, Navarra)”, Cuadernos de Arqueología
de Navarra 6, pàg. 7-31.
ALDAY, A. (1995): “Los elementos de adorno personal de la cueva de
Moro de Olvena y sus derivaciones cronológico-culturales”, Boslkan
12, pàg. 193-214.
ALTUNA, J. (1985): “Los moluscos marinos de Erralla”, Munibe 37,
pàg.119-121.
BARCIELA, V. (2008): Adorno y simbolismo. Los adornos personales del
Neolítico y Eneolítico en Villena (Alicante), Fundación Municipal “José
María Soler”, Villena.
BARGE, H. (1982): Les parures du néolithique ancien au début des l’âge
des metaux en Languedoc, Ed. du CNRS, París.
BARGE, H. (1987): “Les parures du Néolithique Ancien dans le midi
de la France”, Premières Communautés Paysannes en Méditerranée oc-
cidentale, CNRS, Paris, pàg. 567-574. 
BARGE, H. (1988): “Les parures chasséennes en Languedoc oriental”,
Le Chasseenne en Languedoc oriental. Hommage à Jean Arnal, Mont-
pellier, pàg. 223-231. 
BERNABEU, J., PASCUAL, J.LL., OROZCO, T., BADAL, E., FU-
MANAL, MªP. I GARCÍA, O. (1994): “El utillaje óseo, los ador-
nos, la malacofauna y las manifestaciones religiosas de Niuet”, Re-
cerques del Museu d’Alcoi 3, pàg. 9-74.
BOSCH, A., CHINCHILLA, J. I TARRÚS, J. (2000): El poblat lla-
custre de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del
CASC 2, Museu d’Arqueologia de Catalunya. 
CAMPS-FABRER, H. (ed.) (1991): Fiches typologiques de l’industrie os-
seuse préhistorique.  Cahier IV.  Objets de parure, Publications de l’U-
niversité de Provence. 
ESQUEMBRE, M.A., BORONAT, J.D., JOVER, F.J., MOLINA,
F.J., LUJÁN, A., FERNÁNDEZ, J., MARTÍNEZ, J., MARTÍ-
NEZ, R., IBORRA, P., FERRER, C., RUIZ, R. I ORTEGA, J.R.
(2008): “El yacimiento neolítico del Barranquet de Oliva (Valencia)”,
a IV Congreso del Neolítico Peninsular, HERNÁNDEZ, M.S., SO-
LER J.A. I LÓPEZ, J.A. (Eds.), Tomo I, Museo Arqueológico de Ali-
cante, Alicante, pàg. 183-190.
ESTEVE, F. (2000): Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’E-
bre, I: Prehistòria, Museu del Montsià - Ajuntament d’Amposta.
GUITART, I. (1986): “Objectes d’ornament personals prehistòrics del
Moianès i d’Osona al Museu Episcopal de Vic”, Ausa XII/116, pàg.
1-19.
GUITART, I. (1986-1987): “La necròpolis neolítica del Pla del Riu de
les Marcetes (Manresa, Bages)”, Tribuna d’Arqueologia 1986-1987,
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàg. 41-47.
MARTÍ, B. (1980): “La industria de sílex, la piedra pulimentada, los
objetos de adorno de hueso y concha, y la cerámica”, a VVAA Cova
de l’Or (Beniarrés-Alicante). Servicio de Investigación Prehistórica 65,
pàg. 28-132.
MIRÓ, C., MOLIST, N. I SOLIAS, J.M. (1982) “Excavacions al po-
blat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonés).
Campanyes 1974-1975 i 1977-1981. Apèndix II: la fauna”, Mono-
grafies Arqueològiques 1, Institut de Prehistòria i Arqueologia, Bar-
celona.
MORENO, R. I ZAPATA, L. (1995): “Malacofauna del depósito se-
pulcral de Pico Ramos (Muskiz, Bizkaia)”, Munibe 47, pàg. 187-197.
MUÑOZ, A.M. (1965)  La cultura  neolítica catalana de los “sepulcros
de fosa”, Instituto de Arqueología y Prehistoria. UB, Barcelona.
PASCUAL BENEYTO, J., BARBERÀ MICÓ, M., LÓPEZ, M.,
CARDONA, J., ROVIRA, S. I PASCUAL BENITO, J.LL.
(2008): “L’Alqueria de Sant Andreu (Gandia). Avanç sobre un as-
sentament costaner de finals del neolític”, a IV Congreso del Neo-
lítico Peninsular, HERNÁNDEZ, M.S., SOLER, J.A. I LÓPEZ,
J.A. (eds.), Tomo I, Museo Arqueológico de Alicante, Alicante, pàg.
58-69.
PASCUAL-BENITO, J.L. (1996): “Los adornos del Neolítico I en el
País Valenciano”, Recerques del Museu d’Alcoi V, pàg. 17-52.
PASCUAL-BENITO, J.L. (1998): Utillaje óseo, adornos, e ídolos neo-
líticos valencianos,  Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación
Provincial de Valencia.
POU, R. I MARTÍ, M. (1999): El Camí de Can Grau. La Roca del Va-
llès. Una necòpolis de sepultures en fossa del Neolític Mitjà, Generali-
tat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
POU, R., MARTÍ, M., BORDAS, A, DÍAZ, J. I MARTÍN, A.
(1995): “La cultura de los “sepulcros de fossa” en el Vallés. Los ya-
cimientos de “Bòbila Madurell” y “Camí de Can Grau” (Sant
Quirze del Vallès y La Roca del Vallès - Barcelona-)”, a A.A.V.V., I
Congrés de Neolític a la Península Ibérica, Gavà-Bellaterra, 1995, Ru-
bricatum, 1 (II), Museu de Gavà, pàg. 519-526.
RIPOLL, E. I LLONGUERAS, M. (1963): “La cultura neolítica de
los sepulcros de fosa”, Ampurias, XXV, pàg.1-90.
SERRA RÀFOLS, J. DE C. (1947): “La exploración de la necrópolis
neolítics de la Bóvila Madurell en Sant Quirze de Galliners”, Anua-
rio del Museo de Sabadell III, pàg. 57-75.
TERUEL, M.A. (1986): “Objetos de adorno en el neolítico de Anda-
lucía Oriental. Síntesis tipológica”, Cuadernos de Prehistoria de la Uni-
versidad de Granada, 11, pàg. 9-26.
VILASECA, S. (1940): “El Cau d’en Serra”, Ampurias II, pàg.
145-158.
Bibliografia


Elements ornamentals neolítics en matèries dures animals (petxina i dent) recuperats a les mines 84 i 85 de Gavà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert