Riu i Riu, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

44 DOSSIER L'EROL 
DE LA MÍTICA ATHANAGIA 
ALS BERGISTANS DE CAN MAURÍ 
Q U.ln I'his tori,ldor IOCill Jilci nto Vililrda-g<1 i C.lI'k ll<1 S publici1 a ll il rce lo nil la 
;;eV,l I-li . .; /oria de 13erxa, I' ilny 1890, 
l11;lnifes t<1v.l cone ixe r les obres class iques de 
l' lini (I-l i . .; /iJria 110/111'111), rlutilrc (Del::; uarOIlS 
i l ·III . .; /rl'~ ), rtolollleu (C¡,osmfia) i Titus Livi 
(/ l i . .; /iJ rlll rolllllllll ), enCM<1 que no les cités de 
f(J rlll il cxp líciLl , i Cll c l se u C<1píto l primcr 
dedic.1I" <11s prilllitiu!' pob l<1dors, cns pilrlilvil 
del:-; cc ltes i d 'i\th <1 ll ilg i<1 , la scva prillcipil l 
pob l,lC iú, CS l11 ent.l nt usos i costums. Dei<1 
Vil.lI'd.lg,l .. lo.'; celta~ 1(' ¡'IIII/alull 1'11 el IlIislI/o 
~ i/ io 'lile Ot'lllill 1I001/l3er,'\l7 , IIl1a ci lldad ql/c dmo-
I/lilllll"l'lI / I/llallllxill , l/lit' ('11 Sil lellSllajc qllierc 
"e(i r : l' lI e rt,l el i fíc i 1, lIollllm' por cierlo 111111/ S ní-
¡iCt' .ti Il'le IlOr si stÍ/o dlllm t'U llocillliell/o exacto 
dt'i I'II/s qlle oCIIIII1{¡a , qlle, COII (ji'c!o , es 1111 ¡Jaso 
difiril lmm los q llt' qllisicmll /oll/arlo , sea C//ol -
IllIit'/'a r111/111/0 Ilor dOllde ¡' llIierell» (p. 31). No 
cns indi c.1 p.1S 1,1 fo nt d '(Jn ex trcu <1q ues tes 
d,ldes, ni t.1I11pOC dL'le:s Cl lllsideril cions que 
f,l .1 ( lllltinu.1Clo, <1fIl'l11.1I1[ que Ath<1llilg l<1 
figur,lVa e lltre les Ciut il tS l11 és illlpo rtilnts de 
C 1t.llun y .1 i que pert.l11 y iz¡ <1 1 pilís dc ls 
l,lCd,lns, lilllit.lIlt ,1mb e l ~ ce rdans <1 1 nord i 
e ls .lUset.1Il S ,1 I'est. Els cel tes ocupen tillllbé 
I , ·~ p J'llll eres p:lgi nes de ks No/c.'; his/iJriqllcs 
di' ¡¡ t'/'gll del J)r. Ibl1101l Iluch ( l3erg<1, 1955), 
pe ri) .1q uest, prudent, n(\ r<1 (a p refe renci<1 
( (\ncret,l .1 i\ th ,1Il,lg i.1. 
EX lrC/II oric/I /1I1 del Serm/ tle ca/l MIlItrI des de la CIII /I/del/a (196J) 
Manue l Riu 
:vi . RIL' 
I ~ I c.lp ít(,1 segnn de Ja cinto Vil ilrdilga és 
dedi c<1 t.1 1<1 ,d )pmin <1ci¡'lI1 c<1 r t<1g ines<1 » (d e 
I' ,l ny 23.J .1 1 2 1 t) <1 bans de C ri s t), <1 fi rlll <1 llt q ue 
l\th<1n,l g i;l '« 'OI/tÍ [la/o I'i dO lllillio de lo s 
( IIrlaxilll'ses» q Uilll Anníbil l sn tlllet é e ls 
pobles dL' 1'.1Ctu,l l C.lt<llun y <1 (p. 4'1), sense 
Indlc.H 1.1 fo nt e n 1.1 qual es b,lS,l. T<1n sois 
di u que " Poli[ lio, Ili . .; /orilldor qlle escriuitÍ e / / 
1I111It'i/17 ('I IOCII , da c1llt1l1ll're de {¡crxis/allos a los 
110/lllldort's de I' . ;/a COl/laln l » (p . 4'1). [1 terce r 
c.1~) ít"l , titu l,lt «D')llli n<1ci6n J'llllliln<1 » (p p . 
.J 3-53), enO' p.lJ' 1.1 de i<l conquest<1 de l'<1ny 218 
.lb.1 n O' de C rist i ( Ontil que e l ge n e r<1 1 
c.ntilg illes I 1.11ln l\ " aCt1 ll1l lado ell el ¡m/s dc los 
/ll'lsi/allos» (p .J4), " resolviá dejar las illll/edia -
ciolle.'; de I I /III1II1IXit¡ .ti dirisirse hacia el Euro », Vila/gl' tic CII/I Maurí. !\s l }('c/e tll ' /'I/l/II//ació /I/íl/ /. J II1'a l/5 tII' ca/I/fll í ar / 'excavació (1961) M. RI V 
cnn tr<l I'exe rcit roma d'Escip ió. Aquest e ls 
ven«~, ,li s voltil nts de G ui so n il, i no tro ba 
res is te nci<l «llns/al)l/c IIt'Só a A tllnl/asia, I)I/e lo 
re:;i~ / i" I//JÍl'r/alllell/e, o¡'¡iSlÍlldole a dt'lcllt'rsc y 
a sos/eller 1111 1/ Clllpeliadll II/clta cI/ya COIISI'Cl/ell -
cia f l/e la /ollla y des/l'lI cciólI de la ci l/dad " (p. 
4S). " A /ltalll/sia fl/e - segueix dient-nos 
Vil ilrg<ldil- , pl/ CS, la prilllcra poulaciólI de Es -
¡JlllltI ql/I', (l'io~a de SI/ illdepelldellcia , osó Ilncer 
.fi'ell/c al/lOder de I~ollla .. . » Aquí Vil ilrdilgil fil 
un e~ cons id e r ilc ion s per ilf ir milr que 
Ath ,lIl,lg i<l «lIofl/co/m ql/e /3ersa », i com e ntil 
1<1 sev<l e timol og i<l seguint e l fil('J!eg jesu lt il 
M<lnuel de L<l IT<lmend i (AII /isiicdad lf I/lliver-
:;al/dl/d de la lellSI/o vllscolIsada c. 775U): (, la 
1¡lIltI/ml dl /icll Atlll/llilSil/ ~iS llijica PI/er/a difí-
cil ». A continuilc i6 , dónil Ull a se ri e d e rilons, 
invoc<l nt Polibi i Ti tus Liv i, per les q Uills cre u 
que A thilllagi<l c<l l identifi car- lil il mb Bergil . 
C reu que e ls be rg ll edil n s reed ifi cil ren 
At h ,lIl;-¡g i;-¡, i seg uire n in s lIbmisos. Quan, 
I'il n y 195 ;-¡bilns de C ris t, e l d m so l Milrc Porc i 
C;-¡ I\\ desembarcil il Roses i es di ri gí il 
T<l IT<lgon,l <1 m b 30.000 homes, «s ic/e pI/culos 
de ItI resiríll de lo:; IiCrSis/ollo:; levall/aroll lJIIII -
dera cOII/ra /~Ollla » (p. 49). Cil t(l volgué esca r-
lllellt,H-los, els vencé i vellgué com esclilus 
eb p resoners, ordenilllt e l deS<1 rmil m e nt de 
1<1 resLl deis be rgi st<1 llS qUil li ficil ts de sell ~ 
j iTo.\' , ge n! fero tge. Mo lts prcfe rire ll SLúcidilr-
se <1 Il iurilr les <l rmes. De rdorn <1 TillT<lgonil 
C il!{l hagu é de sufoc<lr liI rebe l· li ó de is 
J.l cd<lns de Ce rveril , i unil vegildil Illé s 
rdmn~ ill pilÍS deb be rg is t<ln s. Rcfug i<l ts <1 1 
CI/ :; /nllll 0 1<1 fort<l\cs<l de Ve rs i/ll 11 , (' I)I/e l/sí 
lIalllllrCJlI lo~ rolllallo~ a A/ltallosia » - il fegeix 
Vil ilrgildil (p . Sl )- , c.lpitil l deis be rg is ta ns, 
e l regul o príncep d 'ilquests , veie nt que no 
podrien ve nce r I'exe rcit de Is romilns s'ofe rí 
,1 ,ljlld <l r- Ios , il t ilo nt des del c ,lste ll e ls 
revo l!<l ts i situ ant-Ios en tre dos focs. «A:;í lo 
hizo ,.¡ 11(;¡f ido rég ulo, lf poco~ dío~ desp I/és , 
,"iell/ms lo.'; mll'OIlO:; a/ocauo lI ell los ","roS a 
lo.'; d(ji'II . ;ore:; de la cil/dad, él los elll/lis/ ieí dt'sde 
ti ca:;/illo, ( oll/o clla/llo /I/ v ic/'(m o/ro II,ediul/l/f' 
rt'llllirsc n di:;creciáll » (p . 51). Cilt(\ desp iela t, 
féu m ,l t <l r 600 persone s, de ixil nt els 
'd r ,l ldllrs » i e1s c<l bdi ll s in d ígenes qu e 
J'h;w iell il jud <l t, q u e segu issi n en posseSSi('l 
deb seus béns . " LI/ idiollll/ céltico, /¡c rs is/allos 
110 qllilTe decir otra cosa ql/e llJ()lI/alle~CS » (p. 
52). Aque;;ts es rollliln it zil ren, després 
d'ilques ts fe ts, i jil no sois no presentilren 
nous p roblc m es il ls romans s in ó que 
col ·l,lbo r<l re n en les Sl'ves empreses. 
Vint-i-nou ilnys desp rés de la pub licilc i(\ 
de 1.1 sevil /l i~/oria de /3erga, Jilc into Vi I ilrgild il 
i el l e ll <l s , q ue exerc iil d 'ildvocilt a Bergil i 
e r<l <l cildemic corresponent d e l'Acilde mi<l de 
l30nes L1 e tres de l3ilrce lonil, pub li ca un illtre 
L'EROL DOSSIER 45 
Vi/n /se dr call Mnl/rí. /llIs/e ill /rrior de f' /¡aui/a ció IlIÍIII. 1 (1961 ) M. RI U 
lIibre, titulat Efelllérides /3ergadal/as (Ma nresa, 
1919), on p e r fa cilita r la lecturil, reelabora e l 
text e n bre us p il ragrafs nume rats i s itu ats per 
ord re cron o log ic, i hi ilfegí n o mbroses 
il ·lus tra cio ns. 
La desc ripció del pe ríode in icial resta m o lt 
red uld a e n lil nova ob ra, pen') aril A tha nag iil 
es co nsid e ra una pob lació ind ígenil domi-
n ilda pe ls vasco ns vers e l 1600 ilbans d e 
C ri st, in vad ida pels celtes cen t a n ys després 
i re lac ionildil a mb els d() lmens i menhirs. 
C inc efe m e rid es, les numerildes del 4 il l 8 
(p. 16-18), s itue n Athilnilgia oc uP ild a pels 
cil rtag inesos (a b il ns del 218 il. e), res is te nt 
ills roma ns d 'Escip ió i venr; uda pel c(')n sol 
Milrc Porc i Ciltó (e l 195 il. e), e n d u es 
cil mpil n yes que aca ba re n a mb b destrucci6 
del Castl'/l 'l/ Verg il/m, n o m que e ls romans 
- in s is te ix- h a uri e n donat a I'a nti ga 
A th ilnag ia . Vil a rdilgil ex posa a ques ts fe ts 
pe ro no precisil les fonts d 'on proced e ixen 
les notícies que il pl ega. 
Si la míti cil Athanilgia fnu e l p recedent del 
Cnst I'/l 111 Vergi/l lll , com e ll c reu, i restare n 
a m bdós nuclis s itu a ts a lma teix 1I 0c i un so-
bre I' il ltre, és m és lóg ic s u posar que la seVil 
lo ca lit zilc ió cil ldriil ce rca r-l a dilmunt de l 
se rr ilt de Ciln Milurí, on hi h il vest ig is 
s ufi c ie nt s d'un il nti c v il il tge destrult i 
aba nd o n ilt, es tra tegica m e nt millo r Situ il t que 
e l cilste ll de Bergil o lil c iutat ac tua l e ri g id a 
il l se u redós. Aquest v il a tge a nti c, d 'accés 
difícil, fnu exp lorat e l 1952 i prospecta t els 
dies 22, 26 i 29 d 'ilgos t de 1961 p e r un eq uip 
dirigit pel professor A lbert del Cilsti ll o. El 
II nc mos tril res tes d e m u rs d e pil re t seCil, 
for m a nt h ilb it¡¡cles rústics, de 2,3 x 4,20 
metres, a mb planta de quart d e cercle irre-
g ul a r, protegi ts per un a mura Il il d "tms 90 cm 
d e grui x, en part c iclopia, que e nvo ltavil la 
pliltilfo rmil inclil1ildil de la part s u pe ri o r del 
serrilt , ta n sob a ccessib le per I'est. 
AIguns m a terials pogueren correspondre 
il ls seg les 111 - 11 il. e, a m b restes d e tres 
e nte rr ilments infa ntils, per(') il ltres mate rial s 
co m les leS/l/ac de pils ta ve rme lle nca i rosa -
da semble n pe rta nye r ja al tra ns it del bil ix 
imp e ri I"Omil il I'e poca m e di eval, a mb 
ce ra mi q ues grises-negres poc compil ctes. 
Si re pilsse m la historiog rafi il iln ti ga , 
veu re m e n bona pilrt conf i rm ada lil 
reconstrucció que fa Vil ardilgil e n els se us 
lIibres, e nca ril q ue els autors romilns no po-
d e n co nsid e rar « tr a 'id o rs » e ls qui els 
ajudaren a referm ar e l seu domini de l pa ís. 
A ix í pe r exempl e, Po li bi (t124 a. e), en 
la seva His/ária Ullive rsa/, Ili b re 111 , cap. VIII , 
e ns diu queAn níbil l, (1) « /11/ copn rml/ j n/s els 
Reserva de taula 
822 00 76 
el Barcelona, 1 BERGA 
46 DOSSIER L'EROL 
VI/i/lx" d,. m il Mi/llri. EII/crrnlll f lll 1I1Í1II . .3 i// ' illlerior 
d,. /'Im[,ili/, 'i" 111Í1I1. 2 U9(7 ) M. RI U 
1l~.'; II'lIpiL'~ ¡/, A.ti-icn i E~I.Jn l/lfa [e lllla ig de I'a ny 
2 1KI. posñ el/ /llar.m /'cxCrci / e/ dia col/vil/g llf , 
CO /lI/ I (l~/ pa 9{) ()()() ~o /da/s de peu i prop de 
'/J .. ()()() Cl7l117 //tT~. UI/ cop "nSllé / mvessaf / ' Ebre, 
.';0[/111'/ 1; ('/~ i/crscies, e/s ba rg us is, e/s airfllosis i 
c/~ Ill/dosi ll ~. pou/cs 1) 11 1' s 'es /el/ el/ fi ll s a/s 
Pinl/ I' II.';. SO //llc/ é /ols IIl) lIe~/s pob /es i cO lIl)/Ier í 
/ I'~ ~1' ¡¡C5 C III/a/~ , 1 dl'i.yñ 1/ / gCl/cm/ !-II/I/I/Ó e/ 
.'\011('1'1/ d I' /o/a /11 Imr/ d 'ell ra de /' Elne i el 
CO /lllllllia/l/('I// dd, ba rg us i;;,dc/s 1) /111/5 rcce/I/ vl/ 
C·'; l lccill//llm / Iit'r / ' I//lli.';/1I1 I) II C I/Il/lIIfes/l/ vel/ 
l"I1JI"'~ e/s ro 1l1 1/ 1I5; i a /-/al/I/IÍ deixa 1I/I/I1Jé UOI1I/ 
Fllr/ de / ' I' I/llipll/SI' , 7IJ.(}(]() 111'01/5 i -/. ()OO 
CI/ (JII//crS » . Titus Li vi (717 d . e), que té present 
e l !ext de 1' "libi , en e l Ili bre 2'\ , ca p. 33, de la 
SL'V ,1 Il is /oria a/' U di/' ((lll di/ a, t<llllbé conegud a 
pL'1 tít o l d ·/\lIl1a/ . ;, afegeix que An níb a l 
«SO[ '"CIL' c/..; l/erge /"5, b,1rg us is, ali se/l/ liS i /a 
/J ICelill/il/ , rl'siórs /esa dlllll7l1 / de/s Piril/clIs». És 
dL' creure qUL' e ls b<lrg us is de rnlibi i de Titus 
Livi c;1 1 id entific;1 r-lns ;1lllb e ls berg istilllS. 
EIs esdL've nilll cn ls de I'illly 1':15 ;1bans d e 
C ri s l, Titus Livi , en e l Ili b re 34 de la seva 
Ili . ; /oria (C;1 pS 16 <12 1), e ls L'xp li ca a ixí: «co-
'Te t'l /'I//llOr I) IIC e/ C(, IIS,'/ CII/á pe lisa dirigir el 
.'; 1'11 I'xI\ rci/ (O l//m /a TiIrlie/tll/ill i I/rriua afer-se 
n;rrcr /a I/o/ ic ia fll/~II 1) 11 1' I/Il/rXIlVII cO II/ m e/s 
/lo l ,/, 's /l1/ 1/ ¡/lInI/CI/ C~ aFar/a/~ dcl se ll CI//lIÍ. A 
'11/"1 ',' / 1'1/11101', ,';(l/ 5( /'"III/lICII/ , sc/ fo rll//eses de/ 
II,,/JI I' ti,." , 1't'rSis/III1S c..; n'vo//ll rCII , i Il17 vel// 
CIl l/dlli't / 'o ·,\ rci/ a/ se ll CI/ ( Oll/n', e/ d 1/l50 / e/s 
rcdlli 5e ll se [1111 Im/II//II dl~,\ 1/ 1I de record. Poc /elllps 
¡/I':,{né:" rl'/ol'l/a/ jo rl et'lII:'O/ 1/ Tllrmgu/llI, els 
lw'Si" /OI/5 /uI'I/orel/ 11 ,.e ¡'o//(/r -~e, sel/ se espemr 
r¡ 1/,.'IIIS ll c~, il/ /l ll/r.m / e/s ro lll l/I/S. Fo rel/ de 1/ 011 
A 
POBLAT DE 
CAN MAURí 
Secció A-B 
Habitació núm. 1 
Escala 120 
Agost de 1961 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ , 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
B 
POBLAT DE 
CAN MAURí 
Planta 
Habitació núm. 
Escala 1:40 
Agost de 1961 
.r,,~ • 
~ - MAQUETES - COTXES DE COL,LECCIÓ 
- SCALEXTRIC - MODELlSME NAVAL 
- JOCS DE ROL - JOCS OIOACTlCS 
- COMICS - CONSTRUCCIONS O'OBRA 
Playa San! Ramon , 1 Te\. i Fax 822 21 86 08600 BERGA 
A POBLAT DE CAN MAURí 
Secció A-B . Habitació núm. 2 
Escala 1 40 . Agost de 1961 
~--"'r----~ 
Terreny 
per excavar ~_II1JJl<t!i1''''.", -,,~'~'-";¡fI6I-F-"---_ Fragment de crani 
amb amule!, núm. 1 
Ossos, núm. 1 bis 
Ossos, núm. 2 
POBLAT DE 
CAN MAURí 
Planta 
Habitació núm. 2 
Escala 1:40 
Agost de 1961 
so/ /Il esos, pero ja 110 /J-acta/s amb la mateixa 
il/dl/lgel/ cia; fa re 1/ fe/s presoners i venl//s ell pú-
blica sl/b/¡as /a per tal ql/e, CO /lI a escla l/ s, /10 
pog l/ cssi n de /1/an ar ja la pal/ a/1/b lIlassa 
freq licl/cia ». 
I un xic més ava ll segueix: «Després que 
Ca ló vell cé els sede/ans, al/seta l/S, sllese/an s i 
lace /al/ s, els ralllans es dirigiren immediatament 
vers el Castrum Vergium. Aq/lest era, sobretot, 
1/1/ refl/gi de bandi/s, ql/e des d'a l/ í feien 
il/C/Irsio/1S pels /erritoris de la Província Cite-
rior sO //1/esos als romans_ El príl/cep vergesta es 
passa al bandol del cOI/ sol i cO/1/enca a excllsar-
se, a si /Ila/eix i als SC 1IS compa/rio/es, dien/ ql/e 
/10 /el/ia el poder a lcs seves /Hans , sinó ql/e els 
¿ 
bandits s 'havien fet els a mos de tota la població. 
Ca tó Ji mana ql/e tornés a casa seva i que inventés 
algl/na eXCl/sa raonable per la seva absencia, 
ordenan /-li ql/ e ql/an veiés que els roman s 
s 'apropaven a les ml/ral/es del vi/atge i que els 
bandits resta ven ocupats en defensar-les, 
prengués amb e/s sel/S homes la ciutadel/a. Tal 
com s 'havia manat es va fer, i presos de cop els 
barbars entre e/s romans que escalaven la mura-
l/a i els bergistans que havien ocupat la fortalesa, 
l/n esglai barrejat amb la sorpresa s'apodera 
d 'aquel/s bandits. Senyor d 'aquest l/oc, el Consol 
Ca tó ordena qlle els que havien oCl/pat la fortalesa 
fossin l/iures amb els seu s parents i e/s béns 
respectil/s, mentre la resta deis bergistans e/s 
L'EROL DOSSIER 47 
lliura al pretor per tal que foss in venuts; envia 
els bandits al suplici i, un cop pacificada la 
Província, imposa 1In gran tribut sobre les /1/i-
nes de ferro i argent, que tant con tribl/iria després 
a enriq llir la Província. Per /o/s els exi/ s 
obtinguts, els senadors decretaren tres dies 
d'acció de gracies». 
Aquests tex tos semblen indicar q ue e l 
ver tader problema p er imposar-se a ls 
indígenes, els roma ns el tingueren amb els 
bergistans . Pero un sec tor d'aquests 
col-labora en la consolidació del seu poder 
i, sen s dubte, es romanitza. No sembl a pi1S 
que el vilatge principal deIs bergistans fos 
destruü pels romans_ 1 si aquest eri1 el pobli1 t 
de can Maurí, sembla poder corroborar-se 
aq uest fet. Cal dir, pero, que per sortir de 
dubtes, ca ldria rea litzar una exci1vac ió 
s istematica a l v ilatge d e can MaurL La 
prospecció realitzada el 1961, de men ys 
d 'una se tman a, no pot co nsiderar-se 
suficient per a coneixer la cu ltura d eis ant ics 
bergistans, i menys per saber si la míti ca 
Athanagia resta amagada sota del vil atge de 
can Maurí, ni quan desaparegué aquest, o 
com es tras llad a el nucli principal d 'habitació 
al peu del castell de Berga. Esperem que la 
nova generació d'arqueolegs ens podra do-
nar la res posta a aq uests interroga nt~ . , 
NOTES 
1. Tates les citacions següents, de Ti tus Livi i de 
Polibi, són traduccions de l'originalllatL 
Manuel Riu i Riu 
Catedratic d'Historia Medieval de la 
Universitat de Barcelona 
pe) verd 
r s p r t 
iPf 
del negre 
P,oducc ió 
Exposició itinerant 


De la mítica athanagia al bergistans de can Mauri

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert