Ferrer i Bastida, David

Llano, Manuel del

Revistes Catalanes amb Accés Obert

148 arxiu | 149
arxiu 
 secció a càrrec de David Ferrer i Manuel del Llano
Una col·lecció excepcional
1 2
3 1
La 85ª promoció 
de l’ETSAB visita la 
fàbrica Van Nelle a 
Amsterdam 
 
2
La col·lecció
exposada a la 6ª 
planta del COAC
3
Joan Miró
C
AT
A
LÀ
 R
O
C
A
148 arxiu | 149
En la tradició dels viatges de final de carrera de l’Escola 
d’Arquitectura de Barcelona, avui ja perduda, el de la 85a 
promoció va tenir, el 1960, una projecció singular. Com 
a font de finançament del viatge, els estudiants van tenir 
la idea de demanar un dibuix a una sèrie d’artistes i ar-
quitectes, per subhastar-los després. Una activa comissió 
s’encarregà de la complicada tasca de triar els noms i tro-
bar llurs adreces; més de 300 fulls de paper Canson de 
31,5 x 22 cm, amb la capçalera impresa “85 Promoción de 
Arquitectos – Barcelona-España”, es varen enviar tot se-
guit a Europa i Amèrica, acompanyats d’una carta en què 
es demanava un dibuix sobre aquest paper, a manera de 
graciosa contribució al viatge d’uns estudiants.1
Com que la fortuna ajuda els audaços, més de 130 ar-
tistes respongueren a la petició, un resultat molt gratifi-
cant per als organitzadors. Abans de realitzar la subhasta, 
els dibuixos s’exposaren a la Sala Gaspar, de Barcelona, 
acompanyats d’un catàleg que contenia un breu article 
d’Alexandre Cirici, titulat “Una colección excepcional”. La 
junta del Col·legi d’Arquitectes, persuadida pel seu secre-
tari, Antoni de Moragas, acordà la compra de la col·lecció 
sencera, en un acte de mecenatge artístic que malaurada-
ment no s’ha repetit. Els dibuixos es varen incorporar al 
projecte de Correa i Milà, del desaparegut Club, a la sete-
na planta del nou edifici col·legial que s’estava construint, 
i allà es varen exhibir, entre làmines de vidre, fins que el 
robatori d’alguns exemplars va precipitar la retirada de la 
col·lecció; anys més tard, l’Arxiu Històric del Col·legi es 
feia càrrec de la seva conservació.
Ara, cinquanta anys després, la col·lecció crida l’atenció 
per la prioritat atorgada als artistes d’avantguarda, un fet 
inusual en l’ambient conservador de l’època. També sor-
prèn la quantitat d’artistes estrangers que van respondre 
a la petició, un fet també especialment remarcable, do-
nat l’aïllament internacional del país en aquelles dècades. 
Suposem que la participació d’alguns artistes del grup 
Cobra, com Appel i Corneille, del grup El Paso o de la 
galeria Denise René (Mortensen, Magnelli, Poliakoff o 
Vasarely) responia a una certa complicitat i esperonament 
col·lectius. No resulta tan fàcil, però, explicar la presència 
d’un dibuix de Richard Neutra, enviat des de la llunya-
na Los Angeles, o la contribució del solitari Morandi: la 
generositat dels artistes d’aquella època, avui dia inima-
ginable, i l’estimulant originalitat de la proposta dels estu-
diants, en podrien ser la raó.
Impressiona l’alta qualitat de les obres, que en cap mo-
ment semblen aprofitalls per a sortir del pas, i també la pre-
sència de tants artistes importants; val a dir que, en molts 
casos, el temps transcorregut ha incidit positivament en 
la seva valoració. Hi falten, com sempre, alguns noms de 
referència, i entre ells, estranyament, alguns de tan vincu-
lats a Barcelona com ara Picasso, Le Corbusier o Sert, però 
aquestes mancances sempre resulten inevitables, en tota 
col·lecció. 
Malgrat les absències i les sostraccions ja mencionades 
(entre elles, per desgràcia, un dibuix de Calder i un altre 
de Llorens Artigas), les 124 obres que conté actualment la 
col·lecció constitueixen, tanmateix, una visió prou com-
pleta d’aquell moment artístic. I, per finalitzar, mencio-
nem unes característiques que la fan realment única: la 
imposada unitat de format de totes les obres i la sincronia 
en la seva realització: totes estan datades l’any 1960.
Oferim ara, en aquestes pàgines, una breu mostra 
d’aquests dibuixos, tot esperant admirar la col·lecció sen-
cera en una propera i ineludible exposició. s
David Ferrer i Manuel del Llano
Una colección excepcional 
En la tradición de los viajes de final de 
carrera de la Escuela de Arquitectura de 
Barcelona, hoy ya perdida, el organizado por 
la 85ª promoción tuvo, en 1960, una proyec-
ción singular. Como fuente de financiación 
del viaje, los estudiantes tuvieron la idea de 
pedir a una serie de artistas y arquitectos un 
dibujo, para después subastarlo. Una activa 
comisión se ocupó de la complicada labor de 
escoger los nombres y encontrar las direc-
ciones; más de 300 hojas de papel Canson, 
con el membrete impreso “85 Promoción de 
Arquitectos – Barcelona-España”, se enviaron 
por Europa y América, acompañadas de una 
carta pidiendo un dibujo sobre este papel, a 
manera de graciosa contribución al viaje de 
unos estudiantes.1
Como la fortuna ayuda a los audaces, más 
de 130 artistas respondieron a la petición, un 
resultado muy gratificante para los organiza-
dores. Antes de realizar la subasta, los dibujos 
se expusieron en la Sala Gaspar, de Barcelona, 
acompañados de un catálogo que contenía un 
breve artículo de Alexandre Cirici, titulado “Una 
colección excepcional”. La junta del Colegio 
de Arquitectos de Barcelona, persuadida por 
su secretario, Antoni de Moragas, acordó la 
compra de la colección entera, en un acto de 
mecenazgo artístico que desgraciadamente no 
se ha repetido. Los dibujos se incorporaron al 
proyecto de Correa y Milà para el desaparecido 
Club, en la séptima planta del nuevo edificio 
colegial, que en aquellos momentos se estaba 
construyendo, y allí fueron expuestos, enmar-
cados entre dos láminas de cristal, hasta que el 
robo de algunos de ellos precipitó su retirada; 
años más tarde, el Archivo Histórico del Colegio 
se hizo cargo de la custodia de la colección.
Ahora, al cabo de 50 años, la colección llama 
la atención por la prioridad otorgada por los 
organizadores a los artistas de vanguardia, 
hecho inusual en el ambiente conservador 
de la época. Sorprende también la cantidad 
de artistas extranjeros que respondieron, 
un hecho especialmente notable dado el 
aislamiento internacional del país duran-
te aquellas décadas. Suponemos que la 
participación de algunos artistas del grupo 
Cobra, como Appel y Corneille, del grupo El 
Paso o de la galería Denise René (Mortensen, 
Magnelli, Poliakoff o Vasarely) respondía a una 
cierta complicidad que animó a los artistas. 
Pero no resulta tan fácil explicar la presencia 
de un dibujo de Richard Neutra, enviado 
desde la lejana Los Angeles, o la contribución 
del solitario Morandi; la razón podría estar en 
la generosidad de los artistas de la época, hoy 
inimaginable, y en la estimulante originalidad 
de la propuesta de los estudiantes.
Impresiona la alta calidad de las obras, que 
en ningún momento parecen aprovechadas 
para salir del paso, y también el gran número 
de artistas importantes que están presentes 
aunque es de destacar que, en muchos casos, el 
tiempo transcurrido ha incidido positivamente 
en esta valoración. Faltan, como siempre, 
algunos nombres de referencia, y entre ellos, 
extrañamente, algunos tan vinculados a Barce-
lona como Picasso, Le Corbusier o Sert, aunque 
estas ausencias resultan siempre inevitables en 
toda coleción.
A pesar de las ausencias y las sustracciones 
ya mencionadas (entre ellas un dibujo de 
Calder y otro de Llorens Artigas), las 124 que 
componen la colección en la actualidad 
constituyen una visión bastante completa 
de aquel momento artístico. Y, para finalizar, 
dos características que la hacen única: la 
impuesta unidad de formato de todas las 
obras y la sincronía de su realización: todas 
están fechadas en 1960.
Sigue una breve muestra de estos dibujos, en 
espera de poder admirar la colección entera 
en una próxima e ineludible exposición. s
David Ferrer y Manuel del Llano
1 El viatge ja no va 
tenir com a objectiu 
l’arquitectura 
històrica, sinó la 
d’aquell moment, 
arreu d’Europa. Entre 
d’altres indrets, els 
participants varen 
visitar Ronchamp; les 
obres de Jacobsen, 
a Dinamarca; les 
d’Aalto, a Finlàndia; 
les construccions amb 
Ytong, a Suècia, i la 
fàbrica Van Nelle, a 
Amsterdam; varen 
dinar amb Van der 
Broek a Rotterdam i 
varen visitar la nova 
seu de la Unesco, a 
París. Un llarg viatge de 
35 dies, amb autocar, 
acompanyats pel 
catedràtic Ros Vila, en el 
qual van participar 24 
arquitectes primerencs, 
i que va costar 7.000 
pessetes (equiparables 
a 1.414 euros d’avui) per 
persona.
1 The trip’s objective 
was not historical 
architecture, but 
the architecture of 
the time in Europe. 
Among other 
destinations, the 
students visited 
Ronchamp; works by 
Jacobsen, in Denmark; 
those by Aalto, in 
Finland; constructions 
with Ytong, in 
Sweden; the Van Nelle 
factory in Amsterdam; 
they had lunch with 
Van der Broek in 
Rotterdam and visited 
the new UNESCO 
headquarters in Paris. 
Chair professor Ros 
Vila accompanied 24 
new architects on a 
long, 35-day coach 
trip, which cost 7,000 
pesetas (equivalent to 
1,414 euros today) per 
person.
1 El viaje ya no tuvo 
como objetivo la 
arquitectura histórica, 
sino la de aquel 
momento en Europa. 
Entre otros destinos, 
los participantes 
visitaron Ronchamp; 
las obras de Jacobsen, 
en Dinamarca; las de 
Aalto, en Finlandia; 
las construcciones 
con Ytong, en Suecia; 
la fábrica Van Nelle, 
en Amsterdam; 
almorzaron con Van 
der Broek en Rotterdam 
y visitaron la nueva 
sede de la Unesco, en 
París. Un largo viaje 
de 35 días en autocar, 
acompañados por el 
catedrático Ros Vila, en 
el que participaron 24 
arquitectos primerizos, y 
que costó 7.000 pesetas 
(equiparables hoy en 
día a 1.414 euros) por 
persona.
An exceptional collection 
In the tradition of end-of-course trips at the 
Barcelona School of Architecture, now lost, 
the trip organised by the 85th promotion, in 
1960, had a singular reach. To finance their 
trip, the students had the idea of asking a 
series of artists and architects for a drawing, 
to auction them off afterwards. An active 
committee took charge of the complicated 
task of choosing the names and finding 
addresses; over 300 sheets of Canson paper 
measuring 31.5 x 22 cm, with the printed 
letterhead “85 Promoción de Arquitectos 
– Barcelona-España”, were sent around 
Europe and America, accompanied by a let-
ter asking for a drawing on the paper, as a 
kind of novel contribution to a trip by some 
students.1
As fortune helps the bold, over 130 artists 
answered the request, a very gratifying 
result for the organisers. Before the auction, 
the drawings were exhibited at the Sala 
Gaspar, in Barcelona, accompanied by a 
catalogue that contained a short article 
by Alexandre Cirici, titled “An exceptional 
collection”. The board of the Association 
of Architects of Barcelona, persuaded by 
its secretary, Antoni de Moragas, agreed to 
buy the entire collection, in an act of artistic 
patronage unfortunately never repeated 
since. The drawings were incorporated 
into the project by Correa and Milà for the 
former Club, on the seventh floor of the 
association’s new building, under construc-
tion at the time, and were exhibited there, 
framed between two sheets of glass, until a 
robbery of some led to their removal. Years 
later, the Association’s Historical Archive 
took custody of the collection. 
Now, 50 years on, the collection is quite 
striking because of the priority the organis-
ers gave to avant-garde artists, unusual for 
the conservative atmosphere of the time. 
Also surprising is the number of foreign art-
ists that responded, especially remarkable 
given Catalonia’s international isolation 
during those decades. We imagine that 
the participation of some artists from the 
Cobra group, such as Appel and Corneille, 
from the El Paso group and from the Denise 
René gallery (Mortensen, Magnelli, Poliakoff 
and Vasarely) was a sign of a certain degree 
of complicity and encouraged the group. 
But it is not as easy to explain the presence 
of a drawing by Richard Neutra, sent from 
far-off Los Angeles, or the contribution of 
the solitary Morandi; the reason may lie 
in the generosity of the artists of the era, 
unimaginable today, and in the stimulating 
originality of the students’ proposal.
The high quality of the works is impressive 
– they don’t appear to be old works reused 
to make do – as is the large number of im-
portant artists present. It is worth highlight-
ing that, in many cases, the time that has 
passed has had a positive influence on their 
valuation. As always, some names of refer-
ence are missing, including, strangely, some 
as closely linked to Barcelona as Picasso, Le 
Corbusier and Sert, although such absences 
are always unavoidable.
Despite these gaps, and the robberies 
already mentioned (including drawings 
by Calder and Josep Llorens i Artigas), the 
124 drawings that make up the collection 
today constitute quite a comprehensive 
view of that artistic moment. And to end, 
two characteristics that make it unique: the 
unity of format imposed on all the works, 
and the synchrony of their production: all 
are dated 1960.
A brief display of these drawings follows, 
as we wait to be able to admire the entire 
collection at an unmissable exhibition in 
the near future. s
David Ferrer and Manuel del Llano 
Translated by Debbie Smirthwaite
150 arxiu | 151
54
76
4
Max Bill 
 
5
Karel Appel
6
César
7
Antoni Tàpies
8
Otto Dix 
 
9
Lucio Fontana
10
Moisés Villelia
11
Jean Cocteau
150 arxiu | 151
8 9
1110
152 arxiu | 153
13
Andreu Alfaro
 
14
Hans Hartung
15
Giorgio Morandi
16
Josep Mompou
17
José Mª de Sucre 
 
18
Naum Gabo
19
Victor Vasarely
20
Ossip Zadkine
13 14
15 16
152 arxiu | 153
17 18
19 20


Una col·lecció excepcional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert