Morales Garcia, Francesc Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

752009, Llibre Festa Major
La guerra del Francès
al baix Ter
Francesc X. Morales Garcia
Introducció
Ara fa dos-cents anys aquest país va patir una de les guerres internes més llargues i sag-
nants de la seva història1. El conflicte s'havia d'inserir dins del més de general de les guer-
res napoleòniques, les quals varen assolar Europa, Amèrica i el Pròxim Orient entre 1792
i 1815. Així doncs, Catalunya tornava a ser escenari d'una guerra gene-ralitzada entre les
principals potències europees, cosa que no passava des de la guerra de 1704-1714. En
aquesta guerra a cavall entre els segles XVIII i XIX, en un primer conflicte el 1793-1795
el nord de Catalunya fou devastat fins al riu Fluvià. Després, les potències espanyola i
francesa entraren en una nova dinàmica d'aliances que possibilità l'entrada de tropes
napoleòniques pel País Basc en direcció a Portugal el 1807.
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 89
76
Mentre la monarquia dels Borbó quedava anul·lada per les ambicions de Napoleó, entre el
24 de maig i el 4 de juny de 1808 es produïren aixecaments antinapoleònics en la majo-
ria de províncies d’Espanya. S'acabarà organitzant un sistema polític nou, barreja del
malestar social i polític contra unes autoritats passives davant del destronament de Ferran
VII pels francesos. La por davant el que podia passar explica la pressa amb què els nota-
bles locals -eclesiàstics, nobles, propietaris i representants dels gremis- van respondre a
les incitacions populars per tal de posar-se al capdavant de la lluita i van crear les primeres
estructures alternatives de govern: les juntes locals. La de Girona, el 6 de juny, va ser
posada sota la presidència del tinent del rei Julián de Bolívar.
El desembre de 1809 la resistència a l'àrea gironina quedarà pràcticament anul·lada. Des
d’aquest moment fins als darrers mesos d’ocupació, el domini francès estarà prou conso-
lidat, tot i que continuarà existint una activitat militar regular de les tropes espanyoles, les
quals ocupaven transitòriament diverses localitats i controlaven sempre una part del país.
És durant l'etapa dels grans èxits militars (1809-1811) que s’organitzen una administració
d’hisenda i de justícia més o menys regulars. En una primera organització en corregiments
feta pel mariscal Augereau, la Bisbal i Torroella ja apareixen com a capitals de cantó en la
part més fèrtil i poblada del territori gironí. El cantó de Torroella comptava amb els
comuns de Torroella, Valveralla, Ullà, Ventalló, Armentera, Albons, Empúries, Verges,
l’Escala i Bellcaire.
Es cercà la participació dels prohoms locals en les noves institucions (consells d’intendèn-
cia, del departament i comunals). A la Intendència de Girona es nomenaren per al Consell
de la Prefectura l’advocat Francesc Berga com a secretari general de la prefectura del Ter,
el jurisconsult Josep Fonalleras (propietari de Llagostera), el notari Pere Puig i Dorca, el
propietari de Girona Josep Caramany, el jutge Ramon Villar, el mere de Figueres Albert
Terrades, Josep Paret de Figueres, el propietari Gelpí de Santa Coloma, el propietari Cirella
Ric de Jafre, Lluís Ciurana de la Bisbal, el mere de Torroella Miró, Coll de Calella,
Romaguera de Cabanes, el mere de la Bisbal Grassot, i Cabanellas de Banyoles. Una altra
de les mesures que van prendre els francesos per tal de controlar el territori va ser l’ex-
claustració i dissolució dels ordes regulars, entre ells els agustins de Torroella.
A partir de 1812 el subcorregiment de Girona s'anomenarà departament del Ter. Aquest
departament fou el més ben organitzat de la Catalunya napoleònica, i els invasors
pogueren afermar-se relativament en uns quatre-cents pobles. Els mateixos governadors
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 90
772009, Llibre Festa Major
generals passaren freqüents temporades a Girona. El nou règim portà, entre altres inno-
vacions, la formació d’un pressupost d’ingressos i despeses al començament de cada exer-
cici, pressupost que calia enviar a París a fi de poder-lo posar en vigor. A tots el pobles
se’ls envià un model en castellà per emplenar. Les viles de Torroella de Montgrí i la Bisbal
s’excusaren de pagar el juny de 1812, al·legant que llurs rendes no arribaven al límit de
deu mil francs.
Fets d'armes
Malgrat l'administració i l'organització política del territori català, la gestió dels recursos  per
a la guerra fou cosa dels generals. L’any 1809 va estar presidit pel gran setge de Girona, que
durà vuit mesos. Les tropes napoleòniques, molt nombroses, maniobraven constantment, al
mateix temps que les tropes espanyoles i els grups de guerrillers irredempts. L’agricultura
restà paralitzada i una gran misèria ofegà els habitants dels pobles empordanesos.
El 21 d’abril de 1809 dos-cents quaranta soldats de cavalleria van ser rebutjats a Gualta
pels sometents de Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Vall-llobrega, Sant Joan de Palamós,
Calonge, Vall d’Aro, Torrent, Mont-ras i Fonteta. Tots ells estaven manats per Barris i
Cabrera de Palamós. El 6 de maig, els mateixos sometents atacaren els francesos que hi
havia a Torroella de Montgrí. Les dues columnes de sometents no es varen coordinar i es
veieren forçades a refugiar-se a l’Estartit i Gualta. Els imperials, per temor a nous atacs,
es retiraren i deixaren quaranta morts i més de seixanta ferits. Els catalans patiren un
mort, un ferit i tres presoners que bescanviaren pel criat pres del coronel francès.
L'èxit fou efímer perquè cinc dies més tard els francesos varen sorprendre un centenar
de sometents a Gualta, els quals, com es desprèn del llibre d’òbits d’aquesta parròquia,
defensaren el pont. Un cop superada la defensa, els soldats imperials mataren alguns
civils indefensos: Josep Rufí, Josep Colomer, Pere Pruneda, Feliu Batlle, Caietà Coll,
Joan Bassa, Tomàs Font, Josep Galí i Miquel Rovire (aquest darrer a Torroella)2. El blo-
queig a Girona s’estrenyia i les divisions de Pino i Souham es trobaven fermament assen-
tades a la riba esquerra del Ter, a l'alçada de Verges, Jafre i Colomers.
Una vegada la resistència de Girona es féu impossible, fou el torn de les actuacions de les
guerrilles. Un dels líders més coneguts fou Joan Clarós, el qual abandonà el 1809 la inse-
guretat de Figueres per una zona menys controlada pels imperials: Pals, Begur, Calonge,
Palafrugell i la Bisbal. Clarós, més altres personatges com Narcís Gay i els seus
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 91
78
Almogàvers de l’Empordà, lluitaren contra els francesos, però també contra criminals: Noi
Anyé de Sant Feliu de Guíxols, Sillot de Vilamalla, Vila de Tortellà, Pi de Llers, Matamala
de Riumors, Damià Bosch de Vilafant i Josep Buxons, Pepus de Castelló d’Empúries. La
petita guerra desplegada contra els invasors sovint es confonia amb la criminalitat.
Aquestes accions en territori enemic, fins i tot en un de tan aparentment controlat com el
gironí, podien donar el seu fruit. El setembre de 1810, l’irlandès O’Donnell es decidirà a
atacar el Baix Empordà des de la llunyana Tarragona. L’objectiu era la brigada del gene-
ral Schwartz. El 12 de setembre se simulà un atac a Girona, mentre O’Donnell arribava a
la Bisbal passant per Vidreres i Cassà de la Selva. El capità general Campoverde, des de
Llagostera i la vall d'Aro tallaria la possible retirada de Schwartz. Amb 6.400 soldats
espanyols, O’Donnell capturaria el 13 de setembre tres batallons alemanys a la Bisbal,
reembarcant per Palamós cap a Tarragona. Les guarnicions de Palamós, Calonge i Sant
Feliu foren assaltades. Els patriotes només tingueren vint-i-vinc baixes.
El setembre de l’any següent el capità general Lacy conqueriria les Medes per tal de tenir un
punt de suport a la Costa Brava. S'ordenà al baró d’Eroles que amb cent cinquanta miquelets
conquerís el fort. Embarcaren a la fragata anglesa Indomable i desembarcaren el 29 d’agost
a l’illa més gran. Els imperials, per mirar d'impedir la maniobra, portaren a l’Estartit cinc-
cents homes i set canons, instal·lats al cap de la Barra. Els espanyols destruïren el fort i
reembarcaren el 2 i 3 de setembre, sota el foc constant dels francesos. Deu dies més tard
Lacy partí d’Arenys de Mar amb dos-cents homes i desembarcà a l’Estartit (destruí el fort) i
la Meda Gran per iniciar la construcció de magatzems i dependències.
Víctimes i soldats
Durant els primers mesos de la revolta de 1808 la zona del baix Ter escapà en certa
manera als primers atacs que, des de Barcelona, sortiren cap a Girona per mirar de contro-
lar el que en un primer moment era una simple revolta contra l'autoritat establerta.
Indirectament, però, la guerra es començà a notar al baix Ter dins les sales de l’hospital de
Sant Genís de Torroella, on de seguida començaren a acollir-se ferits dels primers combats.
Tenim exemples d’un soldat del Regiment Wimpffen i un altre del Regiment de Borbó, així
com també d’un miquelet del Terç d’Igualada i d’altres sense terç identificat. Tots ells
moriren a Torroella de Montgrí entre el 20 de novembre de 1808 i el 14 de gener de 1809.
Més endavant apareixeran registrats els habitants de Torroella que moriren fora del lloc on
havien nascut i crescut. És el cas de Josep Vilanova, mort l’octubre de 1811 amb els
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 92
792009, Llibre Festa Major
Voluntaris de Tarragona en el fatídic setge de la darrera ciutat important de Catalunya que
quedava dempeus davant la invasió napoleònica: Tarragona.
Malgrat les històries posteriors de patriotisme i voluntarisme, els joves catalans foren molt
contraris al reclutament, fos aquest francès o espanyol. De fet, solia ser una de les princi-
pals causes de rebuig a l'administració napoleònica pel temor que despertava ésser enviats
a lluitar a qualsevol lloc d'Europa. Que tinguem notícia cap habitant de la zona de Girona va
ser obligat a lluitar a l'arriscada campanya russa de 1812, en la qual Napoleó perdria desenes
de milers d'homes de mig Europa. Curiosament, un soldat veterà d'aquella campanya aniria
a parar fortuïtament a Torroella, on esdevindria mestre d'escola durant una colla d'anys.
La població
De resultes de la guerra, la segona meitat de 1808 però sobretot l’any 1809 són anys de
gran mortaldat. Mortalitat catastròfica. A Torroella, d’una població de 2.582 habitants el
1787, es comptabilitzen cent setanta-cinc defuncions el 1808 i cent noranta el 1809, però
en qualsevol cas no es tracta de resultats pitjors que els de la guerra Gran de 1793-1795.
A Gualta es produïren trenta-tres enterraments el 1809 i vint-i-sis el 1810, que no sem-
blen gaires si no tenim en compte que abans de la guerra el ritme normal de defuncions
en aquesta parròquia no superava la mitja dotzena.
Un correu als ministres de la Guerra i de l’Interior de 30 d’octubre de 18123 ens permet
copsar la realitat de la vila temps després dels combats de 1809 en terres de Girona. El
cantó de Torroella es recuperà relativament ràpid, segurament al tractar-se d'un dels més
productius del departament del Ter. Malgrat no existir ni indústria ni comerç, hi regna una
gran calma; per exemple, a l'informe es diu que els seus habitants no tenen cap tipus d’in-
tel·ligència amb l’enemic i que els cantons de la Bisbal i Torroella són segurs i tranquils,
gràcies en part al capità Richard de la Gendarmeria i la seva companyia. Verges presenta
un cens de mil dos-cents habitants, mentre Torroella de Montgrí té 2.500-3.000 habitants;
per tant, veiem que s’ha recuperat prou bé de la mortaldat a causa de la guerra (els naix-
ements ja superen els morts en setanta-vuit individus).
Conclusions
La guerra a l’est d’Espanya va ser una lluita constant entre Napoleó i el seu comandant a
Catalunya. Aquí, de seguida esgotaren els recursos de la terra i contínuament demanaren
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 93
80
diners i subministraments. L'esgotament dels exèrcits de Napoleó a l'est d'Europa al llarg
dels anys 1812, 1813 i 1814 va fer que entre setembre i novembre de 1813 la divisió del
general Lamarque fos l’única operativa a Catalunya. Totes les tropes que es consideraren
necessàries foren extretes del que des de sempre s'havia considerat un front secundari.
Aquell mateix any 1813 es retiraren les tropes aliades i la 6a Legió de Gendarmeria.
Entre el 20 de novembre i l’11 de desembre de 1813 es negocia el Tractat de Valençay.
Ferran VII tornava a Espanya. A canvi, es guanyava temps per retirar les tropes. Entre
març i maig de 1814 s’evacuaren Figueres, Barcelona i Girona. Hostalric va tenir tropes
franceses fins al 3 de juny de 1814. Napoleó havia abdicat el 6 d’abril de 1814.
L'emperador dels francesos tornaria a aparèixer en l'escenari europeu el 1815, però
només durant cent dies més. Al baix Ter, com a molts racons d'Europa, esperava una dura
postguerra (a Torroella haurien de passar alguns anys abans d'assolir el nombre de naixe-
ments anual del període de preguerra). Dos-cents anys més tard, el conflicte de la guerra
del Francès continua essent tan present com insuficientment explicat.
Notes:
1 Aquest text s’ha fet a partir de la conferència que van donar Jordi Bohigas i Francesc Xavier Morales a Can
Quintana el 22 de febrer de 2008.
2 Girona: Arxiu Diocesà, Gualta, Llibre d’òbits, 11 de maig de 1809.
3 Barcelona: Arxiu de la Corona d’Aragó, Documentació Napoleònica, caixa XVI, lligall 6.
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 94


La guerra del Francès al baix Ter

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert