Farguell i Magnet, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PRIMERES pAGINES / PUNT DE VISTA 
Per una pedagogia 
del patrimoni arqueologic 
comarcal 
N omés recuperant el museu de Berga com un ens d'in-vestigació, interpretació i divulgació des de la disciplina 
arqueologica, es pot gestionar el patrimoni arqueologic de la 
comarca del Bergueda aconseguint una correcta funció peda-
gogica. 
Introducció 
Són dife rents les opcions que es poden triar per tal de gesti-
ona r el pa t rimon i a rq ueologic d 'u n determina t territori. Sens 
dubte que les més adients són aquelles que reverteixen a la 
societat amb un missatge pedagogic sobre allo que va ser el 
se u passal. Ara bé, aquesta tasca s'ha de fer des del més 
escrupulós respecte científic, del contrari, estarem davant 
d 'una vulgarització, que no tindra res a veure amb la funció 
pedagogica. 
QUE ÉS EL PATRIMONI ARQUEOLÓGIC? 
Per tal de no establir cap equívoc, cal primer determinar que 
s'entén per patrimoni arqueologic. Abans, el terme tenia di-
fere nts accepcions, fins i tot podríem trobar, encara ara, per-
sones que en farien un debat prou acalorat. Ara bé, el que ens 
ocupa és proposar una forma de gestionar-lo que sigui possi-
ble, per la qual cosa, ens haurem de limitar a entendre per 
patrimo ni arqueológic, alió que la legisla ció diu que és: "EIs 
béns mobles i immobles de cariwer historie per a I'estudi deIs quals 
cal utilitzar metodologia arqueologica, integren el patrimoni arque-
ologic ca tala . També l 'integren els elements geologics i paleontolo-
gics relacionats amb l 'ésser huma i ambelsseus orígens i antecedents ", 
Anide 46.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patri-
moni Cultural Catala. 
De l'ant e rior, se 'n despren que allo que diferencia els béns 
arqueologics deis que no ho són, queda determinat per la ne-
cessitat de recórrer al metode arqueologic per tal d'interpre-
tar-Ios. Ara bé, que s'ha d 'entendre per metode arqueológic? 
Dit planerament. és el metode que fan servir els arqueolegs 
per donar les seves interpretacions científiques. Que és un 
arqueóleg? Contestant amb la mateixa simplicitat, un arque-
oleg és un historiador que fa servir fonts i tecniques de natu-
ra mate rial. Així doncs, les interpretacions historiques li ve-
6 L'EROL 
nen donades per uns materials que ha rescatat i solament sap 
lIegir qui és coneixedor de la metodologia arqueologica. És a 
die a diferencia d 'un historiador convencionaL l'arqueoleg 
solament fa servir les fonts escrites per les societats que escri-
vien, i només d 'una forma complementaria per contrastar les 
informacions que li ha donat el registre arqueologic rescata!. 
EL PATRIMONI ARQUEOLÓGIC COMARCAL 
Hi ha a la comarca del Bergueda, com a qualsevollloc ric en 
patrimoni arqueologic, els dos tipus de béns arqueologics, els 
mobles i els immobles. EIs immobles, per la seva naturalesa, 
estan ubicats en els diferents municipis de la comarca, on han 
d 'estar degudament vetllats per lIurs ajuntaments, sens per-
judici que una institució d 'a mbit comarcal en tingui cura, 
sobretot en els municipis en els que les limitacions pressu-
postaries així ho facin aconsellable. 
Pel que fa a quin és l'estat actual deis béns arqueologics mo-
bIes de la comarca del Bergueda , s'han de distingir tres situ-
acions: els béns que estan dipositats en el que havia estat el 
Museu Comarcal de Berga; els béns que estan actualment 
dispersos pels diposits de la Generalitat de Catalunya i les 
universitats (molts més, que els que hi ha al museu), pel fet 
que la situació actual del museu impossibilita el seu diposit. 
estudi i divulgació en el M useu Comarcal de Berga; i els béns 
que els membres numeraris de la Societat d' Arqueologia del 
Bergueda estan estudiant, investigant, i interpretant per a la 
se va divulga ció, fruit de les se ves actuals intervencions arque-
ologiques a la comarca. 
El nom que lIueix el museu de Berga és el de Museu Comar-
cal de Berga, títol que facilment fa endevinar la seva vocació 
comarcaL i certament que és el paper que Ii tocaria fer; ser res-
guard del patrimoni moble de tota la comarca, així com centre 
de la seva recerca, investiga ció, interpretació i divulgació, i aixo, 
el museu ho havia fet anys enrera en temps de l'alcalde loan 
Noguera Sala, que mereix el nostre reconeixement. 
Diu la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus, en el 
seu Artide 1.1 (concepte de museu) "Són museus, als ejectes 
d'aquesta llei, les institucions permanents, sense jinalitat de lucre, 
al servei de la societat i del seu desenvolupament, obertes al públic, 
que reuneixen un conjunr de béns culturals mobles i immobles, els 
conserven, e/s documenten i els estudien, els exhibeixen i en dlfonen 
el coneixement per a la recerca, 1 'ensenyament i elgaudi inteJ.lectual 
i esthic i es constitueixen en espaiper a la participació cultural, lúdi-
ca i científica deIs ciutadans ". Dissortadament, en l'actualitat. 
malgrat ser e l Museu Comarca l de Berga deis de la xarxa de 
museus de la Generalitat. no compleix cap deis requisits le -
gislatiu s, ni tan sois e l d'estar oben al públic (el mes d'abril 
hem celebrar els cinc anys del seu tancament en benefici d'una 
exposició de la Greta Garbo), per aixo, no solament la ciutat 
de Berga, sinó tota la comarca té el seu patrimoni arqueolo-
gic sense lloc de resguard, ni d'estudi, ni d'interpretació, ni 
de divulgació, i molt menys de panicipació ciutadana. 
GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC MOBLE 
Ningú mínimament coneixedor de la forma com es desen-
volupa actualment l'activitat arqueologica, qüestiona que la 
funció de l'arqueologia, després de la identificació i recupe-
ració del registre arqueologic, continua amb la valoració i 
estud i que aporta les expl icacions necessaries per la se va ges-
t ió i rendibilització des del rigor científic adient. Explicacions 
a més a més, totalment imprescindibles perque els diferents 
discursos (científics, divulgatius, museogrMics ... ) parteixin 
des deis resultats i deis coneixements obtinguts, si se'm per-
met un sím il, no donar la gestió de la divulgació del patrimo-
ni arqueologic a l'arqueologia, és més o menys igual, que no 
donar la gest ió de la sanitat a la medicina. 
Per a la divulgació i difusió de la historia escrita , hi ha els 
Ilibres, les revistes i els mitjans audiovisuals, també actual-
ment es popularitzen les manifestacions teatrals o parateatrals 
i, finalment, les exposicions sintetiques d'allo que ja es pot 
t robar escri t. Tots aquests sistemes de divulgació cultural són 
extremadament útils per fer pedagogia historica i, sens dub-
te, que també són útils per fer pedagogia fins i tot. d'aquelles 
explicacions historiques que ha resolt I'arqueologia. Ara bé, 
aixo no és la gestió del patrimoni arqueologic, no és la gestió 
d 'aquells béns materials deis nostres avantpassats, perque una 
vegada han estat rescatats, se' ls ha de saber entendre i, des-
prés, se' ls ha de fer parlar amb un discurs museogrMic peda-
gogicament adient, en tenedor i, si es vol, fins i tot entretin-
gu!, i amb to t aquell rigor científic que no el vulgaritzi. Aixo, 
s'aconsegueix amb els discursos museografics que solament 
es poden dissenyar des de l'arqueologia , la ciencia que es 
dedica afer entenedor allo que ens ha aportat la cultura 
material deis pobles. 
El recent Decret 78/2002, de 5 de man;, del Reglament de 
Protecció del Patrimoni Arqueologic i paleontologic, diu tex-
tualment en el seu Anide 25.2 sobre e l diposit deis béns ar-
queologics "a) El !loe de diposit ha de ser un museu inscrit en el 
Registre de Museus de Catalunya que reuneixi les característiques 
següents: Estar ubicat en el municipi on s 'hagin trobat els béns. En 
el cas de restes procedents d 'intervencions o trobal/es subaquatiques, 
es considera terme municipal de procedencia el més proxim al !locon 
hagin estat trobades. b) Els béns provinenrs d'unjaciment arqueo-
logic o paleonrologic que disposi d 'un museu monografic propi ins-
crit al Registre s' han de dipositar en aquest museu ". Hi ha a la 
comarca del Bergueda, un museu inscrit en el Registre de 
Museus de Catalunya, concretament el número 69, en el que 
abans hi havia allo que determina aquesta categoria, és a dir, 
un director i un grup de recerca id 'interpretació de les restes 
arqueologiques, i conseqüentment, feia tasques d'investiga-
ció i divulgació. Hi ha també, una associació d'arqueolegs, la 
Societat d' Arqueologia del Bergueda que és la successora 
d'aquell equip investigador que tenia el museu, ampliada ara, 
amb els arqueolegs de la resta de la comarca, i que estan fent 
intervencions arqueologiques per tota la comarca i les inter-
preten. Per aixo, tots els ingredients estan servits per poder 
donar el tractament que mereix el patrimoni arqueologic de 
la comarca del Bergueda, solament falta que l' Ajuntament 
de Berga faci allo que ha de fer, donar a gestionar el patrimo-
ni arqueologic de la seva responsabilitat als arqueolegs que 
el coneixen, és a dir, als de la Societat d' Arqueologia del Ber-
gueda. 
LA MEVA PROPOSTA 
Actualment, hi ha tres jaciments emblematics a la comarca 
del Bergueda que, per ordre cronologic, són: e l jaciment 
epipa leolític i neolític de la Font del Ros, l'estratigrafia de la 
Canal deis Avellaners i el poblat del Serrat deis Tres Hereus. 
El primer, per la singularitat que té el seu discurs del pas de 
les societats ca~adores recol·lectores a les societats producto-
res, totalment inedit a tot Catalunya . El segon, per com és 
d'i¡'¡ustratiu del metode arqueologic, amb una estratigrafia 
perfectament diferenciada de cinc metres de profunditat on 
els estrats descansen I'un sobre l'altre com un llibre oben que 
va des del neolític a l'edat mitjana i, que ha de ser el referent 
deis altresjaciments de tota la comarca . 1 el tercer, per la in-
formació que ens esta donant sobre la romanització en la 
Catalunya prepirinenca . Aquests són els discursos del Mu-
seu Comarcal de Berga, discursos que, en el cas del Serrat deis 
Tres Hereus, ha de quedar completat amb la consolidació i 
restauració visitable del poblat "in situ". A més a més, el museu 
comarcal ha de donar aixopluc a tots els altresjaciments deis 
diferents municipis, creant un museu implantat per tota la 
comarca, fent col·leccions a cada municipi, amb els diferents 
discursos que els seusjaciments han aportat. Tot allo que no 
es faci en aquesta direcció sera una perdua de diners per mal-
baratament de recursos, amb "discursos que pretenen ser m u-
seogrMics" que no diuen res de singular i que podrien ferpen-
sar en dientelismes polítics. 
JOSEP FARGUELL MAGNET 
Secretari de la Societat d' Arqueologia del Bergueda 
L'EROL 7 


Per una pedagogia del patrimoni arqueològic comarcal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert