Boadas, Jaume

Jurado, Josep María

Olivé, Montse

Riera, Ignasi

Ureña, Montserrat

Vargas, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

56
Correspondència: Dra. Elena Vargas Vilardosa 
Consorci Sanitari de Terrassa
Carretera Torrebonica, s/n
08227 Terrassa
Tel. 935 884 554 
Fax 935 884 559
Adreça electrònica: EVargas@cst.cat
Annals de Medicina 2014;97: 56-58.
Vidre i mirall: selecció d’iniciatives presentades a la 3a jornada del Pla de salut de Catalunya
Resum
El projecte de consulta virtual consisteix en un espai ade-
quat i segur on els professionals d’atenció primària envien 
telemàticament dubtes sobre pacients concrets als profes-
sionals del segon nivell. Aquestes consultes arriben a les 
diferents especialitats hospitalàries i els especialistes res-
ponen als dubtes plantejats; pregunta i resposta queden 
incorporades a la història clínica del malalt tant de l’assis-
tència primària com de l’especialitzada.
Introducció i antecedents de l’experiència 
L’activitat dels professionals de la salut es caracteritza pel 
maneig de la informació clínica en col·laboració amb d’al-
tres professionals. Des de ja fa un temps, l’ús d’eines te-
lemàtiques està prenent cada cop més importància1-5. És 
especialment rellevant en llocs on la població té dificultat 
en l’accés als centres hospitalaris6.
El Govern i l’Administració pública de la Generali-
tat de Catalunya consideren com a prioritats estratègi-
ques el disseny de polítiques i la inversió en l’aplicació 
sanitària de les diferents tecnologies de la informació 
i les comunicacions. Actualment, hi ha molts projectes 
en curs relacionats amb l’ús de les tecnologies de la 
informació i la comunicació (TIC): la història clínica 
compartida, la carpeta personal de salut, la digitalitza-
ció de la imatge, la telemedicina, la teleassistència i la 
recepta electrònica7.
Dins de les TIC, les interconsultes virtuals són dels te-
mes que desperten actualment més interès al nostre en-
torn8-10. El principal problema que es troben els autors és 
el de la protecció de dades personals. 
La nostra organització gestiona un hospital de 350 llits 
i 5 àrees bàsiques de salut, amb 7 centres d’atenció primà-
ria, un centre sociosanitari, una llar tutelada, un centre de 
dia per a demències, 2 centres de salut mental d’adults, 
Espai interconsulta – consulta virtual: millorant la integració entre 
nivells assistencials
Elena Vargas, Montse Olivé, Josep María Jurado, Jaume Boadas, Ignasi Riera, Montserrat Ureña
Consorci Sanitari de Terrassa.
1 centre de rehabilitació comunitària i 1 centre d’alt ren-
diment (CAR). Dóna atenció a una població de 201.425 
persones aproximadament11. Això afavoreix les interrela-
cions entre l’atenció primària i l’especialitzada, així com 
compartir grups de treball, comissions, correu electrònic i 
intranet en un espai segur. 
El Pla de salut de Catalunya 2011-2015 s’estructura en 
tres eixos bàsics: objectius i programes de salut, transfor-
mació del model d’assistència i modernització del model 
organitzatiu. 
Pel que fa al segon eix, l’objectiu és la millora de la 
qualitat, l’accessibilitat i la seguretat en les intervenci-
ons sanitàries i es concreta en la línia d’actuació dirigi-
da a aconseguir un sistema més resolutiu des del primer 
nivell assistencial i en el territori. (Projecte 3.1. Millorar 
la resolució en els àmbits de relació més freqüent entre 
atenció primària i atenció especialitzada: “es buscarà 
incrementar la capacitat de resolució en l’àmbit de la 
primària per a consultes de baixa complexitat i millorar 
l’accés a l’especialitzada, agilitant el diagnòstic i articu-
lant la col·laboració”).
Història del projecte
Les funcions del metge de família (MF) són donar cures 
integrals de salut des d’una perspectiva biopsicosoci-
al a l’individu, la família i la comunitat. Dóna atenció 
mèdica amb continuïtat en el temps. Ha de ser com-
petent per resoldre la gran majoria de problemes dels 
seus pacients de forma longitudinal. Encara que derivi 
el pacient a un altre especialista, l’MF segueix essent el 
seu responsable.
L’MF és el professional que actua com a porta d’entrada 
al sistema sanitari de salut. Ha de conèixer els problemes 
de salut més prevalents de la seva població. Ha de conèixer 
les característiques de la població amb la qual treballa i 
conèixer els recursos de salut del seu àmbit per atendre el 
millor possible els seus pacients.
En aquest context, els professionals d’atenció primària 
ens trobem amb dificultats a l’hora de plantejar dubtes so-
bre temes concrets als professionals de l’hospital. Ens tro-
bem amb barreres físiques i horàries o amb dificultats per 
establir un especialista referent als centres. Tot això fa que 
57
ELENA VARGAS i col·ls. - ESPAI INTERCONSULTA - CONSULTA VIRTUAL: MILLORANT LA INTEGRACIÓ ENTRE NIVELLS ASSISTENCIALS
de vegades el malalt sigui derivat a una consulta presencial 
al segon nivell.
Els objectius del projecte “Espai interconsulta” són 
millorar el nivell de resolució de la nostra atenció pri-
mària, evitar derivacions innecessàries, reduir derivaci-
ons presencials, avaluar les necessitats formatives de la 
primària i homogeneïtzar criteris d’actuació diagnòsti-
ca i terapèutica.
Amb això és pretén, a més, una millora qualitativa 
en l’atenció a la nostra població i resoldre els seus pro-
blemes amb la mínima interferència en les seves vides, 
tot reduint desplaçaments innecessaris i llistes d’espe-
ra. En el malalt en situació d’atenció domiciliària (AT-
DOM) aquesta eina és especialment útil.
Per desenvolupar aquesta eina es va crear un grup 
de treball interdisciplinari amb metges de família, es-
pecialistes, administratius i professionals de sistemes 
d’informació. 
Com funciona?
Des de l’atenció primària es realitza la consulta a l’es-
pecialista del segon nivell. Aquesta pregunta pot ser 
un dubte sobre maneig, diagnòstic, tractament, segui-
ment o “altres no especificat” (camp obligatori al peti-
tori). Aquesta pregunta va dirigida al servei consultat 
de forma general i la resolució depèn de la seva orga-
nització interna. Hem establert un temps de resposta 
màxim de 7 dies. No s’accepten consultes virtuals de 
caire urgent, essent en aquests casos la via telefònica 
la d’elecció. Les preguntes les poden fer tant metges 
com infermeres.
Tant les preguntes com les respostes queden integrades 
a la història clínica del malalt i són fàcilment consultables 
tant pel metge responsable com per d’altres professionals. 
Es garanteix en tot moment la confidencialitat de les dades 
del malalt, ja que la informació es transmet en un entorn 
segur (macrolan-web service). S’ha aconseguit una inte-
gració real entre el sistema informàtic de primària (omi-
web) i el de l’hospital (gestor clínic).
Per a l’anàlisi dels resultats es van definir els se-
güents camps obligatoris (camps al petitori que tant el 
metge de família com l’especialista han d’emplenar): 
NHC (identificador únic als centres gestionats per la 
nostra organització), data, centre consumidor, espe-
cialitat consumidora, metge consumidor, especialitat 
receptora i tipus de petició (diagnòstica, exploració, se-
guiment, tractament i altres).
El petitori de primària disposa d’un espai de text lliure 
per formular la pregunta així com la possibilitat d’adjuntar 
arxius amb imatges (útil per a les consultes a dermatolo-
gia, cirurgia plàstica o unitat de nafres complexes), infor-
mes i exploracions complementàries (electrocardiogra-
mes, espirometries, etc.). 
El petitori de l’hospital disposa d’un espai de text 
lliure per respondre la pregunta i d’un camp de selecció 
obligatòria on es recomana o no al metge de família que 
derivi el pacient al segon nivell assistencial. 
Des del gestor clínic els professionals poden revisar les 
preguntes dirigides a la seva especialitat. Inicialment els 
criteris de selecció que poden fer servir són: període de 
temps, estat de la pregunta (pendent de resposta o feta), 
centre des del qual s’ha fet la pregunta (un o tots) i espe-
cialitat a la qual s’adreça la pregunta. Si s’estan revisant 
les preguntes amb resposta (les fetes), opcionalment es 
pot definir el professional que ha generat les resposta (un 
professional pot revisar les preguntes que ell ha contestat). 
També es poden seleccionar totes les preguntes associades 
a un pacient.
Un cop la consulta s’ha formalitzat com a definitiva 
s’envia un informe que integra la pregunta i la resposta a 
la història del malalt i a un arxiu d’informació comuna, la 
“bústia d’informació rebuda des de l’hospital”, que permet 
revisar de forma àgil l’activitat feta a l’hospital (exploraci-
ons complementàries, visites d’alta hospitalària, visites a 
urgències, etc.).
Resultats
El projecte de consulta virtual es va iniciar el desembre de 
2010 amb l’especialitat de digestologia seguida de la incor-
poració progressiva de fins a 34 especialitats. Durant l’any 
2012 es van realitzar 1.718 preguntes assistencials. El 68% 
no va necessitar derivació presencial i el 80% va elaborar 
la resposta abans de 7 dies. Hi va haver una reducció de la 
llista d’espera a l’atenció especialitzada del 12%.
Cinc especialitats (digestologia, cardiologia, neurolo-
gia, hematologia i urologia) van concentrar el 54% de les 
preguntes i dotze especialitats el 76% del total (Figura 1).
Aquest dispositiu ha estat utilitzat pel 100% dels pro-
fessionals de la nostra atenció primària.
Conclusions
La consulta virtual ha afavorit l’eficiència en les consultes 
ja que augmenta la capacitat resolutiva del metge de famí-
lia. El projecte té una participació del 100% de l’atenció 
primària i del 99% de les especialitats. Així mateix, l’espe-
cialista respon les consultes fora de la pressió assistencial 
de la consulta.
Ha estat una eina que ha ajudat a millorar la relació 
amb el segon nivell assistencial i es percep com una eina 
de millora a tots els nivells, també pel propi pacient, que 
no han de desplaçar-se ni esperar les llistes d’espera dels 
diferents especialistes. Això és encara més important en 
pacients domiciliaris.
L’“Espai interconsulta” és una bona eina per detectar 
les necessitats formatives dels professionals d’atenció pri-
mària i per unificar criteris d’actuació homogenis.
58
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 97, NÚM. 2  2014
FIGURA 1.  Especialitats en què es van realitzar més consultes durant l’any 2012
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Perednia DA, Allen A. Telemedicine technology and clinical applica-
tions. JAMA. 1995 Feb 8;273(6):483-8..
2. Ferguson EW, Doarn CR, Scott JC. Survey of global telemedicine. J 
Med Syst. 1995 Feb;19(1):35-46.
3. Armstrong IJ, Haston WS. Medical decision support for remote 
general practitioners using telemedicine. J Telemed Telecare. 
1997;3(1):27-34. 
4. Stanberry B. Telemedicine: barriers and opportunities in the 21st 
century. J Intern Med. 2000 Jun;247(6):615-28.
5. Sood S, Mbarika V, Jugoo S, Dookhy R, Doarn CR, Prakash N, et 
al. What is telemedicine? A collection of 104 peer-reviewed per-
spectives and theoretical underpinnings. Telemed J E Health. 2007 
Oct;13(5):573-90. 
6. Adewale OS. An internet-based telemedicine system in Nigeria. Int J 
Information Manag. 2004;24(3):221-34.
7. Saigí F. eSalut funciona, vet aquí la prova. eHealth Week 2010. Bar-
celona, 15 a 18 de març de 2010.
8. Lacasta D, Flayeh S, Escobar B, Ojuel J, Piquer N. Vallejo A. Projecte 
ECOPIH (eina de comunicació entre atenció primària i hospital). 
Google Groups, de l’ICS Badalona. IV Jornada Innovació d’Atenció 
Primària. Barcelona, 1 de juliol de 2010. 
9. Espina A, Jurado J, Lopez V, Olivé M, Vargas E. L’espai interconsulta. 
IV Jornada Innovació d’Atenció Primària. Barcelona, 1 de juliol de 
2010. 
10. Ley Orgánica 15/1999, de 13 de Diciembre, de protección de Datos.
11. Vargas E, Espina A, Jurado JM, Olivé M, Valls R, López V. Intercon-
sultamos online. Comunicació pòster. 31 Congreso de la Sociedad 
Española de Medicina.
300
250
200
150
100
50
0
D
IG
ES
TO
LO
G
IA
C
A
RD
IO
LO
G
IA
N
EU
RO
LO
G
IA
H
EM
AT
O
LO
G
IA
U
RO
LO
G
IA
RA
D
IO
D
IA
G
N
Ò
ST
IC
N
EF
RO
LO
G
IA
G
EN
ÈT
IC
A
 M
O
LE
CU
LA
R
O
BS
TE
TR
ÍC
IA
/G
IN
EC
O
LO
G
IA
O
TO
RI
N
O
LA
RI
N
G
O
LO
G
IA
CI
RU
RG
IA
 P
ED
M
ED
IC
IN
A
 IN
TE
RN
A
A
L·
LE
RG
O
LO
G
IA
PN
EU
M
O
LO
G
IA
CI
RU
RG
IA
 V
A
SC
U
LA
R
G
A
ST
RO
EN
TE
RO
LO
G
IA
 P
ED
G
ER
IA
TR
IA
N
EU
RO
LO
G
IA
 P
ED
O
FT
A
LM
O
LO
G
IA
CI
RU
RG
IA
 G
EN
ER
A
L
C
A
RD
IO
LO
G
IA
 P
ED
D
ER
M
AT
O
LO
G
IA
EN
D
O
CR
IN
O
LO
G
IA
 P
ED
O
N
CO
LO
G
IA
PN
EU
M
O
LO
G
IA
 P
ED
PA
L·
LI
AT
IU
S
CI
RU
RG
IA
 P
LÀ
ST
IC
A
PS
IQ
U
IA
TR
IA
RE
U
M
AT
O
LO
G
IA
A
N
ES
TÈ
SI
A
N
EF
RO
LO
G
IA
 P
ED
H
EM
AT
O
LO
G
IA
 P
ED
M
ED
IC
IN
A
 IN
TE
N
SI
VA
N
EO
N
AT
O
LO
G
IA


Espai interconsulta - consulta virtual: millorant la integració entre nivells assistencials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert