Ubach, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Solidaritat
L’ensenyament de la medicina al Txad
Mario Ubach
Misión y Desarrollo para Goundi. Barcelona.
Correspondència: Dr. Mario Ubach Servet
Misión y Desarrollo para Goundi
c/ Roger de Llúria, 13
08010 Barcelona
Mòbil 607 23 64 97
Adreça electrònica: mubach@terra.com
Annals de Medicina 2009; 92: 22-23.
26
Introducció
Es diu que, en la vida, quan es tanquen unes portes, se
n’obren d’altres. Així ha estat el meu cas ja que quan, per
causes que no vénen el cas esmentar, vaig deixar l’activi-
tat com a cap de servei de cirurgia en l’antic Hospital de
Mataró, vaig poder reiniciar una activitat que ja havia
desenvolupat 30 anys abans però que per circumstàncies
no havia pogut continuar i que em quedava pendent d’e-
xecució: contribuir activament i ajudar la gent necessita-
da de l’anomenat “tercer món” (Figura 1).
Vagi per endavant l’admiració pels companys que de
manera altruista i desinteressada davant de situacions més
precàries que les actuals van obrir els camins que han fet
possible la continuació de la tasca que ells iniciaren
temps enrere. 
Un record especial d’estimació a la figura del Dr. Salva-
dor Cortadellas, fundador de Medicus Mundi, a qui vaig te-
nir el plaer de conèixer en els darrers anys de la seva vida
i amb qui vaig poder compartir les seves dilatades expe-
riències adquirides a l’Àfrica, concretament al Camerun i
al Txad.
La medicina al segle XXI
Els que vivim a Occident, pertanyem a una societat
rica i desenvolupada que comprèn tan sols el 10% de tot
el món. Dit d’una manera més crua, mentre a nosaltres
ens sobra, fins i tot per permetre’ns el luxe de rebutjar ali-
ments, el 90% que resta passa fam.
A més, en el decurs dels darrers anys s’ha produït un
fenomen paradoxal: l’evolució tecnològica d’occident ha
donat lloc a un creixement científic i econòmic molt
important, però aquest creixement, traduït en paràmetres
econòmics, ha portat com a conseqüència un increment
de les diferències existents entre el nostre món i els paï-
sos del sud, que provoquen un increment del seu deute
extern. Segons un estudi d’Intermón, més de 18 països i
460 milions de persones es troben avui en pitjors condi-
cions que les que tenien fa 15 anys. En un planeta en el
qual sobren els recursos, 850 milions de persones es
veuen atrapades per la desnutrició i la misèria econòmica.
La mortalitat infantil és encara al voltant del 50%, la
pobresa segueix essent habitual i la mort per inanició i per
les malalties endèmiques es pot considerar desgraciada-
ment rutinària (5 milions de nens moren cada any per
malària a l’Àfrica subsahariana).
Això passa en uns països en els quals està en joc la
seva supervivència, en un ambient on dia a dia la qualitat
de la vida es deteriora inexorablement i la societat es
debilita per la gran corrupció a tots els nivells. L’educació
baixa de nivell per la nul·la inversió en ensenyament i la
precària salut de la població és amenaçada no tan sols per
endèmies, parasitosis, sida, etc., sinó també per la man-
cança de personal qualificat i de l’adequat tractament
mèdic i farmacològic.
A nivell universitari, aquesta situació queda traduïda
en una formació molt deficitària, sobretot degut a la man-
FIGURA 1. El Dr. Ubach donant classe
cança de professorat i a l’absència de programes de recer-
ca. Per tant, és fàcil deduir les conseqüències: dèficit de
llicenciats i la seva escassa qualificació. La majoria dels
pocs estudiants de medicina que han pogut finançar-se els
estudis a Europa no torna o bé, si ho fa, escull l’opció més
rentable, l’administració pública, tot deixant els hospitals
en mans de metges estrangers. 
Jo he tingut la sort de pertànyer a un col·lectiu de met-
ges fets “a l’antiga”, format des de l’època d’estudiant i
com intern en el si d’especialitats quirúrgiques. Aquesta
formació, de segur incompleta, m’ha servit de molt en els
darrers 15 anys, en els quals he hagut que fer front a la
pluripatologia quirúrgica que un cirurgià general ha d’a-
frontar tot sol en aquells indrets situats al mig de l’Àfri-
ca. Allí, fins fa pocs anys, era relativament fàcil trobar
metges europeus formats en les branques troncals, alguns
d’ells ja jubilats en els països d’origen que, d’una mane-
ra activa, es feien càrrec de dinamitzar els pocs hospitals
existents en una franja del nostre món, l’anomenat “cin-
turó de la fam”. Avui dia, cada cop som menys els qui
encara podem anar-hi ja que el nivell creixent d’especia-
lització i tecnologia a que són sotmeses les noves promo-
cions arreu d’Europa amb els programes MIR fa difícil el
recanvi en un sistema sanitari que funciona a precari, però
que és el que l’Àfrica necessita. Així, sovint, es pot trobar
llocs en els quals, damunt del plànol, existeix un hospital
però potser, en ells, no hi trobarem cap metge.
Un projecte pilot posat en marxa al Txad fa 4 anys, per
iniciativa privada, pot variar positivament els esdeveni-
ments: la construcció d’un nou hospital i una nova
Facultat de Medicina privada finançada, assessorada i
dirigida per professionals europeus voluntaris. L’objectiu
és preparar adequadament i en el mínim temps possible
metges autòctons qualificats per cobrir les necessitats més
imperioses. Un cop obtinguda la llicenciatura, aquests
professionals ja tenen signat un compromís pel qual es
comprometen a treballar durant 10 anys per l’associació
local (ATCP) que els ha proporcionat les beques d’estudi,
tot retornant a l’associació el 10% anual del cost de llur
formació, que servirà per finançar noves promocions.
Fa quatre anys, 24 estudiants prèviament seleccionats
(21 nois i 3 noies) iniciaren aquesta “aventura” i, en un
règim d’internat finançat per beques obtingudes a
Barcelona, començaren les classes teòriques, no tan sols de
medicina sinó també de química, llengua anglesa i
informàtica (Figura 2). Avui, aquesta promoció ja fa clas-
ses pràctiques en el nou hospital Le Bon Samaritain
(Figura 3), que es va inaugurar tot just fa uns mesos.
Aquest any, han iniciat la segona promoció 40 alumnes,
27 nois i 13 noies, també amb beques obtingudes de famí-
lies i societats de les illes Balears, el País Basc i Catalunya.
Professionals de la medicina italians, francesos,
espanyols i suïssos, en actiu i jubilats, en un constant anar
i venir, imparteixen avui les classes i, a la vegada, asses-
soren els metges residents i estudiants del nou hospital.
Amb aquest moviment, esperem que dintre de 10 anys el
país pugui comptar amb 64 nous metges autòctons amb
formació mèdica feta a mida per a ells.
Es tracta d’un projecte ambiciós a mig termini, que
respon a les necessitats urgents i vitals que hem comen-
tat, conscients del compromís adquirit ja que de l’èxit
en depèn la salut de tants i tants ciutadans que podran
ser atesos i acollits amb competència científica i soli-
daritat inspirada per valors superiors a l’interès o l’èxit
personal. 
INSTITUCIONS DE REFERÈNCIA
1. Organització Mundial de la Salut (OMS). Disponible a:
http://www.who.int/es/. Accés l’11 de desembre de 2008. 
2. Intermón Oxfam. Disponible a: http://www.intermonoxfam.org.
Accés l’11 de desembre de 2008. 
3. Misión y Desarrollo para Goundi. Disponible a: 
http://www.misionydesarrolloparagoundi.com/. Accés l’11 de desem-
bre de 2008. 
27
MARIO UBACH - L’ENSENYAMENT DE LA MEDICINA AL TXAD
FIGURA 2. Facultat de Medicina FIGURA 3. Hospital Le Bon Samaritain acabat de construir


L'ensenyament de la medicina al Txad

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert