Clemente Hernández, Javier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Materials del Baix Llobregat,16. 2010 (103-104)
Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers. 
500 anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers 
Josep Campmany i Guillot
Gavà: Associació d'Amics del Museu de Gavà/Centre d'Estudis de Gavà, 2009.
No vull estar-me de fer una
reflexió molt particular i
personal en començar la
recensió de l’obra que Josep
Campmany titula Història
del Culte a la Mare de Déu
de Bruguers. 
El primer contacte que vaig
tenir amb la producció de
l’autor es remunta a l’any
1996 i va tenir lloc quan va
caure a les meves mans un
exemplar de Diàleg, butlletí
d’informació generat per la
Parròquia de Sant Pere, de
Gavà. Aleshores, Camp-
many escrivia una sèrie de
capítols amb el títol genèric: “Sobre l’antiguitat de les
esglésies de Sant Pere de Gavà i Sant Miquel
d’Eramprunyà”. 
Més endavant, però poc després, era el butlletí
castelldefelenc Mar i Muntanya el que comptava amb
Josep Campmany i Guillot per treure l’entrellat de
qüestions com ara:  “Origen del monestir i parròquia
de Castelldefels” (Mar i Muntanya, número 20, març
1997) i, en números successius de la mateixa publi-
cació mensual, “Extensió del monestir de Castelldefels
i la seva independència d’Eramprunyà”, “Les advoca-
cions del monestir de Castelldefels”, “Les terres del
monestir de Santa Maria de Castelldefels” i “La for-
mació de la parròquia de Castelldefels”. Deu noves
entregues, també des del butlletí parroquial de
Castelldefels, arribarien als lectors més tard amb el
treball: “La pugna entre diòcesi i Sant Cugat pel con-
trol de les esglésies del monestir”. 
Potser he fet un gra massa recordant tot aquest seguit
de manifestacions de l’esperit investigador de
Campmany per portar el pensament que anunciava
en començar. Vull referir-
me a la imatge que el citat
estudiós podria suscitar i
que el retrataria com un
d’aquells antics rectors de
parròquia que repre-
sentaren a casa nostra l’es-
perit il·lustrat del que volia
preservar la memòria d’un
passat local. 
He estat testimoni directe, i
recordo que ha passat més
d’una vegada, de la reacció
que ha desvetllat la
primera “topada” davant
per davant amb la persona
de Josep Campmany per
part d’alguns que només el coneixien per la seva pro-
ducció escrita i no en persona. 
És clar que no responia a l’estereotip d’una barreja
d’entre savi i rateta d’arxiu consolidada a base de
molts i molts anys de solitud gairebé monàstica. En
Campmany, dinàmic ell, trencava el motlle del preju-
dici que la seva admirable tasca investigadora podria
haver originat. Veient els seus treballs, però, l’encu-
riosit lector que hagués tastat la seva producció ja
podria haver-se estalviat la sorpresa. 
Malgrat els títols que volgudament he triat per a
l’exemple i els rotatius on han vist la llum, els estudis
de Campmany són quelcom radicalment diferent del
que els iniciadors de la historiografia local de casa
nostra podien mostrar. 
L’esperit científic de Campmany traspua per les seves
aportacions. El rigor de la investigació sempre hi és
present (fins i tot quan publica, prenent-se la llicència
de fer ús de la fantasia, el retrat de vint-i-quatre per-
sonatges del passat en el llibre Gavà: Històries
JAVIER CLEMENTE HERNÁNDEZ
103
Materials tripa.qxd:Materials 13.qxd  9/12/10  11:09  Página 103
Materials del Baix Llobregat,16. 2010 (103-104)
medievals. Associació d’Amics del Museu de Gavà.
2006). Si, pel que fos, l’aparell crític que acompanya el
conjunt del seu quefer no s’hagués mostrat en l’edició
primigènia, els que el coneixem o hem vist els seus
manuscrits, sabem del cert que hi és darrere com a aval
de tot el que diu. 
Com a valor afegit, a més, caldrà fer esment que, tot i
moure’s en l’àmbit gairebé sempre lligat a un sector
territorial concret, la seva mirada permet la contextua-
lització amb un tot. 
I, parlant dels mèrits sempre presents en el que assídua-
ment Campmany oferta als estudiosos del Baix Llobregat,
podem dir novament que els apliquem a la valoració de
l’obra que, de fet, hauria d’haver presidit l’afany d’aquest
discurs. Comprovem-ho.  
El recorregut històric pels cinc-cents anys d’ençà de la
inauguració de l’actual ermita de Bruguers veia la llum,
per primer cop, en la ja citada publicació Diàleg; tinc al
davant el capítol 28: “L’esplendor actual”, que aparegué
en l’edició de juny de 2008 (número 215) i que correspon
al que el llibre mostra novament; també puc mirar com
les edicions d’agost i setembre de 2008 de Mar i
Muntanya treien a la llum dues aportacions amb
encapçalament semblant: “L’esplendor actual de la devo-
ció a la Mare de Déu de Bruguers” (números 157 i 158).  
La feina de Campmany, sens dubte, ha dignificat la vàlua
de les revistes on han vist la llum, dotant-les de prestigi.
En l’edició posterior en forma de llibre, com potser algú
ja imagina, es guanya en aspectes formals. 
Des del moment en què el corpus global de l’estudi pren
la forma de llibre com a tal, evidentment assoleix la
dimensió mitificada de l’enquadernació que lliga el tot;
però aquest no és l’únic aspecte referit a la forma que l’o-
bra ha aconseguit millorar. El cas que ens ocupa guanya
en i per les il·lustracions que ofereix. Finalment, s’ha per-
mès la inclusió de gran quantitat de notes que donen
prova del rigor, d’una banda, però també de l’esforç
emprat en la recerca. Fruit de tot plegat, els investigadors
podran continuar les tasques en el futur des d’un estat de
la qüestió ancorat en una fermesa que no permet dis-
cussió. 
La història del culte marià arrecerat a l’ermita que trobem
a la carretera que enfila cap a Begues, des de la ciutat de
Gavà, queda perfectament dibuixat. 
S’ha fet des del seu origen, vinculat a l’època de la recon-
questa i la consolidació del feudalisme, veient l’esclat a
l’entorn baixmedieval sota el patrocini dels Marc. 
Arribada la crisi del sistema medieval, es retrata el pas
dels capellans beneficiats als absentistes, l’auge protago-
nitzat pels ermitans en l’època humanística… l’autèntic
procés de popularització del culte que coincidirà en gran
mesura amb la seva laïcització i implicació més ciutadana
pròpia de la vida religiosa del barroc; amb processons,
però també excessos festius. 
Censurat aquell fervor popular, la presència de les idees
il·lustrades, en les acaballes de l’antic règim semblen
donar pas a l’afany més crematístic que neix de les ren-
des del llogaret. La recuperació del culte, des de
començament del segle XX, i malgrat els avatars pels
quals passa el país, ens porten, finalment, a l’etapa d’es-
plendor a què més amunt ens hem referit. La mostra que
ho fa palès és que l’ermita rep, anualment, dos romiat-
ges ben consolidats; un que protagonitzen els ciutadans
de Gavà i un altre aplec on, per la Segona Pasqua, el cant
coral, balls populars, sardanes… són els motius que
embolcallen la celebració que fan els beguetans i els
castelldefelencs. 
Quan sortí publicat el treball de Campmany en forma de
llibre, molts d’aquells assidus del petit santuari agraïren
poder tenir bon coneixement de la tradició religiosa que
perpetuaven. Ho tenien a l’abast gràcies a la novetat edi-
torial Història del Culte a la Mare de Déu de Bruguers.
500 anys de l'ermita actual. L’edició d’aquest nou llibre
de Josep Campmany va ser, i així es va publicar, una molt
bona notícia (Mar i Muntanya, número 169, juny 2009).
Si llavors se’n recomanava la lectura, també ho fem ara
novament i, de la mateixa forma, felicitem la idea del
patrocini que han tingut  l'Associació d'Amics del Museu
de Gavà, el Centre d'Estudis de Gavà, l'Ajuntament de
Gavà i el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la
Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Ramon
Muntaner. 
104
ressenyes
Materials tripa.qxd:Materials 13.qxd  9/12/10  11:09  Página 104


Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers. 500 anys de la inauguració de l'actual ermita de Bruguers. Josep Campmany i Guillot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert