Catà, Ferran

Revistes Catalanes amb Accés Obert

t K-^-'x A-J', ^^ í ^ j E p n t s - . o c t u b r e ' 2 0 0 0 ^^ FENT MEMÒRIA 
FERRAN CATA 
recordant el passat sense rancúnia 
r-j»^ ^ · — ; (^ ,1 molts els argen-
tonins que s'interes-
sen pel passat del 
nostre poble, i per 
això busquen, pregunten, inqui-
reixen, especialment sobre els pri-
mers anys de la nostra postguerra, 
tan plena de dificultats, injustícies 
i sacrificis. I més si fem un salt 
enrera i reculem uns 15 anys més; 
aniríem a raure cap al 1923, l'any 
del pronunciament de la dictadu-
ra del general Primo de Rivera. 
Abans de seguir vull fer un aclari-
ment: vaig néixer l'any 1918. 
Això no té cap mèrit. Què pretenc 
dir, doncs? Que en aquell llavors 
tenia 5 anys. Era un vailet entre-
maliat i tafanerot, i me'n recordo 
de moltes coses. Amb un intent de 
periodicitat veié la llum "La Veu 
d'Argentona" l'any 1923 (cal veu-
re l'interessant treball de l'amic 
Emili Amargant en el primer 
número de la revista Fon t s refe-
rent a la premsa a Argentona). En 
aquest número de "La Veu d'Ar-
gentona" es reflecteix clarament 
l'ambient que es vivia a la vila. 
Sense pretendre explicar fil per 
randa el que ni el perquè, deixeu-
me dir algimes de les coses de les 
que jo vaig ser testimoni ocular. La 
història dels pobles no es compon 
solament de fets agradables; ha de 
ser verídica, sense decantar-la al 
gust d'aquell que l'escriu. En tot 
cas ha de ser qui la llegeix el que 
amb sa benevolència determini. 
Argentona estava dividida en 
dos bàndols irreconciliables. S'o-
diaven, la qual cosa sovint dege-
nerava en insults i mastegots. Les 
manifestacions i actes públics mai 
es feien conjuntament. Cada part 
tenia la seva camarilla i cada ca-
marilla els seus capitostos que 
procuraven entorpir les iniciatives Vilassar, amb el formidable pont 
dels altres. Tots els epítets pu- per travessar la riera, fent delir els 
nyents anaven dirigits contra l'ho- de Sant Adrià, que clamaven i no 
me que havia estat durant més n'aconseguien un de similar sobre 
d'un quart de segle l'alcalde i al el riu Besòs, 
qual s'atribuïa el malestar del po- Cap a l'any 1923 es van posar 
ble. Malestar que havia arribat fins llambordes a tot el carrer Gran, 
al punt que tots els prometatges i acabant així amb l'etern fangueig 
casoris fossin del mateix bàndol, al qual estava sotmès. S'adecentà 
així com les manifestacions de dol. el passeig de Marina Julià i el car-
Dos fets parlen per si sols. rer Dr. Farrero, fent les voreres i 
Quan el 14 d'abril del 1931 es sembrant els arbres 
proclamà la República, un grup que avui hi llueixen, 
d'argentonins es personaren a la Es va concebre i es 
plaça Nova i amb l'ajut d'una es- va realitzar el projec-
carpa arrencaren i esmicolaren la te del tramvia que 
placa de marbre on lluïa el nom 
de "Plaza de D. Eduardo Fortí". 
On hi havia hagut els primers 
safareigs públics (jo no els havia 
conegut, però en dóna fe de com 
eren la foto que està a l'entrada de 
l'Ajuntament) es va construir un 
quiosc d'obra, amb el seu correspo-
nent annex de taules i cadires. La construïdes al sot de can Calopa i 
gent no capia com particularment que avui porten el nom de 
podia edificar-se en un terreny Francesc Burniol. L'amistat amb 
públic. S'acostava la festa major de el baró de Viver, alcalde de Bar-
Sant Domingo, la primera després celona i afincat al poble, així com 
unia Mataró amb 
Argentona que s'i-
naugurà l'any 1928 i 
que tant va contri-
buir al viure argen-
toní. Gairebé al ma-
teix temps s'inaugu-
raven les escoles 
Cap a Tany 1923 es van posar 
llambordes a tot el carrer Gran.., 
Es va concebre 1 es va realitzar 
el projecte del tramvia que unia 
Mataró amb Argentona 
que s'inaugurà l'any 1928 
de l'adveniment de la República. 
En Viada va portar estris per aixe-
car el clàssic envelat i servint-se de 
les antenes i fent força amb elles el 
quiosc fou enderrocat... 
Quins eren els motius d'a-
questa enemistat tan ferotge? Pot 
una persona tenir tot allò dolent i 
res de bo? Donem una ullada a 
algun fet rellevant. Mig carrer 
Gran portava el nom de Carlos 
Padrós i l'altra meitat el de Conde 
de Lavern. El primer era el nom 
d'un diputat que ens representava 
a Madrid; es diu que gràcies a ell 
s'aconseguí el tram de carretera 
que va des del torrent d'en Tossa 
fins l'enllaç amb la carretera de 
la del delegat d'Obres Públiques, 
foren bons puntals per l'engrandi-
ment del poble. 
Aquest escrit és tret del meu 
arxiu particular, del que cada per-
sona guarda en la seva memòria. 
Per això hi por haver algun detall 
imprecís. Demano disculpes per 
endavant. Per això també quan un 
avi se'ns en va ens dol tant, perquè 
hem de considerar que és un retall 
d'arxiu que es perd. 
Sortosament d'aquest passat 
no ens queden rancúnies. Tothom 
vol viure en pau i esperançat. I si 
un neguit intenta enterbolir el 
pensament, rebutgeu-lo conside-
rant que tot fou un mal son. 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 2] 


Recordant el passat sense rancúnia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert