Xaubet i Vilanova, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
La commemoració del tercer centenari de la publicació del Fènix de Catalunya de Narcís 
Feliu de la Penya, ha fet replantejar algunes interpretacions sobre la crisi del segle XVII català. 
Josep Xaubet i Vilanova introdueix la seva visió de la matèria. 
PER A UNA INTERPRETACIÓ ACTUAL DEL 
FÈNIX DE CATA LUNA 
Aquesta obra de la qual commemorem en-
guany els tres-cents anys de la seva publicació, 
sembla ser que és a l'ordre del dia per allò que diu 
o que hom creu que diu, o que vol fer-U dir. 
El Fènix de Cataluna contenia unes propostes de 
modernització i d'actualització de la indústria i 
der comerç catalans, i per consegüent de renova-
ció de Catalunya, certament encertades aleshores, 
i per ser principis obvis sempre són actuals,_l_a seva. 
proposta segueix essent vàlida 300 anys després, 
però no caiguem en anacronismes històrics. 
Èl Fènix fou fruit d'unes circumstàncies de-
terminades, obra d'uns homes concrets moguts 
per uns interessos i uns ideals propis del seu temps 
històric. Representa una opció de política~rner-
cantilista, que és el que es donava a l'època arreu 
d'Europa. 
Els autors, Martí Piles, l'inspirador de les 
idees, i Narcís Feliu de la Penya, que fou qui es-
criví el text, després d'esmentar les glòries passa-
des mercantils i industrials de Catalunya, i valo-
rant optimista la situació contempòïànià propo-
sen tot un seguit de mitjans de redreçament: la 
creació d'indústries avançades de tèxtils per evi-
tar-ne la competència estrangera, i, sobretot, la 
formació d'una gran companyia de comerç se-
guint el model holandès, amb la funció de pro-
porcionar capital a la indústria, al comerç i a la 
navegació. Aquesta institució havia de tenir ca-
ràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i 
la de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat i 
havia d'ésser dirigida per 60 representants dels 
estaments socials de ciutadans, mercaders, artistes 
i menestrals. 
Per emmarcar bé el significat d'aquesta obra 
cal entendre-la com la continuació de la primera 
que féu Narcís Feliu, el Polttico Discurso. No es 
pot entendre l'una sense l'altre. La situació con-
juntural, la crisi econòmica de vers 1680, portà 
alguns mercaders a cercar l'ajuda de l'erudit doc-
tor en dret Narcís Feliu perquè escrivís una anà-
lisi dels seus problemes i el remei necessari per a 
guarir-los. De la qual resultà el Política Discurso 
el 1681, que Feliu publicà i distribuí per compte 
propi als ministres de Madrid i als oficials de tot 
Catalunya i Espanya, com féu amb el Fènix més 
endavant. En aquesta obra, reprenent la tradició 
dels arbitristes castellans, dóna la culpa dels mals 
del Regne a la dependència de les importacions 
estrangeres i a la ruïna de les fàbriques pròpies:-
Referit a la seva "provincià", en reclamà un fo-
ment actiu de la potència productiva: Renazca, 
pues, el comercio en Cataluna, qual otro Fènix 
de sus cenizas. (1) 
L'au fènix era aquell ocell mitològic que re-
naixia de les seves cendres, tenia un sentit religiós 
i és així com fou escrita l'obra de Fra Josep EUes 
Esturgos, Fènix català, el 1644; però en canvi. 
Feliu l'aplica diferentment (o potser no tan difer 
rent), com sembla desprendre's de les observa-
cions del Consell d'Aragó: el titulo de la obra no 
pareze a propósito para la matèria que trata. (2) 
Aquella obra no és més que la plasmació es-
crita d'un estat d'ànim i dels interessos i projec-
tes d'un grup d'homes dels quals Feliu era el por-
taveu. Els seus veritables autors foren una nova 
classe social, la renovació de l'estament dels ciu-
tadans i mercaders. Gent emprenedora que ha-
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
via sortit dels rengles de la menestralia o de la pa-
gesia, de Barcelona o de les petites ciutats comar-
cals, i s'havia enriquit gràcies a la seva activitat 
en l'economia del país. Martí Piles, mercader, el 
més característic, era vigatà, els avantpassats de 
FeUu de la Penya eren pagesos de Mataró, per 
citar només dos casos; i l'auge ben conegut de 
Mataró, port que competia amb Barcelona, i la 
importància de la seva producció de vi i aiguar-
dent; i el desenvolupament de la manufactura a 
Manresa pel mateix temps, en són bons exemples. 
Malgrat-que s'havien ennobUt i equiparat a la 
petita noblesa, pel seu origen, per la seva activitat 
en els negocis, formaven una nova classe social, 
aquella que anirà creixent tot al llarg del segle 
XVIII, i que al XIX assumirà el poder polític de 
la nació. Classe contradictòria, subordinada a Ma-
drid, la revolució industrial i el moviment polític 
que encapçalarà i promourà seran febles com ella 
mateixa, cosa que ja ha estat prou estudiada pels 
historiadors. 
Paral·lelament a la seva tasca teòrica, durant 
la dècada de 1680-90, Feliu promogué una tasca 
d'espionatge industrial per Europa, però a l'hora 
d'aplicar les noves tècniques aquí amb l'ajuda 
d'especialistes de fora, les baralles dels burgesos 
interessats pel monopoli de la indústria tèxtil 
—el plet entre Vivers i Julian, que de retruc per-
judicà Feliu^ i el poc suport per part dels seus 
conciutadans, portaren en orris els seus intents. 
Fracassaren les iniciatives dels seus col·labo-
radors, Burgada, Josep Prats, Marià Julian ... mal-
grat el suport econòmic del mateix Feliu. Fracas-
sà també la Companyia de la Santa Creu, fundada 
el 1690-per Feliu, el seu parent Joan Llinars, Ber-
nat d'Aimeric-Cruilles i Martí Piles, per fabricar 
teles. Res no es pogué fer des de la Junta de Co-
-^ merç de Barcelona que morí d'esllanguiment el 
1697. 
Semblen inversions sense sentit, perquè fo-
ren totes elles fracassades, però l'actuació perso-
nal'd'àqüést'grüp de persones, especialment de 
Feliu, era coherent amb allò que proposaven. 
Cal remarcar el discurs profundament polí-
tic subjacent, —d'ací el nom del primer Hibre, pro-
jecte polític més que rés—, d'intervenció a través 
d'un programa econòmic (i social, naturalment), 
endegat per una classe social amb aspiracions 
d'èlite dirigent. 
Aquestes dues obres són el programa teòric 
d'actuació d'una part de la classe dirigent catalana 
del moment, l'aplicació pràctica del qual fou un 
F È N I X D E C A T A L V N A 
C O M P E N D I O DE SYS 
ANTIGVAS GRANDEZAS.YMEDIO 
PARA RENOVARLAS. 
ALA SAGRA, Y 
CATHOLICA MAGFSTAD 
D E N V E S T R O G R A N MONARCA 
Carios Scgundo ( que Diosguarde) Rey de 
las Efpanas, y Einperador del 
- Nuevo Mundo. 
COKSAGRALE MARTIN PILES MERCADER 
de Licttços de U Congregacion de San lutiàn^Vezíi» defta 
Nobilijfima Ciudad de Barcel0na,aatural de 
la Ciudad de Vique. 
C O N P R I V I L E G I O . 
Eit'SarieUo» : En la Imprenca de Rafael FigucrÀ , i. los 
Algodoneros. Ànode i£8j. 
fracàs estrepitós, primerament en el camp econò-
mic i seguidarnent en el polític. Els projectes eren 
massa ambiciosos, desproporcionats a la realitat 
del país massa dèbil estructuralment; encara que 
fos tan petit com ella el Principat no era pas cap 
Holanda. Tanmateix, la nova conjuntura que en-
cetava al segle'XVIII no era gens favorable als 
països petits, sinó a les grans i fortes potències 
colonials. Nogensmenys, Holanda, el car model 
de FeliUjS'ensorra al llarg d'aquest segle. 
Calia u'n poder fort, per això les bones rela-
cions de Feliu amb la Cort, per portar a terme una 
política mercantilista a nivell europeu, i per això 
també hom li dedicà el Fènix al rei Carles II. 
Després del canvi de dinastia, el marc peninsular 
sota el Borbó no semblava l'escaient i hom, recol-
zant en la conjuntura favorable del moment, in-
tentà imposar des dels països de la Corona d'Ara-
gó un altre candidat a la Corona d'Espanya, per 
veure si d'aquesta manera podien ser realitzats els 
projectes que hom portava al cap des de tant de 
temps ençà. La creació de la Companyia Nova de 
Gibraltar, per comerciar amb Amèrica, és l'única 
reahtzació duta a terme, les altres mesures preses 
per les Corts de 1706 no passaren de mers projec-
tes. 
10 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
La classe dirigent catalana, i especialment les 
capes burgeses, malgrat les ensulsiades de la repre-
sentada per Martí Piles i Feliu de la Penya, opti-
mista, tindrà prou força per dur a la pràctica una 
opció política en el trencant de 1705 i dirigir tot 
el país amb els altres Països Catalans, i gairebé tot 
Aragó, en la Guerra de Successió. 
Amb el fracàs de les iniciatives de redreça-
ment, de les propostes econòmiques, i en darrer 
terme, i com a conseqüència de la feblesa estruc-
tural d'una classe dirigent sense base, el fracàs de 
l'opció austriacista després de l'entestada defensa 
de 1714, la burgesia i les altres classes altes del 
país i les que ho anirien esdevenint al llarg del 
XVIII, triarien l'altra opció i es passaren amb 
armes i bagatges al camp de l'enemic de 1714 per 
poder seguir essent classe dirigent dins d'un nou 
marc de relacions de força no favorables. 
Per poder realitzar les seves ambicions eco-
nòmiques hom s'avingué a renunciar a la llibertat 
política; després, a la caiguda de l'Antic Règim, 
ningú no reclamà un estat català, ni tan sols rei-
vindicà la llengua, sinó que les mires de la classe 
revolucionària en la nova conjuntura eren per al 
mercat "nacional" espanyol i americà. 
Narcís FeUu de la Penya, i l'ideari expressat 
al Fènix de Cataluna, com a cap de brot de la seva 
classe social, representa l'angoixa d'un fracàs i el 
drama d'una impotència i incapacitat polítiques. 
Josep Xaubet. 
NOTES 
1.- Citat per H. Kamen al seu estudi introductori a l'edi-
ció facsímil del Fènix, pàg. 7, Edició del Departa-
ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
Citat per H. Kamein al seu estudi introduc pàg.21. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 11 


Per a una interpretació actual del Fénix de Cataluña

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert