Figueres, bressol del republicanisme català, comptarà a partir de la Restauració dels Borbons, el 1875, amb importants nuclis d’ideologia republicana. Si bé el nucli federal de Pi iMargall serà el majoritari al llarg del període, també hi haurà una significativa presència dels altres, especialment el progressista de Ruiz Zorrilla i el possibilista de Castelar. Tots comptaran amb els seus propis mitjans d’expressió (El Ampurdanés, La República, La Evolución, etc.), encara que no tots van tenir ni el mateix pes ni la mateixa vida, essent predominants els que defensaven el pensament republicà federal. Igualment, tots ells comptaran amb representació de regidors a l’Ajuntament d’una forma continuada, destacant les figures de Joan M. Bofill, Martí Carreras, Ramon Pascal, Tomàs Jordà, entre d’altres.Figueres, birthplace of Catalan republicanism, would see important centres of republican ideology after the Restoration of the Bourbon monarchy in 1875. While the federal nucleus around Pi i Margall will represent the majority over the period, there would also be a significant presence of others, especially the progressive movement of Ruiz Zorrilla and the possibilism of Castelar. Each would have its own channel of expression (El Ampurdanés, La República, La Evolución, etc.), though not all had the same weight nor lasted the same and, again, those defending the federal republican ideology predominated. However, all had a continuous representation at the city council where men like Joan M. Bofill, Martí Carreras, Ramon Pascal, Tomàs Jordà, among others, stood out
