García-Petit, J.

Martí, M. E.

Tomàs, X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

vista d'un cercle d'escuma adhesiva per asso- 
lir un nivel1 adient d'humitat. 
La proximitat a un radiador, una finestra 
amb sol o qualsevol altre font de calor incre- 
menta la humitat de la instal.lació accelerant 
el procés. En pocs dias l'espkcimen esta en 
condicions prou flexibles com per redrecar- 
lo. Un espkcimen de la mida d'una perdiu re- 
quereix menys de set dias per una complerta 
relaxació. Els temps d'humefactació depenen 
de la grandaria, disposició i procés de conser- 
vació de l'especimen així com de les condi- 
cions d'humitat i d'escalfor de la cambra. 
Les dificultats han aparegut en el cas 
d'ales molt obertes per l'articulació carpa1 o 
en caps molt girats, de la qual cosa ja ens pre- 
vingué el Dr. Boles. En els exemplars quina 
posició s'acosta més al repos la relaxació és 
complerta i sorprenent. En el futur i a títol ex- 
perimental es provaran sistemes més rapits de 
relaxació, com és la injecció d'aigua calenta, 
les conseqükncies dels quals són encara des- 
conegudes per molts tipus de materials zoolb- 
gics. 
Els Srs. Puertas i Catalan, companys del Museu, i es- 
pecialment en Miquel Vicente, col4aborador del Mu- 
seu, han participat activamente en la realització de la 
cambra, així com en el seu seguiment. 
ABSTRACT 
A method to relax mounted specimens.- An easy and 
inexpensive method adapted from the experience of 
the Australian Museum to relax mounted specimens 
is described. The process impiies the re-hydratation 
of the specimens in a suitable box. The Museu de 
Zoologia de Barcelona has tested this method and the 
results are very encouraging. The specimens after re- 
laxation can be incorporated to the skin collections of 
the museum. 
Key words: Relaxing mounted specimens, Skin re-hy- 
dration. 
Unbe, F . ,  1986. Metode senzill de relaxació d'espkcimens natu'ralitzats. Misc. Zool., 10: 400-401. 
(Rebut: 28-11-86) 
Francesc Uribe, Museu de Zoologia, Ap. 593, 08003 Barcelona, Espanya. 
COLONITZACIÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA PEL GAVIA 
ARGENTAT (LA RUS CA CHZNNANS) 
L'expansió del gavia argentat (Larus cachin- 
nans michahellis) al litoral catala en la decada 
dels setanta va coincidir amb el comencament 
de la colonització de la ciutat de Barcelona 
(CARRERA & VILAGRASA, 1984). La primera 
parella que va criar dins el casc urba va fer-ho 
a les insta1.lacions del Parc Zoolbgic abans de 
1975 (S. Filella, com. pers.) comprovant-se la 
primera posta sobre un edifici de la ciutat el 
1980 (CORDERO & MORALEJA, 1981). Aquest 
fet molt comú en determinats paisos euro- 
peus, era gairebé desconegut al nostre estat. 
L'estudi de la nidificació.urbana del gavia 
argentat a Barcelona s'ha realitzat per primer 
cop l'any 1985 durant un període de temps 
que ha abarcat de finals de maig a mitjans de 
julio1 del mateix any. Per fer les observacions 
s'han triat llocs alts i dominants que permetes 
una bona visió de les teulades i parts superiors 
de les construccions urbanes, buscant adults 
posats sobre edificis i pollets vellugant-se pels 
voltants. Un cop localitzat el niu va procurar- 
se accedir-hi per prendre nota de l'estat de la 
cria, anellar els polls i recollir restes d'ali- 
ment. 
L'area prospectada intensament corres- 
pon a un 50% de la superficie de la ciutat i in- 
clou el centre urba i rodalies i tota la franja li- 
toral. El reste de la ciutat ha estat prospectat 
esporadicament i correspon a superficies 
muntanyoses o gens urbanitzades, vivendes 
aillades o de molt poca alcaria, que serien 
llocs poc o gens propicis per la cria del gavia. 
Només han mancat observacions de la part 
més oriental de la ciutat pero no hi han indicis 
de que aquesta especie nidifiqui allí. 
Els 25 nius localitzats poden agrupar-se al 
voltant de tres nuclis: Parc de la Ciutadella i 
Zoologic, Catedral, i Seminari Conciliar- 
Casa de Caritat, més un niu aillat trobat a la 
P l a~a  Maragall (taula 1) situant-se preferent- 
ment en edificacions a gran alcada (>20 m), a 
excepció de l'area de la Ciutadella que degut 
a ser una zona ajardinada no sobrepasa en 
general alcades de 10 m. 
Les postes van esser controlades a 16 nius 
obtenint una mitjana de 2,8 ouslniu essent 
Fig. 1. Planell de la ciutat de Barcelona amb les tres l'exit reproductor de 1,68 pollslparella, xifra 
principais arees de cria: 1. Parc de la Ciutadella; 2. molt a les observades al Regne Unit 
Catedral; 3. Seminari. 
Map of the Barcelona city with the three main bre- en nius urbans de Larus argentatus: South 
ed~ng areas: l .  C~utadella Parc; 2. Cathedral; 3. Semi- Shields ,6 P ~ ~ ~ ~ ~ P ~ ~ ~ ~ ~ ~ .  (MONAGHAN~ 
nary. 1982). 
Taula 1. Nombre de nius localitzats a les arees d'estudi i distribuits per alcades. 
Number of nests found in each study area, distributed by heights. 
Areas d'estudi 0-10 m 10-20 m 20-30 m > 30m Total 
Ciutadella i Parc Zoologic 6 1 1 O 8 
Seminari i Casa Caritat O O 10 2 12 
Catedral i rodalies O O 2 2 4 
Pca. Maragall O O O 1 1 
Total 6 1 13 5 25 
AGRAIMENTS ABSTRACT 
Volem agrair la desinteresada col.laboraci6 de totes 
les persones que ens han permés i'accés als diversos 
edificis, aixi com totes aquelles que ens han facilitat 
informació d'entre les que cal destacar a Enric Carre- 
ra, Salvador Filella, Lluis Colom i, com no, totes les 
facilitats que ens ha atorgat el Museu de Zoologia en 
la persona del cap de la Secció d'ornitologia, Fran- 
cesc Unbe. 
Yellow Legged Gulls colonization of Barcelona city 
(Larus cachinnans).-The nurnbcr of urban nesting Yc- 
llow Legged Gulls (Larus cachinnans michahellls) in 
Barcelona, in 1985 was of 25 pairs concentrated in 
three areas: Zoological Park and Ciutadella Park, 
Cathedral and Ciutat Vella, Serninari Conciliar buil- 
ding and its neighbourhood. The first pair nesting in 
the city was reported in 1975 and the first nesting in a 
building in 1980. Breeding success in 1985 was of 1.68 les Illes Medes. In: Els Sistemes Naturals de les 
chickslpair succesfully fledged. Illes Medes: 291-306 (J.D. Ros, 1. Olivella, J.M. 
Gili, Eds.). Institut d'Estudis Catalans. Barcelo- 
Key words: Yellow Legged, Larus cachinnans, Bar- na. 
celona, Urban breeding. CORDERO, P.J. & MORALEJA, J.M., 1981. Introduc- 
ción a las aves de las casas, torres, iglesias y masías 
del Maresme. L'Atzavara, 3: 20. 
BIBLIOGRAF~A MONAGHAN, P., 1982. The breeding ecology of urban 
nesting gulls. In: Urban Ecology: 111-121 (R. 
CARRERA, E. & VILAGRASA, J., 1984. La colonia de Bornkamn, J.A. Lee, & M.R.D. Seaward, Eds.). 
gavia argentat (Larus cachinnans michahellis) de Blackwell Scientific Publications. Oxford. 
García-Petit, J., Martí, M.E. & Tomas, X., 1986. Colonització de la ciutat de Barcelona pel Gavia Argentat 
(Larus cachinnans). Misc. Zool., 10: 401-403. 
(Rebut: 14-11-86) 
Jordi Garcla-Petit, Cl Magdalenes 6, 08002 Barcelona, Espanya.- M. Elena Martí, Ronda S. Antoni 46-50, 
08001 Barcelona, Espanya.- Xavier Tomas, Cl Escultor Llimoa 10, 08031 Barcelona, Espanya. 
Treball encarregat per la Subarea del Medi Ambient de 1'Ajuntament de Barcelona, en col~laboració amb el 
Museu de Zoologia. 
SEX, AGE AND CONDITION BIAS OF DECOY-TRAPPED CITRIL 
FINCHES (SERINUS CZTRZNEL L A )  
A. BORRAS & J.C. SENAR 
Decoy traps have been used extensively in 
avian studies, since they allow the capture of 
large numbers of birds with relatively little ef- 
fort. However, decoy-trapping has been 
found to cause a bias in the sampling of popu- 
lations, bird in poor condition or young indi- 
vidual~ having a higher chance to be attracted 
by decoys (WEATHERHEAD & GREENWOOD, 
1981; WEATHERHEAD & ANKNEY, 1984, 
1985; GREENWOOD et al., 1986). This effect 
can vary according to the species (WEATHER- 
HEAD & GREENWOOD, 1981). 
The Mediterranean region is the most im- 
portant wintering area for european finches, 
and many recaptures of birds ringed in north 
and central Europe are made there (ASENSIO, 
1984). Countries of the Mediterranean region 
catch during the migratory period great num- 
bers of finches for cagebird trade, and so, this 
is an important source of ringing recoveries. 
The main methods used by birdcatchers are 
clap nets and the "liga" (the use of sticks or 
stiff wires coated with a sticky substance by 
which small birds perching on them become 
stuck). Both methods are traditionally asso- 
ciated with cal1 and decoy live birds. 
However, ringers exceptionally use decoy 
birds, since they trap finches with mist nets or 
special traps. This is even more the rule in 
many countries of northern and central Euro- 
pe where caging of wild birds is punished by 
law . 
In this work the Citril Finch (Serinus 
citrinella) is used to test if there are sex, 
age and condition biasses in the trapping of 
finches due to the use of these two trapping 
methods: clap nets associated to decoys and 
mist nets. 


Colonització de la ciutat de Barcelona pel gavià argentat (Larus cachinans)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert