Ribot, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

lELS ALTRES 
IGIROÑINS 
"Cree que 
Girona és una 
ciutat normal, 
sense massa 
pretensions, 
oberta ais quatre 
vents". 
La geografía espiritual 
i sentimental de Girona 
E l meu primer contacte amb Girona fou en l'avinentesa de caure 'm a les mans Tobra de narracions de Joaqu im Ruyra La 
parada (-tenia jo onze anys-) on descriu, d 'una 
manera directa, sensible i fantasiosa "La fi del món 
a Girona", que em captiva fortament. Mes tard, en 
plena jovenesa, vaig ésser de.stinat a la parroquia de 
Sant Marti de RicUs de Montseny, al llindar de ter-
res gironines. I, per atzars diplomátics ecicsiástics, 
la parroquia passá, mes tard, al bisbat de Girona. 
D'aleshores en(;á el meu contacte amb la ciutat ha 
estat inevitable, constant, i he entrat, de íet, en el 
cor del poblé, i he descobert, en el temperament ' 
deis gironins, una cordialitat evident, l 'anar per 
feina, valorar l'espai on un hom es mou, donar 
caliu a la vida. I he descobert, a la vegada, que 
Girona no és, nogensmenys, una ciutat, sino un 
poblé gran: tors ens trobem, parlem com formant 
una gran familia. Enjosep Plaem deia que Girona 
era una ciutat convalescent, com si arrossegués el 
Uast d ' ima malaliia. No: jo cree que és una ciutat 
normal, sense massa pretensions, sino oberta ais 
quatre vents. Lapar tvel lade la ciutat és, per a mi, la 
mes captivadora, perqué exhala ¡ 'humus, el to 
d 'una época forta, coratjosa i sentimental. Es on 
em plau perdre 'm i embadalir-me. La Diputació, 
amb molta de sensibilitat, ha anat desvetllant la 
pedra adormida ()el temps, li ha rentat la cara, i 'ha 
refet jovenívola, bo i conser\'ant la plenitud del seu 
COS. Tot c¡ que en diríem la ciutat vella té un encís 
evident, inevitable. He captat, amb ulls escruta-1 
dors, l 'enorme Seu, amb les graonades que sem-' 
bien infmiles que imraorialitzá en Ruyra. 
El claustre de la Seu, centre del silenci, de la pie-
tat, de la pau. Vaig deixar-me caurc a la vali de Sant 
Daniel, bellíssima, encara verge (parlo de mes de 
trenta anys enrera), i amb els himnes de les bene-
dictines del monestir. Qiiina delicia! 
Mes que un descobriment, Girona em fou com 
una rcdescoberta, el retrobament peí contacte, a 
mes, d'amics gironins Uigats amb la ciutat. D'entre 
molts, em plau evocar el poetajosep Tharrais, pare 
del pintor i escriptor d'art Joan-Josep Tharrats i 
VidaJ; el canonge Morera, el Dr. Laurea Dalmau, 
del carrer de la For^a, mossén Camil Geis, del Pont 
Major, gironí de Sabadell, de mossén Lluis G. Fia i, 
no cal dir-ho, el mestratge de Joaquim Ruyra, en 
Josep Pía, el qual, en trametre-li jo el meu primer 
Ilibre de poemes (any 1935), em deia, en una Uetra 
datada a Llofriu: "haig de dir-li que una primera 
242 I 
"Tinc per 
company el 
silenci 
contemplatiu..." 
lectura de! llibre no m'ha pas donat una ¡dea com-
pleta i ciara del que el llibre conté i aixó, cree jo, és 
un bon símpioma, perqué els poetes s'han de llegir 
a poc a poc i noniés els que inviten a la reincidencia 
teñen algiuia cosa a dins. A mes, a vosté ii haurem 
d'agrair semprc per haver reaccionai contra la poe-
sía facilíssima —falsos Verdaguers, imitador de 
Sagarra, etc— que tan abunden en la nostra pocsia. 
El llibre, l'he trobat novissim i extraordinari de 
for^a i d 'empenta. . ." 
A remarcar: en els mossens del bisbat he cons-
tatat una transparencia humana i espiritual confor-
table, complaent, de cor a cor, una alegría interior 
encomanadissa. En sentó, tanmateix, gircnií. Re-
cordó, ara, la nieva breu i espontánia col.laboració 
alarevista"Presénc¡a", quedir igiaen Narcís-Jordí 
Aragó. Des de la falda del Montscny oriental on 
arrelo d'anys, puc dir que el paisatge de Girona en 
Revista de Gixona 
la comarca de la Selva és una constant que afina la 
nieva sensibilirat. Girona no ni 'apar llunvana, sino 
propera per Taire i el contacte de la seva geografía 
humana, espiritual, sentimental. He estai de sort 
per do de Déu. Tinc per company el silenci con-
templatiu, roent, i, per amic, el Crist, i no solament 
del fons de la meva humil esglesiola, sino suau-
ment presoner, íntim, d 'un paisatge segurissim 
d'ell mateix, obert a TaíUament, a la calma, d 'una 
topografía encara verge que nodreix tothora el 
meu paisatge interior, espiritual, sobrenatural, que 
viu del pa de llum de la Biblia i que Uesco, sempre 
que s'escau, ais esperits famolencs que es deixen 
caure, com un occll a la má, a l 'ombra de la meva 
presencia per a eomprendre, esdmar Thonie. Tot 
l 'home. 
RERE RIBOT 
I 243 


La geografia espiritual i sentimental de Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert