Vicens i Heras, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

"ET DEIXARE, SI VOLS, LA VEU" 
María Ángels A N C L A D A . 
La daurada parmelia i (títres COHIL'S, 
Co lumna , 
Barcelona 1991 , 11 5 pp. 
L'any 1980 Mana Ángels Anglada \'a publicar el seu sef^on 
[libre de poemcs, Kyparissia. Era un llibre depurada me nc 
deliciós, amb pocmes de rccreació deis mices clíissics i d'altres 
referits a la situado sodopolitica del moment . Ara, aquests 
poemes i tota !a .se\'a poesia, la podem trobar aplegada en un 
llibre, Coíumries d'hoTcs (I 965-¡ 990K ÍColumna. 1990). 
En el poema de Kyparíssia «Parada Obltgacoria», l'auíDra 
üíeria la seva veu a un jove militint empresonat i, al mateix 
temps, ens definía com havia estar el seu prticés d'aprencntalge 
de rofid d'escripror: «Etdeixaré, si veis, la veu / mentre tu 
tens eU Uavis closos. / Molt lencament he aprés els mocs / i 
l'aspre foc que els encadena: / son teus i en canvi ec prendré 
un poc / d e la ce\'a llanca cristesa». 
Aquest esperit, el matebí que fcia mnnifescar a Pavcse en 
els úlrims ilies de la seva villa «He trcbailac, he donac poesia 
ais bornes...", és una constant en tota l'obra de Maria Ángels 
Anglada: dona r la seva veu a tots aquells que no en teñen, a 
aquells que no hi son, a aquells que hi haurien J e scr¡ en 
definitiva, recrear la vida, el paisattje, la historia... a través de 
la literatura pero semptc mmbc a través del filtre qualiHcat 
de la cultura. I es tracta d 'una cultura entesa com un valor 
superior que a toces les époques permec d'interpretar el m ó n 
des de posicions de tolerancia i Ilibertat que tmnsioni ien la 
mateixa vida. 
Aixi, a la seva primera novel-la, Lis Clases (Premi Josep Pía 
1978), s'e^'oquen els fets reals d 'una avantpassada del 
seu maric, els Moragues {a l 'Empordá deis anys anceriors 
a la caiguda d'lsabel 11). Aquesca dona és ¡njustament 
acusada de l'assassinat del seu marit i, grácies a la ; _ 
liccTacuriczació de la sev-a vida, recupera el seu orgull i la 
5GVÍI innocencia davant la historia. A la tercera narracit) 
de No em dic Laura (1981), a través deis ulls d 'una nena 
es reivinilica la figura de Verdaguer; a Viola d'AmoTC 
(1983), grácies a la música del Trio l::voml s'evoca la 
figura de Thomas Man; a Sandiilies d'escuma. (1985) 
—una de les millors nci\'el-les de l'autora— aconsegueix 
ter-nos presenc la vida i el paisatye de la mediterránia 
clássica en la figura ficticia de Glauca de Quios, una jove 
ptietessa i música que viu a! segle l l í abans de Crist. K o 
podem oblidar Umipoc Artemisia Í1989), novel-la breu, 
on la música, la pintura i la poesia son les ft^agiincies que 
acompanyen u n jove violinista cátala per Mitilene (l'illa 
grcga de Lesbos); i també ail recordar la versió 
novel-Iada tle la recerca biografiai d 'Andreu Febrer a 
L'agcntííef reí (1991). 
í ^ daurada parméliíi i akrcs comes, com la mateixa autora 
ens cxpressa a la «Nota» introducttiria, és un recull de contes 
nascuts de «les escletxcsM que deixaven els seus Ilibres mes 
extensos. AparenOnent, no teñen una unitat temátiat, estilística 
o estética. Hí trobem «L'empelt», un relac de lingüística-ficció; 
«La daurada parmelia», suggerida per un tractat de botáníoi del 
pt.>eca Lígur Camíllo Sbarbaro; la dramática historia de Maria 
Dolca Cañáis, de la familia materna de l'autora, que combina 
el relat a m b la narrado hagiográfica, i sis amtes breus 
caraccericzats per una cert;i contenció narrativa que suggercix 
sempre un desenllac insolic. 
Damunt del carácter miscel'lani d'aquests contes, hi plana 
una prosa preciosista i ágil, i la voluntac de Tautora de «deixar 
la seva ven» per recrear, conscr\^r i fins i tot ressuscitar —si 
cal— tota la riquesa d'una culaira classica i occidental t]ue 
sembla que sc'ns en va deis dits. Nt> és pero una reivindicació 
puramenc arqueológica sino plenament vitalista que es projecta 
cap al fuair. Aixi, el lingiiista Ernsc Heylties de «L'empelt> sap 
que no és «amb sal ni en vitrines» que cal salvar les paraules 
«sino en els Uavis deis filis». 
Aquestíi és la voluntat de tots els perKmatges del llibre, 
que, amb la seva passió per prcser^'ar i Jer re\'iure la culnira en 
tots els seus vessants (la Uengua, la pintura, l'arqueologia, la 
música, la poesia, la botánica, la histciria...), manifesten el seu 
dcsig amorós per la savicsa deis bornes i deis pobles. Una 
passió que reviureu a m b la IcctLira d'aquest i de tots els Ilibres 
de Maria Ángels Anglada. 
Josep Vicens í Heras 
Revista de Gírona / núin. 151 man; - abril 1992 113 u : 


"Et deixaré, si vols, la veu"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert