Heras i Trias, Assumpció

Revistes Catalanes amb Accés Obert

112 [344] E Revista de Girona F núm. 243  juliol - agost  2007 E Fulls de la Revista
de la filla i Roser Clavaguera, hi ha intervingut el seu nét,
Joan Vallès i Xirau, que ha estat qui ha coordinat l’edició
del llibre. Aquesta és una feina poc agraïda i, en canvi, molt
lloable, utilíssima per als investigadors/es i per a tota perso-
na interessada a saber més coses de la vida i l’obra d’una
escriptora d’aquí.
Inclou un poema de la seva germana Montserrat, que
malauradament ens ha deixat aquest any, fet en forma
d’acròstic,  la qual cosa ens permet de comprovar –si encara
calgués– el seu domini en l’expressió poètica, ja que en
quatre estrofes dibuixa un perfil exacte i emotiu de la Maria
dels Àngels.
La part central del llibre està formada per un estudi de
la seva poesia fet per Anna M. Velaz, filòloga que ha estu-
diat també la de la seva germana Montserrat i que ens fa
arribar la transcripció d’alguns poemes inèdits o esparsos.
Tot seguit hi ha un comentari del relat Els defraudats i
del poema narratiu El testament d’Amèlia, a càrrec de Carla
Ferrerós, estudiant de filologia catalana, en què ens fa ado-
nar de similituds i constants temàtiques entre ambdues.
L’anàlisi de la seva obra més coneguda, Encara no sé com
sóc, és feta per un historiador, Enric Pujol, que ens situa
l’autora en el context de la guerra i l’exili, que és el rere-
fons real de la novel·la.
Des de l’amistat d’Emili Casademont i Comas desco-
brim un altre amic de l’escriptora: Josep Fontbernat, mili-
tant d’ERC, que havia estat, entre altres càrrecs, director
general de Radiodifusió de la Generalitat republicana i que,
en el seu exili andorrà, difonia la poesia de Maria dels
Àngels Vayreda en un programa de ràdio: «Glossari
andorrà».
Finalment trobem l’aportació personal del coordinador
del volum, Joan Vallès, el qual, en una mostra d’interdisci-
plinarietat, comenta el poema Els verds de l’Empordà des de
la perspectiva botànica.
Com veieu, és un llibre variat, miscel·lani, que era
necessari, perquè ens calia una biografia –i la hi tro-
bem–, una bibliografia –i hi és–, estudis de les seves
obres més importants i del conjunt de la seva poesia –i
en tenim de fets per persones experimentades o no tant,
però totes molt competents– i uns records que acaben
d’arrodonir aquest volum d’homenatge. Un llibre, com
he dit, necessari, i un homenatge, merescut, en el trentè
aniversari de la seva mort.
Assumpció Heras i Trias 
Un llibre, un homenatge
Maria Àngels Vayreda. 
Institut d’Estudis Empordanesos.
Figueres, 2006.
No passa gaire sovint que trobem en un mateix volum tot
allò que fa falta per conèixer una escriptora, per la qual
cosa ens hem de felicitar pel llibre que tenim al davant.
Hi ha la biografia feta, en part, per la persona que la
podia conèixer més bé, la seva filla. 
Hi ha la relació exhaustiva de la bibliografia sobre
l’autora i la seva obra, feta també des de la família: a més
Les últimes lletres


Un llibre, un homenatge

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert