Tubert, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10 U"4l *• Kr.visTA ni; GIIÍONA •> NÚ\ Í . 214 SI;II.MIÍIÍI;-Ü(:IUUIÍI 1002 •» <'- CRÓNICA 
EdgarMorin, al claustre 
de Sant Doménec de Girona. 
ternic un clespl;i(;:ament del seu 
creb;ill n ie todológic al voltíint 
del pcnsainenc comptex , entes 
cojii una forma de pensainenc 
que analitza la coniplexitac de la 
natura h u m a n a posant de rellcu 
tots cls seus aspectes 
contradictor is , fms al ter r i tor i 
propianieii t dit de Tética. El 
filosofes va mostrar part idari de 
reivindicar una ética de la 
comprens ió com a canií 
necessari per assolir la 
comprens ió de la coínplexitat de 
l"individu, La comprens ió ens 
porta a examinar totes les 
contradiccions, a veure com 
darrere de cada acció hi ha 
senipre alguna cosa que trontolla 
i que modifica l 'equilibri entre 
els ésser humans i Tentorn 
social. Mo r in va desplanar el 
concep te d'ética cap al camp del 
conc ixement per reflexionar, 
pos te r io rn ien t , sobre Tecica 
aplicada a la justicia o Tética 
aplicada a la ciencia. Sobre 
aquest darrer punt , M o r i n 
considera que ment re durant 
anys la ciencia va pode r gandir 
d 'una certa au tonomía a la 
recerca del sen propi concepte 
de veritac, en els darrers temps 
ha hagut d'establJr ponts amb 
Tetica i la política per tal de poder 
marcar progressivament els seus 
límits. Al final del curs va insistir 
en el que anomena Tética de la 
perdició. El terme partcix de 
rassiniilació de la idea que 
Tindividu es troba perdut dins 
d 'un inón que no li ha dit mai 
d 'on ve, ni cap on va. 
ActLialment, l'ésser huma es troba 
en una mena de cruílla de la 
historia en la qiial es posa en 
evidencia la fi d 'una etapa i el 
nai.xement d 'una de nova. En 
aquest parentesi, Tindividu ha 
d'assumir la seva propia perdició 
i buscar camins que li permetin 
Iligar-se amb l'altre, estabür 
Iligams de solidaritat per 
combatre la seva solitud. 
Ángel Quintana 
Premis literaris 
a la Devesa 
Per segon any consecutiu, la Fundació 
Bertrana va fer coincidir la mítica data del 
21 de juny amb la del lliurament deis 
Premis Literaris de Gifona. i hovafer, altre 
cop, en el marc impagable de ia Devesa, 
La fórnuila té inoltcs virtuts, i en 
son niillor demostració els mes de 
300 assistents que varen voler 
tornar a encetar l'esdu participant 
en directe del que és una de les 
convocatóries adrei^adcs ais auctirs 
de textí)s en llengua catalana niés 
atractives, tant peí prestigi que té, 
com per la varietat de generes 
que inclou, per Talt volum de 
parcicipants, per la seva generosa 
dotació económica i per la seva 
projecció mediática. 
l^resentat per l'actriu Rosa 
Boladeras, l'acte va iniciar-se amb 
un seguit de parlanients 
institucionals segurament 
inevitables, pero clarament 
sobredimensionats. A 
CRÓNICA ^ f- H.i;VlSrA IH; CilUCíNA ^ NÚM. ^14 SI. I I.MlUtl-(JC I UIUM. ZOOZ * - l 4 7 . s l U 
Verdaguer i Gaudí, des de Girona 
Qui vuígui encarar des d'un punt de vista gironí els dos centenaris de catalans il-lustres 
que celebrem enguany, ho tindrá molt mes senzill en el cas de Jacint Verdaguer que en el 
d'Antoni Gaudí. Les relacions de Verdaguer amb les comarques gironines van comengar 
ja quan ell tenia quinze anys i es va escapar de Vic per passar unes vacances de Setmana 
Santa a Rgueres. Pero es tomaren especialment fnictíferes a partir de 1884, en qué va 
passartotunestiualaMaredeDéudelMonLSiésprouaccessible, arnés, resseguirles 
petjades gironines en la biografía i l'obra de Verdaguer, és perqué son aplegades en 
rexcel-lent antología que Modest Prats i Joan Caireres van editar el 1984 amb motiu del 
centenari de Testada del poeta al santuari mariá. Verdaguera ¡a Mare de Déu del Mont 
reuneix totes les dades, les proses i els poemes que un gironí de pro i lletraferit hauria de 
conéixer. Quan hi va arlbar des de Banyoles, Verdaguer era ja un poeta celebrat, estava 
dormint un somni nou que l'havia de dur a Canigó i, agombolat peí majestuós paisaje i 
la solitud acompanyada del Mont. va passar-hi un esüu pie de creativitat que sempre 
nnés recordá amb agraiment, albora que tenyia de referéncies gironines tant Canigó com 
d'altres proses i poemes. Tots s'hi troben. al recull esmentat, pero de mes a mes s'hi 
poden llegir anécdotes significatives de la manera de treballar de mossén Cinto, com 
quan s'hi nan-a el seu interés per recolllr, llapis i carnet a la má, tant les dites i llegendes 
de pastors i pagesos que rondaven entre el Mont i el Noguer de Seguero com les explica-
cions sávies de l'erudlt Pere Alsius, del pollfacétic Estanislau Vayreda o de rhistoriador 
Pella i Porgas, a qui va conéixer a Begur a final d'aquell fértil estiu i a qui va dedicar el tlarg 
poema i'Emporda. Parar oída a totes les veus i a tots els parlars fou la fónnula magistral 
de Verdaguer, la sínlesi de la tradició popular i culta en un gresol personalíssim, 
En canvi, tindrá mes feina qui vulgui relacionar Gaudí i Girona. Potser perqué el 
modemisme, arribat a les tenBS gironines, es transforma ben avlat en les fomies mes 
assenyades del noucentisme, des de la meva ignorancia gosaria dir que el gaudinisme 
hl té pocpes, en ta historia de l'arquitecturagironina.Hoafimiosobretot a partir del cas 
de Rafael Masó: tot I que ell mateix era un devot de Gaudí com molts deis seus com-
panys, va entendre ben aviat que no havia de seguir-lo, Així, el 1907, en un parell de 
cartes, mentre en una afirmava aquesta admirado peí que Gaudí estava constmint, a 
l'altra abjurava de l'etiqueta de modernista que un impnjdent havia volgut encolomar-li. 
Una actitud de respecte amb distancia envers Gaudí i el seu modemisme Inimitable que 
també adoptaren altres col-leguesgironins de Masó. 
Josep PujDl 
contiiuiació, es va .mar siicccinc c\ 
torn deis diferents portaveus de 
cada jiirat (aliíuii deis quals també 
molt rctaílahle) i es va reclamar la 
presencia a l'escenari tie cada un 
deis líiianvadors óc la prescnt 
edició d'aqiiests premis. 
Va ciicetar la serie el 
Iliuranient del [[ l*rcnii Lletra a la 
millür pagina web realitzada arrcn 
del món per iiiostrav i 
promocioiiar la literatnni catalana 
a liiternet, El premi se'l va endur 
l'espai virtual B¡ taac quv k\ una 
página web i revista bimensual 
que ¡ustamcnr ara celebra el seu 
primer aniversari. 
Tot seíiuit es va Iliurar el Vil 
Premi Cerven' de lletra per a 
can<,-ü. Pe) que ta al premi per 
votació popular, el va recollir 
Franccsc ¡í.ibera, TiM, caiitanc 
deis grups Branis i Mesclat 
guardouat peí tema Com _<;^oíc<?. 
una can^ó que ell interpreta i que 
té vm missatge clarainent 
antiracisca. IZl premi de lletra per a 
ean),'6 va recaure en el tema 
Aíinitiíwaia, de MÍL]nel l'asqiial, el 
qual va aprofitar per reivindicar la 
cant;ó com a genere literari amb 
un alt poder comiinicatii]. 
Va r eb ree ! XVII Premi 
R a m ó n Muntaner de literatura 
juvenil Josep-Francesc Delgado, 
amb la novebla /:'/.'.• ilopí de ¡ii llíina 
fi)/if, que. segons TaiiCor, té 
Tobjectin de combatre l'oblit 
entorn de tot el que va ser la 
guerra i la postguerra i que, 
també segons va dir, contribueix a 
distanciar les generacions. 
Albert Feí'rer va obtenir el 
XXt l I Premi Caries Raliola 
d'assaig amb una tesi doctoral en 
la qual revisa l'evolució del 
concepte d 'Unió Fairopea i la 
iiUluéncia que hi ha tingut el 
román ti cisme. 
Adam Manyé va guanyar el 
X X V Premi Mi'quel de l^ilol de 
poesia amb l'obra RiiUj, poemari 
en tres blocs del qual el jurat va 
ressaltar la varietat de registres i el 
contingut filosotic i vital. 
Per primera vegada en tota la 
seva historia, un autor gironí va 
adJLidicar-se el premi Priidenci 
Berlrana de noveMa. Jordi 
Arbonés (Nit), amb ini llarg 
cLirríeulmn de giiardons, va 
guanyar amb la noveMa Masería 
/í-f)^ '//. ambientada en un balneari i 
centrada en la rVagilitat de Thonie, 
del eos i del temps. 
Els assistents a la testa vareni 
agrair la discreció amb la qual els 
jurats varen evitar les filtracions. 
couT també la independencia deis 
jurats en cscollir obres amb temes 
que. d'entrada, s'allunyen deis 
tópics comerciáis mes sovintejats. 
En Taire de la Devesa el comentari 
donnnant es centrava en la 
necessitat de ivtallar l'extensió deis 
discLii>;os institueionals, i de 
perseguir, com s'ha tet en altres 
ocasions, el dialeg entre el 
presentador, els portaveus i els 
guardonats, si és que es pretén que 
la nit sigtii enriquidora i contingui 
lina dosi d'emoció sense la qual 
Taece públic no tindria massa senrit. 
EnricTuberti Canadá 


Premis literaris a la Devesa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert