Perarnau i Espelt, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Teologia VI11 (1983) 475-478. O Facultat de Teologia de 
Barcelona (Secció Sant Pacia). 
NOTA BIBLIOGRAFICA 
SOBRE EL «MEMORIAL DEL PECADOR REMUT» 
per Josep PERARNAU 
Felip de MALLA, Memorial del pecador remut. Manuscrit de Barcelona. 
A cura de Manuel BALASCH. Volum 1 (Els Nostres Classics A, 118), 
Barcelona 1981, 276 pp. 
Felip de MALLA, Memorial del pecador remut. Manuscrit de Barcelona. 
A cura de Manuel BALASCH. Volum 11 (Els Nostres Classics A, 119), 
Barcelona 1982, 250 pp. 
Felip de Malla, barceloní i ardiaca major de la seu de Barcelona, mort el 
1431, recollí durant la seva vida les més vanades expenencies en un temps, 
el del Cisma d'occident, que permeté d'assistir a situacions difícilment 
repetibles i que el1 pogué viure de prop, car fou protagonista d'algunes. 
Estudiant de teologia a París quan hi pontificaven Jean Gerson, Pierre 
d'Ailly i d'altres, influit per un dels oracles del pre-humanisme frances, 
Nicolas de Clamanges, introduit per raons familiars en el clos de Benet 
XIII, assistent al «concili» de I'obediencia avinyonesa a Perpinya (1408- 
1409), representant del capítol de la seu de Barcelona en el Parlament de 
Tortosa duraot I'interregne anterior al Compromís de Casp, ambaixador de 
Ferran d'Antequera a Anglaterra, primer, i al Concili de Constanca, des- 
prés, membre del conclau que elegí Martí V, el papa de la unió que acaba 
el Cisma, ambaixador diverses vegades del Parlament de Catalunya davant 
el rei Alfons dit el Magnanim, diputat pel brac eclesiastic en la Generalitat 
de Catalunya durant el trienni 1425-1428 (i, com a tal, «president. de la 
institució acabada d'esmentar) i, finalment, vicari capitular de Barcelona, 
tingué encara temps i humor per a escriure un extens llegat literari del qual 
només alguna engruna era fins ara posada a I'abast del públic normal. 
Sobresurt d'entre tal llegat I'obra principal, el Memorial del pecador 
remut, la primera part del qual tingué certament dues edicions incunables, 
ara no massa accessibles, pero la segona romania i roman inedita, en 
exemplar Únic, en I'arxiu de la seu de Valencia. 
Manuel Balasch es deixa convencer que I'edició i estudi del Memorial era 
una aportació innegable al coneixement de la cultura i de la literatura 
476 RCT VI11 (1983) 
catalana en general i a la historia de la teologia a Catalunya més en 
particular, i emprengué una feina (per no dir una feinada), de la qual tenim 
ja dos primers volums a les mans i que, en ésser acabada, sera un monu- 
ment a Felip de Malla i a la laboriositat de I'editor. Ningú no li podra 
discutir I'elogi substantiu (en comparació del qual, les possibles crítiques 
són autentiques petiteses) d'haver posat a les mans del possible lector una 
obra de primera, per no dir de primeríssima, categoria, abans d'ell inacces- ' 
sible. Per aixo, moltes gracies. 
En la seva doble condició de graduat en filologia classica i en teologia, 
Balasch era la persona que podia emprendre la feina que representa el fet 
de posar a I'abast del públic una obra en la qual convergien les dues 
tradicions, la de la cultura greco-romana i la de la cristiana. Ultra la 
transcripció, basicament fidel, de I'obra de Felip de Malla, Balasch ha 
enriquit la seva edició amb els resultats d'un treball complementari, el de la 
revisió de practicament totes les referencies de Felip de Malla a autors i 
obres d'aquella doble tradició. Quan, com tantes de vegades s'esdevé, 
Balasch afirma que la referencia del Memorial és poc exacta o no es pot 
sostenir, en general hom podra en endavant pujar de peus damunt tal 
afirmació, en el sentit que en I'obra de I'autor alludit en el Memorial, en 
tant que I'obra és coneguda pels filolegs contemporanis nostres, no s'hi 
troba allo que Felip de Malla cregué trobar-hi. Resta, encara, un treball 
complementari, que Balasch, fins ara, no ha empres: el de coneixer les 
fonts on bevia Felip de Malla i I'estat dels coneixements entorn de l'obra 
dels classics, en tant que aquesta era coneguda a darreries del s. XIV o a 
cornencos del XV. El dia que tinguéssim coneixement d'aquest extrern, 
hauríem avanqat moltíssim en la comprensió i valoració de I'obra «ma- 
lleanan. 
Balasch posa un llarg estudi introducton (pp. 5-57) al primer volum de la 
seva transcripció. Ates que tal proleg ha estat escrit abans que el1 mateix 
transcrivís la segona part del Memorial, difícilment pot ésser considerat 
com a estudi o introducció valida per a tota I'obra. Mentre, doncs, esperem 
I'acabament de l'empresa que els dos volums han iniciat, és el moment de 
presentar problemes i de dialogar entorn de la significació del Memorial, 
objectiu al qual aquestes Iínies voldrien oferir una mínima col~laboració. 
Potser caldria preguntar-se dues coses: quin és el sentit global de I'obra 
cabdal de Felip de Malla (i m'adono que caic en el mateix defecte que 
acabo d'assenyalar, el de pretendre una visió global quan encara mai no he 
pogut llegir la segona part de I'obra; per aixo, declaro que em limito a 
preguntar i a assenyalar una resposta a base de la primera part, resposta 
que després haura d'ésser confirmada o desestimada per la segona); i quin 
es I'ús que Felip de Malla fa de cada una de les dues tradicions que 
conflueixen en la seva obra. 
Comentaré per aquesta segona qüestió. 1 recordaré que, comparat amb 
1. La recensió que aplega tals rnenudencies es pot veure dins <'Arxiu de Textos 
Catalans Antics*, 3 (1984). 
NOTA BIBLIOGRAFICA 477 
les obres dels autors de la generació anterior a la seva (i penso en Francesc 
Eiximenis o en el ja esmentat Jean Gerson, tots dos contemporanis de Felip 
de Malla), el Memorial del pecador remut és un llibre en el teixit del qual 
són ben visibles l'ordit i la trama, que són les dues tradicions esmentades. 
Tals ingredients no es troben en els dos escnptors acabats d'esmentar (i sí, 
en canvi, en Nicolas de Clamanges, del qual el mateix Felip de Malla 
afinnava en carta al rei d'Anglaterra escrita des del concili de Constanca, 
que havia fmit del seu tracte familiar, acuius familiantate usus summ). Pero 
només comenca el camí, car el problema següent és realment el definitiu: 
quin és el tipus d'ús que Felip de Malla fa en la seva obra, tant de 
1'Escriptura corn dels classics? ~ É s  merament simbolic, per camins d'ahle- 
goria? No m'atreveixo a respondre amb un «sí», car tot i que algunes 
pagines dels dos volums que serveixen de base a la nota present, empenyen 
a pronunciar-se de faisó afirmativa, el poc que conec de la segona part, la 
del volum manuscrit de Valencia, m'obliga a ésser prudent, car l'ús de les 
dades bíbliques podria seguir esquemes diversos als de la primera part. 
També ací, pero, potser caldra preguntar-se si la «nova. forma d'utilització 
depassa o,  per contra, resta empresonada dins els esquemes de la Nquaes- 
tio» escolar medieval. 
Pel que fa a l'ús dels classics, no sols em sembla indiscutible que en 
I'obra de Felip de Malla tenim una valoració teologica (i crec que difícil- 
ment seria possible de subratllar en excés la importancia de tal valoració i 
sobretot el detall que sigui teologica) de l'herencia pre-cristiana, ans encara 
certs detalls que caldri aplegar, garbellar i conjuntar acuradament, corn el 
que m'ha colpit I'atenció en la lectura de les pagines 138 i següents del 
primer volum. Tant si fou corn si no fou invent propi, em sembla significa- 
tiu que Felip de Malla defineixi la «virtus» dels antics corn a «elegancia de 
fortalesa* (p. 138, línies 703-706, en particular 703-704), definició que, a 
primera vista almenys, no em semblaria facil de trobar en els manuals 
medievals sobre virtuts i vicis. La qualitat d'eelegancian, segurament poc 
medieval almenys a l'hora de subratllar-la, és altre cop emprada en la 
pagina 146, Iínia 916, en el moment de qualificar no res menys que el 
mateix cos de Jesucrist, el qual Jesús era definit, deu ratlles més amunt en 
la mateixa pagina, corn a «baró longuanim e perseverant~; i quant a la 
fortalesa, recordem l'exclamació de la pagina 148, línia 945: «tu est lo fort». 
Balasch té tota la raó quan col.loca Felip de Malla en la Iínia de la teologia 
classica de tots els temps i en aquest sentit, potser sense pensar-s'ho, ha fet 
el gran servei de fer impossible qualsevol interrogant entorn de l'ortodoxia 
de Felip de Malla. Pero el revestiment conceptual arnb el qual l'ardiaca 
major de la seu de Barcelona embolcalla els dogmes i del qual són minsa 
mostra les expressions emprades, no va pel camí de la presentació del 
mateix Jesucrist corn a personificació de l'heroi pre-cnstia? 
Acabo de parlar de figuracions i el tema em condueix al cor de la primera 
pregunta, la de que és el Memorial del pecador remut. M'afanyo a dir que 
no és, propiament parlant, un tractat de teologia. No hi havia, en efecte, 
cap necessitat d'escriure centenars de pagines per a dilucidar un problema 
que, en tant que teologic, en aquells moments (ni mai, que sapiga) no havia 
478 RCT VI11 (1983) 
suscitat cap problematicitat, el que una sola acció del Fill de Déu encarnat 
era suficient per a la redempció del llinatge huma, sense que la mort en 
creu hagués d'ésser considerada indispensable. Pero allo que no era cap 
problema teologic i que, tirant llarg, hauria donat per a una aquaestio~ 
d'una Iínia i per a una resposta de dues, distincions escolastiques incloses, 
es converteix en el nucli de l'obra tal com el lector pot veure en les pagines 
78-80 del volum segon. Per que? Perque el Memorial, judicant per la seva 
primera part, és (o almenys pot ésser provisionalment qualificat com a) un 
drama, tot el joc del qual és el de problernatitzar en el pla de la psicologia 
humana allo que teologicament no dóna per a cap problematització. No diré 
pas que sigui possible de representar el Memorial del pecador remut com si 
fos un acte sacramental, pero ern sembla que tot el sentit de l'obra és el 
de fer jugar les suposades reaccions humanes (i subratllana aquest adjectiu) 
davant el fet que el Fill unigenit de Déu encarnat i heroi per excel-lencia 
s'encamini a una mort expiatoria, quan no hi hauna necessitat de tant. No 
cal dir que, tal corn ha demostrat Balasch, el Memorial engloba els ele- 
rnents doctnnals de la teologia anterior a Felip de Malla, pero no cal cercar- 
hi novetats teologiques de professional, fora del planteig mateix, al qual 
rn'he refent rnés amunt. ,En aquest sentit, la valoració del Memorial i la 
seva col~locació en el procés de ruptures que fan desembocar 1'Edat Mitjana 
en la Moderna dependra molt, si no m'erro, de l'analisi de les reaccions 
humanes, a que acabo de referir-me, les quals sí, em sembla, constitueixen 
el m011 de 1'0s de l'obra cabdal de Felip de Malla. 
Tinc la impressió, possiblement equivocada, que aquests són els grans 
problemes que presenta l'emmarcarnent del Memorial del pecador remut en 
el curs de la cultura, de la literatura i de la teologia a Catalunya. La 
successiva publicació dels volums restants, sobretot els que continguin el 
text de la segona part de l'obra, aniran desvelant les incognites que en 
aquests rnoments només m'han semblat formulables com a problemes o, al 
maxim, com a hipotesis. 


Nota bibliogràfica sobre el "Memorial del pecador remut"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert