Broggi, Moisès

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EUTANASIA: INTRODUCCIÓ AL TEMA 
Moises Broggi i Valles 
En la nostra societat, essencialment materialista, el tema de 
la mort  resulta especialment angoixant, gairebé tabú, per- 
qué es tracta d'un fet inevitable que representa la desinte- 
gració del nostre cos material per caure en un NO RES difícil 
d'assumir. La filosofia tracta de combatre la por a la mort, 
explicant-nos que la vida no té principi ni fi, que és una con- 
tinu'itat de formes canviants, una de les quals és la mort  
que, igual que el naixement, ha d'acceptar-se arnb la serena 
tranquil.litat d'un fet natural i inevitable i, d'altra banda, la 
religió ens parla d'una altra vida en el rnés enlla. Sobre 
aquest darrer punt, ens cal assenyalar la importancia que té 
la religió en els casos terminals, ja que estableix unes nor- 
mes, dóna unes explicacions i assenyala un camí per a tots 
aquells que tenen fe en els seus principis. Malauradament, 
aquest camí resulta cada cop més difícil de trobar, atés I'es- 
menat caracter materialista de la nostra societat, que ens 
ha portat a una crisi profunda del sentit religiós i ens aparta 
de tota espiritualitat. 
La medicina no pot  evitar la mort, pero pot allarga la vida 
fins a límits que no fas pas gaire es consideraven inversem- 
blants i també disposa de medis pera produir l'eutanasia, la 
bona mort  dolqa i tranquil.la, en la qual es pot entrar com en 
un somni. Aixo ja se sabia des dels temps més antics, que 
existien drogues que podien exercir una acció benefica po- 
sant fi a aquelles llargues agonies plenes de dolors i sofri- 
ment; pero també se sap, de fa rnés de dos mil anys, que 
aquesta practica ha de ser molt controlada, perqué sois s'ha 
d'aplicar a pacients que no tinguin possibilitats de super- 
vivencia. Si no és així, el metge es converteix en autor d'un 
homicidi condemnable, si bé en el món de la realitat es pre- 
senten casos mol t  complexes que es presten a tota mena 
de consideracions i d'errors, i a les desviacions més abe- 
rrants. Per aixo, els legisladors són refractaris a legislar en 
aquest camp, que es presta a una delinqüencia amagada, di- 
fícil de discriminar i opten per les prohibicions. 
Hipocrates ja ens diu: "]o no proporcionaré mai, encara que 
m'ho demanin, cap droga homicida, ni prendré la iniciativa 
d'una tal suggestió". 
En canvi Plató, a la República, ens diu: "Cal establir una juris- 
prudencia i una disciplina tals que limitin a donar cura als 
ciutadans que estiguin ben constitu'its de cos i d'anima. 
Quant a aquells que no estiguin en aquestes condicions, es 
deixaran morir". De quina forma, posa un suposat interes de 
la societat per sobre de l'individu i arriba a una conclusió 
que és el camí dels genocidis i de les espantoses netejes et- 
niques que hem conteniplat en les darreres guerres, total- 
ment inadmissible per a la nostra etica més elemental. 
Com podem veure, els problemes de I'eutanasia venen de 
Iluny, pero ara s'han actualitzat atesa la creixent preocupa- 
ció de I'opinió pública, referent a la qualitat de vida dels pa- 
cients en fase terminal i a la capacitat creixent de la tecnica 
actual per a perllongar la vida d'aquestes persones. 
Sobre la forma de morir, s'han fet nombroses enquestes i la 
conclusió general és gue la majoria desitjaria una mort  tran- 
quil.la en el seu domicili, lliure de dolors i voltats per les per- 
sones estimades, amb el contacte d'una ma amiga, com si 
arnb aixo aquel1 que se'n va se'n volgués emportar arnb el1 
quelcom dels d'aquí o quelcom d'ell pogués quedar-se aquí, 
retingut arnb els que hi resten; Aquest és el desig de la ma- 
joria, pero aixo és cada vegadamés difícil, ja que cada cop 
són més els que moren als hospitals, separats de les famí- 
lies i envoltats d'un medi que no és el familiar i d'uns apa- 
rells que moltes vegades no fan més que perllongar inútil- 
ment les agonies. En una estadística que he tingut a les 
mans, duta a terme als E.U.A. I'any 1991, sobre 210.000 pa- 
cientes en fase terminal, es posa de manifest que, d'a- 
quests, el 86 % declara que, si realment esta en fase termi- 
nal, arnb menys de sic mesos de supervivencia, prefereix 
passar-los á casa seva, no sols per I'ambient, sino per a de- 
fugir I'excés d'atenció medica. 
En uns casos, la m3rt  es presenta sobtadament, enmig d'u- 
na vida normal, d'una forma inesperada i imprevisible. Pero 
altres vegades se la veu a venir anticipadament, acompan- 
yada d'angoixes i sofriments difícils de suportar i per als 
quals el metge, si bé no pot evitar la mort, disposa, d'una 
bande, de medis per a perllongar la vida i, de I'altra, de me- 
dis per a acabar arnb els sofriments, arnb una eutanasia 
ben portada que comporta una mort  dolqa i tranquil.la. Per- 
llongar la vida de pacients irrecuperables vol dir allargar 
agonies, angúnies i sofriments, a rnés d'un dispendi com- 
pletament inútil. Cal posar-nos al costat de I'home que so- 
freix sense esperanqa. Lluitar pera  allargar-li la vida equival 
a optar per la crueltat, aixo esta claríssim en la majoria de 
casos; pero, no obstant aixo, aquest fet es presta a errors, 
sobretot en el sentit de valorar la recuperabilitat del pa- 
cient, ja que hi ha casos en que no és facil coneixer fins a 
quin punt s'hari esgotat les esperances de vida. Cal tenir en 
compte que el metge no és omniscient i pot  fallar en el 
pronostic, i que el més documentat i ben intencionat pot 
equivocar-se. 
Moises Brolzgi - Eutanasia introducció al tema 
No és insolit que un pacient arnb malaltia incurable presen- 
ti símptomes greus i alarmants deguts a una malaltia con- 
comitant i corregible, i que no se'l tracti degudament, pen- 
sant en la incurabilitat del seu estat. 
Com pot veure's, adhuc en els casos dels malalts terminals, 
que són els que semblen més senzills, l'aparició de I'eutana- 
sia no és tan fácil com sembla i requereix una reglamentació 
i un control. Generalment, es consideren dues maneres d'ac- 
tuar, per acció o per omisio. En la primera, el metge actua, 
administrant drogues que suavitzen els darrers moments, 
rebaixant el nivel1 sensorial del pacient. És I'eutanasia activa, 
que esta prohibida per gairebé tots els codis, pero que en 
certes modalitats és aplicada diariament i silenciosament en 
molts hospitals. Quin és el metge que davant d'un malat ter- 
minal arnb sofriments intensos i inacabables no li ha accele- 
rat el procés de la mort arnb I'administració d'un opiaci o al- 
guna altra cosa similar, encara que li escurci la vida? 
L'eutanasia passiva es la que es dóna en el cas en que la vi- 
da d'un malalt terminal depén d'un medi exterior suprimi- 
ble, i consisteix en la simple supressio de I'esmentat medi. 
Fins aquí hem parlat de pacients terminals, pero també cal 
considerar el grup nombrós dels cronics incurables, molts 
dels quals sobreviuen mercés a I'ajut tecnic de mecanismes 
que supleixen funcions vitals, estat en que poden mantenir- 
se un temps indefinit, portant una vida plena de sofriments 
físics i de I'angoixa que proporciona el veure's afectat per una 
incapacitat total. En aquests casos, és frequent que el pacien- 
te implori que se I'alliberi del seu estat per mitja de I'eutana- 
sia, que en molts d'aquests casos pot ser simplement passi- 
va, retirant els aparells o mecanismes que mantenen la vida. 
Són molts els que creuen que podria estar indicada I'eutana- 
sia, malgrat totes les prohibicions, ja que gracies a ella allibe- 
rem al pacient del seu terrible acompanyament de sofri- 
ments físics i psíquics, que poden ser un veritable infern. 
Tot aixo és cert i, en I'eutanasia, como en totes les coses hu- 
manes, to t  depen de I'ús que se'n faci. En el nostre cas, el 
seu mal ús equival a entrar.en e l  camp de la delinquencia. 
]a hem dit que, en el cas del malalt terminal, el punt més 
important a considerar és la valoració del seu caracter d'i- 
rrecuperable, cosa generalment facil de demostrar. No pas- 
sa el mateix en els no terminals, en els incurables, en els 
quals el que s'ha de valorar és una cosa tan difícilment me- 
surable com és la qualitat de vida, que pot  arribar a límits 
tan extrems que el pacient vulgui acabar arnb to t  i demani 
l'ajut de l'eutanasia. No crec que sigue aquí el lloc en que 5'-  
hagi de discutir si un paciente té dret o no a llevar-se la vi- 
da. Del que hem de tractar és de si el metge hi hauria de co- 
operar. 
Posats en aquest terreny, hem de valorar els grans proble- 
mes jurídics que podrien preseritar-se cedint en les mides 
restrictives o, simplement, ampliant l'aplicació de I'eutana- 
sia, arnb la qual cosa es podria passar facilment dels casos 
incurables als demencials irreversibles o a considerar les 
motivacions economiques o, fins i tot, talment com s'ha fet 
en diverses ocasions de la nostra historia, pascar a I'eutana- 
sia col-lectiva. Arribem per aquesta via a les més monstruo- 
ses aberracions de la nostra etica tradicional, cosa que fa 
entendre que la majoria de jurisprudencia sigui molt cauta 
en les seves reglamentacions scbre aquest tema i opti ma- 
joritariament per la via facil de la prohibició. 
En els darrers anys i en diferents indrets, han tingut lloc pro- 
cessos referents a "homicidis pei- pietat" que han tingut una 
gran ressonancia publicitaria i han despertat molta polemi- 
ca entre la gent, demostrant arnb aixo el gran interes que 
tothom té  per aquest tema. AqlieStS processos han acabat 
sovint arnb veredictes d'indulgencia i arnb aplaudiments 
per part del públic, fet que ens revela que I'eutanasia esta 
fent l'entrada en els habits de la nostra societat. 
És possible i oportú definir l'eutanasia? Qui té dret a exercir- 
la i en quines condicions pot fer-ho? De quina forma cal deli- 
mitar oficialment i legalment el seu camp d'aplicació? Heus 
aquí preguntes fonamentals que s'estudiaran i s'intentaran 
contestar en aquest simposi que ha organitzat la nostra 
Corporació. 
DEFINICIÓ DIEUTANASIA 1 VALORS ENFRONTATS 
EN LA PRESA DE DEClSlONS 
Francesc Abel I Fabre 
Limitaré aquest primer redactat estrictament al treball assig- 
nat dins el conjunt del document. 
EUTANASIA: DEFINICIÓ 1 COMENTAR] 
Definició 
Entenem per eutanasia: 
A) la conducta que per acció o omissió causa la mort a una 
persona que pateix una malaltia greu, que porta necessaria- 
ment a la mort, arnb la finalitat d'eliminar el seu patiment. 
B) Definició alternativa: posar eficacment fi a la vida d'una per- 
sona que es troba en imminet perill de mort, mitjancant una 
acció o omissió, arnb la finalitat d'abreujar-li patiments. 
Condicions essencials per a definir I'eutanasia 
1. La malaltia o lesió que pateix el malalt no és guarible arnb 
els actuals coneixements medics i, per la seva naturalesa, és 
causa de mort en un temps breu. La proximitat de la mort 
per causa de malaltia o lesió és la característica específica de 
I'eutanasia que la distingeix clarament de I'homicidi i del su'i- 
cidi. 
2. L'acció o omissió de terceres persones és la causa imme- 
diata de la mort. 
3. La intenció de la conducta -activa o omissiva- és la de fer 
un bé al malalt i alliberar-lo del patiment. 
Comentari 
Les definicions que hem proposat no inclouen específics 
problemes morals ni legals com serien, per exemple: la qua- 
lificació d'eutanasia, quan només hi ha la intencionalitat, si 
no causa la mort (que per efectes morals consta en la defi- 
nició de la Congregació de la Doctrina de la Fe del 5 de maig 
de 1980): 
"L'acció o omissió que per la seva naturalesa o en la intenció 
causa la mort arnb lafinalitat d'eliminar tot dolor." 
Tampoc no incloem els requisits legals de petició per part del 
malalt ni les condicions d'autoria que consten en altres defini- 
cions, com la definició holandesa o I'espanyola, que introduei- 
xen el concepte de suicidi assistit: 
"Tota intervenció directa o eficaq del metge per causar la 
mort del pacient que patebt una malaltia irreversible o que es 
trobi en fase terminal i arnb patiment insuportable, a petició 
expressa d'aquesr' (Holanda) 
"El que causi o cooperi activament arnb actes necessaris i di- 
rectes a la mort d'un altre, per la petició expressa, seriosa i 
inequívoca d'aquest, en el cas que la víctima patís una malal- 
tia greu que portés necessuriament a la seva mort, o que pro- 
duís greus patiments permanents i difícils de suportar, sera 
castigat arnb.. . "  Art. 143.4 (Codi Penal) 
Crec que la definició que hem donat, sigui en la formulació A 
o la B, diferenciades només en I'elecció dels mots, correspon a 
la definició classica d'eutanasia activa o positiva, que en el 
moment actual és la que niés preocupa. Les dues definicions 
tenen I'avantatge de facilitar tant el dialeg i el debat més me- 
dic com I'etic i el legal. 
És bo, tot i aixo, tenir en compte les diferents adjectivacions 
que es fan de I'eutanasia: passiva, directa, indirecta, que creen 
molts problemes en les discussions per les confusions con- 
ceptual~ que es creen. 
Crec, pero, que s'han de teriir en compte les distincions entre 
eutanasia voluntaria, involuntaria i no-voluntaria (suggeriment 
aquest últim del P. Manuel Cuyás). Aquestes adjectivacions es 
troben en I'Annex I arnb el títol de Conceptes tradicionals 
d'eutanasia. 
VALORS ETICS ENFRONT DE L'EUTANASIA 
Crec convenient assenyalar aquelles actituds de fons que con- 
dicionen les conductes practiques i preses de posició davant 
I'eutanasia. Ens referim als conceptes de vitalisme, inviolabili- 
tat de la vida humana i qualitat de vida. 
Vitalisme 
Considera que la vida humana biologica és un valor absolut, 
que ha de defensar-se sense considerar els sacrificis o sofri- 
ment que representi per al malalt o la familia. De fet, arnb 
aquesta posició es rebutja la doctrina dels mitjans proporcio- 
nats i desproporcionats i, en les posicions més extremes, re- 
butja la idea de tractaments inútils o futils. 


Eutanàsia: introducció al tema

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert