Ribas Serra, Joan

Secretaría de Estado de Cultura

Alella : "Celler del bon vi". Conreu de la vinya, tècniques vinícoles i organització social

Revistes Catalanes amb Accés Obert

131
Per al cas d’Alella s’ha d’en-
tendre que, per a les famílies
camperoles de principis de segle
XX, una parcel·la d’entre 0,25 i
0,50 hectàrees era el centre que
donava sentit a l’economia de
subsistència i a la seva reproduc-
ció en unitats familiars. Però 
l’economia pagesa havia de diver-
sificar-se a través d’una combi-
nació de pràctiques i de cultius.
La vinya sota l’aparença d’un sis-
tema de monocultiu ha compar-
tit sovint el seu espai amb el cul-
tiu del pèsol. Aquesta combinació
aportava més beneficis econò-
mics. L’atenció dedicada a la vin-
ya era la garantia d’una bona pro-
ducció. Els sarments de la planta
eren emprats com a adobs i les
varietats de raïm que s’utilitza-
ven responien de diferent mane-
ra davant de les plagues i les
malures i així es disminuïa el risc
a perdre tota la collita. Lluny de
complir totes les necessitats amb
el medi transformat, l’ús de les
pràctiques de la recol·lecció i la
caça permetien a la unitat domès-
tica aprofitar el medi natural. 
A través de la informació obtin-
guda de l’arxiu municipal i de les
converses mantingudes amb les
persones que encara recorden
aquella realitat s’ha pogut recons-
truir el model particular de la viti-
vinicultura a Alella. Tot i que els
informants han tingut tots vinyes
i han participat en el conreu de
la vinya i en l’elaboració del vi,
mostren la diversitat interna del
propi model de vitivinicultura,
expressat en les pràctiques i els
usos que empraven, i en el rol
que ocupaven en l’estructura
social de la comunitat. Són un tes-
timoni de les diverses estratègies
guessin a punt, haurien de vere-
mar i elaborar el vi de forma tra-
dicional, és a dir, fer la major part
del procés manualment i amb
tècniques transmeses de genera-
cions en generacions. El 1910, en
ple rendiment del celler coope-
ratiu, aquesta forma tradicional
ja havia desaparegut del tot, però
encara es mantenia l’esperit dels
pagesos, que encara costaria més
de cinquanta anys en fer-lo des-
aparèixer. Ja el 2002, amb la ven-
da del celler cooperatiu a una
empresa privada, es va culminar
un procés que tendia a raciona-
litzar el sector del camp d’acord
amb la lògica del sistema capita-
lista.
Tot i que la Cooperativa repre-
senta el símbol de la prosperitat
dels vins d’Alella, aquesta va néi-
xer gràcies a una activitat viní-
cola que ja existia molt abans de
la seva creació. Fins i tot durant
el seu funcionament moltes famí-
lies de pagesos van mantenir la
seva producció i comercialització
particular de vi. Aquesta recer-
ca, doncs, s’ha centrat a copsar
com era la vitivinicultura tradi-
cional i l’organització social a Ale-
lla a principis del segle XX d’a-
quells vitivinicultors amb una
producció pròpia de vi.
Alella és una població situada
a la comarca del Maresme, a la
falda de la Serra de Marina, que
és com es denomina aquesta part
de la serralada Litoral situada a
no més de 16 quilòmetres de la
ciutat de Barcelona, on no fa més
de seixanta anys la majoria de la
gent del poble feia de pagès.
Durant el segle XX ha hagut de
patir les transformacions socioe-
conòmiques imposades per la
lògica capitalista. Tot el poble es
va veure abocat a generar estra-
tègies per a adaptar-se, i així van
néixer les primeres experiències
industrials. La Cooperativa Ale-
lla Vinícola en va ser una que va
permetre al pagès la possibilitat
d’accedir a la modernització del
camp. L’economia alellenca es
basava en gran mesura en l’ela-
boració i comercialització de vi.
Quan al 1906 es va fundar la
Cooperativa Alella Vinícola, la
junta rectora que organitzava el
celler cooperatiu comunicava als
seus socis la necessitat de fer la
verema de la manera que ho
havien fet sempre, a l’espera que
les instal·lacions del celler comu-
nal estiguessin a punt per fun-
cionar. El que significava era que
els pagesos, fins que les noves tec-
nologies del moment no esti-
Alella: “Celler del bon vi”. 
Conreu de la vinya, tècniques 
vinícoles i organització social
Joan Ribas Serra
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 131
132
Verema de les vinyes 
del Mas Pareras. 
El paisatge d’Alella a
principis de segle XX era
ben pelat i plantat de
vinyes. Al fons 
s’observa com el bosc de
pins i la zona urbana
han anat guanyant
espai en detriment de 
la vinya que s’ha anat
abandonant.
Foto: Joan Ribas 
(25 de setembre de
2006).
d’accés als modes de producció
que duien a terme les famílies que
es dedicaven a l’elaboració de vi,
però també de les seves similituds. 
Les entrevistes han ajudat a
copsar el model de producció, dis-
tribució i consum de moltes cases
d’Alella. S’ha preguntat sobre les
formes de conreu, en tot el que
fa referència a la sembra, poda,
malalties i plagues, tractaments i
collita; els processos d’elaboració,
com són el premsat, l’emmagat-
zematge i la criança; la distribu-
ció, com ara els canals de distri-
bució, les formes de distribuir i
els tipus de clients; i finalment,
qüestions relacionades amb el
consum (quantitats, preferències,
moments de consum). El relat
dels informants en relació a les
qüestions preguntades aporta una
diversitat d’anècdotes, punts de
vista i records que afloren a tra-
vés de la seva memòria i que
enriqueixen la informació obtin-
guda. A més a més s’ha fet una
tasca de recollida i identificació
d’elements arquitectònics com ara
barraques de vinya, cellers, prem-
ses i les eines i la maquinària uti-
litzades per al conreu de la vinya
i per a l’elaboració del vi que
permeten reconstruir el paisatge
agrícola de principis de segle XX,
amenaçat en l’actualitat per l’ex-
pansió del model urbanístic del
litoral català. 
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 132


Alella : "Celler del bon vi". Conreu de la vinya, tècniques vinícoles i organització social

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

Revistes Catalanes amb Accés Obert