Clapés, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COM VIVINT ALTRES TEMPS 
Amb la publicació de Darrere el vidre, es podia pensar que Feliu 
Formosa (Sabadell, 1934) tancava el cicle de la seva obra de creació. 
Perqui: revisar -de vegades esmotxar- i editar minuciosament en un 
sol volum trenta anys d'activitat literiria indueix a pensar que hom 
elabora una mena de testament literari, una manera de dir-nos: ccaixb 
ha estat tota. Ben al contrari, l'operació ha consistit a <<posar en net,,, 
a endre~ar,  una obra poktica de gran densitat i intensitat que co- 
mengava a fer-se molt difícil de llegir d'un sol tret, no solament per 
la seva dispersió editorial -els onze llibres que la componen van ser 
publicats en altres tantes editorials o col~leccions- sinó perqui: molts 
títols ja estan exhaurits o descatalogats. 
(<<Llegir d'un sol tretn: una fascinant aventura intel.lectua1 amb 
qu6 Formosa regracia als seus lectors la seva fidelitat. Perb també 
una bella manera d'assegurar que les generacions que tot just s'in- 
corporen a l'univers de la lectura trobin un referent sblid i puguin 
veure acomplerta aquella <ijouissance>> de qui: parlava Barthes.) 
Formosa, doncs, ha endre~at l'obra precedent, per6 ha continuat 
treballant, com no podia ser altrament en un dels escriptors més 
c<professionals>~ de qui: disposa la llengua catalana. En efecte, la Re- 
vista d'Igualada2 ha publicat fa uns mesos uns poemes d'escriptura 
recent, que han de fer part d'un nou llibre -encara en projecte. 
Aquesta activitat ininterrompuda remet als versos <<i sempre retornar 
1 als records i al combat,. 
Darrere el vidre aplega uns dos-cents quaranta poemes. Val a dir 
que l'edició va precedida d'un magnífic prbleg d'Enric Sbria que 
desvetlla les claus de la poesia de Formosa i en repassa, un a un, els 
llibres que la conformen. 
1. Feliu FORMOSA. Darrere el vidre (Poesia 1972 - 2002). Prbleg d'Enric Sb- 
ria. Barcelona: Edicions 62 -Empúries, 2004. 
2. ((Set poemes recents de Feliu formo sa^. Revista d'lgualada, núm. 18 (de- 
sembre 2004), p. 82 - 87. 
Antoni Clapés 
Aquí tan sols ens limitarem a remarcar la varietat formal que el 
discurs poktic de Formosa pren al llarg dels anys, sempre dins de la 
unitat essencial que el caracteritza. Una varietat que és indici de cer- 
ca constant i una de les característiques tant de la persona com de la 
seva obra. c<Alternanga subtil / de tensió i de relaxament / davant 
l'alternativa repetida / de ser niufrag o supervivent 9. 
Els textos, doncs, van adoptant en cada llibre estructures dife- 
rents: obertes (versos blancs, decasíl.labs, poemes en prosa ...) o tan- 
cades (sonets, haikús, tankas ...) ; s'empren llenguatges diversos: l'o- 
niric, el realista, l'intimista, l'abstracte. Hagi estat quina hagi estat la 
forma triada, tots acullen un idintic batec, un alenar amb un so in- 
confusible que recorre, com si en fos l'espina dorsal, tota la seva 
obra. Aquest batec no és altre que el tornaveu de tot el que li esdevé a 
l'home contemporani: el desarrelament, (cccom arrelar-se en movi- 
ments que es basen en el desarrelament?>>), la desesperanga, la cerca 
-sense saber ben bé qui: cercar-, l'absurd, l'angoixa existencial -el 
ccsense sentit* sartrii-, la incomunicació, el dubte constant -tan afí i 
compartit, d'altra banda, amb el seu amic Joan Vinyoli. 
Indestriable, també, de la poesia de Formosa -i tothora present-, 
hi trobem la lluita contra el temps i l'oblit, que mena de forma sis- 
temitica el poeta a la cerca de la veritat en tot quefer humi. 
Paral.lela a aquesta cerca, al llarg de l'obra discorre la interroga- 
ció sobre el llenguatge, com no podia ser altrament en un intel.lec- 
tual que poua el seu discurs en les arrels del pensament modem; car 
la poesia de la contemporanei'tat és, sobretot, un afer de llenguatge 
-la dimensió darrera per a totes aquelles coses que no poden ser dites 
altrament- que fa possible arribar a parlar del que no acabem mai 
d'entendre. eeEscriure és doncs per a mi / descriure la conscikncia / 
d'allb /que no és possible.* 
Més enlli de consideracions historicistes i retbriques, el lector ha 
de felicitar-se per poder tenir a les mans, reunida fins ara mateix, una 
de les sis o set obres poktiques de debb imprescindibles i que donen 
pes específic a la poesia catalana del segle vint. 
98 Reduccions 
Una poesia que ha anat cercant una veu prbpia en un camí vers 
l'essencialització que el poeta ha sintetitzat en l'extraordinari ende- 
casil.lab: <<del que he tatxat queden aquests poemes,,. 
Una poesia que, parafrasejant-la, haurl fet dos trucs a la porta 
del lector per tal que aquest la hi obri, i el deixi habitar a casa seva 
-amb la lbgica de la no lbgica- i l'acompanyi, ja per sempre més. 
Antoni Clapés 


Com vivint altres temps

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert