Amoròs i Capdevila, Francesc

Ortoneda i Mayoral, Emili J.

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDI DE LA MORTALITAT A CONQUES (EL PALLARS JUSSA) 
DURANT L'EPOCA MODERNA (1591-1807) 
  ranc esc AMOR& i CAPDEVILA 
Emili ORTONEDA i YORAL 
Conques és a l'actualitat una petita vila situada a la Conca de Tremp (Pallars 
Jussh). Des de l'agrupament municipal de l'any 1970 forma part del municipi 
d71sona i Conca Della. Com en la majoria de pobles Pallaresos la marxa del seu 
jovent en busca de possibilitats marca la línia de la seva evolució econdmica i 
social. 
La gent de Conques (200 habitants) es dedica principalment a la pagesia i la 
ramaderia com activitat econdmica principal. S'abasteix habitualment als mercats 
setmanals de Tremp i Isona, tot i que els avenws en els mitjans de cornunicaci6 els 
porten a un intercanvi extracomarcal. 
La vila presenta una estructura feudal, organitzada al voltant de la plaga major i 
als peus del seu castell. Conques en &poca moderna fou la capital de la Baronia 
d'orcau, centre comercial i administratiu. Trobem documentada l'ocupaci6 del seu 
castell fins ben entrat el segle XVIII. 
D'aquells moments d'esplendor cal destacar la seva església parroquial, que es 
presenta com un exemple del barroc dels més importants de tota la comarca, signe 
indiscutible de la riquesa cultural i social que visqud la vila durant tota l'edat 
moderna. L'existkncia d'antigues cases com la dels Palau o les restes de la de 
Moner ens indiquen l'existencia d'un petit grup de famílies que dinamitzaren a 
través dels seus negocis tota la societat conquesa. 
A través d'aquest treball intentarem apropar-nos al Conques d'aquella &poca, 
veurem a través de l'estudi de la mortalitat dels seus habitants les característiques 
d'un poble de l'interior de Catalunya. Hi afegirem uns apunts sobre la seva vida 
sanitiuia per tal de poder aportar dades a la resta d'estudis que s'estan realitzant 
sobre la histdria de la medicina a Catalunya. 
2. Les fonts documentals 
Per a la realitzaci6 d'aquest treball hem realitzat el buidatge dels llibres 
sacramentals següents: 
- Per a l'estudi de la mortalitat adulta (cossos): 
Sacramental de 159 1 a 17 10 i Sacramental de 176 1 a 1807 
Hem de tenir en compte que no hi ha dades entre 1625 i 1630 en el cas del primer 
llibre. Entre 1710 i 1752 coexisteixen dos llibres de registres, dels quals nomCs se 
n'ha conservat un. Per evitar donar xifres erronies i incompletes desestimarem 
aquestes dades. A partir de 1807 han estat arrencades les pagines corresponents als 
obits i no es reemprenen fins el 1850. Com l'ilrea d'estudi Cs l'epoca moderna no 
hem realitzat el buidatge a partir de 1850, queda pendent per a un proper estudi 
d'epoca contemporlnia. 
- Per a l'estudi de la mortalitat infantil (albats): 
Sacramental de 176 1 a 1807 
Abans de 1761 no es registra la mort d'infants. L'estudi arriba fins el 1807 per les 
causes explicades anteriorment. Cal notar que a Conques es consideren albats fins 
els 14 anys. 
Utilitzarem en aquest treball el recompte nudric o sistema angles, mitjanes, 
percentatges i números índex que permeten coneixer l'evolució de cada variable 
amb independencia de la magnitud dels valors absoluts. 
3. Estudi de la mortalitat 
L'emegistrament de les dades dels obits Cs el que ha variat mts al llarg de tot el 
període estudiat, vegem-ne dos exemples: 
'2 16 de juny 1644 fou entarradaJiancischa Gas-Sola donsela. A pagat 10 dret de 
la confraria X " 
"En la vila de Conques, Bisbat de Urgell. Dia vintidos del mes de desmbre del 
any mil vuit cents, y quatre, entre las nou, y deu horas del matí morf de un efecte 
asmatich en la edat de vintiset anys complerts, y rebuts 10s sants sagramens de la 
Penitencia, y Eucharistia (pero no 10 de Extrema-Uncid d causa del accident 
repentino que no don6 temps d diligencia alguna) Maria Cervds Donzella, filla 
llegitima y natural de Franco. Cervds, Pagés, y Maria Ferrer olim conjuges de la 
vila de Conques. Y 10 dia vintiquatre de dit mes entre l m  deu y onze horas del dia 
fou son cadaver sepultat en 10 cementiri desta Parroquial, haventseli fet las 
funerarias exequias segons costum de esta Parroquia, ab assistencia de sis 
sacerdots, als quals se dona 10 estipendi de una lliura ab diners. No se sap haja 
fet testament. 
Dor. Geroni Rovira Cura Parroco" 
Causes de la mort (1630-1807 ) 
Les xifres més elevades dels dbits 1641-1650 i 1701-1710 coincideixen amb els 
conflictes de la guerra dels segadors i la guerra de successió. 
La Conca de Tremp participh en la guerra dels segadors en el seu moment inicial, 
en la primera etapa, en l'anomenat "front del Segre" (1643-1647), quan les tropes 
castellanes van intentar establir vAries vegades els seus campaments d'hivern a la 
Conca. D'aquest període coneixem també l'existkncia de la formació del "terq del 
Pallars" a les ordres del veguer de Lleida, que suposaren la implicació d'un home 
cada deu cases. 
Durant la guerra de successi6 el Pallars resa sota les ordres de Moragues i de 
Moner, als quals prestii suport, tot i que algunes poblacions aviat es decantaren cap 
dl a posicions felipistes. 
L'altre decenni remarcable és el de 1661-1670 amb 103 dbits, aquesta xifra pot 
respondre a les epidkmies dels anys centrals del segle. 
De les dades de la 2ona meitat del S. XVIII poca cosa podem destacar. Les puntes 
que trobem de mortalitat poden respondre a crisis d 'hbi t  comarcal i al rebrot 
d'algun fenomen epidkmic. 
Quadre ZI. Moviment decennal dels dbits d'adults (1 761-1 800) 
Comparant les dades contingudes en el Quadre I1 amb les del 111, veiem que la 
mortalitat d'albats representa, pel cap baix, el 50 % de la mortalitat total. En 
l'apartat de les causes de la mort observarem quines malalties són les més 
habituals en aquests bbits. 
NÚM. ÍNDEX 
100.0 
69.3 
111.3 
82.9 
DECENNI 
1761-1770 
177 1 -,I780 
1781-1790 
1791-1800 
En termes generals podem veure com la 2ona meitat el S. XVIII és de caire 04 
positiu. La població de Conques creix considerablement. És un moment de 
millores en les tkcniques agrícoles. La vinya com a complement productiu s'ha 
14 
NOMBRE DE COSSOS 
88 
6 1 
98 
73 
Quadre IK Moviment decennal del creixement vegetatiu 
(1 761 -1 800) 
NÚM. INDEX 
100.0 
222.8 
37.1 
120 
DECENNI 
1761-1770 
1771-1780 
1781-1790 
1791-1800 
NOMBRE DE COSSOS 
35 
78 
13 
42 
instalalat en I'economia de la Conca de Tremp. En el quadre @c, ai final del 
capítol, veurem com s6n pocs els anys amb creixement negatiu. 
Dels tres apartats en que hem dividit el quadre Vi cai destacar els dos Últims, que 
ens porten a deduir l'existencia de dos blocs molt diferenciats. Mds de la meitat 
dels albats moren entre el primer i segon any de vida. Les causes de la mort van 
estretament lligades a les condicions higitmico-sanitaries i a factors climatics, 
Casos en que s'esmenta la causa de la mort (1591-1807) 
veurem com la mortalitat d'albats es produeix majoriMament durant els mesos 
d'estiu. La Conca es caracteritza per tenir un clima amb elevades temperatures a 
l'estiu, amb l'aparició de transtoms intestinals dificils de superar en infants de 
curta edat. 
19-03 - 17 1 1 
16-04-17 12 
01-01-1715 
10-01-1721 
repentinament 
D'una escopetada 
Demortrepentina 
Demortrepentina 
Pere Pla 
Joan Tarrer 
Angela Roca i Teulera 
Reynds, soldat del regiment de 
Saragossa, de nació frands 
01-10-1802 
04-10-1802 
09-1 1-1802 
19- 1 1- 1802 
16-12-1802 
09-04-1803 
20-08-1803 De febre Manuela Heres 
De febre 
De garrotis 
De tercianes 
De mal en la boca ab febre 
De febre 
De un continuat bomit 
Francisca Carponsi 
Anton Martinez (albat) 
Joaquim Macia (albat) 
Agustí Bastús (albat) 
Bonaventura Bastús 
Llúcia Mond 
En aquest apartat hem reflectit les causes de la mort, diferents a la resta que 
apareixen en el registre dels dbits normalment com morts naturals. Podem dividir 
el comentari en dos blocs: mortalitat adulta i mortalitat infantil. 
Pel que fa a la mortalitat adulta veiem l'existkncia de morts de carhcter violent que 
coincideixen amb els moments de conflictes Ml.lics. Únicament cal destacar un cas 
el 1762 on apareix morta una noia de 18 anys, sense que se'n puguin determinar 
les causes. 
La resta de morts són majoritAriament "de repent", ocasionades possiblement per 
aturades cardiaques (atacs de cor, ...). Les feridures o c'apoplexies" són un dels 
motius també de mort de la població de Conques. Les febres i problemes 
gastrointestinals apareixen també en un grup reduit. 
En el cas de 173 1 d7Alexandre i Josepa Sempere "morts per 10 mon" no es realitza 
l'enterrament a Conques. El vicari fa només referimcia a una celebració de 
fimerals i a l'arribada de la noticia de la seva mort a la vila. Només hem trobat un 
altre cas que fa referencia a morts fora de la vila és el següent: 
1663 "Dissapte 31. De mars mori en Barcelona M0 Jaume Bastus cirurgia de 
Conques ahont fou enviat per sindich de la vila y diu fonch enterrat en 10 
cementiri de Sta Maria de la Mar q. Mori al hostal de Manseja" 
Pel que fa a la mortalitat infantil veiem que la majoria moren durant l'estiu a 
causa de malalties gastrointestinals (cambres o diarrea). La verola fa aparició el 
1807 i provoca la mort de 4 infants en dos mesos. La febre i les malalties 
respiratbries són un dels altres motius de la mort. 
Dins dels casos de morts Apides o violentes d'infants nom& trobem un cas el 1725 
amb la mort de Pere Sabartrds de 12 anys el qual "un llop maki de repent". 
L'existkncia d'óssos i llops 6s un fet conegut en la comarca en aquest període. 
Agrupament de les causes de la mort 
Moviment estacional de les defuncions d'adults (1591-1710) 
Moviment estacional de les defuncions d'adults (1761-1807) 
En els dos quadres observem com Cs durant la tardor-hivern quan es produeix un 
major nombre d'dbits. El pas de l'estiu a la tardor durant el mes de setembre 
sembla reflectir la idea popular que els canvis de temps van lligats a l'augment de 
les morts. Per la part baixa cal destacar el mes de maig que es presenta en ambdós 
casos amb xifres proporcionals mCs baixes. 
Moviment estacional de les defuncions d'albats (1760-1807) 
L'estiu i la tardor són, amb molta diferkncia, les kpoques on es produeixen el 
major nombre d'obits d'albats. Les condicions climatiques afavoreixen l'aparició 
en els infants de curta edat d'infeccions gastrointestinals de difícil curació. 
4. Apunt sanitari. Un qüestionari. 
Per tal de poder-nos fer una idea de les condicions saniaries de la població 
Pallaresa en bpoca moderna ens adrecem a la resposta del Corregiment de Talarn 
al qüestionari de Francisco Zamora (1789) de la qual n'hem extret les següents 
dades: 
Pregunta 159: Si la gente es puerca o limpia, qué género de vestidura usan, si se 
distinguen por ella las cluses, solteros, novios, casados y viudos. 
Resposta: -Generalmente es puerca, y usan la vestidura de ropa casera, esto es, 
blauhetes, paño burel y buratas, y estamefia azul y bayeta del mismo color, lienzo 
de estopa y panas. Pero la clase de gente visible viste con decencia paños, 
terciopelos, sedas y otros gdneros. 
Pregunta 161: Qu4 género de comida usan las gentes acomodadas y las mas 
pobres. 
Resposta: -La gente acomodada generalmente usa la carne, y mucho mas el tocino, 
la caza, las verduras y las legumbres; y 10s pobres las legumbres y verduras, y 
tocino tal cual vez. 
Pregunta 163: Qué enfermedades padecen sus habitantes comúnmente. 
Resposta :-El país es sano, y las enfermedades son las regulares del tiempo y las 
correspondientes se@ el temperamento y la disposicibn de las personas. 
Pregunta 165: Si la gente del pafs es robusta y bien dispuesta, si hay muchos 
viejos y si tienen algún defecto o deformidad generalmente. 
Resposta: -Por 10 general la gente es robusta y de mediana estatura. Habrh unos 
4.600 viejos, y en parte del territorio (que 10 atribuyo a alguna particular calidad de 
las aguas) muchos hombres y mujeres tienen en la garganta papos o bubones, 
vuigo "golls". Y que digan 10 que quieran 10s fisicos y el vulgo, que el 
respondiente opina que procede de la mala (...) y dkbil calidad del vino y viandas 
que da de sí aquel territorio. Porque la gente acomodada que gasta vino de la 
Conca o de otra parte, de buena calidad, regularmente y casi ninguno 10s tiene. Y 
aun cuando este pron6stico fuese equivocado, antes procederá de alguna causa 
común que se comunica a 10s cuerpos naturales desde la infancia, pues que 10s 
curas y demhs sujetos forasteros de edad robusta que se establecen en aquel país 
viven y mueren sin prenderles tal epidernia ni excrecencia. 
Pregunta 145: Si hay diputaciones de Sanidad. 
Resposta: -No hay diputaciones de Sanidad. 
Relaci6 de metges, cirurgians i hospitalers que s'esmenten en els sacramentals 


Estudi de la mortalitat a Conques (El Pallars Jussà)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert