Barceló Barnés, Olga

Nuet i Badia, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notes sobre la flora de la Vall d'Aran (Pirineus catalans)

Hemeroteca Cientifica Catalana

155Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77. 2012-2013Notes sobre la flora de la Vall d’Aran (Pirineus catalans)Notes on the flora of the Aran Valley (Catalan Pyrenees) rebut: 04.06.12acceptat: 17.01.13 Recull de plantes interessants recoŀlectades durant una curta estada de vacances, del 12 al 20 de juliol de 2011, a la Vall d’aran, en la qual vam visitar diferents indrets per a conèixer una mica la rica diversitat de la flora aranesa. Dels dos-cents cinquanta plecs recoŀlectats, donats a l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC), n’oferim les dades més notables.l’any 2012 s’escau el centenari de la pu-blicació de la primera flora de la Vall d’Aran: Contribución al estudio de la Flora del Piri­neo Central (Valle de Arán) de Manuel llenas, una flora senzilla, però meritòria, ateses l’èpo-ca i les condicions en què va ser feta. Valgui, doncs, aquesta nota com un petit homenatge al seu autor, el farmacèutic Manuel llenas fernández (?-1937), professor de botànica a l’escola Superior d’agricultura de la Manco-munitat de Catalunya i autor, a més de la flo-ra de la Vall d’aran, d’un Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i que, amb les herbo-ritzacions a la Vall d’aran, va iniciar l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.  Alopecurus geniculatus l. subsp. geniculatusNaut aran: pla de Beret, entre l’uelh deth ga-rona i el coret de Salardú, 1.878 m, CH3231, es-tanyol i molleres circumdants, 14-VII-2011 (BC 877023).es trobava juntament amb Ranunculus flammula subsp. flammula i sembla mos-trar una certa preferència per les aigües una mica nitrificades pel bestiar. Les citacions que se’n coneixien pertanyen a la subsp. ful­vus (= A. aequalis Sobol), que es diferencia, entre altres caràcters, per les anteres de co-lor taronja, mentre que les de la subsp. geni­culatus són de color groc pàŀlid. La localitat més propera que es coneix d’aquest darrer tàxon és a la Cerdanya: bassa de Sanavas-tre (gonzález & Nuet, 2008: 112) (fig. 1).  Carex atrata l. subsp. aterrima (Hoppe) CelakNaut aran: camí del pontet de rius a la res-tanca, 1.840 m, CH2423, gerdar en una tartera, 18-VII-2011 (BC 877174).Hi ha constància d’aquest càrex en algun punt de l’alta ribagorça: sobre l’estany Negre de Boí, 2.140 m, en un poblament de mega-fòrbies vora l’aigua (Carrillo & Ninot, 1992a: 449), als estanys de Colieto, 2.140 m, en el Saxifragetum aquaticae (Carrillo & Ninot, 1992b: 449). també s’ha trobat a la renclusa, Figura 1. Mapa de distribució d’Alopecurus geniculatus subsp. geniculatus a Catalunya, segons el reticle utM de 10 km de costat. Hi són representades les noves localitats que aportem (punts negres) i les localitats que figuren en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (punts grisos).156gea, flora et fauNa2.325 m, en el Saxifrago geranioidis-Rhodo­dendretum ferrugineae (ascaso, 1992). es fa en comptats punts dels Pirineus centrals. en les obres florístiques antigues, com les de Zet-terstedt (1857), llenas (1912) o Coste & Sou-lié (1913-1914), aquest tàxon no hi figura. Es tracta de un càrex alpí molt rar, que viu entre 2.000 i 2.500 m, encara que el vàrem recol-lectar per sota de l’altitud mínima esmentada. Centaurium pulchellum (Swartz) Druce subsp. tenuiflorum (Hoffms. & link) MaireBossòst: camin reiau, al Se del pont de Cledes, 703 m, CH1140, prats de dall i boscos caducifolis mixtos (al. Carpinion betuli), 13-VII-2011 (BC 877010).Segons o. Bolòs et al., en la Flora manual dels Països Catalans (2005: 646), no es fa als Pirineus. a Catalunya s’estén per la meitat me-ridional del país i també per l’empordà, amb una clara preferència per a zones pròximes al litoral i la plana occidental catalana. els in-drets més propers on ha estat detectada són als Prepirineus: Sopeira (Herb. JaCa in BDBC). a l’herbari BC, la majoria de plecs que hi ha són de zones baixes costaneres (delta del llo-bregat, l’empordà). les més properes a la vall d’aran són al Montsec (leg. À. M. romo, BC 672484) ribas [de freser ?] (leg. M. gallar-do, BC 126275), Segueró (leg. e. Vayreda, BC 86733) o Banyoles (leg. o. Bolòs, BC 112914 i 112915).Dianthus barbatus l. subsp. barbatusCanejan: refugi d’era Honeria, pla de Borts, 1.032 m, CH2143, bosc caducifoli mixt; Naut aran: pista de Bagergue al coll de Varradòs, 1.525 m, CH2933, prat humit; pista de Bager-gue al coll de Varradòs, es trèmos, 1.689 m, CH2833, prat humit.el clavell de pom ha estat trobat en poques localitats del Pirineus centrals. a la Vall d’aran era conegut de l’artiga de lin i eth Portilhón (llenas, 1912: 82). D’aquest darrer punt tam-bé el consignà timbal (loc. cit.) fent constar que és més abundant al vessant de Banhèras de luishon. també ha estat documentat a arties (Costa, 1877 Suplemento, pàg. 12), de la vall de toran, (leg. o. de Bolòs, r. folch i e. Sier-ra, leg. J. M. Ninot i leg. M. Bernal (in Bernal, 1999), sempre dins el quadrat utM CH14, i del circ de Colomèrs (leg. font Quer in Bernal, 1999; guardiola et al. 2009: 33). a les noves localitats que presentem, cal afegir-hi la que un de nosaltres (Josep Nuet, juntament amb Àngels Morell) anotà a la serra de l’estanhó, 1.900 m, Dg2231, en uns herbassars planers amb nerets, al vessant solell de la muntanya.Dianthus pyrenaicus Pourr. subsp. pyrenaicusNaut aran: pista al coll de Varradòs, 1.525 m, CH2933, prat alt, 14-VII-2011 (BC 877053).No hem sabut trobar cap citació anterior aranesa d’aquest tàxon, que, en canvi, es troba a l’alta ribagorça: vall de Barravés (Carreras et al., 1993: 62); vall de Boí (Carrillo & Ninot, 1992: 87); el Pallars Sobirà: vall de Boí (loc. cit.); vall fosca; vall d’Àneu; vall de Cardós (Bernal, 1999: 342), a més de la Cerdanya i el Montseny. Aquesta cariofil·làcia habita a les pastures montanes seques no gaire denses, que arrelen als costers assolellats sobre sòl calca-ri. És una espècie de distribució pirinenca ca-racterística de l’aliança Xerobromion erecti. Eleocharis palustris (l.) roem. & Schult. subsp. palustrisNaut aran: pla de Beret, entre l’uelh deth garona i el coret de Salardú, 1.878 m, CH3231, en un estanyol i les molleres circumdants, 14-VII-2011 (BC 877020).No consta en les flores de Llenas (1912), i de Coste & Soulié (1913-1914). tampoc no se’n fa esment a o. Bolòs & Vigo (2001: 223), encara que estigui dibuixat en el mapa. en les bases de dades modernes: Base de Dades de Biodiversitat de Catalunya, anthos i SIVIM, 157no n’hem sabut trobar cap referència arane-sa. Sí que ha estat indicada a la veïna comar-ca occitana de Comenge, a la vall de luishon: antinhac [antignac], entre Barcunhas [Bar-cugnas] i Mostajon [Moustajon], etc.; sota de Cièrp; estanhau de Sent Beath (Zetterstedt, 1887: 271, ut Scirpus palustris (l.) DC.), en ple domini biogeogràfic atlàntic. En el vessant meridional dels Pirineus, aquest tàxon es co-neix d’uns quants indrets indeterminats dels quadrats CH10, 21 i 41 (o. Bolòs in BDBC), en punts més llunyans de l’alt urgell, el ri-pollès, l’empordà i molts altres llocs situats encara més al sud.Erica tetralix l.Naut aran: riba e de l’estany de la restan-ca, 2.025 m, CH2422, molleres i prats humits.Nova localitat per a la Vall d’aran d’aquest tàxon de distribució atlàntica molt rar a l’alta vall de la garona, d’on només ha estat indi-cada al pla de Beret, 2.000 m (Coste & Sou-lié, 1913; o. Bolòs i À.M romo in BDBC), a tredòs, 1.870 m (Ballesteros in BDBC) i al pla de l’espona (Cervi & romo, 1981: 91). Per contra es troba, localitzat però abundant, a la capçalera de la vall de Barrabés: ospitau de Vielha, pleta de Molièras, Conangles etc., d’on ha estat repetidament consignat (Bolòs, 1957; Ballesteros et al. 1983; Carreras et al., 1993; Casanovas, 1996; Pérez-Haase et al. 2012). Durant una visita a l’estany de la restanca, eulàlia Nuet, que ens acompanyava, descobrí un petit redol isolat d’aproximadament un me-tre quadrat d’Erica tetralix, en plena floració, en una zona mollerosa, pròxima a l’estany. Genista tinctoria l.Bossòst: al N del còth de Baretja, sota la pista, 1.719 m, CH0736, avetosa.Planta nova per al quadrat CH03. l’hem trobada a molta més altitud que no pas les citacions de llenas (1912: 70): camí de Bos-sòst al Portilhon i als marges de la carretera de Bossòst a era Bordeta; Sent Beath, les, Viel-ha (Coste & Soulié, 1913-1914: 41). Sempre s’ha detectat a la baixa Vall d’aran, de cli-ma marcadament atlàntic, i per sota 1.000 m.  Gentiana nivalis l.Naut aran: pista del pont de ressèc al pontet de rius, 1.480 m, utM: CH2524, boscos ca-ducifolis mixtos, 18-VII-2011 (BC 877209).Nova localitat interessant per estar situada a una altitud molt baixa. la raó més lògica per la qual l’hem trobada tan avall és que hagi estat desplaçada per alguna allau, atès que es troba a la base d’un vessant molt dret al peu del Montardo. Juncus tenuis Willd.Canejan: bifurcació de la pista a l’embas-sament de Barnièr, 1.080 m, CH2142, fageda, 17-VII-2011 (BC 877155).es tracta d’una espècie introduïda origi-nària d’amèrica del Nord que, pel que hem pogut indagar, fins ara només s’ha detectat a la Cerdanya: Bolvir (a. & o. Bolòs, 1961:), Brangolí (Casasayas, 1989), al ripollès: clot del Vilars a freixenet de Camprodon (ripo-llès), 1050 m (Dg58) (Carreras et al., 1988) a la garrotxa, l’empordà: requesens (Bene-dí & Molero, 1988; Casasayas, 1989). Més al sud es troba a la Selva: la Cellera, Sant Mar-tí Sapresa, Breda, i al peu del Montseny i al Montnegre. Habita vora els camins, als prats i regalls de les contrades mediterrànies plujoses i de l’estatge montà. aquí a la Vall d’aran viu en un indret de clima marcadament atlàntic, molt humit.Plantago subulata l. subsp. holosteum (Scop.) o. Bolòs & VigoNaut aran: riba e de l’estany de la restan-ca, 2.010 m, CH2422, molleres, 18-VII-2011 (BC 877188).les localitat més properes que es coneixen són a la vall de Boí: erdo (in BDBC), i a la vall fosca: Cabdella (Pineda, 1986 in BDBC). Car-rillo & Ninot (1992: 308) recullen una citació 158gea, flora et fauNade llensa, a un prat a la vorera de l’estany de Cavallers, i anoten que no l’han trobada i sem-bla poc probable que s’hi pugui fer. a Catalu-nya es fa als Pirineus, des de l’Alt Urgell fins a l’albera i el cap de Creus. també ha estat trobat en alguns punts del Prepirineu, a la Costa Bra-va, al Montseny i a les muntanyes de Prades i al Montsant. generalment viu a les pastures dels terrenys rocosos secs de l’estatge montà. És ca-racterístic de l’aliança Sedo-Scleranthion.Polygonum cuspidatum Siebold & Zucc. (= Reynoutria japonica Houtt.)Bossòst: pont de Cledes, 675 m; Camin re-iau, a altura de les comportes del canal, 709 m, CH1140, ribes de la garona, 13-7-2011 (BC 877019). Planta d’origen japonès que ha estat con-reada i en molts indrets s’ha naturalitzat, com ho ha fet Buddleja davidii, amb la qual com-parteix el mateix ambient. arrela, plenament naturalitzada, en els talussos abruptes molt boscosos de la riba de la garona, tal com ja in-dicaven Coste et Soulié (1913-1914: 96), que l’havien trobada a l’inici de la vall de luishon: Cièrp, gaud i Marinhac.Ranunculus aconitifolius l. subsp. aconitifo-liusNaut aran: camí del pontet de rius a la restanca, 1.770 m, CH2323, avetosa, 18-VII-2011 (BC 877171).tàxon rar als Pirineus, que a la Vall d’aran ha estat detectat en comptats indrets: Bossòst, 1.200 m, CH03 (Herb. JaCa in BDBC), a les valls d’aiguamòg, 1.525 m, CH22, i de ruda, 1.510 m, CH32  (guardiola et al., 2009: 36). És una planta que es fa en els indrets de sòl molt humit o xop, i és característica de l’aliança Calthion. Salix reticulata l. Vielha e Mijaran: artiga de lin, barranc de la ribera, 1.550 m, CH1127, prats, 16-VII-2011 (BC 915909).Nova localitat, a baixa altitud, d’una espè-cie ja coneguda i consignada a la mateixa vall: artiga de lin, cap al còth deth Hòro, 1.810 m (Carreras et al., 1996: 506) i a altre indrets de la Vall d’aran. gairebé amb tota seguretat es tracta d’una planta que ha arrelat en el prat portada accidentalment pels materials que ar-rosseguen les allaus, freqüents en aquesta vall. Habitualment viu, entre 2.000 i 3.070 m, en congesteres de sòls calcaris de l’estatge alpí i és característica de l’aliança Arabidion coeru­leae. a Catalunya té una distribució pirinenca que va des de la Vall d’aran i el Pallars, on és força freqüent, fins a Núria i Coma de Vaca, al ripollès, on ja és molt rara. Scrophularia auriculata l. subsp. auriculataBossòst: sobre la cabana del Cap deth Bosc, 1.650 m, CH0736, vores del torrent i molleres, 15-VII-2011 (BC 877097).en un lloc molt distant i a una altitud molt elevada respecte d’on normalment acostuma a trobar-se. a Catalunya ha estat detectada en el sector nord-oriental, des de punts cos-taners fins a l’interior, en el territori Olosità-nic: argelaguer, 200 m, Dg77 (Herb. HgI in BDBC), llagostera, 150 m, Dg82 (Herb. HgI in BDBC) i en altres localitats sense precisar (Dg85), (Dg86), (eg13) (BDBC) (fig. 2). Habitualment viu en herbassars vora rierols de l’estatge montà i de les contrades mediter-rànies plujoses. És una espècie de distribució atlàntica que creix entre 100 i 1.200 m, i és ca-racterística del Glycerio-Sparganion. Senecio inaequidens DC. Bossòst: Camin reiau, al Se del pont de Cledes, 703 m, CH1140, bosc caducifoli mixt.el seu hàbitat clàssic són les vores de ca-mins i herbassars ruderals secs de l’estatge montà. tan mateix es feia en un bosc mixt en un territori amb clima atlàntic. les localitats més properes on es coneix són a l’alta riba-gorça: Barruera (aymerich in BDBC) i al Pa-159llars Sobirà: Cabdella (Ninot in BDBC), amb-dues al vessant sud dels Pirineus. a Catalunya, aquesta espècie aŀlòctona procedent de la regió del Cap (Sud-àfrica), colonitza el sector nord-oriental, en àrees de clima mediterrani o bé de tendència continental, com ara la Cerdanya, on cobreix indrets com el turó de llívia, sobre sòls rocallosos silicis molt secs a l’estiu.AgraïmentsVolem agrair la companyia i la col·laboració d’eulàlia Nuet, les facilitats que hem rebut de l’Institut Botànic de Barcelona, a través del Dr. Àngel M. romo, investigador titular del CSIC, de la Dra. Neus Ibáñez, conservadora de l’herbari BC, i de Neus Nualart, tècnica d’her-bari. també hem d’agrair el Conselh generau d’aran, Departament de Medi ambient e Page-sia i al Parc Nacional d’aigüestortes i estany de Sant Maurici, la concessió de les autoritza-cions per a herboritzar. a tots moltes gràcies. JoseP nuet badia* & olga barceló bar-nés*** gran Via de les Corts Catalanes, 1041 1r D. 08020 Barcelona. a/e: josepnuet@arrakis.es** Carrer de Suïssa, 4-6, baixos interior. 08023 Barcelona. a/e: obarcelo.pj@hotmail.comReferènciesANTHOS, 2013. Sistema de información de las plantas de España. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. <http://www.anthos.es/>ASCASO, J., 1992. Estudio fitocenológico y valoración de los pastos del puerto del valle de Benasque (Pirineo oscense), 421 pàgs. Departamento de Agricultura y Economía Agraria. Facultad de Veterinaria. Universidad de Zaragoza. BALLESTEROS, E., BAULIES, X., CANALÍS, V. & SEBASTIÀ, T., 1983. Landes, torberes i mulleres de l’Alta Ribagorça. Collectanea Botanica (Barcelona), 14: 55-84. Barcelona.BENEDÍ, C. & MOLERO, J., 1988. Exsiccata selecta florae ibe ricae boreo-orientalis et balearicae. Fontqueria, 16: 25-40. Madrid.BERNAL, M., 1999. Estudi biosistemàtic del gènere Dianthus al NE de la península Ibèrica. Tesi Doctoral (inèdita). Universitat de Barcelona.BOLÒS, A. & BOLÒS, O.,  1961. Observacions florístiques. Misceŀlània Fontserè, 1: 83-102.BOLÒS, O., 1957. Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el valle de Aran. Collectanea Botanica (Barcelona), 5(2): 465-514.BOLÒS, O., 1998. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Primera compilació general. Vols. I i II; ORCA. IEC, Secció de Ciències Biològiques. Barcelona.BOLÒS, O. & VIGO, J., 2001. Flora dels Països Catalans, vol. IV. Ed. Barcino. Barcelona. 750 p.BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT, J. M., 2005. Flora manual dels Països Catalans [3a ed.], Ed. Pòrtic. Barcelona. 1.310 p.CARRERAS, J., CARRILLO, E., MASALLES, R. M., NINOT, J. M. & VIGO, J., 1996. El poblament vegetal de les valls de Barravés i de Castanesa. I – Flora i vegetació. Acta Botanica Barcinonensia, 42: 1-392.CARRERAS, J., CARRILLO, E. & NINOT, J. M., 1996. Las comunidades con Salix pyrenaica en el Valle de Arán. Anales del Jardin Botánico de Madrid, 54: 504-511.CARRILLO, E. & NINOT, J. M., 1986. Sobre algunes comunitats rupícoles dels Pirineus catalans. Folia Botanica Miscellanea, 5: 97-103. CARRILLO, E. & NINOT, J. M., 1992. Flora i vegetació de les valls d’Espot i de Boí. Vols. I i II; Institut d’Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, 94-1 i 2.CASANOVAS, L., 1996. Contribució a l’estudi de les molleres dels Pirineus. Folia Botanica Miscellanea, 10: 175-201. Barcelona.CASASAYAS, T., 1989. La flora al·lòctona de Catalunya. Tesi Doctoral (inèdita). Universitat de Barcelona.CERVI, A. C. & ROMO, À. M., 1981. Nòtules florístiques. Collectanea Botania (Barcelona), 12: 89-95.Figura 2. Mapa de distribució de Scrophularia auriculata subsp. auriculata a Catalunya, segons el reticle utM de 10 km de costat. Hi són representades les noves localitats que aportem (punts negres) i les localitats que figuren en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (punts grisos).160gea, flora et fauNaCOSTA, A. C., 1877. Introduccion á la flora de Cataluña [...] [2.ª ed.] Corregida y aumentada. Imprenta Barcelonesa. Barcelona. LXXIII + 356 + 96 p.COSTE, H. & SOULIÉ, J. A. 1913-1914. Catalogue des plantes ou Florule du Val d’Aran [...]. Imprimerie Monnoyer. Le Mans. 131 p.COSTE, H., 1922. Supplement à la Florule du Val d’Aran. Le Monde des Plantes, 21-136: 7-8; 22-137: 6-8; 23-138: 6-8. foNt, X. 2013. Mòdul flora i vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. generalitat de Catalunya & universitat de Barcelona. Barcelona. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>goNZÁleZ, V. & Nuet BaDIa, J., 2008. Flora i vegetació de la Bassa de Sanavastre (Cerdanya). edició dels autors a lulu (www.lulu.com). Morrisville (eua).GUARDIOLA, M., PETIT, A. & NINOT, J. M., 2007-2009. Aportacions a la flora dels Pirineus centrals. Butlleti de la Institució Catalana d’Història Natural, 75: 31-40.LLENAS FERNÁNDEZ, M. 1912. Contribución al estudio de la Flora del Pirineo Central, Valle de Arán. Memòries de la Institució Catalana d’Història Natural, 1. 152 p.PÉREZ-HAASE, A., CARRILLO, E., BATRIU, E. & NINOT, J. M., 2012. Diversitat de comunitats vegetals a les molleres de la Vall d’aran (Pirineus centrals). Acta Botanica Barcinonensia, 53: 61-112.PINEDA, L., 1986. Flòrula de la vall Fosca (Pirineus Centrals). Tesis de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.SIVIM, 2013. Sistema de Información de la vegetación Ibérica y Macaronésica. Universitats de Barcelona, País Basc, Castella-la Manxa i Lleó. <http://www.sivim.info/sivi/>ZETTERSTEDT, J. E., 1857. Plantes vasculaires des Pyrénées principales. A. Frank, Libraire. París. LVII + 330 p.

Notes sobre la flora de la Vall d'Aran (Pirineus catalans)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana