Bassegoda i Musté, Bonaventura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I ill INSTITUCIO CATALANA D' IrISTONIA NATURAL
guda societat. Notabilissimes per la grandaria, perfeccio de details,
i Iluminositat, eren les microfotograffes del R. P. Valderrabano, S. J.,
sobre Diatomacees, teixit nirvios, teixits vegetals...; tenia exposada
tambe la seva cambra microfotografica i una estufa electrica per a
inclusions, cultius..., de propia invencio, i fabricada a Valladolid,
que en les probes fetes marxaba tan exactament, que en GO hores de
funcionament no variaba la temperatura, ni tan sols de grau. El
R. P. Navas exposa dugues capses grans amb Neuropters d' Aus-
tralia, especies noves per a la ciencia, i el conjunt de medalles i insig-
nies de Congresos cientifics en que ha pres part, i de Societats de
que n'es membre. Entre aquestes feia molt bon paper I' insignia de
poc encunyada per nostra Institucio. Com a comprobacio del meu
trevall sobre el Xerofilisme a les Falgueres, vaig presentar 53 es-
pecies tipiques, triades de les nombroses de totes les parts del mon,
que compte mon Herbari.
El punt de convocatoria per a el prbxim, va esser Sevilla.
J. M. DE BARNOLA, S. J.
Nota geologica
L'excursionista. que, amb l'intent de visitar els murs, rosegats
pels segles, del castell de Burriac i de contemplar la dilatada planuria
que's domina desde sos vetustos finestrals , puja la montanya de Sant
Vicens per sa vessant S. E.; fixara, sens dubte , la atencio en els
blocs colossals que's troven escampats per aquells indrets.
Lo primer que notary el qui'ls examini amb certa detencio, es que
tots ells presentan formes anguloses i arestes vives, impedint , aixis,
suposar qu 'hagin sigut arrastrats per corrents fluvials, quina accio
erosiva hauria arrodonit sos caires. Ademes , recollint esquirles
d'aquestos gegantins fragments de roca's pot comprobar que son de
granulit , de color rosat , i que sa constitucic contrasta amb la del
terreny subjacent , qu'es el sauld, resultant de l'alteracio del granit
per influencia atmosferica.
A part aquesta identitat de composicio , s'observa qu'estan situats
en alineacio casi perfecta , lo qual encara ajuda a establir , entre ells,
una relacio molt directe.
NSTITi CIO CAr,L AN, L) IhST(,RLA NATURAI. I4!
De tots aquestos details deduhim que's tracta de blocs erratics,
pertanyents al periode gelar quaternari de Catalunya, tal coin els
que's troven apilotats en totes les walls de la Maresma: Caldetas,
Llevaneres, etc.
Podem, doncs, sentar la hipotesis de que, a comencos de I'Era
Quaternaria, una extensa gelera devallaba de les congestes del
Montseny, (quina alsaria seria molt superior a l'actual), essent pro-
bable que grossos fragments de granulit, del cim de les montanyes
vehines, s'estimbaren sobre la superficie del riu de gel, y transpor-
tats per son avenc lentissim, foren dipositats quan la temperatura
del ambent torna a aumentar i la gelera any retrocedint fins a des-
aparcixer.
BONA\'ENTVRA BASSEGODA MUSTS.
J-H. FABRE
(i823 -19i5)
El dia I1 del passat Octubre, mori a Serignan un dels homes mes
grans de nostra epoca Joan Henric Fabre, el gran filosop Natura-
lists, el gran poeta de la ciencia que ha merescut el nom de Virgili dell
insectes! Si el mon no's troves trasbalsat per la follia que ha portat la
mes tremenda malvestat, el mes horrible carnatge que conegue l'his-
toria, tot s'hauria conmogut al anunci de la mort de I'hermita de
Serignc n, mes are, entre'l terratremol de la Iluita fratricida no ha
tingut el resso que's mereixia, i sols una sel'lecta minoria entre la
qual, just es consignar-ho, s'han distingit els periodics alemanys, ha
rendit el darrer tribut al ii lustre Mestre!
J.-H. Fabre nasque de pares humils a Sant Leons, llogaret del
canto de Vezins en l'alt Rouergue, el dia 22 de Desembre de 1823,
i des de sa infantesa tasty l'amargor de la necessitat havent de tre-


Nota geològica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert