Determinació d'Al, Fe, Mg, Ti i Mn en sediments marins. Estudi comparatiu de les tècniques de plasma d'inducció (ICP), d'absorció atòmica (AAS) i d'espectrografia d'emissió (OES)

Abstract

S'ha realitzat un estudi comparatiu de les tècniques d'ICP, AAS i OES analitzant Al, Fe, Mg, Ti i Mn en silicats (sediments marins). Per als elements Al, Mg i Ti, la tècnica d'ICP és millor que la d'ASS. Les interferències interelementals en AAS queden eliminades en gran part en treballar amb una matriu fluorobòrica, però l'ajust de les condicions de treball és crític. Hom analitza, fent servir condicions de compromís, una sèrie de mostres —de sediments marins i s'observa que els resultats d'AAS per a aquests elements són més baixos que els d'ICP i OES amb un 99% de confiança. La precisió de l'anàlisi amb ICP i AAS és de l'ordre del 3% i amb OES d'un 9%. Per a l'anàlisi de traces en silicats, quan el nombre de mostres és elevat, la tècnica d'OES es la més aconsellable.A comparative study of ICP, AAS and OES techniques in order to determinate Al, Ee, Mg, Ti and Mn in silicates (marine sediments) is carried out. ICP has shown to be better than AAS for Al, Mg and Ti determinations. Working with a fluoboric matrix the AAS chemical interferences are almost removed, but instrumental conditions are very critical. For these elements, under compromise conditions, the AAS results are lower than the ICP ones with a 99% confidence interval. The analytical precision is approximately 3% for ICP and AAS and 9% for OES. When trace elements must be analysed in a large number of silicate samples the OES technique is the most suitable