Folch i Pi, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES MODIFICACIONS A LA TECNICA
DE DETERMINACIU DE LA LACTACIDEMIA
per
J. FOLCH I PI
No es la nostra intencio escriure un llarg article,
sing solament subratllar certs punts de la tecnica de
determinacio de l'acid lactic i especialment de la lacta-
cideinia. Aquests punts, dels quals volem tractar, son
tres : a) Us d'un nou aparell construct totalment en vidre;
b) Supressio de la precipitacio de les substancies reduc-
tores de la sang per mitja de la lletada de calc i del sulfat
de coure; c) Determinacio en blanc. En un article an-
terior (i), junt amb C. Pi-Suner, ja hem estudiat la tec-
nica en els altres aspectes. A ell pot dirigir-se el lector
que li interessin mes details.
US D'UN APARELL CONSTRUIT TOTALMENT EN VII)RE
Us d'un aparell construct totalment en vidre.
L'aparell (fig. Z) consta de quatre parts connectades
entre elles per mitja d'enllacos esmerilats. Es la cons-
truccio en vidre d'un aparell descrit anteriorment (r) i no
to altre nova caracteristica que 1'exclusi6 absoluta de
taps o de tub de goma. Els resultats que s'obtenen son
426 Publications de l'Institut d 'Estudis Catalans
Fig. i
excel1lents, taut des del punt de vista de rendiment, com
d'acostament entre determinacions paral • leles.
Resumim a continuacio , en la taula i, els resultats
obtinguts amb aquest aparell , emprant diferents quanti-
Tyeballs de la Societal de Biologia, 1934 427
tats d'una solucio de lactat de zinc, preparat d'acord amb
la tecnica recomanada per Clausen (2).
TAULA I
Resultats de determinacions del contingut d'dcid ldctic
d'una solucio de lactat de tint
Qu anti! at
d'. cid lactic
exi,tent en el
volum
de soluci6
En mgrs.
0'050
0'100
0'200
0'500
I'000
5'0
I0
20
50
112
250
384
SUPRESSIO
N.° de deter-
minacions pa-
Quantitats m axima i minima trobades en les diferents
determinacions paral'leles
ral.leles
fetes En mgrs. En per 100
del contingut tedric
8 0'051- 0'049 g8 -1 0 2
6 0'098- 0'102 98 -102
8 0'195- 0'202 97'5 -101
9 0'49 - 0'50 98 -IOo
8 0'98 - 1'0 g8 -100
8 4'90 - 5'0I 98
-100'2
IO 9'83 - 10'1 98'3 -101
8 19'7 - 20'2 95'5 -101
7 49'5
- 50 99 -1006 III'5
-I11'9 99'65- 99'95
4 249 -250 99'6 -100
3 384 -385 99'75-100
DE LA PRECIPITACIO DE LES SUBSTANCIES
REDUCTORES AMB LA LLETADA DE CALQ I EL SULFAT DE
COURE
Coincidim amb L. C. Cook i R. H. Hurst (3) respecte
a aquest punt. Recentment, en unes taules de resultats
publicats en un treball de C. P. Stewart, J. P. Dickson
y R. Gaddie (4) hem vist confirmada la negligible inter-
ferencia que tenen les substancies reductores en la de-
terminacio de l'acid lactic.
Amb la intencio de valorar exactament l'afirmacio
de Cook i Hurst, procedirem a un treball de confirmacio.
Agafarem parts aliquotes de diferents filtrats de Folin
428 Publications de l'Institut ^l'Estudis CaSalans
i Wu i determinarem 1'acid Tactic directament, i despres
d'haver precipitat les substancies reductores; els resultats
obtinguts es resumeixen en la taula >r i confirmen, tom
es pot veure, 1'absoluta inutilitat de precipitar les subs-
tancies reductores.
TAUI,A II
Interfevenci. a de les setibst^incies yeduck^res contingudes de la sand,
en la determinacio de l'dcid l^ictic
Quantitat d"ecid lactic trobada en mgrs.
per 100 cc. de sang total
Filtrat de Folin i ^Vu GlucBmia
N.°
Sense precipitar les Precipitant-les
;ubst'^nci=s reductores
I 13`I 13' o I'2
2 12' 9 I 2' c) I'05
3 18`3 r8'S
z'6
4 IC)'7 19`4
3^S
5 zI`3 Zo`q zg
6 I I`2 I I' 3 I'I
I2`I I 2' I 0'8
7
8 14`3 14' z 0'g
Consignem al mateix temps la ghrc^mia, per a donar una
idea mes precisa de la falta de interfer^ncia de la l;lucosa, la
principal substancia reductora de la sang susceptible d'interferir.
Creiem , doncs, molt convenient 1'adoptar aquesta
tecnica. La simplificacio que representa constitueix un
gran avantatge respecte al metode correntment seguit.
Nomes en un cas pot estar justificat precipitar les subs-
tancies reductores quan no es poden fer les determina-
tions immediatament despres de la desproteinitzacio i ha
de transcorrer un cert temps entre ambdues operations;
en aquest cas la precipitacio de les substancies reductores
evita 1'augment d 'acid Tactic per glucolisi.
Treballs de la Societat de Biologia, 7934
DETERMINACIONS EN BLANC
429
Les determinacions en blanc s'han de portar a cap
amb molta frequencia. Es absolutament necessari as-
solir un eblanc» constant. Hem estudiat la giiestio i hem
trobat que el blanc podia variar de valor, degut princi-
palment (r) als filtres emprats i (2) als reactius.
(r) Els filtres donen un rendiment de blanc que
varia amplament d'uns a altres. En un cert nombre
de determinacions en blanc portades a cap, el valor os-
cil.la entre limits tan amples com els corresponents a
quantitats aparents d'acid lactic de 0`02 mgr. fins a O'20.
Un sistema eficac de minvar aquest rendiment es rentar
previament els papers de filtre amb aigua destil•lada
calenta. L'us de filtres rentats amb clorhidric es un
altre sistema, si be no tan segur com l'anterior. La com-
binacio d'ambdos sistemes es absolutament eficac.
Ara be : aixb implica una manipulacio complicada
i una inversio de temps considerable. Per a evitar-ho
creiem que el millor es prescindir de la filtracio i recorrer
a la centrifugacio.
(2) Els reactius constitueixen una font de blanc con-
siderable. Els reactius pel Folin i Wu (Merck, purs per
analisi) donen, malgrat tot, certa quantitat de substancies
fixadores de bisulfit.
No obstant, la fraccio mes important del blanc pro-
cedent dels reactius, depen del sulfat de coure i de 1'hi-
dr6xid calcic emprats en la precipitacio de les substancies
reductores. Aixo es un altre factor que fa interessant
el prescindir d'aquesta precipitacio.
Aquestes conclusions les basem en determinacions
en blanc fetes amb liquids de rentar filtres, amb simples
430 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
barreges de reactius desproteinitzants i amb aigua des-
til.lada, en la qual s'havia efectuat la precipitacio arnb
el sulfat de coure i la lletada de calcc. Els resultats, que
no val la pena de posar en taules, donen un valor va-
riable, i a voltes considerable (fins a 0`020 ingr. d'acid
lactic), pels papers de filtre; un valor baix, constant per
a una mateixa mostra, per als reactius de desproteinit-
azcio; i un valor variable, ^Ldhuc amb la mateixa mostra,
per al sulfat de coure i la lletada de calc.
Resumint, nosaltres hem aconseguit reduir el blanc
a un valor constant, emprant la centrifugacio en lloc de
la filtracio i prescindint de la precipitacio de les subs-
tancies reductores, que jutgem innecessaria. D'aquesta
manera hem reduit el blanc a una quantitat corresponent
a 0`014-0`015 mgr. d'acid lactic; aixo ve a representar
tot el mes un io per ioo de les quantitats d'acid lactic
que determinem.
Institut de Fisiologia.
Facultat de Medicina . Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
I. C. Pi-Super Bayo i J. Folch Pi, Ann. de la Soc. Esp. de
Fis. Y Quim.. xxxll, 843; 1934.
2. Clausen, Journ. Biol. Chem., LXXIV, 252; 1922.
;. L. C. Cook i R. H. Hurst, Journ. Physiol., LXXIX, 443; 1933.
B. 1'. Stewart, J. P. Dickson i R. Gaddie, Bioell. J., xxvIII,
1945; 1934•
Item de for constar el nostre a;ralment a IANSA, per la
construccio de 1'aparell, interprctant amb tota fidelitat les nos-
tres indicacions.
0
A0
A
ww
'ti
rno
w
rn^
O
O
V
oo'TJ
0
ape ?^6i
ry
.'2
m
h7 CA
C
w•
Cr
m
A
rD
U)
ac
O
U)
O
W
O
A
rwi•
n'
w


Algunes modificacions a la tècnica de determinació de la lactacidèmia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert