Jané i Carrencà, Francesc

Piña, Carme

Planas, Maria-Eulàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL ((FENOMEN RESERPINIC» AL CONDUCTE DEFERENT'
per
FRANCESC JANI'., MARIA-EULALIA PLANAS i CARJIE PIMA
Be que utilitzada en terapcutica des de fa molt de temps corn a consti-
tuent dels alcaloides de la Rauwolfia serpentina, com ho dernostren els
escrits de la vella cultura hindu, la reserpina no fou coneguda per la medi-
cina occidental fins fa ben pocs anys (1951), i no fou utilitzada amplia-
ment en clinica, i, sobretot, en la investigacio farmacologica, fins ben
entrada la decada dels 50.
Ben aviat hom pogue demostrar 1 3 que la reserpina produia els seus
efectes farmacologics per la propietat que to aquest alcaloide de buidar
els diposits que, en el sisterna nervios central i periferic, emmagat-
zemen alguns importants neurotransmissors, cons es ara la serotonina, la
doparnina, l'adrenalina i la noradrenalina.
En l'aparell cardiovascular, tant de I'animal d'experimentacio com de
l'home, la reserpina produeix, i d'aci ve una de les sever aplicacions en
terapeutica, un efecte hipotensor relativament suau i d'instauracio lenta,
pero molt persistent. Aquest efecte podria esser considerat sorprenent,
tenint en compte que l'alcaloide allibera neurotransmissors, i en particular
la noradrenalina, l'efecte dels quals es normalment hipertensor. Estudis
experimentals,s' 6 pero, sernblen poder explicar aquesta aparent contra-
diccio. En efecte, el que allibera la reserpina de la terminacio nerviosa
no deu esser en realitat la noradrenalina immodificada, sin( un metabolit
desarninat i oxidat, i per tant inactiu, d'aquella amina. Aquesta desami-
nacib oxidativa pot esser produida per l'accio d'un enzim que es troba
en l'interior dels mitocondris de la terminacio nerviosa, la monoamino-
oxidasa. Per aixo no solament no es veuria, immediatament despres de l'ad-
ministracio de la reserpina, tin efecte hipertensor, sin(') que quan els
diposits fossin buits, en faltar el to vasoconstrictor normal, s'observaria
* Aquest treball fou dut a tcranc en part mentrc un dc nosallres (F. J.) gaudia
d'una beta concedida per la (^Fundacivn Juan March)).
83
FR.I,vCE'SC J.Ixf, - r11.1RI 1-L;UL.1LL1 PL.X IS - C.IR:1I1-; 1'15:1
un efecte hipotensor. A 1'efecte periferic que acabeui de descriure, s'hi
podria sumar, en l'animal sencer, l'accili de la reserpina sobre el centre
vasomotor hipotalanric.°
VALDECASAS i col•lab.'° feren per primera vegada I'observacio que quan
horn administrava a l'anilnal (gat) espinal anib registre de pressio arterial,
abans de la reserpina, amfetamina o be cocaina, la injeccio posterior de
l'alcaloide no produia el classic efecte hipotensor, sing un augment intens
i prolongat de la pressio arterial i una gran activitat espinal de tipus re-
flex. Els autors anomenaren el conjunt d'aquests fets <<fenolnen reser-
pinic) (FR).
Des d'aleshores, nombroses investigacions han demostrat que altres
grups de subs tancies, a roes a mes de les esmentades, poden provocar el
FR. Entre elles hi ha amines anib accio simpaticomimetica indirecta coin
es ara 1'efedrina, la mefentermina i la mctamfetamina, inhibidors de la
monoaminooxidasa coin l'iproniacida, la tranilcipronlina i la pargilina,
la cocaina i la guanetidina.
El fet que, coin han demostrat diferents experiments, el FR pugui esser
bloquejat pels anomenats adrenolitics alfa, i tambe pel tractanlent prcvi
de 1'animal amb dosis adients de reserpina, i que, d'altra banda, no sigui
modificat per l'adrenalectomia bilateral, la descentralitzacici o 1'adminis-
traci6 previa d'antihistaminics o d'antiserotoninics, sembla indicar que
cis efectes observats poden esser deguts a una Ynodificacio dels mecanismes
adrenergics fisiologics.
Hom encara no coneix, pero, quin es el mecanisme iutim pel qual
es produeix aquesta modificacio, ni tampoc si es tracta d'un mecanisme
uric, o de diferents accions que poden conduir a un mateix efecte.
Amb 1'objecte de contribuir a l'aclariment del problema. hone considers
interessant de veure si aquesta interacc16 es podia manifestar d'alguna
forma in vitro, es a dir, mitjancant la utilitzacio d'un organ aillat, car
d'aquesta manera es podrien simplificar alguns factors que, en 1'aniinal
sencer, poden complicar la interpretacio dels rcsultats.
MATERIALS I DIG'I.OIES
Ha estat emprat coin a organ aillat el conducte deferent de rata , utilit-
zat ja en nombrosos experiments per nosaltres mateixos.'•' A la facilitat
del seu muntatge, aquest preparat presenta, coin a avantatges mes im-
portants per als nostres objectius, esser molt sensible enfront de diverses
substancies amb activitat simpatica, i tenir un contingut elevat de nor-
adrenalina.
Han estat emprats conductes deferents procedents de rates Wistar,
84
6 5 5I x10 25 510
ANF
, x 2,5x10 2,5x10
RES
F IC.- I. - Conducte deferent aillat de rata. Despris de l'cstimulaci6 dcl preparat amb
amfctamina (ANN), la reserpina (RES) provoca una resposta contractil de l'brgan.
Les dosis de reserpina afegides post(riormcnt no provogucn cap resp)sta. Concentracions
expressades en g/nd.
_6
1x10
ANF
2,5x10 5 2,5x10 5 2,5x10 5 2,5 x10 5
RES
FU _. - Conducts deferent aillut ds vita. U^spr(s do 1'sstinnilaci6 del prsparat anib amfe-
taminu (ANF), la rsserpina (RES) pn,cuca dues cstades Una resposta contrnctil de 1'6rgan.
Conccntracions espressadss en g/nil.
1'.10_6
ANF
2,5 •10.5 2,5%10 5
RES
2,5 10.5 2,5105
h'u;. }. - Gnulu.to deferont dillat de rata. Desprrs Je Pi^_atitnulaciG deL prevarat amb
amfctamiua (^1VI^i, la rc^crpiua ERNS) provoca tree vcy;adcs vna resposta contr$ctil
do Pur^an. l'uncentra<-iuns exptt•ssadcti cn g/ml.
FIG. I - C4)tid'ict( d(Nil nt aillat dc rata, tra(tad^j mm lion, ahalis dcl
sacrifict dc I'aninial Mill) 2,; iiig/k^: (Panifetamina jxr ^ia iiitraj^^ritoiical.
Resposta a la resvi-vina (R), a una ^ncentra66 (IC 2,5XIO'
F1,;. ^. C''-I-t' oll.'l (1, lat", '111;^ 1-11, ;'hal" d'i d' Pall .... al
amb i iniz kL^ d( traml, ipt-illl- ptr -i illMiperitwi-I, kt,po^ta a la i-rpina fl%i, a una
tom,clitra, ii) dc
I [^; , t' 1, 1, '' W , 1, , .,I ^' t' ;" 1;'d^t 11
li-, , ahaii, (It I -, i i I it i dt I 'aii imal ainh j,),, nil^ /k^!
dlipromacida ptr ^ia intrap(ritwical. R(spo^ta a la rcscr-
pina (R^, a mia von(-(-ntrat-V) d( -,,5xio-5 i^/ml.
AL (FENOJIF:N [(F:S'liltl'LvI(;n IL CO.A'DI:CTF DLFLRIX]' :i
d'un pes aproxitnat de 200 g. Despres del sacrifici de l'anim a i i de la dis-
seccio de 1'6rgan, aquest cs ntuntat en on banv d'organ aillat, (1e to ml
de capacitat , en cl qual hi ha liquid nutrici d e Krebs tnantingut a una
temperatura constant (1c ,; t C i gasificat and) carbogen ( 95%", (I'oxigen
i 5 << (1'anhidrid carbi nic). Les contraccions del preparat son registrades
per rnitja d ' una palanca d'inscripcio frontal que registry cls movinients
en un paper Iumat nittntat en un quinuegraf, amb una amplificacio (le
6-8 vegadcs.
Les substancies a assajar son afegides al bane en els temps indicats
i horn registra les modificacions observabes , despres de la qual cosa el
preparat cs rentat mitjancant el drenatge d el liquid nutrici i posterior
emplcnanient amb liquid nou . Si hi ha hagut una contraccio , cl preparat
torna aleshores a la seva posicio inicial . Les concentracions de les subs-
tancies af,egides son expressades d'acord anib la concentracio final en el
banv (en g,/nil ) referida a la substancia base.
Quan les substancies han estat adntinistrades a Yanimal in vivo, ho
han estat per mitja de la injec(io intraperitoneal en cls temps indicats
abans del sacrifici , i les dosis es refereixen t:nnbe a la substancia base.
Han cstat emprades les segiients substancies : DL-amfetantina sulfat
(Miquel), efedrina hidroclorur ( Fluka), iproniacida hidroclorur ( Roche),
noradrenalina bitartrat (Fluka), pargilina hidroclorur (Abbott), reserpina
(Serpasol Ciba), tiramina hidroclorur ( Fluka) i tranilciprontina hidro-
clorur (SK S, F).
RESUI:r.aTs I ntscussto
La rescrpina, quan cs afcgida al banv fins a concentracions de
3 x to 9 I'll, no produeix cap efecte observable. Tanipoc no podein
veure cap efecte de l'alcaloide quan es afegit al bany despres d'havcr csti-
mulat el preparat una sola vegada o repetidament amb diferents dosis de
noradrenalina o be de tiramina.
Si, pert`, lit rescrpina cs afcgida al bany quan 1'6rgan ha estat prCvia-
ment estimulat antb una cola dosi (fig. I) o amb diferents dosis d'antfeta-
mina, flavors 1'alcaloide produeix una resposta contractil del preparat,
quasi sentprc lenta i irregular. Generalntent, la resposta a la reserpina
es unica, es a (fir, pot csscr vista Homes una vegada despres de l'cstimu-
Iacio del preparat, pero en diferents experiments han pogut csser obser-
vades dues (fig. z) i fins i tot tres (fig. 3) respostes succesives a l'afegit al
banv de Ics corresponents dosis de reserpina. Assenv-alCm aquest fet, per-
que en l'animal sencer honi ha dit due Cl FR es podia produir nomes
una sola vegada, o sia, (Inc la resposta hipertensiva nomes podia esser
85
4 FRANCESC JANE - MARIA-EULALIA PLA''AS - CARME PL'A
vista amb la primera dosi de reserpina, observaci6, pero, que no ha estat
suficientment comprovada.
En un treball ja publicat 8 poguerem demostrar que aquesta interac-
cio en el conducte deferent era quantitativament i, fins a un cert punt,
proporcional a les dosis d'amfetamina i de reserpina utilitzades. Els re-
sultats obtinguts son expressats en la taula I.
En aquesta taula veiem com, en cadascuna de les tres dosis d'amfeta-
mina utilitzades, la resposta a les dosis creixents de reserpina van augmen-
tant fins a arribar a tin maxim amb 2,5 x 10-5 g/ml, despres del qual la
resposta es decreixent fins a esser nulla amb una concentracio de l'alcaloi-
de de 1 x io-4 g/ml. Es possible que aquesta ultima concentracio de la
reserpina pugui desenvolupar un efecte adrenolitic alfa o un efecte ines-
Reserpina (g/ml)
Ip
aE
a
E
1x10-6 5x10 - 6 1x10-5 2 ,5x10-5 5x10-5 lx10-4
n n
c+ 0 0,7 ± 0,7 1,8+0 , 6 9,7+2 ,8 0,5+0,3 0
X m (10 ) ( 10) (12) (10) (11) (10)
'q N
^-
n r
°
0 N
0 7,2+1
-
9 , 1+2 14+2,8 9,1+2 0
x (8) (5) (6) (7) (8) (8)
M
m
a0 0 7,8+1,8 11,1±2,5 20,6+2,6 6,5±1,9 0
X
C6
(9) (8 ) (7) (10) (10) (10)
TAULA I. - Conducte deferent aIilat de rata. Estudi quantitatiu de la interaccib entre
amfetamina i reserpina. A cadascuna de les concentrations emprades d'amfetamina (co-
lumna de Pesqucrra) en correspon una de reserpina. En cada experiment ha estat
aplicada nomes una dosi d'amfetamina i una dosi de reserpina. Les altures de les con-
traccions obtingudes sbn expressades en nim ± l'error standard de la mitiana. Entre
parentesis son expressats el nombre d'cxpcrimcnts. Per a m@s details, vegcu el text.
pecific que inhibeixi la resposta. Observeu, tanmateix, com la resposta
a la reserpina es aproximadament proportional a les concentrations
d'amfetamina emprades per nosaltres. La resposta a l'amfetamina del
preparat es molt variable, adhuc amb les condicions experimentals acura-
dament controlades, la qual cosa explica el gran nombre d'experiments
que hem dut a terme.
L'estimulacio previa del preparat amb una dosi unica o amb dosis
repetides d'efedrina, simpaticomimetic indirecte de caracteristiques scm-
blants a l'amfetamina, fa que l'afegit de reserpina al bany provoqui tambc
86
EL <<FF.A'O,11FV' RESERI'i .A7Co AL CONDUCTL DEFERI:.S'T
una resposta contractil. Igual s'esdeve despres de l'addicio previa de tra-
nilcipromina, substancia que tc a la vegada efectes sinipaticomimetics
indirectes i inhibidors de la monoaminooxidasa.
Per contra, en les conditions experirnentals ernprades, horn no observa
cap resposta a l'alcaloide quan previament ban estat afegits al bany, a
temps (de 5 a fib minuts) i dosis (de 5 x ro-s g/rnl a r x io " gjml)
variables, els inhibidors de la monoaminooxidasa, iproniacida i pargilina.
Horn pot taurbe observar una resposta contractil del conducte deferent
aillat en csser afegida reserpina al bany, quan l'animal ha estat previa-
ment tractat in vivo amb una dosi d'amfetamina de 2,5 rng/kg intraperi-
toneal, una hora abans del sacrifici de l'animal (fig. 4), o d'efedrina, en
les mateixes condicions, o amb tranilcipromina, i mg/kg intraperitoneal
tambe una hora abans del sacrifici (fig. 5). Es caracteristica, despres de
l'administracio de tranilcipromina tant in vivo corn in vitro, l'observacio
d'una marcada motilitat espontania del preparat, que normalment no
presenta moviments espontanis. La resposta contractil del preparat a la
reserpina es posa tambe de manifest quan 1'animal es tractat in vivo amb
iproniacida. Amb aquest inhibidor de la rnonoarninooxidasa, pert, son
critics tant la dosi emprada corn el temps entre l'administracio i el sa-
crifici de 1'animal. En efecte, hem pogut observar una resposta contractil
despres d'afegir reserpina al bany quan l'animal ha estat tractat in vivo,
ro hores abans del sacrifici, amb rob mg/kg d'iproniacida per via intra-
peritoneal (fig. 6). Dosis inferiors a l'esmentada, o administrades en un
lapse inferior a les 18 hores, produeixen un efecte molt poc nrarcat, o no
en produeixen. Aixo tambe passa quan les dosis i els temps son superiors
als esmentats.
En les nostres condicions experimentals, la pargilina, administrada
en qualsevol temps i dosi abans de la reserpina, no provoca cap accio
observable en el conducte deferent aillat despres de l'afegit de 1'alcaloide
al bany.
Els nostres resultats semblen demostrar, doncs, que en el conducte
deferent in vitro es possible d'obtenir una resposta quan horn afegeix re-
serpina al bany, si el preparat ha estat previament estimulat, o be l'ani-
nral pretractat in vivo, amb determinades substancies.
Ara be: des possible de dir que aquesta resposta pot esser comparada
it allo que en l'aninral sencer hern anomenat ufenomen reserpinicn?
0 encara Ines: es tracta del mateix efecte? La resposta sernbla que ha
d'csser, a la Hum dels nostres resultats, afirmativa, almenys en part. En
primer floc, les substancies que provoquen el FR in vivo, ho fall tambe
en el preparat in vitro, si exceptuem la pargilina, que el provoca en
l'animal sencer amb registre de la pressio arterial,' perb no in vitro, en
les nostres conditions experirnentals. Tampoc no es observat quan la
87
ti FR.IXCP:SC f .I AL - Al lRlI-I.( L.iLl I PL.:IAJ.S - C.IR,lll•. 111N.1
iproniacida cs afegida al bane d'organ aillat abans de la reserpina per6
si, per contra, quan 1'inhibidor do la monoantinooxidasa cs administrat
itt vivo, it (losis i temps determinats; cs possible quc tantbe fos acon-
seguit si hont dugucs it tcrine unit ircubacio adcquadamcnt llarga antb
l'inhibidor in vitro. I potser tambe amb una administtaci6 cronica do
pargilina in vivo. Ambdues possibilitats son actualment estudiades.
En segon Hoc, hem pogut demostrar que, igual quc s'esdeve lit vivo,
la resposta contractil it la reserpina pot csser bloquejada en el conducte
deferent aillat quan l' animal ha estat tractat previanient antb reserpina
(t a 2,5 mg/kg per via intraperitoneal, 24 hores abans del sacrihci); es
a dir, quan practicament es zero la noradrenalina quc hi ha en l'btgan.
I tambc quan, abans de la reserpina, i despres d'havcr estintulat el pre-
parat amb Ics substancies que pollen provocar la resposta contractil a
l'alcaloide, hom afegeix al bane un bloquejant adrenergic de tipus alfa
(per exemple, fentolamina, 5x to a 1 x to- fi g ,intl).
Ell experiments en curs, els resultats dell quills presentarem mcs en-
davant it aquesta Societat, investiguem quip niecanisule o quins mecanis-
mes poden participar en el desenvolupament d'aquesta resposta. i en par-
ticular la possible inhibici6 de la ntonoaminooxidasa.
Els actors agracixen el lorninicnt de Ics substiutcies C1111mdes en CIS sells experiments,
per part dell segiients Laboratoris: Abbott (pargilina Iti(lroclorttr), Ciba (Serpasol(k)),
Miquel ( anlfetantina sulfat), Roche (iproniacida hidroclorur) i Smith, Kline R French
(tranilciprontina hidroclorur).
BIBLIOGRAFIA
I. CARLSSON , A., RosENGReN, E., BFRmu m a, A., i NIISSON, J. FffeaI of r(' .serf)ine
on the metabolism of catecholantines . A: (Pssrhotropic drugs). Ed. per S. Ga-
rattini i V. Ghetti , pp. ,163-372. Elses icr Pubi . Co. Amsterdam , 1957.
2. CHOPR .A, Y. N., i DANUIIA , 1'. C. - On the me>hanism of reversal of reserpina
action by pargiline hydrochloride . ( Arch . int. Pharmacodyn . )), ilr : 47-56 , I06q.
3. HOL7. IIAUER, M ., i Coor , M. - Depression by re.serf ) ine of the noradrenalina
concentration in hypothala ) nns of flit, cat . ( J. Neurodiem .),, 1: 8-11, 190.
4. JANE., E. - FI condnrto deferenfe comp IC1(11vo farmacoldgico . Tcsi Dcxtoral.
Barcelona, 1970.
,. KoPIN , 1. 1., i GouuoN , E. K. -- ,11etaholistn of norepinephrine -H' released by,
ty'ramine and reserpina. (J. Ph^nntar . exp. Ther.s , 13S: 351 -359 , Ig1i2 (a).
li. KUPIN , I. )., i GORDON, E. K. - Metabolism of administered and drug released
11orepinephrine
-
7-H> in the rat. J. Pharmac. exp . ' l'hcr.n, rlo: 207-216, 19h'i (b).
7 . LAPott ' rt, J., i JANE . E. - Fstttdis dale mecani .srne's adrenlr(rics co el conducte
deferent. ( Treballs do la Societal (:atalana de Biologia)), 22: 67-71, 1867.
S. I.AYORTL , J., JANE., E., Cr1NCA, E., RoIRicrtZ, I.., i A AI .DLCAs%s, E. G. - Inter-
actions between ampheta ) nine and rr.sarpinc in vitro. <<Experientian , 25: Idti1-
1162, 181)9.
g. Sn1.vA, J. A. VeraUrtnt et Ranwolfia: diode de pharntacologie contparde. >Ac-
tualitcs Phannacol . ,,, b': 153-17(i, '(65-
10. VALUrcasAS, F. G., SAI .vA, J. A., i CUENCA , E. Lffact of reserpine on the blood
pressure of spinal cat treated with inhibitors of amino - oytdase. ( Arzncin.-
Forsch . r,, 8: 655-ti5 ( i, 1958-
88


El "Fenòmen reserpínic" al conducte deferent

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert